LA DESCOBERTA DEL MUSEU MOCO BARCELONA

Marta Hervas17/10/24  

La Comunitat de Grans hem anat a visitar el Museu MOCO de Barcelona, situat al Carrer Montcada. L’edifici era un antic palauet de la família Cervelló i ens ha impressionat el contrast entre el continent i el contingut.

A l’entrada ens han rebut, donant-nos la benvinguda, una enorme escultura de fusta i un tapís que ens pica l’ullet, per fer-nos eixamplar la mirada i copsar més enllà del que és aparent.

Museu d’art MOdern i COntemporani amb autors del segle XIX i XXI. Marina Abramovic, Salvador Dalí, Keith Haring, Andy Warhol, Yayoi Kusama, David La Chapelle, Takashi Murakami, Kaws, Jeff Kooms, Andrés Reisinger, Robbie Williams, Robin Kid, Bansky, Studio Irma, NFTs (Non Fungible Token) i moltes altres propostes, individuals i col·lectives. Artistes, estudis i fàbriques.

Ha estat una visita plena de sorpreses que ens ha deixat bocabadats. Ens hem adonat de l’ART COM UN REPENSO, de la necessitat d’un pensar i reflexionar sobre què volem comunicar. Hem descobert la connectivitat entre obres i autors i la voluntat de fer-ne una forma d’expressió d’emocions, sentiments, preocupacions…

L’ART COM A TERÀPIA i expressió de les neurodivergències, les malalties mentals i els cervells neurotípics també. La relació entre ART I LES TECNOLOGIES DIGITALS, des de l’ús de la polaroid als ordinadors. L’Art com a LLIGAM ENTRE ARTISTES, a vegades vinculats a les grans ciutats. L’ART COM A SUMA DE L’HERÈNCIA CULTURAL on es recull la tradició dels jeroglífics egipcis, la influència grega, el còmic de Tintin, o els dibuixos dels barrufets.  L’ART COM A CONTRAST de cultures i experiències on es barregen elements i tècniques més convencionals amb formes més innovadores, a vegades, fins i tot, en una mateixa obra. Performances, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, vídeos, … I també com a vegades d’una necessitat quotidiana en surt una obra d’art, i com en d’altres ocasions d’una obra d’art en surt un objecte quotidià.

L’ART COM A RECORDATORI QUE EL TEMPS TORNA i qui sap si en una futura revista TIME ens podrem retrobar anys després.

ARA SÍ, L’EXPOSICIÓ JA ESTÀ AQUÍ!

Marta Hervas17/10/24  

TANTS CAPS TANTS BARRETS

Ara ja ho tenim a punt. Des que vam saber l’entremaliadura de la Matilde amb la superpega, hem estat dissenyant i construint els nostres barrets, els cartells per anunciar l’exposició,  també hem creat uns treballs plàstics amb aquarel·les líquides i una creació poètica personal humorística. I és que amb el capítol de la Senyoreta Honey, hem descobert els LIMERICKS O NONSENSE, breus poemes divertits de 5 versos que configuren una sola estrofa, amb rima AABBA. Com que el curs passat vam treballar rimes creant poemes sobre oficis antics, enguany ens ha resultat molt més senzill del que ens imaginavem. Aquestes creacions poètiques acompanyen també els nostres barrets, dotant als treballs d’una personalitat única. I és clar, tal com el nom de l’exposició ens indica, cadascú té una manera de pensar, de sentir, de crear, de fer, d’actuar i de comunicar única i intransferible. Tots funcionem diferent, perquè tenim cap, cor, i experiències diferents. I en això rau, precisament, la riquesa de la diversitat.

Ha estat un treball ple de reptes però ens emociona poder oferir a la resta de l’escola les nostres creacions. 

L’exposició estarà al vestíbul durant uns quants dies i us recomanem que hi doneu una ullada.

LA VELOCITAT EN EL CÀLCUL

Marta Hervas11/10/24  

Aquesta setmana en Roald Dahl ens presenta la diversitat de funcionaments mentals pel que fa a la solució de problemes de càlcul. Tot i que el llibre va ser escrit l’any 1988 socialment hi ha qui segueix debatent sobre la importància de respectar, o no, la diversitat d’estils en el funcionament del cervell per resoldre problemes de caire matemàtic. Per sort, a l’escola ja fa anys que ho tenim ben clar i les matemàtiques i els càlculs formen part de la vida quotidiana i són una oportunitat per posar sobre la taula la gran riquesa que ens ofereix la diversitat. Cervells neurotípics i cervells neurodivergents remen a favor. Tots i totes tenim formes diferents de pensar i quan treballem plegats i compartim les mirades de cadascú/na se’ns possibilita un univers sencer de camins per explorar.

El senyor Wormwood arriba tot satisfet, al vespre, pels enormes beneficis de les seves vendes i vol ensenyar al seu fill els guanys aconseguits. Mentre l’un i l’altre fan llistes amb els números calculant la diferència entre el cost del cotxe i el benefici obtingut de la venta, la Matilda, és capaç en pocs segons d’expressar el resultat dels guanys, obtingut a partir del seu càlcul mental. Mentidera i tramposa li diu el pare. Una vegada més, no pot entendre com pensa la seva filla.

I com ho fem nosaltres? Conèixer els camins que hem fet servir per calcular no és senzill. A vegades sabem que ho sabem, però no el com ho sabem. Hi ha qui pensa en els nombres com elements abstractes que floten en l’univers; d’altres necessiten veure la quantitat d’objectes que els representen, hi ha qui els agrupa i desagrupa aplicant la mecànica sense saber el perquè, i també hi ha qui necessita esperar què expliquen els companys per adonar-se del com pensa.

La Matilda aquesta setmana ens ha ofert aquesta gran oportunitat i nosaltres ens hi hem llençat.

HISTÒRIES AMB BARRETS

Marta Hervas03/10/24  

Amb la “Lectora de llibres”, Matilda obre la porta a les oportunitats que el món de la lectura ens ofereix. Així hem descobert algunes frases motivadores en llengua anglesa i hem començat un treball (que serà intens al llarg del curs) de disseny gràfic gràcies al CANVA. Aquesta setmana hem anat confegint un decàleg personal per fer bons lectors i lectores, des del CANVA i l’hem après a penjar al Classroom, no sense dificultats.

També hem conegut al senyor Wormwood, pare de la Matilda, un personatge que no ens ha caigut massa simpàtic. En el llibre es mostra com una persona molt creguda i ignorant, que desprecia a la seva filla, per ser nena i per ser llesta. Un pare que sent gelosia de la seva filla perquè ella pot fer coses que ell no entén. Hem conegut a una mare que prefereix anar a jugar al bingo, deixant la filla de 4 anys sola, i que davant un marit que arriba enfadat de la feina, fuig per evitar el seu enuig. Ja en els primers capítols queden clars alguns del hàbits de la família i això ens ha donat peu a parlar de les nostres famílies i els nostres hàbits. Sempre les converses són molt enriquidores i es fan des del punt de vista de la generositat del compartir, no del judici. 

Amb el capítol del “Barret i la superpega” hem descobert un nou atribut de la Matilda: la necessitat de venjança cap a un pare que sent llunyà i de poc estima. De fet ell la menys valora i insulta de manera diària. Hem descobert la història i evolució dels barrets i de la diversitat dels complements arribem a la diversitat humana.

I de barret en barret hem iniciat un treball que ens ha portat cap a Ascot amb la Laura, cap Barcelona amb la “Passejada de Barrets” que ja porta 21 edicions, i cap a la nostra imaginació, dissenyant i preparant una exposició que porta per nom “TANTS CAPS, TANTS BARRETS” i solucionant problemes quan sorgeixen, amb l’ajuda dels companys i dels adults. Aquí teniu la Luna ensenyant com fabricar un compàs per dibuixar una circumferència més gran.

Comença un nou curs

Marta Hervas20/09/24  

La primera setmana de curs sempre està carregada d’emocions a flor de pell. Aquest curs continuem plegats i això ens facilita les rutines. Però és cert que hem de començar polint petites estelles que, la dinàmica personal de l’estiu, ens deixa clavades a tots. 

Per primera vegada en els meus anys de mestra començo un curs amb tots els infants presents el primer dia i això els hi vaig compartir plena d’alegria i emoció. 

Ells i elles, com els mestres, caminem vers l’escola amb la  motxilla plena d’energia renovada, amb les expectatives altes i amb ganes de fer-ho tot mollor. Som les Matildes i això és en si mateix una gran responsabilitat.

Aquí ens teniu els primers dies preparant els rètols pels calaixets. Practiquem per millorar el domini i la tècnica al voltant de l’ús de les aquarel·les. Primer preparant el full i decidint com fer una bona trama amb la cinta de carrosser, intentant trobar les línies paral·leles i perpendiculars, amb la màxima exactitud. La tria del color de fons i la recerca de la gradació de la intensitat amb la quantitat de pigment i l’aigua necessària. Una vegada sec, fer les línies que creuen tota la creació i arrodonir alguns dels espais amb el retolador permanent. Posar el detall del color brillant blanc, crema o groc per fer que la vista s’hi aturi. Enganxar la foto divertida que hem fet amb robes i barrets. I tot això amb una gran dosi de calma i espera, per assegurar que cada pas ha estat ben consolidat.

I en aquestes pauses necessàries hem compartit alguns dels treballs d’estiu. L’important sempre és l’estima amb la que es fan les coses i enguany n’hem percebut molta més. Per a molts ha estat un repte de superació personal, d’imaginació i enginy, o de constància i el poder compartir-ho amb els altres, un clar gest de generositat. Encara no ho hem compartit tot així que seguirem descobrint les moltes possibilitats que ens ofereix la creativitat de cadascú.

COMENCEM EL PROJECTE AL VOLTANT DEL LLIBRE DE MATILDA

Marta Hervas20/09/24  

Ja tenim les piles carregades per començar la lectura del llibre de Roald Dahl, Matilda, i de treballar al voltant de molts temes que ens aniran sorgint. De moment, molts ja coneixen el personatge perquè n’han vist la pel·lícula, però guardaran el secret per no revelar l’important, a la resta. 

Hem descobert l’autor i l’il·lustrador i hem iniciat el dossier que ens acompanyarà al llarg de la lectura del llibre, amb l’ús de les plantilles de lletres. I a més, hem llegit el primer capítol: LA LECTORA DE LLIBRES. Aquesta lectura ens ha donat l’oportunitat de conversar al voltant de l’hàbit lector i dels llibres; però també d’una infància peculiar on una nena de 4 anys es queda sola a casa i s’escalfa la xocolata o la tassa de sopa instantània, o va a la biblioteca del poble on hi passa 2 hores, cinc dies a la setmana. Hem descobert a la senyora Phelps i la seva discreta atenció cap a la Matilda. Així, nosaltres hem descobert la biblioteca de Can Papasseit on alguns ja tenien el carnet i d’altres l’estan fent i hem estat rebuts per la bibliotecària Carolina, que ens ha explicat el funcionament i ens ha deixat en préstec llibres de Roald Dahl. 

També hem aprofitat els darrers dies de l’estiu per fer la primera sortida al bosc, recollir mostres que hem d’assecar i fer un dibuix al natural amb carbonet. Amb aquesta sortida hem iniciat també un treball sobre conscienciació del funcionament dels nostres sentits (connectant-nos amb allò que ens envolta) i de les connexions neuronals, per incidir en la millora del benestar personal. També això tindrà els seus lligams amb Matilda, però resoldre com és un misteri que resoldrem més endavant.

DE LLUNY I DE PROP

Marta Hervas24/05/24  

OBSERVEM AMB LES LUPES BINOCULARS

Avui hem tornat al parc fluvial i al bosc proper per observar els canvis respecte l’anterior sortida. El Petit Príncep ens ha obert la possibilitat de mirar des d’una perspectiva distinta: des de l’emoció i la calma, per descobrir de nou la Terra, el planeta on vivim. Tot i la sequera, les darreres pluges han fet que tot estigui força verd i ens embolcalla una fina capa de flors blanques, grogues i blavoses per arreu, margarides, camamilles, dents de lleó, malves, jonces…Dalt, al bosc hem trobat molts canvis en plantes que han florit com el lligabosc, els esbarzers o els rosers silvestres però moltes permanències, principalment en arbres com el pi blanc i l’alzina, però també en els arbusts com el càdec, el romaní o el garric.. Ens ha sobtat com els arbres pelats del parc fluvial ara estan plens de fulles, flors i fruits, com les figueres, els saücs, o els noguers. Des de dalt el pont hem pogut observar les cues de cavall, però no n’hem pogut agafar cap mostra. Amb el cistell carregat (seguint amb la idea de collita honorable) hem tornat a l’aula per mirar el detall.

Així ens hem engrescat i emocionat observant a través de les lupes binoculars. En disposavem de 4 i ens ha costat ser pacients. Finalment tothom ha pogut observar el que ha volgut: tiges, flors, fulles, punxes… però el que més ens ha entusiasmat ha estat la descoberta del pugó a la ginesta.

JA TENIM EL LOGO

Marta Hervas02/05/24  

Després d’haver seguit les fletxes del Camino fins a l’ermita de Sant Jaume de Sesoliveres, ens hem adonat de l’enorme poder del disseny d’un logo. Cadascú de nosaltres ha fet diferents propostes de les que n’hem acabat presentant només una, la que ens ha semblat més adequada.

Posteriorment, amb totes les creacions penjades, hem fet les votacions per acabar escollint-ne la que ens ha de representar en la cloenda del Projecte. La guanyadora ha estat la proposta de la Leire Cuevas. Felicitats!!! El seu logo formarà part dels dossiers que ens acompanyaran en l’activitat de final del Projecte de Comunitat i que implica a tota l’escola: petits, mitjans, grans i famílies.

A LA RECERCA DELS TRESORS AMAGATS

Marta Hervas02/05/24  

En la darrera sessió de Martamàtiques en Joc, vam iniciar un treball que ens ha fet pensar i compartir de valent. Sota el títol “Teixint el camí del tresor”, Petits Prínceps i  famílies hem passat del pànic d’haver de dibuixar el plànol de l’escola a les rialles per les llaminadures trobades. Per arribar al final de la proposta hem viscut moltes experiències de construcció d’un coneixement significatiu que ens han despertat la necessitat del rigor i l’exactitud.

Aquesta proposta ens permet vincular-nos al treball que estem fent a Projectes de Comunitat. Trobar punts de referència, saber-nos situar en l’espai, comunicar rutes, seguir indicacions donades, observar amb atenció el que ens envolta…

Han estat moltes hores de treball, de pensar, de repensar, de comprovar tot trepitjant els espais de nou, de dibuixar, de conversar, d’escollir com exposar les indicacions amb claredat i d’escriure-les, de desxifrar les dels altres. En tot aquest procés ens hem adonat que no és tan fàcil construir unes bones indicacions per no perdre’s, i que allò que és obvi per a mi potser no és comprensible per a una altra persona. En aquest moment estem acabant la darrera tasca vinculada a la proposta. Aquesta gira sobre el descobriment de l’escala i les seves aplicacions pràctiques. I com que som un grup d’artistes, estem reproduint un dibuix del Fanaler i el Petit Príncep, passant-lo de petit a gran.

I en mig d’això hem anat a Penelles i hem descobert com un poble es nega a morir i es reinventa amb creativitat i molt d’esforç. Allà hem pogut practicar amb tranquilitat l’experiència de seguir un mapa, de mirar el full i de mirar, amb atenció, enlaire i endavant, cap a les moltes parets plenes de color i vida.

ULLS QUE MIREN

Marta Hervas11/04/24  

Jaume Muxart Domenech (1922-2019) va ser un pintor que ens ha inspirat pel fer una exposició titulada “Ulls que miren”, que encara està en procés. El mirar i posar atenció és una de les prioritats que cal treballar a l’escola si volem generar contextos reals que fomentin la curiositat i la creativitat. Des d’aquesta perspectiva, al llarg del curs hem anat posant falques que ens fan adonar de la importància de les mirades.

Aprofitant la setmana de la convivència, els Petits Prínceps vam estar treballant, al llarg del mes de març, la mirada i descoberta de l’altre a partir de la cançó de Xiula de “La mirada estràbica”. I a més hem fet tot el treball d’autoavaluació per l’informe del segon trimestre, i no sempre és fàcil mirar-se un mateix/a .

Amb aquesta proposta hem començat centrant-nos en els ulls inspirats per l’obra de Muxart i recordant la vida de la Georgia O’Keeffe. Tots dos van perdre la vista en fer-se grans i van trobar la manera de seguir creant, tot reinventat-se. I ho vinculem amb la frase del Petit Príncep que tant ens colpeix. “Només s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls”. I després d’haver treballat a partir del propi retrat aquí els teniu experimentant creant els colors que els inspiren a partir del groc, el cian i el magenta i amb l’ajuda del blanc i del negre.