El dijous 30 de juny de 2022, després de la celebració del tradicional claustre de final de curs, l’aula magna de l’Institut Josep Vallverdú es va vestir de gala per acollir l’emotiu acte de comiat als professors Josep Agustí i Vicent Rambla, que s’han jubilat al llarg del curs acadèmic 2021-22.
La tríada de jubliacions d’enguany la completava la professora de matemàtiques Montse Puig que, després de 33 anys d’exercir la docència al centre, va acomiadar-se de les aules el passat 21 d’abril.
Amb l’emotiu acte que va tancar la trajectòria acadèmica del Josep i del Vicent, es va voler posar de manifest el seu compromís amb l’institut i el seu alumnat al llarg dels 43 anys de servei a la casa que conjuntament sumaven. 32 en el cas del Josep Agustí, un professor que ha exercit nombroses responsabilitats, com ara la de secretari del centre, que ha tingut fins al moment de la seva jubliació, i 11 en el del Vicent Rambla, truncats en part per l’impacte de la pandèmia.
Durant l’acte es va revisar la trajectòria a la casa d’ambdós professors així com també molts dels aspectes de la seva personalitat i de la seva excel·lent tasca docent. Finalment, la reunió es va cloure amb l’entrega, per part de la directora del centre, d’una rèplica de l’escultura que identifica l’Institut Josep Vallverdú, obra del també exprofessor de la casa Amadeu Bonet, i les sentides paraules que els dos jubilats van adreçar a la concurrència.
Tot plegat, un acte que va servir per fer memòria de la longeva història de l’institut i de dos dels “homenots”, com diria Pla, que han contribuït a convertir-lo en un centre educatiu de referència a les Garrigues. Un acte que podeu reviure a través de la completa galeria fotogràfica que en va fer la professora Teresa Capdevila.
El dimarts 30 de juny de 2020, l’Institut Josep Vallverdú va escriure un punt i a part en la seva llarga crònica. Al mateix temps que es commemoraven els quaranta anys de la finalització, l’estiu de 1980, de les obres que van convertir un solar dels afores de les Borges Blanques en un nou i flamant centre educatiu, vuit professors i professores, amb la longeva i carismàtica directora Antonieta Bernat al capdavant, van tancar el seu període de servei i dedicació a l’institut per obrir una nova etapa, lluny dels tràfecs propis de la seva ocupació al llarg de les darerres dècades.
Amb ells, s’acomiadava de l’Institut Josep Vallverdú una part importantíssima del capital humà que va aconseguir fer d’aquella carcassa nova de trinca, el centre educatiu de referència de l’ensenyament secundari, del batxillerat i de la formació professional a les Garrigues.
La institució a la qual van servir amb passió i estima, però també amb rigor i professionalitat, ha volgut retre’ls un petit homenatge recordant la seva participació en el “bell somni” que va ser construir un institut de secundària a la comarca. Un homenatge, en forma de crònica gràfica, que s’acompanya de les paraules de Joan Manuel Serrat a la seva emotiva cançó “Per construir un bell somni”.
Els versos del noi del Poble-Sec, “Per construir un bell somni el primer que cal és estar despert, mà ferma per dur les brides i fer-se un projecte a mida comptant que tot s’encongeix. Materials de primera. Amples i profunds els seus fonaments, a prova de malentesos, compromisos, interessos i accidents. Orientat al sud i protegit dels vents. Res no cura les ferides com un bell somni. Qui és que no arrisca la vida per un bell somni? Què seria de nosaltres sense un bell somni?”, il·lustren a la perfecció la dedicació de les professores i professors que aquest estiu han deixat el centre per encetar la feliç etapa de la seva jubilació.
Us els recordem, perquè ells són història viva dels darrers quaranta anys d’aquesta comarca, arquitectes imprescindibles del “bell somni” que va ser, i que és encara, construir la més alta institució acadèmica de les Garrigues:
–Antonieta Bernat: professora de llengua castellana i literatura, arribada al centre el curs 1983-84, ara fa 37 anys. Ha exercit com a directora de l’institut unificat (batxillerat i formació professional) des de 1990, essent una de les directores més longeves de Catalunya.
–M. Carme Calderó: professora de llengua catalana i literatura, arribada al centre el curs 1988-89, ara fa 32 anys. En el moment de la seva jubliació exercia el càrrec de Cap d’Estudis des de feia gairebé una dècada.
–Xesco Guasch: professor de biologia i geologia, arribat al centre el curs 1989-90, ara fa 31 anys. Ha exercit de Cap d’Estudis adjunt durant tres dècades.
–Amadeu Bonet: professor de tecnologia, arribat al centre el curs 1997-98, ara fa 23 anys. Els darrers cursos acadèmics de la seva vida professional els ha exercit com a Coordinador Pegagògic.
–Josep Grau: professor d’instal·lacions elèctriques i automàtiques, arribat al centre el curs 1983-84, ara fa 37 anys. Ha exercit durant bona part de la seva vida acadèmica com a coordinador informàtic del centre.
–Ramon Rosselló: professor de dibuix, arribat al centre el curs 1989-90, ara fa 31 anys. Ha exercit durant bona part d’aquest temps com a cap del seminari de dibuix.
–M. Carme Llobera: professora de biologia i geologia, arribada al centre el curs 1991-92, ara fa 29 anys. Ha exercit durant bona part d’aquest temps com a cap del Departament de ciències.
–Eugènia Martí: professora de llengua castellana i literatura, arribada al centre el curs 2007-08, ara fa 13 anys. Ha estat, durant gairebé una dècada, la responsable de la biblioteca de l’institut.
En total, 233 anys de dedicació i servei a l’Institut Josep Vallverdú. Un centre que, per sempre més, és i serà el seu.
El claustre de final de curs que l’Institut Josep Vallverdú ha celebrat de forma telemàtica el dimarts 30 de juny de 2020 ha estat històric no només perquè les circumstàncies derivades de la pandèmia de la Covid-19 han comportat que, per primera vegada, s’hagi de celebrar a distància sinó perquè ha servit per tancar una etapa en la direcció del centre que s’ha allargat durant més de tres dècades.
L’Institut Josep Vallverdú, que durant el curs acadèmic 2020-2021 celebrarà el seu quarantè aniversari, ha dit adéu a la vida professional de vuit professors i professores amb una llarga trajectòria al centre, entre els que s’hi incloia la directora, Antonieta Bernat, que ha encapçalat l’equip directiu de l’institut durant més de tres dècades.
Al marge de la directora, també han viscut el seu darrer dia de vida acadèmica al centre la cap d’estudis, M. Carme Calderó; el cap d’estudis adjunt, Xesco Guasch; el coordinador pedagògic, Amadeu Bonet, així com la professora M. Carme Llobera i els professors Josep Grau i Ramon Roselló, que s’han afegit a l’Eugènia Martí que va jubilar-se pocs dies abans del tancament dels centres educatius fruit de l’expansió del coronaviurs.
Tot i que la situació sanitària ha impedit la celebració d’un acte presencial per festejar la jubilació d’aquests vuit docents de l’Institut Josep Vallverdú, el claustre de final de curs ha servit perquè la resta de professorat del centre els fes arribar la seva gratitud en forma de regal. Aquest històric claustre ha estat, doncs, carregat d’emocions ja que ha comptat amb les intervencions dels membres de l’equip directiu que deixaven la seva tasca així com també d’alguns dels professors i professores que s’acomiadaven amb ells.
El conjunt de la comunitat educativa de l’Institut Josep Vallverdú vol fer arribar la seva gratitud als vuit professors i professores que s’han jubilat al final d’aquest curs al temps que reconeix la petjada inesborrable que tots ells han deixat en un centre que és a punt de complir 40 anys de vida, una segona joventut que estarà per sempre més marcada pel mestratge que aquest col·lectiu de docents ens ha llegat.
Al professorat que, des de l’1 de juliol de 2020, abraçarà un més que merescut retir de les aules i els despatxos, volem dedicar-li els versos que Miquel Martí i Pol recollia al seu poema “Solstici”:
Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, No pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia. Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences, humanament, entre brogit i angoixes, pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolli de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Gràcies per la vostra feina, per la vostra companyia i per la vostra amistat. Que la vida us somrigui en aquesta nova etapa que enceteu!
