“La llengua no s’aprèn només estudiant-la, sinó usant-la, parlant, escoltant i posant-la en joc en situacions reals de comunicació.” (Montserrat Fons, UB).

Explicar contes és un goig i escoltar-los, un plaer. Ens proposen somniar i viure aventures al costat de personatges fins ara desconeguts per nosaltres.

Això és el que ens està passant amb el Patufet.

Amb ell hem pogut parlar de sentiments i emocions: por, alegria, sorpresa, enuig, satisfacció…. que els sentien els personatges del conte en les seves vivències i també en algun moment de la nostra vida els hem viscut nosaltres. Posem paraules als nostres sentiments!

A nivell oral també ens permet ampliar el nostre vocabulari i entendre una part del nostre entorn. Paraules que no hem sentit abans ara formen part del nostre repertori habitual.

I comencem a escriure. Sí!

Un palet i una rodoneta petita és la lletra del Patufet, del Pare, de la Paperina i també de la Paula.

Un palet i dues rodonetes petites són la lletra del Bou, del Botiguer i de la Barretina.

I aviat aprendrem la M de Mama i Moneda, que també és la de Mark i la S de Safrà, Samarra i Sheila, la C de Col i Cistell (aquesta és difícil!) …

Així, contentextualitzat en el conte anirem aprenent algunes de les lletres de l’abecedari.

Quina millor manera que amb paraules que anem estimant i el nom dels nostres companys, perquè allò que relacionem amb les emocions pren sentit i perdura en la memòria.

Amb aquesta activitat avancem en la consecució de la competència:

“Interpretar, comprendre i expressar missatges, emprant recursos i coneixements basats en la pròpia experiència, per avançar en la comunicació i la construcció de nous aprenentatges.”

“Les matemàtiques s’han de descobrir en la realitat quotidiana, en els objectes, en les accions i en les paraules. Només així adquireixen sentit per a l’infant.”

Maria Antònia Canals

El conte del Patufet ens obre les portes a adquirir conceptes matemàtics.

Aquests dies hem estat comparant el bou i el patufet amb els conceptes gran i petit i ens hem iniciat a les seriacions.

La moneda del Patufet ens presenta per una part el nombre 1 i alhora el cercle. Així doncs hem fet identificació i reconeixement d’aquest número i ens hem introduït a la seva grafia.

Del cercle n’hem pogut observar algunes de les seves característiques, com la capacitat de rodar i també ens hem fixat que entre gruixut i prim, roda millor el gruixut.

Paral·lelament i fora d’aquest context, un dia a la setmana fem càlcul mental i aprofitem les rutines per comptar quants som a l’escola, quants es queden al menjador, escriure el nombre, anar veient els dies del calendari…

Pas a pas anem ampliant el nostre vocabulari i coneixements matemàtics, durant aquests dies en lògica, mesures, numeració, càlcul i geometria.

“La mà és l’instrument de la intel·ligència. L’educació del moviment i especialment la coordinació de gestos fins és fonamental per al desenvolupament de la ment.”

Maria Montessori

Equipats amb una caixa plena de guixos gruixuts i esperit creatiu ens dirigim a la pista a fer grafisme.

Patufets, cargols, bous, ratlletes, sols…. 

La pista ha quedat ben acolorida.

Fem aquesta activitat amb l’objectiu d’avançar en el desenvolupament de la motricitat fina i el control del traç, primer en espais amplis per anar guanyant precisió amb el temps en el full de paper. 

També ens agrada la idea de fer activitat creativa a l’aire lliure, la sensació és molt diferent; desperta benestar i plenitud, predisposa a una activitat profitosa.

L’educació és sobretot un acte social; l’escola ha de ser una comunitat viva on cada infant

pugui trobar el seu lloc.

Célestin Freinet

Som Patufets i així ens reconeixem.

Hem identificat la porta de l’aula que obre al pati de la pista i la porta que obre al pati de la terrasseta perquè petits i grans ens situem.

Ens fa molt feliços tenir el Patufet a la porta perquè ja forma part de les nostres vides i el comencem a estimar.

Després d’explicar el conte vàries vegades, veure com representen els diferents il·lustradors el ninot i discernir els elements comuns hem procedit a fer el nostre retrat amb l’imprescindible barretina, esclops i samarra, paraules que fa unes setmanes no coneixíem.

I ho vam fer entre tots en un mural. Els encarregats van poder dibuixar una part i la resta de companys vam suggerir què i com fer-ho. Cadascú de nosaltres aportant el nostre criteri en aquest projecte comú.

Després el vam pintar amb ceres i cap a la porta!

Ja l’heu vist, oi?

Us agrada molt??? 

Segur que sí.

També cadascú de nosaltres hem fet un Patufet en un full, el podreu veure el dia que portem el carpesà a casa, però si no podeu aguantar les ganes i ens ho demaneu, us dibuixarem un Patufet ben eixerit, amb barretina, esclops i samarra. Proveu, proveu!!!

Mitjançant aquesta activitat desenvolupem les capacitats següents:

-Desenvolupar progressivament la iniciativa, la creativitat i el sentit d’identitat personal en diferents contextos i activitats.

-Expressar-se de manera entenedora, personal i creativa mitjançant diferents llenguatges, explorant-ne possibilitats i gaudint-ne.

-Participar en activitats col·lectives, mostrant interès i reconeixent la importància de pertànyer a una comunitat.

Ampliem el nostre vocabulari dins el context del conte del Patufet i parlem del nom dels colors.

El vermell, color de la barretina del Patufet, ens acompanya en les nostres primeres creacions amb pintura a la pissarra d’art vertical i també amb la plastilina.

“L’aprenentatge humà pressuposa una naturalesa social específica i un procés mitjançant el qual els infants creixen dins la vida intel·lectual de les persones que l’envolten.”

Lev Vigotsky

Ha estat una setmana amb vàries emocions, i algunes especials: tota la comunitat educativa ens dóna la benvinguda a les persones noves a l’escola.

Així, tothom del grup dels Patufets més alumnes que s’han afegit a altres grups i mestres noves, vam ser rebuts i amorosament embolcallats a la pista de l’escola per tot l’alumnat i mestres: paraules que abracen, cançons que impregnen calidesa i un bon tall de coca ensucrada amb xocolata!!! Ens vam sentir molt estimats i part d’una comunitat, l’escola Marta Mata de Vilanova del Camí.

I nosaltres vam ser protagonistes de la cançó “El món seria”. La coneixeu? https://www.youtube.com/watch?v=NpmuNAcMO0Y&list=RDNpmuNAcMO0Y&start_radio=1

Aquesta va ser la cirereta del pastís perquè prèviament, el grups de les Matildes, que són els nens i nenes més grans de l’escola, acompanyats de la Marta, la seva tutora, ens van venir a buscar a la nostra aula i ens feren una passejada amb explicació per tota l’escola. Vam poder compartir una estona moooolt dolça perquè les Matildes van ser molt curosos amb els Patufets i aquests se sentien protegits i admirats pels grans de l’escola. 

També ens acompanyaren a penjar la nostra fulla familiar a l’arbre de la vida de l’entrada de l’escola. Ja som Marta Mata! Tots nosaltres i les nostres famílies formem part d’aquest arbre amb fermes arrels i brancatge. Tots formem part de l’escola i junts creixem, ens eduquem i rebem dels altres el millor de cadascú.

Gràcies escola per la benvinguda.

Gràcies famílies per aconseguir aquest entorn per nosaltres.

El taller on amb les famílies vam confegir la nostra fulla feia goig de debò. Vam poder conèixer avis i àvies, tiets, germans… tot aquest nostre sistema que ens estima. I compartir una bonica estona a l’aula, que sempre ens agrada.

Moltes gràcies a totes les famílies que vau poder venir i a les altres, us esperem en una propera ocasió si pot ser.

Totes aquestes vivències us les explicaran els vostres fills i filles. Com es van sentir ells? Com ho van viure???

Aquesta activitat ens ajuda a adquirir competència en:

-Assolir progressivament seguretat afectiva i benestar emocional, i anar-se formant una autoimatge positiva i una imatge positiva dels altres.

-Gaudir i relacionar-se positivament amb els altres en igualtat, conviure en la diversitat i adquirir progressivament hàbits de convivència i relació social.-Participar en activitats col·lectives, mostrant iniciativa, esforç i interès, i reconeixent la importància de pertànyer a una comunitat.

Els primers dies de l’escola van passant i cada dia coneixem més espais i fem activitats diverses. El primer moment va ser per conèixer els companys de grup, les propostes de l’aula, la terrasseta (espai exterior annex a l’aula) i també el pati “gran” que ara ja hi anem cada dia.

Hem pogut anar al menjador, a les dependències de la planta baixa i també a la primera planta. La nostra escola és gran i bonica, amb molts espais i molts amics per fer.