“CONÓCEME POR MIS HABILIDADES, NO POR MIS DISCAPACIDADES”, Hensel

Cristina Vargas15/05/22  

Aquest projecte d’aula ens està portant per diferents camins i, un d’ells, ens ha fet arribar al punt de plantejar-nos si totes les persones funcionem igual o no. Tenim claríssim que som diferents i això ens provoca mirar-nos atentament a nosaltres mateixos i als altres. A simple vista podem veure molts aspectes però és dedicant temps a les persones que arribem a coneixer-les i a saber realment com són. A més a més, ens adonem que allò que podem veure dels altres sovint ens condiciona a pensar com són, què saben fer i què no.

Per començar a fer visible certs aspectes relacionats amb la diversitat i el diferent funcionament de les persones, visualitzem un conte a la pantalla: “Por cuatro esquintas de nada”. Amb aquesta història compartim impressions i reflexionem sobre aquestes diferències que a vegades condicionen però amb les quals podem conviure si la nostra mirada és la d’ajudar a l’altre.

En petit grup llegim una frase: “Conóceme por mis habilidades, no por mis discapacidades” de Robert M.Hensel, i parlem sobre el significat, què ens està dient?… Coincidim bastant en les nostres reflexions i valorem la importància d’aquest missatge, realment tots i totes volem que ens coneguin per tot allò que podem arribar a fer i ens ho valorin. A partir d’aquí, comencem a conèixer la vida de diferents persones que han estat reconegudes per les seves habilitats tot i tenir alguna discapacitat o dificultat com: Usain Bolt, Frida Kahlo, Louis Braille, Leo Messi, Ashley Fiolek o Pol Makuri, al qual hem tingut el privilegi de conéixer personalment.

Aquest camí centrat en conéixer la diversitat de persones que ens envolten ens ajuda a prendre consciència i per això dediquem diverses sessions a descobrir les diferents discapacitats que podem trobar en la nostra societat. Ens sensibilitzem amb la discapacitat visual a través de contes com “El libro negro de los colores” o “Tanca els ulls”, treballem a partir de l’alfabet Braille i aprenem a escriure el nostre nom. La discapacitat auditiva la descobrim amb el conte “Chim chim y el tiramisú” que ens expliquem dos experts en llenguatge de signes, també visualitzem diverses cançons en aquest llenguatge i aprenem a dir el nostre nom a través del sistema dactilològic. A més a més, visualitzem un vídeo per conèixer el dia a dia d’en Francisco, una persona sord-cega que ens mostra com es comunica i com es desenvolupa en un dia qualsevol. A través del curtmetratge “Cuerdas” podem parlar de discapacitat mental, i compartim diverses experiències viscudes que anem relacionant a mesura que anem descobrint la diversitat.

SORTIDA A BARCELONA: COSMOCAIXA I HUMAN BODIES

docent313/05/22  

El passat dia 27 d’abril, la Comunitat de Mitjans ens vam desplaçar fins a Barcelona per visitar propostes relacionades amb els nostres projectes d’aula: Els Rovellons i les Alícies vam anar al CosmoCaixa i les Tanits a l’exposició “Human bodies“.
Hem descobert que el CosmoCaixa és un museu de ciència i hem quedat sorpresos amb totes les exposicions que hi havia. Volíem tocar, provar, descobrir i investigar tot el que anàvem trobant al nostre voltant. Vam anar passejant, observant i explorant les diferents exposicions i hem quedat meravellats!
Amb relació als projectes que estem treballant a l’aula, Els Rovellons i Les Alícies ens vam endinsar al bosc inundat, i vam poder sentir i veure de primera mà com és la vida a la selva: quines plantes hi ha, quin clima fa, quins animals hi viuen, etc. A més d’investigar i de manipular totes les exposicions que trobàvem, també ens vam gaudir d’una exposició sobre l’Univers i El Sol on ens van explicar moltíssimes coses que no sabíem.
Les Tanits vam poder visitar l’exposició “Human bodies” ubicada al CC Las Arenas, una visita molt desitjada que no va deixar-nos indiferents. Tot el conjunt de cossos humans allà exposats ens van ajudar a assolir el gran repte que teníem entre mans amb el nostre projecte d’aula: fer visible l’invisible! A més a més vam emportar-nos un missatge clar i vital, la importància de cuidar-nos per dins i per fora doncs som nosaltres els que escrivim la història del nostre cos.
Finalment, ens vam retrobar tots junts al parc de la Font Màgica de Montjuïc, on vam dinar. Ha estat un dia molt intens on hem pogut aprendre, jugar i gaudir tots plegats!

MÉS FLORS A L’ESCOLA

Lídia Rodríguez12/05/22  

El grup de la Torre Bellesguard, des de fa unes setmanes, estem treballant en la decisió que vam prendre conjuntament. Després de conèixer la Wangari, de reflexionar i compartir les nostres idees sobre la pregunta: “com podem ajudar la natura?”, vam arribar a la conclusió que la nostra proposta havia d’estar relacionada amb l’escola perquè podríem incidir més directament. 

Cadascú va fer la seva proposta al grup, com per exemple, netejar el pati, plantar arbres… Finalment, la idea que més va agradar va ser: a l’escola no hi ha flors, hi ha pocs arbres i molta pista. Així doncs, vam estar tots d’acord: HEM DE PLANTAR FLORS A L’ESCOLA!

A les següents sessions, vam compartir noms de flors i vam buscar informació sobre aquestes amb els Chromebooks. Cada Tanit va decidir quina flor voldria plantar a la seva torreta. Per estar més segurs de les nostres decisions, vam anar a visitar l’aula de Petits Prínceps perquè sabiem que la Marta Hervàs és una experta en plantes. Li vam explicar la nostra idea inicial i ens va comenta: “les flors que heu decidit són molt maques, però qui les regarà durant l’estiu?”. Com no ens podrem fer responsables d’aquesta tasca durant les vacances, la Marta ens proposa que busquem informació sobre les plantes aromàtiques. 

En parelles i amb el Chromebook, vam buscar el nom de plantes aromàtiques: menta, farigola, romaní, orenga… Vam adonar-nos que són plantes que no necessiten una cura tan diària i que tenien més probabilitats de sobreviure a l’estiu amb menys quantitat d’aigua. Vam estar d’acord en la proposta que ens va fer la Marta Hervàs i finalment escollirem entre les plantes aromàtiques.

El dimarts vinent anirem a comprar les plantes que finalment hem escollit. Per aquest motiu, la Lídia ens ha presentat una primera proposta per treballar: preus, calcular què ens hem gastat, què podem comprar amb un import específic…

 

Farm animals!

Gemma Serrallonga06/05/22  

In Tanits we have been learning vocabulary related to the farm. We wanted to know the name of some animals living in the farm due to the fact that we go to Juneda very soon and we had interest in knowing how the animals that live there are called in English. To learn this vocabulary we have been playing memory games in groups as well as practicing how to write these names using English as well. Learning how to write words in English help us developing the written expression in this language which is the most difficult part of the language!

VOLEM MÉS VERD A L’ESCOLA!

Cristina Vargas01/05/22  

El grup de la Cripta Güell tenim un repte entre mans!

Després de descobrir la BioArquitectura i de compartir la importància de cuidar el nostre entorn, ens fixem en la nostra escola i els seus espais. Valorem entre tots i totes que manca més “verd” i pensem de quina manera podríem nosaltres canviar això. Ràpidament sorgeix la idea de plantar en algun espai, recordem que abans teníem un petit hort i que inclús nosaltres volíem reconvertir-lo en jardí quan érem Rovellons i parlàvem d’abelles. Aquest espai però, ara no podem fer-lo servir, les i els patufets l’han transformat en un lloc per jugar i li estan treien molt de suc. Seguim pensant en altres propostes i sorgeix la idea de plantar un arbre al pati de petits, plantar flors en torretes i construir alguna estructura al costat de la cuineta de mitjans o crear un jardí o hort vertical en algun espai del pati de grans i mitjans. Abans de decidir-ho dediquem un minuts a parlar sobre què és un repte i què no, la importància de pensar i seguir un procés que impliqui investigar i posar-nos a prova fent servir les nostres pròpies eines i estratègies per poder fer/crear/construir alguna cosa útil entre tots i totes. Aquesta conversa ens porta a descartar la primera de les idees, plantar un arbre, sabem que això no ens suposarà una gran feina. Pasem a decidir i la idea de crear un jardí o hort vertical ens entusiasma a una gran majoria.

Dies després busquem idees als Chromebooks que ens serveixin d’inspiració, aprenem a descarregar fotografies d’internet i les imprimim. Les anem classificant segons els materials fets servir i valorem quines propostes són més adequades segons les nostres possibilitats i el temps del que disposem. Arribem a la conclusió que podem construir-ho a partir d’ampolles i garrafes de plàstic que reciclarem i decidim començar a recollir cadascú a casa seva. Més tard baixem al pati i passegem amb la finalitat de buscar el millor espai. Valorem diversos racons fins que, finalment, coincidim tots i totes: al passadís al costat del gimnàs pot ser possible i, a més a més, falta verd!

INAUGUREM LA FONT

Cristina Vargas01/05/22  

L’última setmana del segon trimestre vam poder convidar a les nostres famílies a l’escola per tal de compartir un dels nostres reptes aconseguits: la font amb trencadís. La data ens emocionava moltíssim, per una banda perquè podiem ensenyar la nostra feina de tot un trimestre i, per una altra, perquè per fi els nostres pares i mares entrarien per la pista i podrien veure de prop la nostra tasca!

Una setmana abans els dos grups, Torre Bellesguard i Cripta Güell, vam trobar-nos per tal de preparar una petita exposició amb fotografies que ens ajudessin a explicar el procés seguit. En petit grup, vam repartir-nos els principals passos i vam fer una selecció de fotografies, després vam distribuir-les en una cartolina i vam decidir quines paraules podrien acompanyar les imatges. Aquesta feina no era pas senzilla, haviem de posar-nos d’acord dialogant, ser curosos en la selecció tant de fotografies com de paraules, cuidar l’estètica però també el contingut. Mentrestant, un altre petit grup va preparar la part pràctica d’aquesta trobada amb les famílies doncs a banda de les explicacions també volíem compartir la tècnica del trencadís. Per això vam demanar ajuda al Toni que va preparar-nos unes fustes quadrades i petites alhora que va comprar-nos més cola. Aquest grup també va trencar rajoles que va organitzar en caixetes pel dia de la inauguració. Quins millors mestres que nosaltres mateixos?

El dia de la inauguració vam rebre a les nostres famílies a la pista i vam acompanyar-les per aquesta petita exposició on van poder entendre una mica millor tot el procés seguit. Després vam rebre al Pere Bartolí, l’expert que ens ha ajudat en aquest repte i, amb ell, hem donat pas a la inauguració oficial de la nostra font.  Tot seguit hem passat a la part més pràctica on hem pogut ensenyar a pares i mares com fer un trencadís.

Ha estat un dia molt emocionant per a nosaltres així com per a les nostres famílies i mestres!

ENS VISITA UN ESPORTISTA PARALÍMPIC

Lídia Rodríguez28/04/22  

El passat dimarts 26 d’abril, vam tenir el plaer de conèixer de l’esquiador de fons paralímpic, Pol Makuri. És el primer espanyol amb paràlisis cerebral que participa en uns Jocs d’hivern. 

La xerrada va començar amb un objectiu molt clar per part seva: “estic aquí perquè lluiteu pels vostres somnis i no us rendiu mai”. El Pol va compartir amb nosaltres la seva experiència als Jocs Paralímpics de Pekin 2022 i mitjançant un vídeo vam poder gaudir de les imatges de la seva participació i la d’altres esquiadors paralímpics. 

Tot seguit, ens va explicar les seves vivències esportives des de petit fins a l’actualitat. Durant la seva infància va jugar a hoquei, tot i que, inicialment no li va ser fàcil, ja que li van tancar les portes en un primer equip. Però finalment va jugar en un altre, on va gaudir de moments de joc i sobretot, amb els seus companys d’equip. Ens va ensenyar les adaptacions que ell mateix es va fer per poder jugar i no fer-se mal. Com per exemple, a l’estic. 

Amb el pas del temps, va decidir deixar de practicar hoquei per començar amb l’esquí de fons d’una manera més professional. Així doncs, va entrenar i es va esforçar molt per anar millorant dia a dia i per obrir-se, de mica en mica, les portes que el portarien a l’actualitat, una participació en els Jocs paralímpics d’hivern. 

Després de conèixer una mica més en Pol, ens va mostrar totes les disciplines que participen en els jocs paralímpics tant d’hivern com d’estiu. Vam observar imatges de diferents esports i els seus atletes. Vam veure des de la boccia, el goalball… fins al tir amb arc o l’hípica. 

Per concloure amb la xarrada, vam veure un vídeo on vam poder veure el dia a dia de persones amb discapacitats molt diferents: des d’un cec fins a una persona sense braços. Van ser unes imatges que ens van impactar i sorprendre molt positivament. Finalment, vam poder preguntar-li totes les curiositats que teníem i ens va presentar el conte que parlava sobre la seva història: Mig adormit. 

Com ens va dir el Pol… en molts moments haurem de decidir entre defallir o lluitar. I com és evident, ell ens anima a LLUITAR per aconseguir els nostres somnis.

ESPORTS PER PERSONES AMB DISCAPACITAT

Lídia Rodríguez25/04/22  

A les últimes sessions d’Educació Física hem descobert que hi ha esports que s’han adaptat perquè persones amb discapacitat puguin practicar-los. Com per exemple, el futbol, el ciclisme, la natació, el bàsquet, l’atletisme… 

Hi ha esports només per persones amb discapacitat? 

Per saber-ho, cadascú va buscar la informació a casa. Amb aquesta informació hem descobert que hi ha esports que només pràctiques persones amb discapacitat: la boccia i el goalball. Després d’escoltar els companys i les companyes hem après: com es juga, què necessitem, qui el practica… També hem pogut veure un vídeo sobre la boccia i ens ha sorprès, ja que ningú la coneixia. 

A la tornada de les vacances, hem gaudit jugant al goalball. El goalball és un esport per persones amb discapacitat visual. És un esport on el silenci és molt important perquè es juga amb una pilota amb cascavells. Hi ha dos equips: un atacant i un defensor. L’equip atacant ha de fer gol i l’altre ha d’intentar evitar-ho. 

Ens ho hem passat molt bé i ens hem posat a la pell dels esportistes que practiquen goalball.

WANGARI MAATHAI

Lídia Rodríguez09/04/22  

El darrer dia de projecte de comunitat, el grup de la Torre Bellesguard, es va preguntar: “Com podem ajudar a la natura?”. Abans de proposar i decidir una iniciativa, hem conegut una persona que va ajudar a cuidar i recuperar la natura dins del seu país i del seu continent. Va ser tan important que li van concedir el Premi Nobel de la Pau, ella és WANGARI MAATHAI.

Al llarg de dues sessions, hem conegut i investigat sobre ella. Inicialment, hem escoltat per part d’una contacontes el conte: “Wangari y los árboles de la paz”. En aquest hem descobert, que Wangari era una dona africana que viva a Kenya. De petita vivia a un poblat que sobrevivia gràcies a la fusta, va tenir la sort de poder estudiar i la van becar per anar a E.E.U.U. Quan va tornar es va trobar que havien tallat tots els arbres i que les persones tenien molts problemes per trobar llenya per cuinar, escalfar aigua… Així que va decidir que havia de plantar arbres al seu pati i després al voltant del seu poble. Va lluitar perquè no tallessin més arbres, fet que va causar-li l’empresonament. Però, totes les dones que l’havien ajudat es van posar d’acord i van començar a plantar més i més arbres per tota Kenya. 

Un cop hem gaudit del conte, hem conversat sobretot el que ens havia semblat interessant: “va ser molt valenta”, “era injust que estigués a la presó”, “va aconseguir plantar molts arbres”, “és molt important”… I ens ha sorgit la pregunta: on viva Wangari? Sabem que és d’un poble de Kenya, però on és Kenya? Hem agafat el portàtil i hem buscat a Google Maps, Kenya. Hem descobert que està a Àfrica i que està molt lluny de Vilanova. També hem tingut curiositat per saber el viatge que va fer Wangari des de Kenya fins a Estats Units: “és un viatge de 21 hores!! Quasi un dia”, “però Wangari ho va fer amb vaixell”, “va tardar molt més, més d’un dia”…

La segona sessió, l’hem dedicat a buscar informació sobre la biografia de Wangari i ho hem deixat per escrit. Ho hem documentat complementant un tríptic sobre ella: localitzant Kenya al mapa d’Àfrica, llegint sobre la seva infància, cercant l’activitat professional, llegint sobre el seu retorn a Kenya i escrivint sobre els seus actes i la seva lluita. Finalment, hem conversat sobre el premi que li van atorgar: Premi Nobel de la Pau.