LECTURA COMPARTIDA: DESCUBRIENDO ROVELLÓ

Para viajar lejos, no hay mejor nave que un libro. (Emily Dickinson)

Esta semana hemos iniciado la actividad de lectura compartida. Una actividad abierta a las familias que pretende dar valor a la lectura y a la importancia de potenciar un buen hábito lector. 

Durante la primera media hora de la tarde, algunas familias nos han acompañado en la lectura para seguir ayudándonos en el nuestro proceso lector. Algunos leemos individualmente y otros escuchamos atentos; también miramos y comentamos las imágenes que acompañan los textos. El sonido de la música es la señal del cambio y, mientras las familias se despiden, 5 de ellas se quedan en el aula para seguir trabajando.

La primera actividad nos ha permitido empezar a hablar y conocer el personaje que da nombre a nuestra aula: Rovelló. El objetivo era claro; pensar y describir cómo imaginamos a nuestro perro protagonista. Aunque no ha sido del todo fácil, ya que creíamos que la imagen del logo de nuestro personaje era el único, el válido. “Pero Rovelló es así” – indicando la imagen del aula.

¡Rovelló ha desaparecido!

De esta manera, nos organizamos por grupos y en cada uno, una madre o un padre que nos ayuda en la propuesta. Descubrimos cinco portadas diferentes del libro Rovelló, donde este personaje ha desaparecido. Cinco ilustraciones distintas, pero que tienen algo en común, un pequeño texto donde Josep Vallverdú, el autor de la obra, nos da algunas pistas sobre como es Rovelló.

Leemos y buscamos las palabras que nos indican alguna característica física o cualidad del carácter. Después abrimos un sobre donde encontramos algunas palabras que pueden o no hacer referencia a Rovelló. Debemos comprender el significado de cada una y decidir si creemos que pueden hacer referencia al personaje y pegarla en el interior o no. 

Entendemos así que lo único válido es aquello que ha escrito el autor; y que las palabras son las que harán volar nuestra imaginación y que cada uno y una forme en su mente su propio Rovelló. 

¡Gracias familias por vuestra ayuda!

ORGANITZANT ELS CALAIXETS, TOT UN REPTE OLÍMPIC

Michael Jordan

He fallat una vegada i una altra vegada en la meva vida, i és per això que he aconseguit l’èxit.

Fa unes setmanes, la classe de les Tanits ens vam trobar amb un petit repte d’organització: com podem endreçar els calaixets de forma divertida i diferent? Després de compartir un munt d’idees originals, la proposta que ens va engrescar més va ser ordenar-los segons la nostra marca en el salt de llargada! Aquesta idea va sorgir perquè aquest estiu algunes de nosaltres vam veure aquest esport als Jocs Olímpics de París, i ens va captivar veure com els atletes s’esforçaven per aconseguir el millor salt.

Tot i que sabíem la base del salt de llargada —córrer, saltar tan lluny com puguis i aterrar a la sorra— ens vam adonar que poc més en sabíem. Així que, amb molta curiositat, vam anar a preguntar a la Lídia, la nostra mestra d’Educació Física, per si ens podia donar algun consell. La seva resposta va ser que, abans de saltar, el millor era informar-nos bé sobre l’esport. A casa, vam descobrir alguns aspectes interessants: hi ha dues modalitats, el salt de llargada i el triple salt, i la distància del salt es mesura des de la batuda fins a la marca més enrere deixada a la sorra.

Compartir aquesta informació amb la Lídia ens va ajudar a prendre algunes decisions per a la nostra pràctica: vam decidir que faríem tres salts cadascun, tindríem una carrera d’embranzida de 10 metres i utilitzaríem una cinta mètrica per mesurar la distància de cada salt. Quan va arribar el moment, ja a la classe d’educació física amb l’Eva, vam muntar la nostra pròpia “pista de salt” al gimnàs! Amb cintes adhesives, vam marcar els 10 metres de carrera, vam col·locar matalassos per caure, i l’Eva ens va portar una taula per anotar la distància de cada salt.

Dies després, vam decidir portar la prova al parc del Puig d’Andela, on hi ha una zona de sorra fina que s’assemblava molt a una pista de salt professional. Allà, cadascú va poder intentar millorar la seva marca i anotar els progressos en cada salt. Va ser molt emocionant veure com ens superàvem a nosaltres mateixos i a les nostres pròpies marques!

Gràcies a aquesta activitat, hem après la importància de posar-nos d’acord, compartir idees i ser capaços de prendre decisions en grup. També hem viscut de prop el valor de superar-nos dia a dia. Ara, amb les nostres millors marques, podem ordenar els calaixets i veure cada dia els fruits del nostre esforç. Així és com, a poc a poc, esdevenim persones amb iniciativa i capacitat de superació!

I A TU, QUANTES DENTS T’HAN CAIGUT?

“Aquella primera denteta que cau ve a ser com un nou pas en el nostre camí de créixer i fer-nos grans, sense oblidar, però, els somnis d’infantesa.” (Ignasi Roda, 2008)

La caiguda de les dents de llet és un moment màgic que els infants esperen i viuen amb alegria i il·lusió. Mari Teilatukoa al País Basc, Tooth Fairy en països de parla anglesa, ratolí Pérez o angelet de les dents a casa nostra; cada país i/o cultura té diferents personatges i tradicions per acompanyar aquest gran esdeveniment. 

Pujar al pis de dalt és un primer senyal que els Rovellons comencen a fer-se “grans”, i la caiguda de les primeres dents és un nou indici d’aquest canvi.

Cada dia, en arribar a l’aula, hi ha alguna novetat respecte al dia anterior que volem explicar. Una dent nova que es mou, una dent dins d’una capseta que espera l’hora d’anar a dormir, una dent que comença a créixer…  L’interès creixent ens porta a decidir que volem un espai de l’aula per anar deixant constància de les dents que ens van caient durant aquest curs.  

Comencem intentant donar resposta a aquesta pregunta i per descobrir-ho ens posem a comptar les dents, alguns amb l’ajuda d’un mirall i altres demanant col·laboració a un altre company o a un adult. 

Ens adonem que no sempre tenim el mateix nombre de peces a dalt que a baix i que alguns de nosaltres coincidim en la quantitat. 

Dibuixem la nostra boca i dents, intentant ser el màxim de fidels a la realitat que observem i escrivim el nombre total que hem comptat. Abans de donar per acabada aquesta tasca, se’ns proposa un nou repte. 

Així doncs, aquesta nova activitat ens demana que fem un pas més, i  traspassem el nombre 10, amb el qual ja començàvem a sentir-nos segurs i a descompondre amb comoditat i confiança. Sortir de la zona de confort i plantejar petits desafiaments que ens facin pensar, arriscar-nos i, per descomptat, també equivocar-nos, ens ajuda a continuar aprenent. 

Un cop hem recollit la informació individualment, és el moment de posar-la en comú i fer una lectura de dades de grup. Primer ho fem de forma vivencial i ens agrupem en files, en parlem, ens comptem i comparem. Representem la informació a través d’un gràfic, aprofitant els nostres dibuixos, i ho documentem a la llibreta.

A poc a poc van apareixent idees sobre què passa amb les dents que ens cauen. Tenim clar que totes són vàlides i que als Rovellons ens visiten també diferents personatges i ens deixen obsequis ben diferents. 

Alguns infants ja en són tots uns experts, però d’altres encara esperen amb candeletes el moment de la caiguda de la seva primera dent de llet.

Fem doncs un gràfic on dibuixem i pintem tantes dents com ens han caigut. Uns nombres que aniran augmentant a mesura que vagin caient.

ORDENEM ELS NOSTRES CALAIXETS

Fa uns dies els Rovellons ens vam fer la següent pregunta: 

Com podem ordenar els nostres calaixets? 

En primer lloc, vam jugar a classificar-nos seguint diversos criteris donats o intentant esbrinar quina característica podia identificar cada grup. Aquestes activitats ens van ajudar a comprendre millor la pregunta i començar a generar idees.

Uns quants Rovellons de seguida ho van tenir molt clar i ho van explicar als altres:

“sí, jo veig un anunci a la tele on hi ha les lletres ordenades A, B, C…”,  

“hi ha una cançó que fa així…”, 

“allà hi ha papers on hi ha les lletres” o 

“es diu abecedari”

A partir de la conversa i dels coneixements del grup vam poder escriure totes les lletres que coneixíem i les vam enganxar a la paret, intentant descobrir si ens en deixàvem alguna. Després, entre tots i totes les vam comptar i amb l’ajuda del Bernat vam descobrir que ens en faltava una, precisament la primera del seu nom! En vam comptar 26 i vam adonar-nos que podem dir el nom de la lletra o com sona aquesta.

Tot seguit vam anar a buscar les plantilles de les lletres i, a partir d’aquests referents, vam ordenar-les al mural tot afegint-hi el número corresponent.  

Un cop confegit l’abecedari, cadascú va escriure el seu nom i el va enganxar segons la seva inicial. I, quan crèiem que ja ho teníem, vam trobar-nos amb un nou dubte: el nom de 9 Rovellons comença amb A! I davant d’aquest repte, les idees i coneixements dels infants ens porten a la solució.

“mirem la segona lletra, o l’altre o l’altre”

“però Aday Moral i Aday Barroso es diuen igual i hem de mirar el cognom”

Decidir com volíem organitzar els calaixets va ser una de les últimes tasques. D’entre les dues possibilitats que vam trobar, vam votar quina preferíem i una vegada escrits els números en l’ordre corresponent, vam saber quin era el nostre lloc.

Finalment, vam poder canviar de posició els calaixets!

FESTA DE BENVINGUDA

El passat dilluns 30 de setembre vam donar la benvinguda als infants i mestres que han vingut nous a l’escola i en formaran part aquest curs escolar.

De bon matí les Matildes es van trobar amb els Patufets i els infants nous d’altres classes i van fer una passejada per l’escola.

Primerament van anar cap al passadís del menjador on hi ha una paret plena de totes les fotografies dels nens i nenes que han passat per la nostra escola, i les Matildes van ajudar a penjar les fotografies dels Patufets i els altres infants nous, perquè quedin sempre penjades com a record del seu pas per l’escola.

Després van anar a l’arbre de la vida, que està situat en l’entrada del centre i van penjar les fulles que representen les famílies del nous infants que quedaran sempre penjades com a record i formaran sempre part de la nostra escola.

Un cop finalitzada la visita tots els nens i nenes de l’escola vam anar a la pista i els infants i mestres nous van seure en una rotllana i la resta de l’escola els vam embolcallar fent una altra rotllana al seu voltant. Tots plegats vam cantar la cançó “el món seria” com a regal pels nouvinguts. Seguidament els infants nous del centre, que van voler, van poder dir unes paraules i els mestres nous ens van regalar un petit discurs.

Finalment vam esmorzar plegats a la pista coca amb xocolata gentilesa de l’escola.

 A  dos quarts de cinc de la tarda vam obrir les portes de l’escola i totes les famílies que ho van desitjar vam poder passejar i visitar totes les aules i instal·lacions.

REPENSANT

A la Comunitat de Grans estrenarem una nova llibreta que ens acompanyarà al llarg dels 3 cursos. Es tracta de la llibreta Repenso i aquesta setmana hem estat explicant quina serà la seva funció.

Per introduir la idea hem aprofitat els jocs de màgia que el Gerard i el Líam ens han volgut fer. Evidentment tot no surt a la primera, i com a aprenents de mags necessitem fer, refer, pensar i repensar perquè no ha funcionat el truc. Com sempre diem, l’error és una porta per aprendre i superar-se. Ningú neix ensenyat!

Així és que l’escenari ens ha anat com anell al dit per parlar de la paraula Repenso. Tornar a pensar els passos que he fet, en ordre, descriure’ls amb detall, explicar-los i així potser trobar solucions per saber avançar a la propera. Treballar parlant de com aprenem, dels processos i descobertes que fem és treballar la metacognició, part important per fer créixer el pensament.

Amb totes aquestes deduccions parlades a la rotllana, hem anat a parar a l’amo i director d’aquesta funció: el nostre cervell. La Marta Hervàs, que també és una estoneta amb nosaltres, ens ha llegit un fragment de text sobre el cervell i pensant, pensant… ens ha aparegut la paraula neurona, com a responsable del pensament. -Sabríem dibuixar-les com a portada de la nostra llibreta? “Tenen voletes i com uns fils, s’ajunten i també per allà hi ha com unes espirals”-. Doncs apa! a deixar anar el pensament i dibuixar tot allò que pensem que passa dins del nostre cervell.

No ha estat fàcil fugir de les formes ja conegudes, deixant-nos anar dibuixant sense posar límits a aquest espai de pensament. Seguirem investigant sobre aquest camp interessant i ens esforçarem per anar construint textos ben pensats dels nostres moments d’aprenentatge.

PRIMERS DIES DELS ROVELLONS!

Els Rovellons ja estem al pis de dalt i aquests darrers dies han estat plens de novetats! Hem descobert nous espais de la comunitat de mitjans, el pati i l’aula. Ens hem retrobat de nou, amb moltes ganes de jugar plegats, compartir converses, reflexions, rialles, i descobrir tots els canvis que ens esperen.

Hem arribat a l’escola amb la il·lusió de comentar als nostres companys i companyes les vivències dels mesos d’estiu. Hem dedicat temps a explicar-nos els diaris d’estiu, plens d’històries; temps a fullejar les pàgines, a observar les fotografies i els dibuixos, temps per escoltar-nos.

També hem decidit entre tots i totes quines responsabilitats necessitem a la nostra aula i les hem escrit en el plafó. Girar el número del calendari i escriure el dia a la pissarra, repartir material, portar la llista de menjador, mirar quin temps fa… són algunes de les escollides, tot i que el dia a dia sempre ens pot portar a veure la necessitat d’alguna més.

Aquesta setmana també hem començat la lectura matinal en arribar a l’escola. El primer dia vam conèixer l’espai de la biblioteca del pis de dalt. La diversitat de llibres nous ens va fascinar i cadascú va triar-ne un per prendre a l’aula. Alguns rovellons hem començat a llegir i altres imaginem observant les il·lustracions. Aquestes estones ens ajudaran de mica en mica a anar adquirint un hàbit lector i augmentar el temps de lectura. I per tal de poder saber  per on anem,  hem fet uns punts de llibre amb el nostre nom, combinant colors i traços.

A poc a poc anem agafant l’hàbit de l’agenda, que ens serveix per situar-nos en el dia que som i per recordar dates rellevants. Cada dia ens l’hem de portar a casa i recordar de portar de nou l’endemà. Amb ajuda dels pares, a casa hem de fer una petita tasca que ens serveix per compartir les vivències del dia i les emocions viscudes. 

Els aniversaris a la comunitat de mitjans és una altra de les novetats. Després d’estar parlant de com ho celebràvem quan érem Tabalugues, ens adonem que totes les idees que tenim són suposicions i que la millor manera de verificar-les és demanant ajuda a les expertes de la comunitat, les Tanits. Elles ens expliquen l’espai on anirem posant les nostres postals a mesura que anem fent anys i ens informen d’una cançó ben diferent que desconeixem. Tenim moltes ganes de saber com sona i què diu, i ben aviat ho descobrirem… Així que de moment, decorem la nostra postal de felicitació.

ARQUITECTURA MEDIEVAL I GEOMETRIA

L’arquitectura de l’edat mitjana ens crida força l’atenció després de visitar Montblanc. Durant uns dies parlem molt sobre esglésies, torres, convents, arcs, portals… i aprofitem aquestes observacions per fer relacions matemàtiques, en concret, parlem de geometria. Sorgeix la idea de poder fer alguna maqueta per representar aquests edificis, però abans cal fixar-se més en la construcció, tant en forma com en volum. Per tal de poder anar empapant-nos, portem a la classe un material per poder experimentar: els cossos geomètrics.

Els mirem de prop, els toquem i anem compartim tot el que observem. A la nostra manera, anem definint allò que descobrim amb el vocabulari que creiem més adequat, però ens adonem que ens falten recursos lingüístics.

Per parelles i trios decidim quin edifici volem representar amb una maqueta i busquem fotografies des de diferents punts de vista per poder, sobretot, fixar-nos en quins cossos geomètrics podrien ser els que formen part de l’arquitectura. Amb plantilles de paper manipulem forma i volum, ens adonem de les figures planes que els formen i anem posant nom a cada part; costats, arestes, vèrtexs, bases…

Des de casa anem portant caixes de diferents productes, portem cossos geomètrics de cartró! Després, cada grup comença la seva maqueta intentant ser molt fidel a les formes i volums per intentar realitzar edificis el més realistes possibles.

Finalment, aconseguim construir un monestir, un portal, una esglèsia romànica i un castell.

I LES ESPINES DE LES ROSES?

Ja en el bosc hem vist algunes plantes que ens esgarrinxen braços i cames si no vigilem. L’esbarzer i el roser silvestre el trobem arreu i qui més qui menys alguna vegada s’hi ha quedat enganxat.

 Però, per què els serveixen les espines? Amb aquesta pregunta els proposo la lectura d’un article científic que en parla. Aquests són dos dels textos resum:

NORA MONTALBÁN:

En este artículo explica por esta razón las plantas tienen espinas y los diferentes orígenes. Primera razón: Las espinas de la Rosa, son pelos como nosotros que tenemos en la piel. Segunda razón: Los cactus tienen espinas, pero son hojas en forma puntiaguda. Tercera razón: Las espinas son nuevos brotes, de ese brote le sale una nueva rama.

LEIRE CUEVAS:

En este artículo nos habla por que las plantas tienen espinas y los tipos de espinas que  hay. 

Los tipos de espinas que hay son: pelos en la piel, hojas y los brotes. Los pelos en la piel son de la planta de la Rosa, luego el de hojas son de los Cactus que sirve para mantener el agua y finalmente los brotes que son de la Buganvilla. Las plantas tienen espinas para protegerse de los animales hambrientos que intentan comérselas por eso sirven estas espinas. En este artículo he visto que pone que la planta Cactus tienen pinchos, pero otro tipo de espinas que siguen siendo afiladas y puntiagudas, también hablan de que en algunos momentos las espinas pueden llegar a medir 30 cm.

En esta tarea que he hecho he aprendido para qué las plantas tienen  las espinas y también qué tipos de espinas tienen las plantas.