“Només es protegeix allò que s’estima, i només s’estima allò que es coneix.”

Jacques Cousteau 

Les tasques compartides entre l’escola i casa relacionades amb el projecte d’aula són una oportunitat per continuar donant sentit a què fem, per poder compartir amb la família el punt del camí on ens trobem i també per sentir-se part activa del procés. Així doncs, quan fa unes setmanes les Alícies van emportar-se la tasca de cerca d’informació sobre què menjaven les erugues de cinc tipus de papallones, estàvem iniciant una nova branca de treball i investigació, i que encara seguim descobrint a dia d’avui.

En relació amb aquest treball, vam conèixer que fa alguns anys, Cristóbal Jiménez i Mònica Tomás havien realitzat un estudi sobre les espècies de papallones que es poden observar als espais naturals de Vilanova del Camí. Posteriorment, l’any 2007, l’Ajuntament de la ciutat va contribuir a la publicació del llibre “Papallones de Vilanova del Camí”, una guia que va esdevenir una eina de treball molt valuosa per a les Alícies.

A partir d’aquest recurs, d’una banda, vam gaudir de l’observació de les fotografies, fullejant les seves pàgines i aturant-nos en aquells noms de papallones que més ens van sorprendre, així com en les formes i els colors de les seves ales. D’altra banda, vam iniciar un treball de recerca més precís, cercant la informació del període de vol i l’abundància d’algunes espècies, aspectes que ens va permetre apropar-nos a un coneixement més científic.

A continuació, a partir del recull i resum de la informació aportada des de casa, vam seleccionar dues plantes nutrícies per a cadascuna de les papallones. Abans, però, vam haver de definir què enteníem per planta nutrícia. Per fer-ho, vam recuperar coneixements del projecte de comunitat del curs passat i vam establir la relació amb el concepte de nutrició. Connectar amb coneixements previs ens va ajudar a avançar i, gràcies a la suma d’idees i aportacions, vam aconseguir explicar i representar, amb les figures del cicle de la papallona, com aquesta busca una planta on posar els ous que, alhora, esdevé l’aliment de les seves larves.

A partir d’aquí, vam plantejar que, si coneixíem les plantes nutrícies de les papallones més abundants i en podíem tenir alguna al nostre jardí, potser alguna papallona hi posaria els ous i podríem observar de prop el procés de creixement i metamorfosi.

Per aquest motiu, el primer pas va ser buscar per internet quin aspecte tenia cadascuna de les plantes nutrícies. Necessitàvem aprendre a diferenciar-les, ja que la majoria són silvestres i, per tant, les podem trobar durant les sortides a l’entorn. Paral·lelament, també vam valorar la possibilitat de comprar-ne algunes. En aquest sentit, el Viver del Rec, que havíem visitat durant el primer trimestre, va ser la nostra primera opció.

Així doncs, ens vam posar en contacte amb ells per demanar si tenien o podien aconseguir-nos fonoll, ruda, marduix, reseda, trèvol de prat i muhlenbergia. Uns dies més tard, vam rebre la seva resposta: podíem aconseguir fonoll i ruda, però la resta no estava disponible.

Tot i això, ens van fer una proposta que vam valorar molt positivament: ens van recomanar incorporar plantes aromàtiques com a reclam per a molts pol·linitzadors. Aquesta idea ens va semblar molt interessant, ja que el nostre objectiu és afavorir la presència d’abelles, sírfids, papallones i crisopes, entre molts d’altres, i convertir el nostre espai verd en un entorn viu i ple de biodiversitat.

“La comprensió s’enriqueix quan es treballa amb diferents formes de representació del mateix concepte.”
Zoltan Dienes

Fa dies que tenim l’hotel d’invertebrats del pati dins l’aula.

Vam demanar al Toni que ens el despengés per diversos motius. D’una banda, havíem constatat que moltes de les recomanacions que havíem consultat no es complien: calia canviar-ne la ubicació per trobar una orientació adequada, penjar-lo a una alçada superior i incorporar-hi una teulada impermeable. De l’altra, també era necessari buidar-lo i renovar-ne el contingut amb materials nous. A més, ens vam fixar que la fusta es trobava força deteriorada i que la malla de ferro que protegia l’interior del vent estava desenganxada, fet que podia comportar un risc. Davant d’aquesta situació, vam decidir reconstruir-lo, mantenint-ne la distribució i les mides que ja havíem recollit prèviament.

Per tal de poder demanar i comprar la fusta necessària, vam veure imprescindible elaborar un llistat amb les mides i les quantitats. Per fer-ho, vam recuperar els dibuixos que havíem realitzat anteriorment amb paper d’embalar. Ràpidament, ens vam adonar que algunes mides es repetien i, per evitar escriure els mateixos nombres de manera reiterada, vam utilitzar colors per identificar les peces iguals. D’aquesta manera, vam organitzar la informació i vam determinar que necessitàvem dues fustes de 39 cm, tres de 64 cm i tres més de 44 cm.

Semblava que ja ho teníem tot a punt, però una conversa espontània entre dos companys sobre la quantitat total de fusta que utilitzaríem va obrir un nou interrogant. A partir del seu interès, vam compartir la pregunta amb tot el grup: quanta fusta necessitàrem en total per construir l’hotel?

El primer que vam tenir clar, i que vam verbalitzar conjuntament, va ser que calia fer una suma. Alguns infants van apuntar que es tractava d’una suma moolt llarga, i entre tots vam anar identificant els nombres implicats fins a escriure’ls a la pissarra digital. Un cop vam tenir la suma completa, van començar a sorgir diferents estratègies per resoldre-la. Alguns infants de seguida volien començar a fer suma d’aranya, altres proposaven intentar resoldre-ho mentalment, també hi havia qui volia agrupar els nombres de dos en dos per fer-ho més senzill i qui no gosava fer cap proposta, perquè no sabia per on començar. Després de compartir i escoltar totes les propostes, un infant va plantejar la possibilitat d’utilitzar material manipulatiu de base 10, i vam decidir portar aquesta idea a la pràctica amb tot el grup.

D’aquesta forma, vam iniciar el procés partint de la manipulació i vam representar les diferents mesures amb unitats i desenes, construint físicament les quantitats. Posteriorment, vam agrupar totes les desenes per una banda i les unitats per l’altra, fet que ens va permetre visualitzar millor el procés d’acumulació. Progressivament, van anar emergint coneixements previs, com la relació entre deu unitats i una desena, o entre deu desenes i una centena. Així, vam començar a fer agrupacions i intercanvis, consolidant la comprensió del valor posicional dels nombres. Gràcies a aquest procediment, vam poder calcular que, en total, necessitàrem 402 cm de fusta.

Un cop finalitzat aquest procés col·lectiu i manipulatiu, vam proposar que cadascú representés en un full el camí seguit per arribar al resultat. Les produccions van ser diverses i van reflectir els diferents nivells de comprensió i d’abstracció. Alguns infants van optar per representacions gràfiques amb dibuixos, mentre que d’altres van utilitzar directament nombres i operacions.

Cada infant va poder explicar el seu procés amb les seves paraules, fent servir estratègies diverses per compartir amb els altres com havia resolt el problema plantejat inicialment.

D’aquesta manera, el càlcul de la fusta es va convertir en una experiència d’aprenentatge significativa, en què les matemàtiques van adquirir sentit a partir d’una necessitat real i compartida.

“Aprenem millor quan participem activament en experiències reals i significatives.”

John Dewey 

Uns dies abans de les vacances de primavera, les Alícies vam començar a planificar els elements que desitjàvem incorporar a l’espai de vida petita de l’escola. L’objectiu principal és que aquest indret esdevingui un nou racó destinat a la promoció de la biodiversitat i, al mateix temps, un espai d’aprenentatge que permeti observar i comprendre els diferents cicles vitals que la natura ens ofereix.

En primer lloc, vam elaborar diversos esbossos amb propostes de disseny, que posteriorment vam compartir i discutir col·lectivament amb la finalitat d’arribar a un consens. Des d’un inici, teníem clar que hi ubicaríem un hotel d’invertebrats i un petit hotel d’abelles solitàries. Igualment, vam considerar imprescindible la incorporació de plantes amb flors per afavorir la presència de pol·linitzadors, aspecte clau per al bon funcionament de l’ecosistema que preteníem crear. En aquest context, va sorgir la idea d’utilitzar el gran test situat al pati, al costat de la font, el qual vam pensar que podríem obtenir sol·licitant-ho a l’Ajuntament. I en això la Marta directora ens va ajudar!

Amb la voluntat de decidir la ubicació més adequada de cada element, vam idear una estratègia que consistia a representar-ne les siluetes en paper i enganxar-les a la paret. Aquest recurs ens havia de permetre visualitzar la distribució de l’espai i comprovar, de manera pràctica, si tots els elements hi podien encaixar correctament.

Així doncs, el primer repte que ens vam plantejar va ser la presa de mesures. Vam baixar al pati amb un full en blanc i ens vam organitzar en tres grups de treball. Mentre un grup mesurava l’hotel d’invertebrats, un altre s’encarregava del test, i el tercer prenia les dimensions de la paret disponible. Durant aquesta activitat, vam treballar de manera cooperativa amb l’objectiu d’obtenir mesures tan precises com fos possible. Alhora, aquest procés ens va permetre comprendre que la col·laboració entre nosaltres ens va ajudar a aconseguir els nostres objectius.

Uns dies més tard, ens vam trobar en l’espai de rotllana per compartir les mesures anotades amb anterioritat. Els procediments de representació i registre de dades d’aquell dia van ser diversos. Alguns infants van optar per anotar les mesures en forma de llistat, mentre que d’altres van preferir realitzar dibuixos esquemàtics dels elements i indicar-hi les dimensions corresponents. Un cop a l’aula, vam adonar-nos que l’absència de representacions gràfiques dificultava la interpretació de la informació, ja que mancaven referències clares sobre a què corresponia cada mesura.

Posteriorment, vam comparar els resultats obtinguts pels diferents grups. En alguns casos, les diferències en les mesures ens van portar a fer noves comprovacions, identificant les causes de les variacions de nombres i decidint la millor opció en cada cas de manera consensuada.

Un cop completada aquesta fase, vam dibuixar els elements a mida real utilitzant paper d’embalar. Tot i que inicialment aquesta tasca semblava senzilla, es va convertir en un veritable repte en intentar representar la teulada de l’hotel d’invertebrats. A partir del vèrtex, traçàvem una línia amb la longitud corresponent a la mesura anotada; tanmateix, en dibuixar el costat oposat i intentar unir-ne els extrems, el resultat no coincidia amb la longitud esperada.

El petit grup encarregat d’aquesta tasca va reflexionar per trobar una solució. En aquest context, l’Ismail va explicar que creia que calia tenir en compte l’angle i que sabia que n’hi havia de 180°, tot i que no va saber explicar-ho als altres. Davant d’aquesta dificultat, vam decidir demanar ajuda al grup de les Matildes, ja que vam imaginar que els més grans de l’escola potser en sabien d’angles i obertures. Finalment, aquests els van proposar una estratègia més senzilla i pràctica que consideraven adequada per resoldre el problema: calcular la meitat del costat per obtenir el vèrtex del triangle que ens falta. 

Ara, els integrants del grup cal que ens expliquin a la resta l’estratègia proposada pels grans per aconseguir resoldre la dificultat que els havia impedit completar el dibuix de la teulada i poder seguir avançant. Una activitat que ens ha permès comprendre conceptes geomètrics a partir d’una situació significativa i contextualitzada.

Seguim!

“La metamorfosi és una de les grans innovacions en l’evolució, i un procés fascinador, quasi màgic, per la transformació tan brusca que implica”

Xavier Bellés

En el marc del nostre projecte d’aula, i mentre avançàvem en la investigació per descobrir quins invertebrats poden viure al nostre hotel i com han de ser les seves “habitacions”, vam fer noves descobertes que ens van permetre ampliar la nostra mirada sobre el món dels petits éssers vius.

En primer lloc, vam conèixer la crisopa i el sírfid, dos invertebrats que ens van sorprendre per la seva doble funció dins la natura. D’una banda, quan es troben en fase de larva, esdevenen grans devoradors de pugó, fet que els converteix en aliats molt importants per al control de plagues. D’altra banda, quan arriben a l’edat adulta, s’alimenten del pol·len i el nèctar de les flors, contribuint així a la pol·linització. Aquesta doble funció ens va ajudar a entendre millor la importància de la fauna auxiliar i el seu paper en l’equilibri dels ecosistemes. Així doncs, vam tenir molt clar que també volíem afavorir la presència d’aquests insectes al nostre hotel.

A més, l’observació d’una fotografia d’un sírfid ens va conduir a un nou aprenentatge. Inicialment, el vam identificar com una abella o una vespa, ja que presenta colors i formes molt semblants. Tanmateix, en observar-lo amb més deteniment i fixar-nos en cada detall, vam descobrir que en realitat es tracta d’una mosca, identificant-la pels seus grans ulls característics. Aquest “engany” ens va portar a parlar del camuflatge i de les estratègies que utilitzen alguns éssers vius per defensar-se dels seus depredadors.

D’altra banda, en parlar d’abelles, les Alícies vam fer referència, en un primer moment, a l’abella de la mel i a la seva vida en comunitat. No obstant això, aviat vam descobrir que als hotels d’insectes hi habiten espècies diferents, caracteritzades per tenir un comportament solitari. Aquesta descoberta va connectar amb una observació que ja havíem fet en diverses ocasions al pati: havíem vist abelles entrant dins les canyes de l’hotel i també havíem detectat que algunes estaven tapades amb fang.

A partir d’aquí, van sorgir diferents hipòtesis sobre què podia estar passant a l’interior d’aquestes canyes. Per tal de verificar-les, vam visualitzar un parell de vídeos científics que ens van ajudar a comprendre el seu cicle de vida. Va ser així com vam conèixer l’osmia cornuta, una abella solitària fascinant.

Vam aprendre que, després d’aparellar-se, la femella entra dins una canya, hi posa un ou i hi deixa una bola de pol·len perquè la larva, en néixer, pugui alimentar-se i créixer. Tot seguit, construeix una paret de fang per separar les diferents “habitacions”. Abans d’acabar l’estiu, la larva es transforma en pupa i inicia el procés que la convertirà en abella adulta, la qual sortirà a l’exterior amb l’arribada de la primavera.

Per tal de documentar aquest procés, vam utilitzar diferents formes de representació. Alguns infants van optar pel dibuix, mentre que d’altres van decidir modelar amb plastilina les diferents fases del cicle vital. Gràcies a aquest treball, vam poder afirmar amb seguretat que, de les canyes tapades amb fang del nostre hotel, en sortiran abelles quan arribi la primavera.

Així i tot, les canyes no ens permeten veure què passa a l’interior. Per això, un dia l’Eva ens va ensenyar un hotel que ens va deixar bocabadats: es tractava d’un petit hotel específic per a abelles solitàries amb tubs de plàstic transparents que permeten observar-ne l’interior. De seguida vam tenir clar que ens agradaria tenir-ne un.

Així, vam anar a parlar amb la Lídia per explicar-li el procés que estàvem seguint, els descobriments que havíem fet i el nostre interès per adquirir aquest nou recurs per continuar investigant. La proposta li va semblar molt interessant, però ens va plantejar una qüestió important: quin era el cost de l’hotel? Com que no en disposàvem d’aquesta informació, vam acordar que li presentaríem un pressupost.

Per aquest motiu, amb l’ajuda dels Chromebooks, vam buscar el nom que apareixia a l’hotel (“Los Nidos de David”) i vam accedir a la seva pàgina web. Entre tots, vam localitzar el model que ens interessava i en vam recollir les dades més rellevants, com les mides i el preu.

Finalment, vam redactar un petit escrit amb tota la informació i el vam lliurar a la Lídia. L’endemà, ens va venir a veure amb una gran notícia: comprarem l’hotel d’abelles per al nostre espai de vida petita! Aquesta decisió ens permetrà continuar observant, investigant i aprenent, tot apropant-nos encara més al fascinant món dels invertebrats.

“El més petit ésser té un lloc en l’ordre de la natura.” 

Carl Linnaeus

Després de descobrir que el projecte d’aula dels Tintins, quan formaven part de la Comunitat de Petits, havia estat la construcció d’un hotel d’insectes, les Alícies vam sentir la necessitat d’apropar-nos a la seva experiència. 

Amb molta curiositat, vam anar a parlar amb ells per conèixer de primera mà què havien fet i què havien après. La trobada va ser molt enriquidora, però, tot i així, ens van quedar encara molts dubtes per resoldre.

Amb ganes d’aprofundir-hi, vam decidir fer un pas més i vam anar a buscar la Ivet, una de les mestres que havia acompanyat aquell projecte. Ella ens va escoltar atentament i ens va oferir un primer consell molt valuós: intentar trobar una persona experta que ens pogués assessorar. Ens va explicar que, en el seu moment, havien tingut la sort de comptar amb la Mercè, una gran coneixedora de la natura.

Així doncs, vam decidir demanar-li ajuda. I paral·lelament a la nostra tasca d’investigació —en què estàvem llegint, contrastant informació i comprovant diferents recomanacions per construir correctament un hotel d’insectes—, fa uns dies vam rebre la seva visita. La Mercè, professora amb una llarga trajectòria vinculada al coneixement del medi natural, ens va aportar una mirada experta i molt enriquidora.

Amb ella vam poder compartir els nostres dubtes i curiositats. Ens va oferir consells molt útils i ens va explicar noves informacions sobre els petits invertebrats: què mengen, com viuen i quines relacions estableixen entre ells, amb el seu entorn i també amb nosaltres. Aquesta conversa ens va permetre entendre millor la importància de la fauna auxiliar, especialment pel que fa a la pol·linització, el control de plagues i la millora de la salut del sòl.

Alhora, la Mercè ens va fer adonar que la fusta del nostre hotel estava força malmesa i que alguns dels elements interiors no es trobaven en condicions òptimes perquè els invertebrats hi volguessin passar l’hivern. Aquesta observació ens va portar a plantejar-nos la necessitat de reconstruir-lo de nou i, en conseqüència, a prendre decisions rellevants per avançar en el nostre projecte.

Partint de l’acord de mantenir la mateixa estructura i distribució dels espais, el primer repte va ser decidir quins invertebrats volíem acollir al nostre hotel. Això ens va portar a investigar quins materials i elements necessitava cada espècie. Per fer-ho, vam comparar diferents fonts d’informació, com ara vídeos i cartells gràfics, i vam aprendre a seleccionar i contrastar continguts, descobrint nous insectes i curiositats que ens van fascinar.

Tenint sempre com a referència les funcions principals de la fauna auxiliar, vam arribar a acords sobre quins invertebrats volíem afavorir i, paral·lelament, quins materials naturals caldria col·locar a cada espai per crear un entorn adequat.

Finalment, vam decidir implicar també les famílies en aquest procés. Els vam escriure un correu electrònic demanant la seva col·laboració per recollir part del material necessari. D’aquí a uns dies, nosaltres també anirem al bosc a buscar allò que ens falti.

Estem convençudes que, amb l’ajuda de tots i totes, aconseguirem omplir el nostre hotel de vida i convertir-lo en un espai ric i acollidor per als invertebrats