MATILDES AL CAPDAVANT: PATIS BOJOS QUE FAN ESCOLA!

Dani Tomas16/11/25  

“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.”
Anònim

Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.

Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.

Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.

Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.

A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.

Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.

Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.

ENS MOVEM, DESCOBRIM I CREIXEM: ELS CIRCUITS DE PSICOMOTRICITAT A LA COMUNITAT DE PETITS!

Cesc Vila13/11/25  

Com afirma André Lapierre (2015), “els circuits i les situacions motrius organitzades ajuden l’infant a passar de l’acció espontània a una motricitat més conscient i estructurada”.

A l’inici d’aquest curs, hem començat familiaritzant-nos amb els circuits de psicomotricitat amb els Patufets, Pinotxos i Tabalugues. Els circuits ens han permès crear un espai on cada nen i nena han pogut explorar, provar, repetir i superar-se.

A mesura que hem anat avançant en aquests primers mesos de curs, hem adaptat els circuits segons les necessitats i el nivell de cada grup. Hi ha dies que hem proposat recorreguts més senzills, que ens han permès guanyar confiança i seguretat, i d’altres en què hem introduït nous reptes perquè puguin explorar moviments diferents i trobar noves maneres de superar-los.

A través del circuit i del moviment, coneixem millor el nostre cos, millorem la coordinació, guanyem confiança i aprenem a respectar els torns i els companys. Ens adonem que cada repte superat ens fa sentir més segurs i contents. Deixem un seguit de fotografies dels nostres circuits.

Durant aquestes sessions, hem vist com cadascun de nosaltres troba el seu propi ritme, com ens ajudem entre companys, com ens agrada comprovar com som capaços de fer coses que al principi ens costaven una mica més.

A continuació, compartim amb vosaltres més fotografies dels nostres circuits, on podreu veure com ens movem, com gaudim i com aprenem junts.

Abans de finalitzar les sessions, també dediquem moments a parlar tots plegats sobre allò que hem fet: què ens ha agradat més, què ens ha costat una mica, què hem descobert o què voldríem tornar a provar. Aquest espai de conversa ens ajuda a prendre consciència del nostre propi aprenentatge i a escoltar les experiències dels companys. És un moment molt valuós per a nosaltres.

A les fotos que us compartim, veureu una mica de tot això. Són instants que, per a nosaltres, representen exactament el que volem a psicomotricitat: un espai per créixer, descobrir i gaudir junts.

UN ESPAI PER VIURE LA TARDOR

Mireia Puig10/11/25  

Aquest matí hem anat a l’aula de projectes del Mitjans, ens hem tret les sabates i hem notat que l’ambient estava molt diferent. Les llums estaven apagades i només uns petits llumets il·luminaven l’espai, envoltant tot un seguit de materials de la tardor. Tot era molt màgic i tranquil, i amb una música suau de fons hem començat a descobrir, amb calma i curiositat, tot el que hi havia preparat.

Al centre de l’aula hem trobat un mandala gegant fet amb materials del bosc: pals, fulles, pedres… Ens ha agradat molt observar-lo i veure com tots aquests elements, junts, formaven una composició tan bonica. Alguns hem jugat com si fos un circuit i d’altres hem anat fent classificacions amb els materials.

També hem descobert un espai amb castanyes i oueres, on hem pogut classificar, endreçar i fer les nostres pròpies creacions. En un altre racó hi havia una carabassa oberta. L’hem pogut tocar, observar com és per dins i experimentar amb les seves llavors i textures.

Ens ha agradat molt el racó de contes de la tardor, on hem pogut seure tranquil·lament, mirar llibres i deixar-nos endur per les històries. A la taula de llum hem jugat amb colors i transparències, i també hi havia peces de l’arc de Sant Martí de fusta, plastilina i propostes per estampar fulles.

Ha estat una estona molt bonica i relaxant, plena de descobertes i sensacions. Hem après molt sobre la tardor i els seus elements, tot gaudint amb calma i curiositat.

“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” Ken Robinson

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 16 de la vida d’aula.

CÀSTING

Meritxell Tardà09/11/25  

Aquest passat dijous hem viscut un dia molt especial a l’escola. Els Tabalugues hem estat els protagonistes d’un càsting molt especial per escollir quins alumnes participaran a la cançó que estem preparant per al nostre projecte de Verkami.

Al matí, hem començat transformant l’aula de música en un veritable escenari. Hem anat al gimnàs a buscar la moqueta per donar-hi un toc més acollidor, hem col·locat focus de llum per il·luminar bé l’espai, hem penjat globus de colors per decorar-lo i hem portat els sofàs per preparar la zona del jurat. Tot ha quedat a punt per viure una tarda màgica!

A la tarda, ens hem vestit d’allò més elegants, perquè ja se sap que el jurat sempre ha d’anar ben guarnit! I així, amb molta emoció i una mica de nervis, han començat les audicions.

Cada participant ha pujat a l’escenari i ens ha mostrat el millor de si mateix: cançons, ritmes, melodies i molt d’entusiasme. Després de cada actuació, el jurat ha valorat la participació amb un 1 si ens ha agradat, un 2 si ens ha agradat molt, i un 3 si ens ha encantat!

Ha estat un dia molt emocionant, ple de música i moments que recordarem amb molta il·lusió. Tots i totes ho hem fet genial, i el més important és que ens hem divertit molt treballant junts per un projecte que ens omple de creativitat i sensibilitat.

ELS PATIS BOJOS ALCEN EL VOL!

Dani Tomas07/11/25  

“Tot el que vola, per petit que sigui, desperta grans somnis.”
 — Antoine de Saint-Exupéry

Aquest divendres, els patis bojos han omplert el cel de l’escola de paper i imaginació. El protagonisme ha estat per als avions de paper, i per uns instants, el pati s’ha convertit en una autèntica pista d’enlairament.

A diferents punts del pati hi havia fulls i models amb instruccions per construir avions de tota mena. Els dinamitzadors, els Grans i els mestres han ajudat els més petits a plegar, doblegar i donar forma a les seves creacions. S’hi respirava cooperació, curiositat i entusiasme, i cada vol era un petit repte compartit.

El vent, que també ha volgut participar, ha posat una mica de dificultat a l’enlairament, però també ha fet més emocionant veure com els avions prenien rumb cap a direccions inesperades!

Un altre divendres ple de creativitat, joc i aprenentatge compartit, en què Petits, Mitjans i Grans hem comprovat que, amb un full de paper i ganes de jugar, també podem fer volar les idees.

PREPAREM ELS CARTELLS PEL NOSTRE CÀSTING

Mireia Puig07/11/25  

Pensem i parlem de com volem fer els nostres cartells i ens sorgeixen aquestes idees:

  • Haurem de posar pictos perquè tots els nens i nenes el puguin llegir.
  • Haurem de fer un picto de no fer soroll, perquè no molestin als participants quan toquen.
  • Hem de posar l’hora.
  • També el dia i el mes que és.
  • Haurem de posar que el fem a l’aula de música.
  • Hem de posar les fotos dels paticipants.
  • Podem fer lletres de l’arc de Sant Martí.
  • Hem de posar que és un càsting musical.
  • Podem pintar-lo amb aquarel.les.
  • Les lletres amb retoladors de colors.
  • Podem posar estrelles i les fotos dels participants.
  • Podem fer dibuixos d’instruments

Amb totes aquestes idees ens posem a confegir el nostre cartell. El primer que fem es buscar en el programa d’Arasaac els pictogrames. Per fer-ho hem d’escriure la paraula del picto que volem trobar.

Seguidament ens posem uns a pintar el fons del cartell amb aquarel.es, uns altres a decorar les lletres, uns escriuen… Entre tots i totes anem confegint el cartell que ens servirà per posar a les portes de les diferents aules.

Un cop els tenim enllestits els pengem a les portes de les diferents classes, i un el col.loquem en el vestíbul de l’escola perquè tothom el vegi.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 7 del projecte d’aula.

EL MISTERI DE LES XX

Mireia Puig05/11/25  

Una Tabaluga arriba un dia a l’aula dient que ha vist una cosa molt estranya en el vestíbul, on hi ha l’exposició dels números 20. Algú ha fet dues XX en comptes del número 20.

Anem plegats a veure l’exposició plena de creacions del número 20 fetes amb diferents tècniques plàstiques: pintura, collage, fang, cartró… i ens acostem a observar detingudament les XX misterioses que no sabem ben bé què representen. A més ens adonem que hi ha tres infants de l’escola que han fet les dues XX. En una d’elles hi ha escrit “números romans”.

Tornem a la classe i establim una conversa sobre que creiem que deu significar:

  • Potser una X vol dir el número 2 i l’altre el 0.
  • Jo crec que s’han equivocat.
  • No han tingut temps de fer el 20 i han fet dues x.
  • Potser no saben fer el número 20.
  • S’han equivocat perquè el 20 són dos números i no són lletres.
  • Si traiem el 0 i posem una X és el mateix.
  • Potser és en braille.
  • Noooo, el braille són puntets.
  • La X deu ser també un 20.
  • Potser ho ha fet un pare i no sap com fer el 20.
  • Recordeu que posava en una de les XX? (Mireia)
  • Posava números romans.
  • I que són els números romans? (Mireia)
  • Els números de Rumania.
  • No, no són així.
  • Potser hi ha diferents maneres de fer números.

Per tal de descobrir que poden ser les XX i els números romans, fem una nota per casa per tal de poder-ho investigar durant el cap de setmana.

La majoria dels i les Tabalugues han investigat a casa que eren els números romans i cadascú ens ha explicat que havia descobert. Finalment hem arribat a la conclusió que els números romans són lletres que també signifiquen números i que les dues XX és el número 20. Per tant els infants que han fet les creacions del 20 amb les XX ho han fet molt bé, i a nosaltres ens ha servit per descobrir i aprendre una cosa nova.

“ La importància és no deixar de fer-se preguntes. La curiositat té la seva pròpia raó de ser”. Albert Einstein

COMENÇA L’AVENTURA DEL NOSTRE CÀSTING

Mireia Puig26/10/25  

Abans de començar a preparar el càsting, el més important és escriu la convocatòria per als participants.

Primer hem pensat allò que era més important d’escriure: la data, l’hora i el lloc de realització. També hem posat que calia que portéssin els participants: el paper de la convocatòria i una cançó preparada.

Després ens hem posat a escriure. Ho hem fet d’un en un a l’ordinador, i cada vegada som més àgils buscant les lletres a les tecles. Hem fet servir un document amb el logo de l’escola, per fer-ho més oficial.

També hem escrit els noms i les classes dels participants en uns sobres, i hem col·locat les convocatòries.

Quan ja les hem tingut totes enllestides, hem anat a portar-les a les diferents aules. Ens ha fet molta il·lusió repartir-les, i ja tenim moltes ganes que arribi el dia del càsting.

Aquesta activitat està molt relacionada amb el currículum d’infantil ja que els infants practiquen l’escriptura amb un propòsit real i significatiu. Aprenem a escriure perquè ho necessitem per avançar.

” Escriure és viure dues vegades”. Anaïs Nin

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 6 del projecte de 1200 passes cap a la inclusió.

DESCOBRIM QUE ÉS UN CÀSTING

Mireia Puig26/10/25  

Preguntem en els Tabalugues que creuen que hem de preparar per realitzar el càsting per triar els músics del nostre vídeo i aquestes són les seves aportacions;

  • Hem de posar banderes de colors.
  • Hem de posar una cinta a la porta perquè s’obri i es tanqui.
  • Hem de posar llums.
  • Hem de posar els instruments.
  • Podem posar globus, al terra.
  • També confeti.
  • Podem posar la catifa verda del gimnàs per posar els instruments.
  • Hem de posar una cadira per qui toqui la guitarra.
  • Hem de posar la bateria i un tamboret.
  • Hem d’anar disfressats.
  • Hem d’anar elegants.
  • Podem posar sofàs pel jurat.
  • El jurat serem nosaltres.
  • hem d’apuntar en un paper el dia i lloc que han de venir a fer el càstimg.
  • Podem fer un i que el Toni faci fotocòpies.
  • El càsting el farem a la classe de música.

Per tal de veure, si tot el que pensem, és cert, convidem a la Naia, la Chloe i el Leo Ruiz de la classe de les Tanits que ja han fet algun càsting.

Ens diuen que és com un joc on algú deicideix si li agrades com fas una cosa, com per exemple tocar un instrument. És molt important, que el jurat voti el qui més li agrada i no al seu amic. Les votacions no les poden veure els particiants.

Ens diuen que un cop triem a qui volem, haurem de dir als altres participants, que no han estat escollits, i que ho haurem de fer molt amablament.

Els hi expliquem les nostres idees i els semblen molt encertades. Ens comenten que hem de recordar que tot ha de quedar enregistrat, i que quan toquen els participants, tot el jurat ha d’estar en silenci.

LLUMS, CÀMERA…IDEES NOVES!

Mireia Puig23/10/25  

Els hi posem una cançó perquè l’escoltin detingudament i els hi diem si els agrada. Tos i totes contesten que sí. Establim una conversa sobre la cançó:

  • És de rock, perquè toquen molts instruments.
  • Sembla “maquinero”.
  • Què vol dir maquinero? (mestres).
  • Que sonen “dos ruidos a la vez”.
  • Sembla que piquen de peus i mans.
  • Quins instruments sonen? (mestres).
  • El violí, la guitarra, el tambor, els plats, la trompeta, la pandereta i el teclat.

Tornem a posar la cançó i cada vegada que sona un instrument, han d’aixecar la mà. D’aquesta manera observem si relament els escolten o senzillament han dit noms d’instruments a l’atzar.

  • Jo escolto veus.
  • La veu també és un instrument (mestres).
  • En quin idioma creieu que canten? (mestres)
  • Segur que anglès, perquè és l’idioma que tohom coneix.
  • Potser és portugués.
  • O francés.
  • Podem preguntar-li al Sergi o a la Laura.

Escrivim el títol de la cançó en una pissarra i anem a buscar-los. La cançó es diu ” CAN’T HOLD US”.

Els trobem a la ràdio de l’escola i ens diuen que la cançó, és anglesa i que el titol vol dir “No ens pararan”.

Ens agrada moltíssim aquesta cançó i tots i totes estem d’acord que serà la que farem servir pel nostre vídeo.

Tornem a l’aula i reprenem la conversa:

Qui podrà tocar els instruments?

  • El Bernat la trompeta.
  • Però encara no ens ha dit res.
  • La Meritxell el teclat.
  • Però la Meritxell haurà de dirigir-vos a vosaltres.
  • L’any passat hi havia nens grans que van tocar a la pista.
  • Voleu que anem a preguntar si algú toca el piano i ens vol ajudar? (mestres).
  • Siiiiiiii

Agafem un full i un llapis i anem per totes les aules de mitjans i grans a demanar a qui li agradaria tocar en el nostre vídeo. Anem apuntant el nom de tots els infants que saben tocar algun instrument, i també de l’Angèlica (mestra de música de mitjans i grans), que també hi vol participar. Aquesta llista la tornem a fer bé a l’aula i endrecem els noms per cursos.

Quan arribem a la classe els hi expliquem que haurem de fer un càsting per triar qui ens agrada més com toca pel nostre vídeo. Ara haurem de descobrir que és un càsting.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 5 del PdA.