L’any passat vaig presentar un treball de llengua castellana amb una portada dibuixada per mi que li va agradar molt a la professora. Li va fer estrany que no m’hagués presentat a un concurs de dibuix, ja que deia que tenia un gran talent i em va animar a què em presentés aquest any. Així que de tant insistir, insistir i insistir em vaig inscriure. En teoria no tenia res pensat i volia fer algun tema diferent que no consistís en: l’amistat, la fam, el respecte, els drets humans, etc. Així que em vaig encaminar al tema de la llibertat d’expressió i em vaig inspirar en la notícia de l’atemptat contra la seu de la revista satírica francesa Charlie Hebdo. Vaig començar l’última setmana abans de poder-la enviar i semblava com si el món m’hagués de caure als peus perquè pensava positivament i tenir el suport el suport per part dels familiars, companys i de la mateixa professora fa molt. En fi, un cop enviat, he hagut d’esperar per saber el resulta. Després em vam donar l’enhorabona pel fet d’haver estat dels 30 finalistes escollits. La veritat és que em va fer molta il·lusió rebre aquesta notícia inesperada, però més encara quan vaig saber que era la guanyadora del 1r premi de 4t d’ESO i que m’esperava un cap de setmana em uma casa de colònies més un lot de material, però bé, tots sabem que el premi no és el que importa, oi ?Cristina Parés 4t d’ESO
