Comunitats de l’escola

EL PLÀNOL I LES ESTANCES DEL CASTELL DE CLARAMUNT

Mireia Roca24/12/23  

Els dies posteriors a la visita del Castell de Claramunt, el grup de les Brúixoles hem estat enraonant sobre les diferents parts d’un castell medieval. Vam recuperar el mapa que apareix a la pàgina web del castell i el vam calcar per a poder situar cadascuna de les seves estances i poder entendre com es vivia en aquella època. 

El recinte emmurallat està format per un pati exterior, d’una església romànica, una capella, la plaça i l’edifici del castell on vivien els senyors de Claramunt i posteriorment el senyor de Cardona. 

Ha estat interessant descobrir els diferents espais dels quals està format aquest edifici. La Sala Gran antigament estava formada per dos pisos amb un sostre de volta de canó. En la seva planta baixa hi havia el celler, la cuina i la fusteria i, a més a més, és on hi tenien els cavalls. En la primera planta hi havia les habitacions dels cavallers i el personal del servei. Aquesta sala estava connectada amb una porta d’arc de mig punt amb un pati interior anomenat el pati d’armes. En aquest espai, el senyor i la cavalleria es preparava per anar a les batalles. Des d’aquest pati, es donava accés a la presó del castell que es troba a sota de la torre nord.

Altrament, en aquella època no hi havia aigua potable, però el castell disposava d’un parell de cisternes que recollien l’aigua de la pluja per abastir el castell. En la segona planta, on s’accedeix per unes escales que es troben en el pati interior, es puja a les estances dels senyors i que també donen accés a la part més important del castell La Torre de l’Homenatge. En aquesta torre, era el lloc on antigament, es jurava fidelitat als senyors i, també, servia com a refugi en el cas que el castell fos atacat.  Sortint de la torre, trobem la terrassa on en aquella època estava formada per diferents estances on habitaven els senyors. 

Conèixer un castell medieval tan proper al nostre entorn, ens ha donat una visió més significativa de com es vivia antigament en aquests indrets. Arrel d’aquesta visita, ens han sorgit noves preguntes que ens calen investigar: Quan temps fa que es va viure l’edat mitjana, si som al 2023? Què va passar el 1306?

ACABEM EL DISSENY DEL FUTBOLÍ!

Vero PM15/12/23  

Aquesta setmana hem enllestit el disseny col·lectiu del futbolí!

Mentre repassàvem què ens quedava per fer, ens hem adonat que encara no havíem acordat de quin color pintarem el camp. Hem recordat que el volíem de 3 colors: ROSA, LILA I VERD. Per tal de poder decidir entre els 3, cadascú ha votat quin color li agrada més a la pissarra! La votació ha estat d’allò més ajustada, però havia sortit el verd amb 5 vots, mentre que el rosa i el lila només en tenien 4. Una Tabaluga s’adona que no tots i totes havien votat, ja que faltaven l’Anna i la Vero, que han votat el lila, el qual tenia 6 vots, però després tot parlant pensem que el camp podria tenir els 3 colors!

PODEM PINTAR UNA MEITAT D’UN COLOR, UNA ALTRA MEITAT D’UN ALTRE COLOR I UNA ALTRA D’UN ALTRE COLOR!

A la pissarra fem una prova a partir d’un rectangle i sí, es pot fer!

A més a més, durant el debat, un element del futbolí que no havíem dibuixat i que trobàvem a faltar era la pilota. Com serà la pilota del nostre futbolí?

Cadascú ha expressat la seva opinió, però per tal que tots i totes ho poguéssim entendre, ho hem dibuixat a la pissarra. En un primer moment una Tabaluga ha dibuixat una pilota amb quadrats, però hem arribat a la conclusió que ella volia dibuixar una pilota amb unes altres formes. Creiem que seria interessant mirar a internet pilotes i veiem que les formes geomètriques que tenen les pilotes no són quadrats..

           SÓN PENTÀGONS ! AMB 5 COSTATS!

 

Amb una imatge no veiem ben bé quants pentàgons tenia la pilota. Una Pinotxo ha comentat que al gimnàs hi havia una pilota semblant, així doncs hem anat al gimnàs i hem pogut veure físicament com hauria de ser la pilota, en forma i disseny. Ja ho tenim tot dissenyat !!

 

ENS VISITA L’ÀVIA DEL MAX

Rosa15/12/23  

Ahir a la tarda, l’àvia del Max, la Mari, ens va explicar els jocs tradicionals que jugava de petita. Ens vam transportar a la seva infància i ens va ensenyar a jugar al joc de les xapes, les gomes, el tren i el dels arbres.

De tots els jocs que la Mari ens va mostrar, molts ja els coneixíem, perquè ens els havien explicat els altres avis i àvies, però n’hi ha dos que van ser nous per nosaltres; concretament el joc del tren i dels arbres.

El joc del tren, consisteix que una parella s’agafa amb les mans alçades i la resta d’infants passen per sota fent el tren mentre es canta una cançó. Quan aquesta s’acaba, la parella baixa les mans atrapant un nen o nena i aquest ha de decidir entre dos números que prèviament ha triat cadascú de la parella. A continuació es posa darrera del que ha escollit aquell número.

El joc dels arbres o de les cadires, es distribueixen tres cadires per l’espai. Cada infant es col·loca al costat d’una cadira. Un nen o nena li toca atrapar a un dels tres infants que intenten canviar de cadira.

La tarda va arribar a la seva fi, vam passar una estona molt divertida aprenent nous jocs tradicionals.

 

Podeu trobar més fotografies al drive.

EL CAMÍ DE CASA A L’ESCOLA

Marta Trullols13/12/23  

Tot recordant el documental “CAMINO A LA ESCUELA”, hem estat compartint algunes idees que ens van sorprendre quan el vam mirar. El que més ens crida l’atenció és tot allò que per a nosaltres és inimaginable o, simplement es diferencía de la nostra realitat: 

Com els germans petits s’ocupen del germà gran que va amb cadira de rodes, 

Dels perills als que s’enfronten cada dia per anar a l’escola. 

De l’esforç que han de fer i de la il·lusió amb què ho fan,

De la importància que donen a arribar-hi, 

De com intercanvien una gallina per menjar… 

Per aquells infants és el camí de casa a l’escola i ens sorprèn molt que cap d’ells es queixi pel recorregut que han de fer. Ens preguntem quantes vegades ens ha fet mandra caminar fins l’escola i compartim les nostres experiències amb molta sinceritat. 

A partir d’aquí ens proposem representar el nostre cami de casa a l’escola. 

El primer que ens plantegem és com explicar els nostre recorregut. Descobrim plegats que són els punts de referència. 

“Els punts de referencia son punts fixes”  Eric

“Es una cosa que te ayuda a que no et perdis i te indica el camí”  Paula

Què pot esdevenir un punt de referència? En fem una llista conjunta. A continuació, ens fixem en els punts de referència del propi camí de casa a l’escola i en fem una llista. Aquesta ens servirà per fer la descripció de l’itinerari. 

Per últim, ens toca representar. Alguns decidim agafar un tros de paper molt gros, d’altres més petit… però tots ens endinsem dins del món de la representació d’un mapa.

Els moviments del cos ens mostren el camí, moviments amb el cap a dreta i esquerra, les mans que ens fan girar… Sovint tanquem els ulls per ajudar-nos a imaginar el recorregut que fem, per intentar captar els detalls del que veiem sense adonar-nos.

Aquest és un camí que no fem de forma conscient i aquesta proposta ens n’ha fet adonar. Durant els dies que dura la proposta ens anem fixant més i, al continuar-la, incorporem canvis o millores.  

La representació gràfica del nostre camí de casa a l’escola ha estat tot un repte! 

 

MUSEU DE CAMINS

Pedro Martínez10/12/23  

Aquesta setmana a projecte de comunitat hem treballat una frase molt maca que diu:

«Els camins són l’únic patrimoni de la humanitat que per ser conservat ha de ser trepitjat»

El primer que havíem de fer era entendre conceptes com “patrimoni de la humanitat”, ja que no teníem massa clar que volia dir.

Un cop fet això, la nostra missió era definir que volia dir aquesta frase. Evidentment, cada persona feia una interpretació diferent, encara que de vegades no tenia res a veure 🙂 .

Després de fer la definició de la frase, havíem de fer un dibuix on es pogués entendre el que volia dir aquesta frase.

Cert és que no era gens fàcil. Tot i així, han sortit coses molt xules.

Continuem!!

CONTINUEM AMB LES VISITES DELS AVIS I LES ÀVIES

Rosa03/12/23  

Aquesta setmana ens ha visitat l’àvia de la Maria. Ens ha explicat una història molt tendra. Quan era petita tenia una nina de cartó i se la va deixar a fora al carrer i amb la pluja se li va mullar. Ella sempre va trobar a faltar la seva nina perquè era l’única joguina que tenia. Al cap de molts anys, les seves filles van decidir regalar-li una nina per recordar la seva infància. Ella guarda aquesta nina com un gran tresor.

Així mateix, ens va explicar que amb els seus amics i amigues jugaven a cantar cançons mentre saltaven a peu coix i amb un pal de fusta i una muntanya de sorra, llançaven el tronc i qui aconseguia que quedés dret, era el guanyador o guanyadora.

També, l’avi i l’àvia de la Judit ens han vingut a mostrar els jocs que jugaven en la seva infància. Ens han explicat que de petits no tenien joguines i les havien de fabricar. Com que en els carrers quasi no passaven cotxes, gaudien dels jocs a l’aire lliure amb tots els amics i amigues. Ens han mostrat com es jugava al joc de les bales i hem cantat tots junts mentre saltàvem a les gomes! Ens ho hem passat molt bé!!

Estem molt contents i contentes de compartir aquestes estones amb vosaltres i aprendre de la vostra saviesa.

 

 

Recordeu que teniu més fotografies al drive.

DISSENY COL·LECTIU DEL FUTBOLÍ!

Vero PM02/12/23  

Recordem la sessió anterior amb el tot el grup, per tal d’acordar com farem el futbolí i quin és el següent pas a seguir. Així doncs, sabem que hem de fer un dibuix entre tots i totes per tal d’ajuntar totes les nostres idees que van sorgir del disseny individual.

Per parelles formades per un o una Pinotxo i un o una Tabaluga, per tal d’ajudar-nos entre nosaltres i acompanyats i acompanyades de les mestres, iniciem el dibuix del futbolí. Ens adonem que el primer que ham de tenir en compte és la forma i per tal de fer-ho correctament hem necessitat una eina que ens ha ajudat a fer línies rectes i hem après que el seu nom és regle: està format per numeros que ens ajuden a mesurar les diferents linies.

Dins del camp hem pogut observar, tenint de model el futbolí de la Laura, diferents formes, com cercles, rectangles, linies rectes, el nombre de jugadors així com el nombre de barres i els jugadors que hi ha a cada barra. Per fer els jugadors hem agafat de model els ninos del fusta dels minimons, els quals ens han anat molt bé.

Finalment, també hem dibuixat els marcadors, tenint present cada detall i hem anat compartint amb els nostres companys i companyes l’evolució del disseny!

COM ÉS QUATRE EN RATLLA?

Toni Ruiz01/12/23  

Avui hem practicat què vol dir exactament 4 en ratlla, com han d’estar col·locades les peces per a que puguem guanyar la partida, quines són les diferents possibilitats del joc. Guanyes igualment si les fitxes estan en horitzontal, vertical o diagonal? Què és recte, què vol dir que estan en fila?

A sobre d’una quadrícula, sense jugar per parelles sinó de forma individual, hem practicat totes les formes possibles de col·locació de les peces per a ser la fórmula correcta a l’hora de guanyar. Després, en petit grup, hem analitzat les posicions per saber si eren correctes. Per saber si les peces estan en línia recta, hem utilitzat un regle, ja que de vegades tenim dubtes si la fila en diagonal és guanyadora o no. Continuarem fent aquesta activitat tots i totes les del grup, per tal de tenir clar el funcionament del nostre joc.

Totes les fotografies les anirem penjant a la web.

ENS VISITEN MÉS ÀVIES I AVIS, I BESÀVIES!

Toni Ruiz01/12/23  

Aquesta setmana continuem amb les nostres visites preferides, la dels avis, àvies i besàvies. A primera hora de la tarda de dijous han vingut la iaia Amparo, l’avi Máximo i la besàvia Núria (anomenada la petita), del Lucas. Ens han ensenyat jocs com la comba, les nines antigues o la goma. Però, el que més ens ha sorprès, ha estat el munt de jocs que el Máximo ens ha ensenyat només amb paper de diari! Ens ha ensenyat a fer barrets, vaixells i molinets, que roden quan els deixes caure. Cadascú de nosaltres ens hem fet un bonic barret de mariner.

Per finalitzar la tarda, han vingut la iaia Feli i l’avi Pepe del Nil A. Ens han portat xanques fetes amb dues llaunes, que hem provat tots i totes, bales, que hem intentat colar a un pot espetegant els dits i una goma. Tot i que la goma ens l’han portat diferents avis i àvies, la Feli ens ha ensenyat un nou joc en què havíem d’enredar la cama a la goma i després aconseguir desenredar-la. També ens ha ensenyat a entrecreuar la goma i, d’un salt intentar aconseguir descreuar la goma. Una vegada més, hem comprovat que aquests jocs són complicats i que es gaudeix practicant-los una vegada i una altra.

Gràcies per aquestes visites tan estimades i productives!

Podeu veure totes les fotografies a la web.

DISSENYEM EL LABERINT DE BALES

Rosa30/11/23  

Ens organitzem en parelles per dibuixar el disseny del nostre laberint de bales. Una vegada ja estan fets tots els dissenys, per torns, els presentem a la resta de companys i companyes per compartir les nostres idees.

De cada disseny, escollim la idea que més ens agrada i l’anotem al mapa d’idees que tenim a l’aula. Acordem que la base (els infants li diuen el terra) del nostre laberint de bales ha de ser de fusta, també els camins i les parets perquè no caigui la bala. Volem que tingui un tobogan fet de tubs de cartó per passar-hi la bala i ha de tenir un inici i un final. Al mig del laberint volem un forat en forma de cor perquè caigui la bala a sota.
A més a més, tots i totes tenim clar que si volem elaborar el nostre laberint de bales, hem de comprar les fustes a una fusteria real, ja que la fusteria que hi ha a l’aula de les i dels Pinotxos no hi ha prou fustes.

Ja ho veieu, se’ns gira molta feina!

Us seguirem informant de com evoluciona el nostre projecte!

Recordeu, teniu més fotografies al drive.