“A la natura, res no existeix tot sol.”

Rachel Carson

Durant la sortida al bosc amb motiu de la Festa de la Tardor, vam gaudir d’un matí ple de joc, aventures i descobertes, especialment relacionades amb la recerca d’invertebrats.
Les Alícies ens vam endinsar plenament en el treball d’observació i exploració i ens vam convertir en veritables investigadores.

Al llarg de la sortida, van localitzar diversos llimacs i altres petits animalons que després vam portar a l’aula per continuar-ne l’estudi. Entre les troballes, també hi havia un pregadéu, que vam identificar com a insecte a partir de l’observació directa de les seves sis potes i dues antenes, i el vam capturar per portar també a l’aula. 

Paral·lelament, els infants més petits de l’escola van localitzar un cuc de terra de dimensions considerables i, pensant en el treball que estàvem fent, ens el van portar. 

Aquest fet va donar peu a noves observacions i preguntes; i a l’aula, vam examinar el cuc amb deteniment: el vam descriure, el vam mesurar i el vam observar amb el microscopi, registrant i fotografiant el procés per documentar-lo.

Uns dies més tard, a partir de la lectura d’una petita notícia i del treball previ sobre els descomponedors, vam iniciar un procés de descoberta i reflexió sobre el paper dels cucs de terra a la natura i al nostre jardí. Sabem que aquests animals contribueixen a la salut del sòl, ja que l’airegen amb els seus túnels i s’alimenten de matèria orgànica, transformant-la en nutrients que les plantes poden aprofitar. Aquest coneixement va generar una pregunta central: què havíem de fer amb el cuc que ens havien portat? Volíem cuidar-lo a l’aula? O era millor deixar-lo en llibertat al jardí?

Per prendre una decisió, vam buscar informació en diferents recursos: vam llegir materials específics i vam visualitzar projeccions que expliquen la seva morfologia, alimentació, hàbitat i reproducció. A partir d’aquest aprenentatge, vam comprendre que la presència de cucs de terra és un indicador de salut del jardí. Per això, ens vam proposar comprovar si el nostre espai exterior n’era ric.

Durant dos dies consecutius vam explorar-lo, però no en vam trobar cap. Això ens va portar a plantejar diverses hipòtesis: el curs passat, les Tanits sí que n’hi havien localitzat, així que potser nosaltres hem d’esperar que plogui per observar-los a la superfície. 

També vam relacionar-ho amb el fet que el cuc procedent del bosc no s’havia enterrat després de canviar-li la terra per terra del jardí, tot i que l’havíem mantingut humida i li havíem proporcionat restes vegetals. Aquesta observació ens va fer pensar que potser aquest tipus de sòl no li agrada al nostre cuc de terra. 

Finalment, el cuc va morir i vam decidir enterrar-lo perquè pogués tornar a formar part del cicle natural.

“Quan entens com funciona el cicle de la vida, descobreixes que tot allò que mor, en realitat, continua vivint d’una altra manera.”

David Attenborough

La nostra aula s’omple dia a dia d’invertebrats morts que observem amb detall: amb els ulls, les lupes i els microscopis. Fa uns dies, ens vam adonar que l’eruga morta havia començat a canviar de color per un extrem, s’estava tornant marró. 

L’Ismail va dir-nos que creia que s’estava descomponent! 

Aquesta paraula ens va fer pensar. Què vol dir descompondre’s? i entre tots vam acabar decidint que era com “desintegrar-se” o “desfer-se”. Llavors vam recordar el que ens havien explicat les Tanits: hem d’enterrar els invertebrats al jardí perquè es converteixin en nutrients per a les plantes. 

Aquesta tasca era fàcil i vam decidir que, passats uns dies d’observació, seria una feina que hauríem d’anar fent periòdicament.

Gràcies a l’observació del què li va passar a l’eruga, vam formular la pregunta: Com passa això?

Tot i que vam intentar imaginar la resposta, aquesta no era fàcil i vam necessitar llegir un petit text sobre els descomponedors i els seus protagonistes: alguns insectes, els bacteris i els fongs. 

• “Com que no veiem res, a l’eruga hi ha bacteris que l’estan desfent!”, va comentar un infant.

Semblava que en el cas de l’eruga ho teníem clar.

Però, i en el nostre jardí, hi ha descomponedors que ajuden a créixer les plantes i els arbres? 

Busquem descomponedors!

Cadascú de nosaltres va tenir una petita missió per fer a casa: buscar informació sobre un descomponedor i portar-la a l’aula. Després, en grups de quatre, vam posar en comú els descobriments i vam fer un petit resum.

Després d’una estona, vam ajuntar dos grups per fer-ne un de més gran, i entre tots vam elaborar una llista més completa, sense repetir-ne cap. Finalment, ens vam reunir a la rotllana i vam compartir el resultat amb tota la classe.

De totes les nostres recerques ha sortit una gran llista de descomponedors: cucs de terra, fongs, caragols, formigues, bacteris… Tots ells són petits grans treballadors de la natura. Sense la seva ajuda, les restes d’animals i plantes s’acumularien, i la vida no podria continuar.

Ara sabem que, fins i tot allò que sembla “mort”, forma part d’un gran cicle ple de vida.

“Tot allò que viu, canvia. I en aquest canvi hi ha la meravella de la vida.”
Jane Goodall

Fa uns dies, a les Alícies, érem tres éssers vius més!

Un matí, en arribar a l’aula, ens vam trobar una sorpresa: tres petits invertebrats que l’Eva havia trobat en unes plantes. Davant del nostre interès, va decidir portar-los, juntament amb una part de la planta, per poder-los observar i investigar plegats.

En mirar-los de ben a prop, vam començar a compartir idees i hipòtesis sobre aquests animals. Els pensaments i sabers d’uns s’anaven sumant als dels altres, millorant-los i complementant-los. També van aparèixer punts de vista diferents: alguns recordaven el cuc de seda i comentaven que “els cucs es transformen en papallones o arnes”, tot i que aquests conceptes encara no els teníem del tot clars.

De la conversa en van sorgir  paraules clau que anem confegint al mig de la rotllana i que ens acompanyaran durant bona part del projecte:  cicle · metamorfosi · crisàlide.

L’endemà, una de les Alícies ens va mostrar una imatge de la nostra eruga i vam descobrir que es podia convertir en una papallona reina. Aquest descobriment ens va portar a parlar sobre els canvis, les etapes i el cicle vital d’aquest petit animaló.

Amb el microscopi digital vam poder observar-la de molt a prop, i gràcies als llibres de l’aula i altres materials manipulatius, vam aprendre a ordenar les fases del seu cicle. També vam dedicar un temps a diferenciar entre capoll i crisàlide, i a identificar què caracteritza una papallona i què una arna.

A partir d’aquí, vam iniciar un petit diari d’observació, on cadascú anotava els canvis i descobriments en diferents moments del procés.

CANVIS INESPERATS

Uns dies més tard, en tornar de dinar, vam quedar sorpresos amb nous esdeveniments: vam trobar una substància verda a terra i vam veure que l’eruga gran es movia molt de pressa, d’una manera inusual. La vam deixar dins la capsa per continuar observant-la, i de seguida van sorgir noves preguntes i hipòtesis:

 “Potser està buscant un lloc per començar la seva transformació?”
“Pot ser que la substància verda sigui la seva pell?”

L’endemà al matí ens vam trobar amb una gran sorpresa: havia començat una nova fase! L’eruga s’havia convertit en crisàlide. Tots i totes estàvem emocionats i expectants per veure quan sortiria la papallona. Sabíem que caldria tenir paciència i esperar uns quants dies.

Els canvis van continuar els dies següents, i amb ells, noves descobertes i nous aprenentatges. En observar el procés, vam entendre que, a la natura, vida i mort conviuen, recordant-nos que tot es transforma.

Dues de les erugues van morir, però vam comprendre que també això forma part del cicle vital. Per això, les vam enterrar al jardí, amb la idea que poguessin contribuir al creixement d’altres éssers vius.

Així, les Alícies hem après que la vida és canvi constant, i que la mort també acompanya la vida, ajudant-nos a mirar-la amb respecte, curiositat i tendresa.