Mira profundament la natura i aleshores ho entendràs tot millor.
A la classe dels Rovellons hem estrenat una nova responsabilitat aquest mes de febrer: observar el temps que fa cada dia. Pot semblar una cosa molt senzilla, però darrere d’aquest petit gest s’amaga un gran aprenentatge.
Cada dia, després del pati, ens aturem un moment per mirar el cel. Observem si fa sol, si hi ha núvols o si plou. En parlem entre tots i ens posem d’acord sobre quin tipus de temps ha fet. Quan ho tenim clar, un Rovelló col·loca un cigró dins del pot corresponent.
A poc a poc, sense gairebé adonar-nos-en, anem recollint informació sobre el temps del mes.
Aprendre a observar
La fita d’aquesta nova responsabilitat és aprendre a mirar el món amb atenció. No es tracta només de dir si fa sol o plou. Es tracta d’aturar-nos, observar el cel i posar paraules al que veiem. Aquest petit moment quotidià ajuda els infants a desenvolupar la curiositat i la capacitat d’observació.
Quan les dades comencen a parlar
L’últim dia del mes vam buidar els pots i vam comptar els cigrons. D’aquesta manera vam poder saber quants dies de cada tipus de temps hi havia hagut durant el febrer.
Després vam registrar les quantitats en una taula i les vam representar amb torres de policubs, construint així el nostre primer gràfic.
Aquest pas és molt important perquè els Rovellons descobreixen que la informació es pot:
Quan vam posar les torres una al costat de l’altra, va passar una cosa molt interessant: només mirant-les ja podíem comparar les quantitats.
Aprendre a interpretar
Un cop fet el gràfic, sorgeixen les preguntes. Aquest moment és clau, perquè els Rovellons aprenen a interpretar informació i a treure conclusions a partir de les dades que han recollit.
Esdevenint petits científics i matemàtics
Amb aquesta proposta, els Rovellons estan fent moltes coses alhora:
observen el medi
recullen dades
compten
organitzen informació
construeixen gràfics
aprenen a interetar-los
Tot això parteix d’una acció molt simple: mirar el cel cada dia. Continuarem amb aquest compromís cada dia, així podrem veure com canvia el temps al llarg del curs i descobrir, pas a pas, què ens explica el cel.
Potser d’aquí a uns mesos ens tornarem a fer noves preguntes:
Serà igual el cel de febrer que el de primavera?
A poc a poc, els Rovellons descobreixen que el món està ple d’informació… només cal aprendre a observar-la.
Les matemàtiques són l’art de donar el mateix nom a coses diferents.
Els Rovellons han viscut una d’aquelles experiències que comencen amb una llegenda i acaben convertint-se en una investigació matemàtica de debò.
Tot va començar amb la descoberta de la tradició de l’Home dels Nassos, tan arrelada a Vilanova del Camí. La llegenda explica que l’últim dia de l’any apareix un home que té tants nassos com dies té l’any. Amb ulls de Rovellons, van reaccionar immediatament:
— Però si un any té 365 dies… hauria de tenir 365 nassos!
I aquí va néixer la gran pregunta:
És veritat que un any té 365 dies?
Pensar abans de comptar
Abans de llançar-nos a comptar sense rumb, vam aturar-nos a pensar en com ho podem fer. A la rotllana van aparèixer quatre estratègies:
Aquest primer moment va ser clau: planificar abans d’actuar, anticipar dificultats i valorar quin procediment seria més eficient.
Entre tots vam acordar que la tercera opció era la més clara i organitzada: recollir els dies de cada mes i després ajuntar-los.
Recollir dades: del calendari a les regletes
Per parelles, amb targetes que contenien el nom i el pictograma de cada mes, els Rovellons van consultar el calendari de l’aula i van anotar quants dies tenia cadascun.
A partir d’aquí, el calendari va deixar de ser només una eina d’orientació temporal per convertir-se en una font de dades.
Cada quantitat es va representar amb regletes. El pas del símbol (31, 30, 28…) al material manipulatiu va permetre:
Visualitzar les desenes i les unitats.
Entendre que 31 no és “trenta-i-u” com una paraula llarga, sinó 3 desenes i 1 unitat.
Preparar el terreny per al que vindria després.
Ajuntar: quan neix una necessitat matemàtica
Amb totes les quantitats representades, va aparèixer un nou repte:
Com ho podem ajuntar tot per saber quants dies té l’any?
Aquí va emergir de manera natural el concepte de sumar. No com un exercici mecànic, sinó com una necessitat real: havíem de combinar quantitats parcials per obtenir el total.
Els Rovellons van proposar organitzar-ho:
Posar totes les desenes juntes.
Posar totes les unitats juntes.
Comptar les desenes de 10 en 10 va permetre fer grups de 100. Van aparèixer tres centenes completes. Després, cinquanta. I finalment, quinze unitats.
La representació final va quedar així:
Aquell moment va ser molt potent: la suma no era una operació imposada, sinó la solució a un problema real.
Més enllà del resultat
Sí, vam confirmar que l’any té 365 dies. I el moment en què el nombre va aparèixer, clar i construït entre tots, va ser emocionant. Però, si som sincers, el més valuós no va ser arribar al 365. El més important va passar pel camí.
Va començar quan ens vam atrevir a formular una pregunta de veritat. Quan no ens vam conformar amb el que deia la llegenda i vam decidir comprovar-ho. Després va venir el temps de pensar estratègies, de discutir quina seria la millor manera d’afrontar el repte. Vam recollir dades del calendari, les vam representar amb regletes, les vam ordenar amb cura, separant desenes i unitats, buscant una manera clara de veure què teníem al davant.
I enmig d’aquest procés, gairebé sense adonar-nos-en, vam fer un descobriment essencial: per arribar al total calia ajuntar. Ajuntar mesos, ajuntar desenes, ajuntar unitats. Sumar no era una operació escrita a la pissarra; era la necessitat que naixia de voler comprendre el tot.
Així, més que confirmar un nombre, els Rovellons van construir una manera de pensar.
I tot va començar amb un home que, segons deien, tenia 365 nassos.
A l’aula de música de Rovellons hem iniciat un projecte que parteix d’un element molt proper als infants: el menú escolar. La proposta neix amb un doble objectiu: treballar els continguts musicals propis del curs i, alhora, fer accessible la informació del menjador a tota la comunitat educativa, també als infants que encara no saben llegir o que necessiten altres canals de comprensió.
“Fer l’aprenentatge accessible no és simplificar-lo, sinó oferir diferents maneres d’arribar-hi.”
De la paraula al ritme
Les primeres sessions s’han centrat a jugar amb el llenguatge dels aliments. A partir dels plats del menú real de l’escola, els infants han separat les paraules en síl·labes, les han dit rítmicament i les han acompanyat amb percussió corporal i petits instruments. Aquest treball de prosòdia rítmica ens ha permès descobrir que les paraules també tenen ritme i musicalitat.
Creem una cantarella compartida
A poc a poc, de manera natural, ha anat apareixent una estructura comuna que tots reconeixem i repetim: “Avui a l’escola, què menjarem?”. A partir d’aquesta frase base, la classe ha anat afegint el primer plat, el segon plat i les postres, construint una cantarella col·lectiva que s’ha convertit en la cançó de la classe. Aquest procés ha afavorit la participació de tot el grup i ha reforçat el sentiment de pertinença.
Posem música a les paraules
Un cop la cantarella ja era segura, vam fer un pas més: buscar una melodia. Amb xilòfons preparats amb escala pentatònica, els infants van experimentar amb sons i combinacions. D’una d’aquestes proves va sorgir una melodia que el grup va escoltar, repetir i fer seva. Així, una idea inicial es va transformar en una creació col·lectiva.
Escriure la música com la sentim
A les darreres sessions hem començat a representar la melodia per escrit. Cada infant ha creat la seva pròpia partitura: alguns han utilitzat lletres (Do, Re, Mi, La) d’altres han fet servir símbols, i alguns fins i tot s’han atrevit a escriure les notes en un pentagrama. Aquest treball ens ajuda a relacionar el so amb la seva representació gràfica, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge.
En el nostre projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”, continuem avançant en el disseny del cartell que volem situar en algun indret de l’escola perquè tots els infants puguin saber què hi ha per dinar cada dia.
En aquesta ocasió ens hem centrat en una pregunta aparentment senzilla, però molt important: com mostrarem la data perquè sigui comprensible per a tothom?
Des del principi teníem clar que el format seria el mateix que utilitzen els Mitjans quan documenten la data: primer el dia de la setmana, després el número del dia del mes i, finalment, el mes.
Però ben aviat ens vam plantejar un repte:
A partir d’aquí, la conversa es va transformar en presa de decisions compartida.
El dia de la setmana: paraula, color i pictograma
Vam decidir que el dia de la setmana estaria escrit amb el mateix color que utilitzem a l’agenda i al plafó de classe. D’aquesta manera, encara que un infant no pugui llegir “dilluns” o “divendres”, el color li dona una pista visual immediata.
Però no ens vam quedar aquí. També vam decidir acompanyar el dia amb un pictograma, i aquests van ser els primers que vam buscar a la web d’ARASAAC. Descobrir aquest recurs ens va obrir una nova manera de comunicar: el llenguatge de les imatges.
A més, hem treballat els dies de la setmana pintant-los amb el color corresponent, reforçant així l’associació entre paraula, color i imatge.
El número del dia: xifra, representació i desena
Pel que fa al número del dia del mes, vam acordar que apareixeria escrit amb xifra, però no ens vam quedar aquí. Volíem que el número es pogués veure i comptar, no només llegir.
Per això vam recuperar un concepte que ja coneixem: la desena. Sabem que cada deu unitats formen un grup, i això ens ajuda a comptar més ràpidament i amb més seguretat.
A partir d’aquesta idea, els Rovellons van dissenyar i construir una eina pròpia: el ComptaDies.
Van decidir que havia de tenir 31 boles, perquè van observar que els mesos poden tenir com a màxim 31 dies. Després de fer diferents proves, van descobrir que si agrupaven les boles de deu en deu amb colors diferents, era molt més fàcil identificar en quina desena ens trobàvem i només calia comptar les que faltaven per arribar a deu.
Les boles es van enfilar en un cordill i el dia es marca amb una pinça. Així, qualsevol infant pot comptar i descobrir quin dia del mes és, encara que no reconegui la xifra escrita.
El número, per tant, es pot llegir… però també es pot comptar i interpretar.
El mes: interpretar imatges
Quan vam pensar en el mes, ens vam adonar que a l’agenda de l’escola apareixen uns petits dibuixos al costat dels mesos. Investigant a la web d’ARASAAC, també vam buscar el pictograma corresponent al mes que estàvem treballant.
Ens vam fixar en un detall molt interessant: en els pictogrames dels mesos no apareix la paraula escrita, sinó un número i una imatge. Entre tots vam desxifrar què volia dir: el número indica l’ordre del mes dins l’any (primer, segon, tercer…), i la imatge representa alguna característica important d’aquell mes.
Així, el mes al nostre cartell apareixerà escrit amb paraules, però també acompanyat d’un pictograma, perquè tothom el pugui interpretar.
Un cartell que parla diferents llenguatges
Amb totes aquestes decisions hem entès una cosa molt important: comunicar no és només escriure paraules.
El nostre cartell utilitzarà paraules, colors, números, imatges i materials manipulatius. Diferents llenguatges per explicar una mateixa informació.
Perquè informar tota l’escola de què hi ha per dinar també vol dir assegurar-nos que tothom pot entendre el missatge.
Producte final: La data del cartell
I en aquest procés, els Rovellons no només han dissenyat un cartell: han après a pensar com fer la informació més accessible per a tothom.
Les idees són fàcils. Fer-les realitat és el que realment importa.
Després de moltes converses a la Rotllana, d’escoltar idees i d’ordenar-les, els Rovellons hem fet un pas molt important en el projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”: hem elaborat el nostre primer disseny de cartell en grup.
Tot va començar amb les idees que havien anat sorgint: que el cartell havia d’incloure la data, el nom dels plats, imatges o pictogrames, i que la lletra havia de ser clara perquè tothom la pogués llegir. Per no oblidar-nos de res, vam crear una checklist, una llista acordada entre tots amb els elements imprescindibles que el cartell havia de tenir. Aquesta eina ens va ajudar a transformar les idees en acords compartits.
Amb els criteris clars, vam formar grups i ens vam posar mans a l’obra. Però abans de començar, vam reflexionar sobre què significa treballar en equip. Vam parlar de la importància d’escoltar-nos, posar-nos d’acord abans de decidir, repartir-nos la feina i respectar totes les aportacions. Sabem que un bon resultat no depèn només del que fem, sinó de com ho fem junts.
Aquest moment del projecte ha estat una experiència molt rica: hem detectat una necessitat real de l’escola, hem imaginat solucions, hem pres decisions i hem planificat com portar-les a terme. Els infants han passat de la idea a l’acció, assumint responsabilitats i entenent que les bones propostes necessiten organització i compromís.
Un cop acabats els dissenys, vam compartir-los a la Rotllana. Cada grup va explicar què havia inclòs en el seu cartell i per què. Escoltar les diferents propostes ens va fer adonar que un mateix repte pot tenir moltes maneres de resoldre’s.
Per tancar aquest procés, ens vam autoavaluar amb una diana per valorar com havíem treballat en grup. Ens vam preguntar:
Ens hem escoltat?
Ens hem posat d’acord?
Hem participat tots?
Hem respectat les idees dels altres?
Aquest moment de reflexió ens ajuda a créixer, perquè aprenem que no només és important el cartell que hem creat, sinó el camí que hem fet per crear-lo.
Continuem avançant, pas a pas, construint solucions que neixen de les idees compartides.
Studying about how to make the school menu accesible, we discovered that lunches in the school are not the same in all the countries.
In the USA, for example, EVERYBODY has lunch in the school. Children DO NOT have lunch at home! In the USA you decide if you BRING your own food or take the food from the cafeteria. Watch this video to see the lunch in the USA.
The food we see is very different but we discussed about it (using “I like” “I don’t like”) and… we generally love the food! We imagined what would be our perfect lunch box and we drew it. What is your perfect lunch box? In ours there are pizzas, pasta, chocolate and fruit!
Looking at some real photos of real lunch boxes we discovered that, in general, lunch boxes are NOT HEALTHY and we started to check the contents using a checklist. It was a great way to practise English vocabulary!
Now that we knew that a lunch box needs DAIRY, FRUIT, VEGETABLES, WHOLEGRAINS and MEAT, FISH, EGGS or PULSES, it was time to analyse OUR lunch boxes...
El que fem per als altres és el que realment ens defineix.
George Eliot
Per entendre millor el problema que té la Marta, la directora, l’Eva ens va ajudar fent una petita escena de teatre. Gràcies a aquesta representació, els Rovellons vam poder veure què necessitava realment i com li podíem donar un cop de mà.
Això ens va fer adonar que nosaltres també podem buscar informació i trobar solucions.
Tal com ens havia promès, la Paris ens va portar el calendari del menjador, on hi surt escrit què hi ha per dinar cada dia. Ens va explicar que la seva mare l’imprimeix des de l’ordinador i, a partir d’aquí, vam decidir investigar una mica més. Vam entrar a la web de l’escola i… voilà! En una pestanyeta de la dreta de la pantalla vam trobar els menús de cada dia, de dilluns a divendres, de tot el mes.
Aquesta descoberta va fer tornar amb força una idea que ja teníem al cap: fer un cartell perquè tothom de l’escola pugui saber quin és el menú del dia.
A la Rotllana, vam rumiar com havia de ser aquest cartell i van sorgir moltes idees: que fos gran, que el poguéssim penjar amb un cordill o amb pinces, que tingués lletres, dibuixos o fotos del menjar, i que estigués escrit amb lletra de pal perquè tothom el pogués llegir.
Per inspirar-nos, vam mirar el cartell que havien fet els Tabalugues per anunciar el Càsting del Dia de la Música. Ens vam fixar que, a més de paraules, hi havien posat dibuixos que expliquen el mateix per ajudar els infants que encara no saben llegir. Aquesta idea ens va agradar molt.
Per això vam decidir anar a visitar els Tabalugues perquè ens expliquessin com feien aquests dibuixos i ens ajudessin a pensar com podíem fer el nostre cartell del menú. Allà ens van explicar que aquests dibuixos s’anomenen pictogrames, que els podem trobar a la pàgina web de ARASAAC, i que serveixen perquè tothom pugui entendre la informació, encara que no sàpiga llegir.
Durant aquest procés, els Rovellons hem après que la informació és més útil quan és accessible per a tothom. No totes les persones llegeixen igual, ni al mateix ritme, ni de la mateixa manera, i per això és important pensar com expliquem les coses. Han descobert que combinar paraules, imatges i pictogrames ajuda a fer cartells més clars, més justos i més inclusius.
Aquest repte ens ha ajudat a entendre que fer equip, escoltar idees diferents i pensar en els altres és una manera molt potent d’aprendre.
A la classe dels Rovellons ha aparegut una espurna que ha posat en marxa el nostre projecte d’aula!
Tot va començar fa uns dies, quan la Marta, la directora, va venir a visitar-nos a la classe i ens va explicar un petit problema que està passant a l’escola: molts nens i nenes volen saber cada dia què hi ha per dinar. Alguns necessiten anticipar-se per sentir-se tranquils, d’altres simplement tenen curiositat… però tothom vol saber-ho!
La Marta ens va demanar ajuda:
“Rovellons, em podeu ajudar a trobar una manera d’explicar a tota l’escola què hi ha per dinar?”
A partir d’aquí, a la Rotllana vam començar una conversa plena d’idees, preguntes i propostes, compartint pensaments com:
“Al mòbil de la meva mare surt el que hi ha per dinar.”
“Podríem preguntar-ho a la Sílvia, la cuinera.”
“A casa tinc un calendari i així sé què hi ha per dinar.”
“Podríem posar un calendari o un cartell a l’escala.”
“Ho podem escriure a la porta del menjador, o a cada classe!”
“Cada dia ho podria escriure un Rovelló diferent!”
Entre totes aquestes aportacions, va començar a aparèixer una idea que es repetia i que tots i totes veiem clara:
Cal fer un cartell per explicar què hi ha per dinar.
Un cartell que tothom pugui veure, que sigui fàcil d’entendre i que ajudi els nens i nenes del menjador a sentir-se més tranquils i informats.
Així és com ha començat el nostre projecte d’aula “Marta, què hi ha avui per dinar?”: amb una necessitat real de l’escola i amb la mirada curiosa i creativa dels Rovellons.
A partir d’ara, haurem de decidir com serà aquest cartell, on el posarem, què hi escriurem i qui s’encarregarà d’actualitzar-lo.
Tenim moltes preguntes per investigar, molta feina i ganes de continuar!
Us anirem explicant tots els passos d’aquest nou projecte tan engrescador.
Carl Heinrich Maria Orff 1895-1982 Múnich, compositor i pedagog musical.
Aquesta setmana, a les sessions de música, els nens i nenes de 1r hem treballat els ritmes binari i ternari d’una manera molt vivencial i divertida. Ho hem fet a partir de la cançó “Cuckoo”, que ens ha servit per escoltar, moure’ns i tocar seguint el seu ritme.
Per començar, hem escoltat la cançó i hem descobert que a vegades la música es pot organitzar en grups de “dos batecs” (ritme binari) i altres vegades en “tres batecs” (ritme ternari). Aquest “batec” és com el cor de la música, allò que ens fa picar de mans o moure els peus sense adonar-nos-en.
Un cop ho hem identificat, hem començat a fer els ritmes amb percussió corporal: picant a les cuixes, aplaudint o fent petits moviments. Cada vegada que canviava la part de la cançó, també canviava el ritme que havíem de seguir. Els infants han estat molt atents i s’han coordinat molt bé!
Després hem fet un pas més: hem utilitzat instruments de petita percussió(com pals, panderetes o maraques) per repetir els mateixos patrons rítmics. Això els ha ajudat a escoltar amb més precisió, a seguir el ritme del grup i a tocar de manera més conscient.
Per acabar, hem seguit un musicograma, una representació visual de la cançó que ens ajuda a veure com avança la música i quan arriben els canvis. Aquesta combinació d’escoltar, mirar i tocar facilita molt la comprensió dels conceptes, sobretot en aquestes edats.
Ha estat una activitat molt completa que ens ha permès treballar l’atenció, la coordinació, l’escolta activa i, sobretot, gaudir de la música amb el cos i amb els instruments. Els infants han respost amb entusiasme i molta energia!
Seguirem explorant el ritme i la música d’altres maneres al llarg del curs. 🎶🙂
Com ens diu Pierre Parlebas (2018), “els circuits motrius ofereixen als infants un context segur i estructurat que afavoreix l’autonomia, la presa de decisions i el desenvolupament d’habilitats bàsiques de moviment”
Aquest trimestre hem estat immersos en el món dels circuits motrius, una manera divertida i molt completa de moure’ns mentre aprenem a saltar, desplaçar-nos, girar, llençar i superar petits reptes que ens ajuden a conèixer millor el nostre cos. A través dels circuits hem après a coordinar-nos, a esperar el torn, a prendre decisions mentre ens movem, a cooperar amb els companys i a sentir-nos cada vegada més segurs quan superem un recorregut o quan provem alguna cosa nova. Tot això ens ha ajudat a créixer en autonomia, confiança i millorar les nostres habilitats motrius bàsiques.
Al començament, vam preparar diferents circuits perquè poguéssim descobrir aquest tipus d’activitat. Vam provar circuits oberts i tancats, i això ens va ajudar a familiaritzar-nos amb diferents maneres de moure’ns dins d’un espai organitzat. En aquesta primera fase vam poder experimentar, entendre què significava seguir un recorregut i descobrir totes les opcions que ens oferien els materials i el moviment.
Quan ja hi estàvem més habituats, vam començar a treballar en grups cooperatius. Cada grup tenia rols concrets: hi havia qui s’encarregava del material, qui vetllava per l’ordre, qui dibuixava el circuit i qui el provava per comprovar que funcionava. Entre tots havíem de pensar, dissenyar i presentar el nostre circuit perquè la resta de grups el poguessin veure i provar. Amb aquesta feina vam aprendre a organitzar-nos, a parlar entre nosaltres, a escoltar-nos i a arribar a acords… i, sobretot, vam descobrir que treballar en equip pot ser molt divertit.
Per acabar, vam unir totes les idees i experiències i vam crear un super mega circuit entre tota la classe. Tots hi vam participar: triant el recorregut, decidint el material i pensant els reptes que ens agradava afegir-hi. Va ser una activitat molt especial, perquè vam posar en pràctica tot el que havíem après i vam col·laborar d’una manera molt natural.
Ha estat un viatge ple de moviment, reptes i moments compartits. Mirant les fotos podreu veure com hem gaudit, com hem après i com hem crescut tots junts mentre ens movíem!
