Una aventura de la FP de Grau Bàsic: Veni, vidi, vici!

Tal com va dir Juli Cèsar quan va proclamar la victòria del seu exèrcit contra el rei Farnaces II l’any 47 aC, nosaltres també podem cridar ben alt: Hem fet el cim, el castell és nostre!

Algunes veus poc hi confiaven, però el nostre batalló, ben motivat i ben aprovisionat amb aliments alts en proteïna, ha sortit amb les seves motxilles carregades (fins el punt que semblava que anés a fer nit al ras) i amb la intenció de demostrar que no només seria capaç de pujar-hi, sinó de fer-ho per un camí secret per tal de sorprendre l’enemic i conquerir la torre per la rereguarda i sense ús de les armes.

Per dur a terme aquesta proesa ha estat indispensable el treball en equip, i és que, quan tots anem a una, la nostra colla és imparable. Des de la base d’operacions IPM, com l’Antonia construïda per Herodes el Grande, en Dario Ramos ens ha anat proporcionant tota la informació que els seus espies obtenien, la qual ens ha permès evitar l’adversari en tot moment. No obstant això, durant el primer tram de pujada, un dels nostres expedicionaris més valents, en Máximo Gallego, ha resultat malferit i ha hagut de retirar-se en un carruatge motoritzat. Donem les gràcies al nostre centurió Pol Ontiveros, qui ha ajudat i acompanyat el seu company fins a l’últim moment.

Malgrat l’entrebanc, la pujada ha estat un èxit. L’Àlex Alcántara ha agafat les regnes i, juntament amb els nostres guies, en Joan Godet i l’Àngela Moreno, ha liderat una ascensió que s’inscriurà en tots els llibres d’història. En Víctor Pastor ens ha ajudat a reconèixer el camí amb les seves pujades i baixades incessants, No està clar si el RedBull dona ales, però ha quedat demostrat que, de cames, sí que en dona! I, tot parlant de cames, la nostra unitat és insuperable amb els bessons d’en Kevin Cadeliña!

Pel centre de la nostra columna s’enfilaven els aeneatores Yaya, Kadially, Mamadu, Cesc i Pau, els quals, gràcies al ritme dels seus instruments de vent, han aconseguit mantenir ben motivat el nostre destacament. La gràcia del polifacètic Yaya, a més, ha despertat l’admiració de quanta ibera i romana ens hem trobat pels voltants de Cabrera de Mar, una de les tres localitats, juntament amb Emporiae (Empúries) i Tarraco (Tarragona), per on es va iniciar la romanització del territori.

Per la cua, vigilant que en cap moment l’enemic ens agafés per sorpresa, hem tingut al nostre Imaginifer, en Juan Vázquez, qui, amb la seva destresa, ha protegit la rereguarda. Val a dir, però, que ha comès una errada que s’hagués pogut pagar molt cara, i és que ha perdut en un giravolt l’aparell anomenat mòbil emprat per comunicar-nos amb el nostre informant, en Dario. Sort que, en adonar-se’n, ha enfilat el turó més ràpid que el mític Kilian Jornet i en menys de 30 segons ja l’havia recuperat.

Assolida la missió, el descens ha estat una altra cosa. El centurió Oriol Oliveres ha patit molèsties originades en una anterior operació no gaire reeixida. Tanmateix, l’Arnau Sánchez, en Yassin, en Yassir, en Joshua i l’Aleix Mont, han mantingut en alt el pavelló per tal d’afrontar aquest gran repte.

Per últim, hem d’agrair al nostre orador, en Kevin Carbó, que ens hagi entretingut amb la seva loquacitat al llarg del camí. L’ha calgut doble ració d’entrepà per compensar el desgast de les seves cordes vocals.

Tenim clar que el triomf també és cosa dels companys Usu Crubally, Joan Sendra, Raúl Iglesias, Sami, Arnau, Iker, Jose Zhao i Ventura, els quals, per un o altre motiu, no han pogut ser amb nosaltres en aquesta ocasió. De ben segur hi seran en un futur!

I, per demostrar que tot va passar segons relato en aquesta crònica, aquí van unes il·lustracions: