Aquests dies a la classe dels Rovellons ha aparegut un tema que ens té molt emocionats i amb ganes de parlar-ne: les dents!

Molts Rovellons viuen un moment molt especial, el recanvi dental, i cada vegada que a algú se li mou o cau una dent… tota la classe vol saber-ne més!

Aprofitant el seu interès, hem dedicat uns dies a observar, comptar i dibuixar les nostres dents. Ens hem mirat amb atenció al mirall per veure com és la nostra boca avui, quines dents tenim de llet, quines se’ns mouen, quines ja han caigut i quines noves ens estan sortint. A poc a poc, els Rovellons s’han adonat que el nostre somriure també creix amb nosaltres.

Per continuar aprenent, hem descobert el llibre “La vida secreta de les dents”, un llibre d’informació que ens ha ajudat a entendre millor què passa dins la nostra boca.

Hem après que les dents de llet són més petites i delicades, i que quan la mandíbula creix, les dents noves empenyen les antigues per fer-se lloc.

També hem descobert que les primeres dents que cauen acostumen a ser les primeres que ens van sortir quan érem petits, i hem compartit records a la Rotllana sobre quina va ser la primera dent que vam perdre.

Una altra descoberta que ens ha deixat bocabadats és saber que les dents són ossos! Estan formades per diverses capes:
– l’esmalt, que és la part més dura del nostre cos,
– la dentina, s’encarrega de protegir
– la polpa, que és la part viva i sensible de la dent.
A més, hem après que les dents estan fixades a la mandíbula per una mena de ciment que les manté ben agafades.

Tot aquest aprenentatge ens ha fet reflexionar sobre la importància de cuidar la nostra boca: raspallar-nos bé les dents, tenir bons hàbits d’higiene i cuidar-les molt, perquè les que ens estan sortint ara ens acompanyaran tota la vida.

Som conscients que estem creixent… i el nostre somriure també!

Els Rovellons ens vam adonar que necessitàvem posar una mica d’ordre als calaixets de fora la classe. Fins ara, cadascú guardava les seves coses on volia, i sovint costava trobar-les. Per això, a la Rotllana vam decidir pensar plegats com podíem endreçar-los d’una manera més clara i fàcil per a tothom.

Van sorgir moltes idees enginyoses: alguns proposaven fer-ho pel color dels ulls, altres per l’alçada, o fins i tot pel color dels cabells. Després d’escoltar totes les propostes, entre tots vam arribar a un acord: endreçaríem els calaixets pel nostre nom, seguint l’ordre de les lletres de l’abecedari.

Aquesta decisió va obrir una nova porta d’aprenentatge. Els Rovellons es troben en un moment molt important del seu procés lector: estan descobrint les lletres, els seus sons i les seves formes. És el moment en què adquireixen la consciència fonològica, és a dir, identificar els sons que formen les paraules i a relacionar-los amb les lletres que els representen.

Aprofitant aquest interès, vam parlar sobre què és l’abecedari i vam descobrir que cada lletra es pot reconèixer pel seu nom, pel seu so i per la seva forma. La Judith ens va ensenyar una cançó de l’abecedari i, seguint-ne l’ordre, vam anar col·locant els noms un a un, posant la seva lletra inicial amb la foto de cada Rovelló.

Però el procés ens va regalar també noves descobertes i petits reptes. Quan vam arribar a la lletra G, vam veure que el Gael i el Gerard començaven igual, però sonaven diferent! Així vam adonar-nos que una mateixa lletra pot sonar de dues maneres.

Un altre moment divertit va ser quan vam arribar a la lletra M: hi havia tota una col·lecció de noms! Les Maries, la Mar, el Marwan, el Max… vam haver de mirar la segona lletra per saber l’ordre correcte i vam comprovar com l’abecedari ens ajuda a posar ordre i trobar coses més ràpid.

Aquesta experiència ha anat molt més enllà d’endreçar els calaixets: ens ha ajudat a mirar les lletres amb curiositat, a descobrir com sonen i com es formen i a entendre que conèixer el so de cada lletra és el primer pas per aprendre a llegir i a escriure i avançar en el camí apassionant de fer-se lector i lectora.

Ja fa un parell de setmanes que, cada divendres al matí, les famílies dels Rovellons poden entrar a la classe i compartir una estona de lectura amb els seus fills i filles. És un moment especial, ple de calma, connexió i complicitat. Algunes famílies llegeixen amb els seus infants i d’altres aprofiten per acollir i acompanyar altres nens i nenes que potser aquell dia no tenen els seus pares o mares a prop. Junts, fem que la lectura sigui una experiència compartida i afectiva.

Les nenes i els nens de 5 i 6 anys es troben en moments molt diferents del seu procés lector. Alguns tot just comencen a descobrir els sons de les lletres, d’altres ja identifiquen paraules i n’hi ha que ja poden llegir frases i petits textos. Aquesta diversitat és una riquesa, però també ens recorda la importància d’acompanyar cadascú al seu ritme, ajudant-los a desenvolupar les habilitats necessàries per gaudir de la lectura i fer-ne un hàbit quotidià.

A la Rotllana hem parlat sovint sobre això: llegir no és una cursa, sinó un camí. Tant si encara estem descodificant sons com si ja llegim amb fluïdesa, tots necessitem practicar cada dia. La lectura és com un múscul que cal entrenar: com més el fem servir, més fort es fa. Per això, a l’escola cada dia dediquem una estona a llegir, i és molt important que des de casa també s’hi continuï donant valor i espai.

La família és el primer agent lector dels infants. Els hàbits, les converses i els moments compartits al voltant dels llibres són claus per construir lectors curiosos, crítics i sensibles. Llegir no és només una tasca escolar: és una porta oberta a la imaginació, a la comprensió del món i al pensament.

Per ajudar-vos en aquesta tasca, us compartim 10 consells promoguts pel Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que poden ser un bon punt de partida per fomentar el gust per llegir a casa:

Llegir amb els vostres fills i filles no és només ensenyar-los a llegir paraules, sinó a comprendre el món. En un futur ple d’informació, aprendre a llegir i comprendre serà clau perquè els vostres fills i filles puguin triar, pensar i decidir amb criteri.

Aquest curs, a la classe dels Rovellons, ens hem autodenominat la Colla dels 20. A partir d’aquí va néixer una oportunitat per posar en pràctica algunes de les habilitats matemàtiques que ja tenim: començar a interpretar problemes, explorar maneres de resoldre’ls i compartir estratègies amb els companys i companyes. És així com va aparèixer una pregunta que ens ha acompanyat durant diversos dies i que ens ha fet pensar, provar i debatre junts:

Quina és la meitat de 20?

Al principi no sabíem ben bé com fer-ho. Alguns Rovellons van fer gestos amb les mans, altres van dir que “havíem de trencar el 20” i de seguida van començar a aparèixer idees.

Ho vam provar amb el nostre propi cos: separant-nos en dos grups, comptant de dos en dos, comprovant si a cada costat hi havia el mateix nombre de nens i nenes. Així, jugant i experimentant, vam descobrir que la meitat de 20 és 10.

Però la història no es va acabar aquí. Amb material de base 10 vam tornar a provar-ho i vam poder veure què passava amb altres números: el 14, el 8… I, quan a la classe vam ser 21 amb l’arribada del Frasquito, va aparèixer un nou repte: 

Com podem partir 21 per la meitat? 

Vam comprovar que sempre en sobra un, i així vam descobrir el significat de nombres parells i imparells.

També vam voler dibuixar com havíem pensat trencar el 20. Primer cadascú va fer la seva representació o dibuix individual: alguns van copiar una idea d’un company perquè encara no en trobaven una de pròpia, d’altres van dibuixar directament el resultat sense mostrar el procés, i alguns no s’asseguraven de dibuixar exactament 20 elements. 

Després, vam posar-ho en comú i vam fer una representació conjunta: pensar i dibuixar tots junts com havíem aconseguit partir el 20 per la meitat. Aquesta producció col·lectiva és un reflex dels pensaments matemàtics dels Rovellons. En el dibuix hi apareixen diversos elements que mostren el recorregut fet:

El material manipulatiu, en forma de quadrats, que simbolitzen cada infant i que ens recorda la importància de manipular per comprendre.
Les fletxes, que marquen el moviment d’un a l’esquerra i un a la dreta, tal com vam fer amb el nostre propi cos a la Rotllana. Així, el dibuix no és només un esquema: és una memòria viva de l’acció compartida.
Els nombres clau de la situació (20, 2 i 10), que donen sentit simbòlic a la representació i ens ajuden a fixar allò que hem descobert.
El llenguatge narratiu, escrit al full, que ens permet posar paraules al que hem viscut i tancar el procés d’aprenentatge.

Aquesta producció final mostra com, a partir d’una pregunta senzilla, els Rovellons han passat pel cos, el material, la representació gràfica, el llenguatge simbòlic i la narració escrita. Tot plegat és un procés complet on les matemàtiques s’han construït de manera col·lectiva i significativa.

A la classe dels Rovellons hem descobert la història de “La pandilla de los 11”, de la Rocío Bonilla. 

El conte ens explica l’aventura d’en Benjamín, un peix que un dia és convidat a formar part d’una pandilla molt especial. Al principi se sent important i content, però de mica en mica descobreix que potser no és tan bonic ser admirat si en realitat els altres només et tenen por. En aquell moment haurà de prendre una decisió: seguir sent el peix número 11 o defensar l’amistat i el respecte de veritat.

Després de la lectura, vam parlar molt sobre el que ens transmet aquesta història. Van sortir paraules molt boniques com respecte, amistat, cooperació o ajuda. Els Rovellons les van relacionar amb vivències pròpies: moments al pati, a l’aula o a casa en què també han hagut de decidir si seguir el grup o fer el que pensaven que era correcte.

Per deixar constància d’aquests aprenentatges, cada Rovelló va dibuixar el seu propi peix i hi va escriure un tret positiu de si mateix: allò que pot aportar de bo a la nostra colla dels 21. Així hem creat un banc de peixos únic, ple de qualitats que ens ajuden a créixer junts com a grup.

El conte d’en Benjamín ens ha recordat que ser part d’un grup és molt important, però encara ho és més que aquest grup estigui format per persones que es respecten, que s’ajuden i que saben valorar les diferències de cadascú.