FENT CAMÍ LECTOR

Eva Valls21/09/25  

M’han transportat les paraules,

m’he ficat a dins dels altres,

he viscut la seva història

i he vist el que imaginaven.

Cançó M’agrada llegir

Les Alícies hem iniciat la setmana amb l’escolta de l’àlbum il·lustrat La muntanya de llibres més alta del món. El protagonista somia poder volar per damunt de totes les coses i, gràcies als llibres, descobreix que pot fer-ho amb la imaginació, viatjant a altres espais i temps a través de les seves pàgines.

Després de la lectura, uns i altres ens expliquem els nostres propis viatges imaginaris: una selva, el fons del mar, un bosc fosc i tenebrós o una casa amb un cavall amb puntets, són alguns dels escenaris protagonistes dels llibres.

Aquesta conversa ens ha portat a recordar una de les rutines que fem a l’arribar a l’escola i que encara no hem començat: la lectura diària del matí. Hem reflexionat, en petits grups, sobre quines són les actituds que ens ajuden a gaudir d’aquest moment. Sabem que llegir és una tasca complexa, i que cadascú té el seu ritme i nivell lector, però tots coincidim que cal concentrar-se tant en les paraules com en les imatges, perquè sovint elles també ens expliquen la història.

Escoltant les converses dels diferents infants, ens adonem que sovint apareixen frases com “No parlar” o “No trencar els llibres”,… i ho aprofitem per parlar de les frases en positiu. D’aquesta forma, hem reformulat les idees i, entre tots, hem creat un llistat de bones maneres per a la lectura que ens acompanyarà cada matí.

La quotidianitat és clau per consolidar l’hàbit lector. I enguany, la lectura de llibres de la biblioteca d’escola conviurà amb la pràctica de diferents activitats manipulatives de comprensió lectora. Aquestes propostes tenen com a objectiu adequar-se al moment lector de cadascuna de les Alícies i presentar-les-hi reptes de comprensió lectora que puguin afrontar de manera autònoma. 

Per completar aquest inici de curs, també hem fet una de les tasques habituals: el punt de llibre. Aquest any hem experimentat amb la tècnica del collage, utilitzant retalls de paper de diari tenyits amb cafè. Una activitat que demana paciència i atenció per trobar direccions i espais buits. Per acabar, hem confeccionat el nostre nom amb lletres de tipografies diverses: hem remenat, triat i enganxat fins a donar vida al nostre punt de llibre.

PAS A PAS ESDEVENIM MITJANS

Mireia Roca19/09/25  

Maria Montessori

Els hàbits són petits fils que teixeixen la seguretat del dia a dia.

A la Classe dels Rovellons vivim uns dies molt especials: l’inici d’una nova etapa a la comunitat de mitjans. Ja no som els nens i les nenes de Tabalugues, ara hem fet un pas endavant i això vol dir que també tenim noves responsabilitats.
Aquest començament de curs ens ha servit per descobrir que ja som capaços d’esperar-nos i saber quin és el nostre torn, que hem de ser autònoms en coses tan senzilles, però tan importants com anar al WC abans d’entrar a la classe, posar-nos la jaqueta quan tenim fred o treure’ns-la quan tenim calor. Són petits gestos que ens ajuden a créixer i a guanyar confiança.

A poc a poc, a l’aula ja es comença a respirar rutina. Hem après què cal fer quan arribem a l’escola: deixar la motxilla al seu lloc, treure la carpeta i la cantimplora. També hem descobert la importància de la nostra pinça: cada matí la canviem de “casa” a “escola” i així podem saber qui es queda a dinar i fer el tiquet del menjador per a la cuina. A la classe cada cosa té el seu lloc, i això ens dona seguretat i ens ajuda a mantenir-ho tot endreçat.

Aquest curs, a més, hem estrenat una nova eina: l’agenda. Amb ella aprenem quin mes i dia estem, ratllem el dia anterior i encerclem el d’avui. També ens serveix com a eina de comunicació amb les famílies, quin material necessitem, quines comeses a casa tenim i per consultar l’horari. Una eina que ens acompanya en el nostre dia a dia i ens ajuda a organitzar-nos.

Perquè tot funcioni i no ens deixem res, hem decidit repartir responsabilitats. Cada setmana dues persones s’encarreguen de fer el tiquet del menjador, dues més revisen que tothom hagi posat la seva pinça al lloc, altres apugen les persianes,una altra persona destapa el dia del calendari i encercla la data d’avui, passar l’escombra, repartir el material i comprovar que les taules i les cadires quedin ben posades abans de marxar. Totes aquestes necessitats que van sorgint les convertim en petites responsabilitats que ens fan créixer.

Les rutines són molt importants en l’adaptació dels Rovellons. Ens ajuden a anticipar-nos, a saber què passarà i a viure amb més tranquil·litat el dia a dia. Per això, quan ja ho tenim tot a punt, ens trobem a la Rotllana, ens donem la benvinguda i a la pissarra de planificació anotem tot allò que passarà durant la jornada. Així podem organitzar-nos i sentir-nos segurs.

A poc a poc, els Rovellons anem trobant el nostre ritme en aquesta nova etapa, amb il·lusió, responsabilitat i ganes de continuar creixent junts.

LA TEVA CANÇÓ: CREIXENT PLEGATS.

Eva Valls12/09/25  

UBUNTU, Jo soc perquè nosaltres som.

Passat l’estiu, ens retrobem amb molta il·lusió i amb ganes de tornar a compartir vivències. Ara ja som Alícies i els nervis i les inseguretats de fa un any han quedat enrere, ens sentim coneixedors dels espais i del que cal fer en arribar de bon matí: posar la motxilla al nostre calaixet i treure l’aigua per guardar-la dins de l’aula.

Mirem on mirem, s’hi succeeixen abraçades, somriures i rialles, i moltes ganes de ser on som. Algunes Alícies ja s’han anat retrobant durant el període estival, però d’altres estan desitjoses de veure’s i d’explicar-se mil i una coses.

Passats aquests primers moments, ens retrobem a la rotllana: l’espai on ens sentim segurs per explicar i compartir amb el grup tot allò que desitgem, el nostre temps de grup.

“Què sents avui?”, i amb aquesta pregunta iniciem la primera conversa d’aquest curs. A poc a poc, comencem a connectar amb el nostre jo, intentant posar paraules al que sentim, tot i que no és fàcil expressar-ho i tampoc tothom gosa fer-ho. Deixem temps per situar-nos, per tornar a sentir-nos part del grup, per simplement escoltar els altres i restar en silenci.

Tot seguit donem protagonisme a un conte que ha estat a prop en aquesta benvinguda: La teva cançó, i gaudim escoltant la llegenda que explica. Aquest ens parla de com cada persona té una cançó única, que la fa especial i irrepetible. A més, ens recorda que formem part d’una tribu, i que és en la trobada amb els altres on la nostra cançó adquireix més força i significat.

Al final del llibre hi apareix la paraula ubuntu, que vol dir: “Jo soc perquè nosaltres som”. Una idea molt potent que ens convida a mirar-nos, a reconèixer-nos i a construir, tots plegats, una gran tribu. 

L’art és una forma de comunicació més: un llenguatge que ens permet expressar allò que de vegades no sabem com dir, per complementar les paraules o, fins i tot, per enriquir-les. I és a través d’una proposta artística com plasmem de forma plàstica la idea del conte. I ho fem a través de dues activitats diferenciades: un mandala individual i una teranyina de grup. 

Els mandales simbolitzen l’harmonia i l’equilibri i ens permeten connectar amb el nostre jo intern. Així, per una banda, amb témpera pintem amb els dits diferents cercles de colors, experimentant el traç a través del tacte, amb la pell. Més tard hi afegim traços, formes i figures seguint patrons,  amb paciència i constància.

Per altra banda, anem teixint una teranyina col·lectiva: passem el cabdell de llana pel cercle, entreteixint i sobreposant el fil; per acabar unint-se tot. Un treball que restarà en un espai de l’aula recordant-nos que…

Cadascuna de les Alícies és única, però és en la força de grup on descobrirem el millor de nosaltres.

BENVINGUTS I BENVINGUDES AL NOU CURS

Toni Ruiz09/09/25  

Ja ha passat l’estiu i tornem novament a l’escola, però ja som Pinotxos!

El primer dia ha estat ple d’emocions i retrobades amb els nostres companys, companyes i mestres.

Hem descobert la nova aula, els seus espais i les seves joguines. Hem aprofitat per jugar a la classe i al gimnàs, ja que el pati està mullat.

També hem compartit les nostres vivències d’estiu a la rotllana i hem començat a presentar els diaris d’estiu.

Encarem amb molta il·lusió aquesta nova etapa!

COMPARTIM EL JARDÍ AMB LES FAMÍLIES

Laura Lorenzo14/06/25  

“La fuerza del equipo reside en cada miembro. La fuerza de cada miembro es el equipo”, Phil Jackson.

Després de tot el que hem investigat i treballat per millorar el jardí i, malgrat que encara ens agradaria continuar fent coses, arriba un dels millors moments… Compartir-ho amb les famílies!

Ens preparem pel tancament recordant tot el procés i distribuint el que volem dir per tal que, el dia que vinguin les famílies, quedi ben clar com hem arribat JUNTS al fantàstic jardí que tenim avui. Però, com que el jardí és de tota l’escola, creiem que les famílies també hi han de participar d’alguna manera i decidim que seria divertit decorar la reixa que el separa de la pista.

Arrel d’un còmic que llegim en anglès, ens preguntem si podríem portar el jardí a fora de l’escola i fer de Vilanova un poble més verd. Descobrim les “seed bombs” i decidim que farem bombes de llavors amb les famílies.

Com fem seed bombs? Llegim les instruccions en petits grups i, fent servir petites estratègies, entenem i transcrivim els passos.

Pot semblar molt difícil llegir en anglès però amb les següents recomanacions podem comprendre’n la idea general.

Ja ho tenim tot a punt: tenim el guió de l’exposició assajat i ja hem preparat tot el material per fer les activitats amb els nostres pares, les nostres mares, germans, germanes, avis, àvies i la resta de familiars.

Estem una mica nerviosos i nervioses però, per fi, ha arribat el dia i obrim les portes de la nostra aula. Les famílies ens escolten atents mentre expliquem de manera ordenada i clara els passos que hem seguit per transformar el jardí.

Un cop al jardí, els convidem a teixir per cobrir les reixes de la pista, a fer bombes de llavors i, així, fer seu també el jardí.

Gràcies famílies per aquesta estona compartida i per ajudar a fer més gran i únic el jardí!

QUANT ENS COSTARÀ EL SALTADOR

Mireia Puig22/05/25  

Abans d’anar a demanar els diners a la Lídia, necessitem calcular quants necessitarem per poder posar el saltador al pati. D’una banda sabem que el transport del pneumàtic ens costarà 40€ i el saltador que hem de posar a dins 100€.

Un Tabaluga ens diu ràpidament la suma, però els hi preguntem com podem verificar que la resposta sigui correcta. Un Pinotxo diu que podem comptar 40 peces, després 100, ajuntar-les i després tornar a comptar.

Doncs així ho fem per poder verificar el resultat, anem comptant les quantitats i després de posar-les totes juntes tornem a comptar. Finalment ens surten 140 peces com ja ens havia dit un infant.

A l’hora d’escriure el 140 a la pissarra posen 10040, i no tots els infants l’acaben de veure gaire bé. Per tal de comprovar que no ens equivoquem anem a demanar ajut als més grans de l’escola per tal que ens puguin confirmar aquesta xifra.

Quan els infants més grans veuen el número ens expliquen que el resultat és correcta, però que no l’hem escrit bé. Els més grans s’esforcen per poder-nos explicar com sumen ells i que passa amb els dos zeros del 100, que ens diuen que són invisibles. Ens parlen d’unitats, desenes i centenes i ens diuen que l’1 ja fa de 100.

Un cop tenim més clar que el 140 no porta cap zero pel mig, anem a buscar a la Lídia per demanar-li els diners per comprar. La Lídia ens comenta que ara ja estem a final de curs i l’escola no disposa d’aquests diners, però que pel proper curs ja ho tindrà en compte en el pressupost i ens donarà els diners per poder comprar-ho tot. Ens comenta que perquè no s’oblidi li fem una nota que la guardarà al seu ordinador. Doncs dit i fet, tornem a l’aula i li escrivim una nota que un cop acabada, li anem a penjar a la pantalla del seu ordinador.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 23 del nostre projecte.

I DESPRÉS D’ACABAR L’ÀLBUM, QUÈ?

Eva Valls14/05/25  

Tot i que els Rovellons ja hem acabat la història del llibre del Rovelló i l’àlbum, encara hem de treballar de valent! Per poder completar un àlbum cal obrir sobres de cromos i aquest és el camí que ens toca iniciar aquests dies: comencem a parlar dels cromos i els sobres on els guardarem.

Una de les primeres tasques que vam fer va en iniciar el projecte va ser descobrir quantes imatges o cromos podíem posar a cada pàgina del nostre àlbum, segons l’espai disponible i el contingut de cada capítol.

Després de fer diverses proves, mesurant i comparant, vam arribar a la conclusió que el nombre ideal era de 7 cromos per capítol. Aquesta decisió l’hem anat mantenint al llarg de tot el projecte, mentre avançàvem en la lectura i construcció de l’àlbum. Ara que hem arribat al final, tenim 12 capítols i, per tant ens preguntem…

QUANTS CROMOS TENIM EN TOTAL?

El comptatge dels cromos ha estat una activitat que hem anat fent en diferents moments del procés, i hem utilitzat tota mena de materials: reglets, material base 10, policubs, la taula del 100… Però aquesta vegada ho hem fet d’una manera especial: amb una suma d’aranya.

Sumar el nombre 7 dotze vegades no ha sigut gens fàcil, però ha esdevingut una oportunitat per compartir i conèixer diferents estratègies de càlcul i resolució. 

Dividir les pàgines en 3 grups ha estat una de les estratègies que hem trobat per fer el problema més senzill. Molts alumnes són capaços de resoldre una primera suma de forma mental i explicar a la resta com han arribat a saber que 7 + 7 fan 14. Aquesta primera operació ens permet fer una suma senzilla tot descomponent dues vegades el nombre 14; i així hem arribat a 28: el nombre total de cromos en 4 pàgines. I com que 12 pàgines són 3 grups de 4, sabem que tenim 3 grups de 28 i, pas a pas, fem les dues sumes que ens queden.

Una altra manera de resoldre-ho ha estat amb els reglets, posant-ne 12 de valor 7 seguits en una línia. A continuació, hem fet una segona fila al costat, amb reglets de valor 10, perquè sumar de 10 en 10 ens resulta més senzill. Quan arribem a 80, igualem la longitud amb un reglet de valor 4 (el rosa), adonant-nos que la suma és 84.

Per acabar, un alumne explica l’estratègia que ha seguit: escriure la suma dels dotze 7 en una filera i anar agrupant-los de mica en mica, agrupant desenes, per una banda, i unitats per una altra i fent el càlcul mental. 

El més important de tot ha estat compartir les estratègies, escoltar-nos i veure que hi ha moltes maneres de resoldre un mateix problema, arribant al mateix resultat.

EL CAMÍ DE RETORN

Eva Valls13/05/25  

Els Rovellons ja hem arribat al final de llibre. Hem viscut moltes aventures al costat d’aquest gosset valent i curiós, i per tancar aquest viatge hem fet un petit canvi respecte als capítols finals: hem transformat els tres últims capítols en dos, que hem batejat amb el nom d’“El camí de retorn”.

Com ja és costum en la nostra manera de treballar, hem combinat diferents activitats per endinsar-nos en el desenllaç de la història. Aquesta vegada, però, hem comptat amb una eina especial: un plànol que mostra el recorregut que fa el Rovelló des del moment que s’escapa del circ fins que, finalment, es retroba amb el seu estimat amic, en Llisot. Aquest mapa ens ha ajudat a entendre la seqüència dels esdeveniments i a situar cada parada del camí, cada escenari on el Rovelló viu una nova aventura.

La primera activitat ha consistit en observar aquest recorregut, identificar les diferents parades i ordenar-les. L’ordre ha estat molt important, ja que cada lloc ens presentava un nou repte o situació que el protagonista havia d’afrontar. Però abans de descobrir què hi passava realment, vam dedicar una estona a imaginar. Quines aventures podria viure? Quins obstacles hauria de superar? Ens vam convertir en “escriptors” i vam crear possibles finals de la història. Fer aquest exercici ens va permetre desenvolupar la creativitat i compartir idees, tot sumant les aportacions de tothom.

Aquest final del Rovelló ens ensenya el valor de l’esforç i la constància i durant el relat ens adonem que aquest personatge, tot i estar esgotat i famolenc, no deixa d’avançar pas a pas per aconseguir el desig de retrobar-se amb el seu amo, en Llisot. Aquest tram final ens ha permès parlar de l’esforç i la perseverança, de l’error com a oportunitat i les diferents maneres d’actuar quan ens equivoquem; de la por a provar coses noves o de la calma en el fer de veritat, sense preses i amb consciència.

Un cop hem conegut totes les seves últimes aventures, ens hem centrat en acabar les darreres pàgines del nostre àlbum del Rovelló i triar els últims cromos. De nou, el plànol ens ha servit per revisar la seqüència i seleccionar els moments clau que volíem representar amb les nostres il·lustracions. Cadascú ha triat un dibuix per fer, pensant en quina aventura volia plasmar.

Al llarg del curs, els cromos han estat escollits de moltes maneres: com a resultat de l’elecció de les Alícies, de les nostres pròpies votacions o com a fragments de diferents treballs col·lectius, murals i fotografies. Aquesta última tria, però, tenia un objectiu molt clar: tothom ha de sortir a l’àlbum. Per això, hem fet una elecció tenint en compte els infants que tenien menys presència fins ara. D’aquesta manera, tanquem el projecte amb la certesa que tothom hi ha deixat la seva petjada.

DESCOBRIM EL PLAT SALUDABLE 

Eva Valls04/05/25  

“Que el menjar sigui el teu aliment i el teu aliment, la teva medicina”

Hipòcrates, metge

A aquestes alçades, el grup dels Dònuts ja tenim força clar quins aliments són més o menys beneficiosos per al nostre cos, per donar-nos l’energia que necessitem i ajudar-nos a complir les diferents funcions del dia a dia. Tot i això, aquest dimecres hem descobert un concepte nou que ens ha fet mirar el nostre plat d’una altra manera: el plat saludable, també conegut com el plat Harvard.

Per començar, hem fet una conversa a la rotllana per compartir què creiem que hauria de contenir un plat saludable. Entre tots i totes, hem fet una primera pluja d’idees, i les conclusions han estat molt interessants. En totes les propostes ha aparegut la verdura, i molts dels plats suggerits combinaven carn, peix, pasta o arròs amb els vegetals. Això ja ens indicava que anàvem ben encaminats!

Després, cada alumne ha fet un dibuix del que creia que era un plat saludable. En la posada en comú, han sorgit noves idees. Alguns han dividit el plat en 2, 3 o fins i tot 4 parts proporcionals, i han col·locat els aliments segons el grup al qual pertanyien. D’entre totes les propostes, n’hi ha hagut quatre que han encertat les divisions exactes del plat saludable. A partir d’aquí, hem observat amb deteniment quins tipus d’aliments apareixien en aquests plats encertats, per intentar definir entre tots com hauria de ser un plat equilibrat.

Seguidament, hem llegit un text informatiu sobre el plat Harvard, que ens ha ajudat a verificar les nostres idees i a entendre millor les proporcions que aquest model proposa. Aquest plat ensenya, de manera molt visual, quins aliments haurien de ser presents a cada àpat i en quina proporció.

Segons el plat saludable:

  • La meitat del plat hauria de ser de verdures i fruites, amb predomini de les verdures.
  • Un quart ha de contenir cereals (millor si són integrals), com ara arròs, pasta o pa.
  • L’últim quart hauria de ser de proteïnes saludables, com llegums, ous, peix o carn blanca.

Un cop hem tingut clares les proporcions i els grups d’aliments que formen el plat saludable, ja hem pogut començar a crear un menú divers amb plats equilibrats. Per fer-ho, hem utilitzat una proposta basada en la combinació d’imatges d’aliments, que ens ha permès visualitzar com podem organitzar els diferents ingredients dins del plat.

En aquest moment ens adonem d’un parell de coses importants:
D’una banda, hi ha aliments que no sabem com es diuen. I de l’altra, l’enciam apareixia a gairebé tots els plats que havíem dissenyat al matí. Això ens fa pensar en si realment coneixem prou varietat dins de cada grup d’aliments.

Així que decidim fer una aturada per parlar i explorar una mica més a fons els grups d’aliments: vegetals, fruites, cereals i els aliments que ens aporten proteïnes, per no repetir sempre les mateixes i poder elaborar un menú realment variat i equilibrat.