QUAN L’EUFÒRIA ENS OMPLE LES VENES!

La literatura es esencialmente soledad. Se escribe en soledad, se lee en soledad y, pese a todo, el acto de la lectura permite una comunicación profunda entre los seres humanos”. 
Paul Auster.

I de la bogeria hem passat a l’eufòria.

Primera tasca: explicar contes a les aules. Tot i les baixes de darrera hora d’algun dels protagonistes, per fi vam poder explicar els contes a les diferents aules. I darrera dels 10 minuts d’explicació, hi ha molta feina que és del tot invisible. Primer una comissió va escollir els contes, després vam formar grups i ens els vem repartir. Aleshores va començar la tasca de llegir i adaptar-lo a l’oralitat. També van haver d’escollir de quina manera el volien explicar. I així, amb unes versions textuals provisionals i una idea de com caldria representar-lo, va començar el disseny de la mostra. Hi van haver alguns assajos per tal d’adequar-se millor al públic i procurar una bona qualitat. Tot un èxit i la resta d’infants van rebre el regal amb molta satisfacció.

Segona tasca: la Fira literària. La nostra idea era fer-ho tot a la pista, ja que el dia va começar amb una temperatura agradable, però no va poder ser. Després del pati el sol apretava de valent i vam desmontar el que teniem col·locat per buscar nous emplaçaments. Finalment vam preparar el gimnàs, la zona de la porxada i la zona de davant les portes de primària. En aquests espais podriem respirar més tranquils. Al migdia, la brigada de mestres va completar els espais amb els materials per poder començar puntualment. Els dinamitzadors van presentar l’acte amb molta elegància i totes les Matildes es van convertir en mestres per una tarda, dinamitzant, ajudant, recolzant, proposant, reconduint els treballs dels infants i les famílies. A les 16:00 havíem de començar a recollir per poder fer endreça. S’ha fet curt manifestaven algunes famílies. Val a dir que han vingut moltes més de les que ens podíem imaginar, així que…. Tot un èxit i molt agraïts per la bona acollida de la proposta.

Tercera tasca: els Primers Jocs Florals de l’escola.  No cal que us repeteixi totes les tasques prèvies que han estat necessàries per arribar al dia de l’entrega de premis, ja que en altres documentacions n’hem fet cinc cèntims, però ha estat una feinada de les grosses. L’escenari preparat amb les Matildes que conduien l’acte. Elegants, de dalt a baix, professionals i amb rigor, van fer vibrar la sala amb els treballs finalistes i guanyadors. De premi, flors i dracs fets amb molta cura i amor. Pel proper curs, si es continua, s’ha d’animar a les famílies a participar a l’engòs.

Quarta tasca: compartim amb les nostres famílies. A la tarda hem fet una trobada amb pares, mares, àvies i tietes que ens han acompanyat per fer el tancament final. Els hi hem passat una presentació que recollia les feines principals del nostre projecte d’aula: Viatjant pels mons de Roald Dhal. I després, de manera improvitzada i amb baixes del personal hem representat els contes. 

I ja ho veieu, tot té marge de millora… però la valoració global de la feina feta tant durant el projecte com en el seu tancament ha estat molt positiva. Tot un èxit. I de la bogeria hem passat a l’eufòria!

AIXÒ ÉS UNA BOGERIA!!

No som responsables de les emocions, però sí del que fem amb les emocions

 Jorge Bucay

Des de la tornada de les vacances fins que acabem el curs, les Matilfdes farem bullir l’olla de les emocions en cada pas i en cada gest. I a més d’emocionar-nos hem de treballar de valent en els diferents projectes que tenim oberts.

Com que la setmana vinent, del dilluns 20 al divendres 24 ens encarreguem de fer la Primera Fira Literària de l’escola, és evident que aquesta ha estat d’una intensitat brutal. De fet, l’aula de Matildes, en aquests moments, sembla més un magatzem d’una botiga de joguines per Nadal, que un espai d’escola. I és que tenim tot de gavetes plenes de materials diversos que hem preparat per les diferents propostes de la setmana vinent. Els nois i noies de l’aula estan treballant de manera responsable i amb molta motivació. Hem elaborat diferents programes que hem hagut d’anar modificant, hem preparat els contes que explicarem a les aules, hem confegit els tallers que obrirem a les famílies i hem analitzat les produccions pels Jocs Florals que ens han arribat. Cal dir que la participació dels infants als Primers Jocs Florals de l’Escola Marta Mata ha estat un èxit. La de les famílies, no tant, tenim marge de millora! 

Amb aquesta Fira tancarem (que no acabarem) el projecte de “Viatjant pels mons de Roald Dahl” i aquesta és una proposta que s’emmarca dins del que el currículum anomena “competència emprenedora” i que permet desenvolupar la iniciativa i creativitat, fomenta la capacitat de transformar idees en accions, implica una mirada reflexiva en la resolució de problemes, necessita del treball en equip i ens permet avançar cap a un pensament crític i de presa de decisions raonades.

I aquí ens teniu, atrafegades i enfeinats, però motivats i feliços de compartir el que estem fent. Les emocions a flor de pell, però ens queda molt fer fer, i molt més per emocionar-nos.

OI TANT! L’HUMOR POT ESTAR EN ELS ERRORS

Serveix de poc vestir bé, tenir un bon físic i fer bona olor, si descuidem quelcom important: escriure i parlar correctament.

Albert Einstein

D’acord amb el plantejament del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’ensenyament de l’ortografia no s’ha d’entendre com una pràctica mecànica o descontextualitzada, sinó com un procés vinculat a la producció real de textos. En aquest sentit, els errors ortogràfics esdevenen oportunitats d’aprenentatge, ja que permeten identificar dificultats, activar processos de reflexió lingüística i afavorir l’autoregulació.

Treballar els errors de manera significativa implica anar més enllà de la simple correcció per part del docent. És fonamental promoure estratègies com la revisió guiada, l’ús de recursos (diccionaris, murals ortogràfics, eines digitals) i la classificació d’errors, per tal que l’alumnat prengui consciència dels propis punts febles i desenvolupi autonomia en la millora dels seus textos.

A més, aquesta tasca contribueix a reforçar la seguretat en l’escriptura i a millorar la qualitat comunicativa dels textos, aspectes especialment rellevants en un moment en què les produccions escrites esdevenen més llargues, complexes i variades.

En el marc del nostre projecte d’aula Viatjant pels mons de Roald Dahl vam descobrir una manera divertida de mirar-los. Cadascú va escollir algun dels errors ortogràfics que li costa corregir, per fer-ne un conte humorístic, a l’estil d’un altre gran escriptor, en Giani Rodari. 

Mireu amb atenció i busqueu els errors intencionats.

I SI ELS ULLS CREMESSIN…

La función principal del escritor de libros para niños es escribir un libro que sea tan absorbente, emocionante, divertido, rápido y hermoso que el niño se enamore de él. Y esa primera historia de amor entre el niño pequeño y el libro joven conducirá con suerte a otros amores por otros libros y cuando eso suceda, la batalla probablemente se gane. El niño habrá encontrado una vasija de oro. También habrá ganado algo que lo ayudará a llevarlo de manera más maravillosa a través de los enredos de sus últimos años.

Roald Dahl

Potser tots i totes voldriem tenir superpoders, com els de les pel·lícules de la Marvel o la Warner Bros o prefeririem ser més pràctics i tenir-ne pel dia a dia. Podríem escollir escriure textos en un plis plas, o memoritzar guions teatrals com qui llegeix una carta al restaurant, o trobar una o més solucions a un problema matemàtic quotidià. Seria molt poderós tenir una mirada que només fent una ullada posessim punt i final a una tasca escolar. Però, de moment, això no és possible. Potser algú inventarà una píndola miraculosa, però ara com ara ens toca clavar els colzes, posar els dits sobre el teclat de l’ordinador i engegar el clic de la imaginació.

De la feina de cerca i tractament de la informació on vam descobrir la vida i l’obra de 27 artistes plàstics hem passat a confegir unes històries de ficció dignes de tot escriptor novell. Aquesta proposta forma part del nostre treball al voltant del fet d’escriure, a les acaballes del projecte Viatjant pels mons de Roald Dahl.

La producció de textos literaris a l’educació primària constitueix una oportunitat educativa fonamental per al desenvolupament integral de l’alumnat. Més enllà de l’aprenentatge formal de la llengua, escriure contes, poemes o petites dramatitzacions permet als infants explorar la seva creativitat, expressar emocions i construir significats propis.

En el marc del currículum establert pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, aquesta pràctica s’entén com una via per desenvolupar la competència literària dins d’un enfocament competencial i significatiu. La creació literària no només reforça habilitats lingüístiques com el vocabulari, la cohesió textual o l’ús de recursos expressius, sinó que també fomenta el pensament crític i la capacitat d’imaginar mons possibles.

A més, oferir espais per a l’escriptura literària contribueix a generar una relació positiva amb la llengua i la lectura, ja que l’alumnat passa de ser receptor a esdevenir creador. Aquest canvi de rol afavoreix la motivació, l’autoestima i la participació activa en el propi procés d’aprenentatge.

Finalment, la producció de textos literaris permet connectar amb la dimensió cultural i social de la literatura, facilitant que els infants incorporin referents propis i col·lectius, i entenguin la literatura com una forma viva de comunicació i expressió.

I si els ulls cremessin… doncs no passaria res! O potser sí!

DEL PAPER… AL NÚVOL!

Cualquiera que sea el camino que elijas, siempre hay alguien que dice que te equivocas. Siempre surgen dificultades que te tientan a pensar que tus detractores tienen razón. Trazar un mapa de acción y seguirlo hasta el final requiere mucho coraje.

 Ralph Waldo Emerson

Des de l’inici de l’any, el grup “S, de sherpes” ens estem proposant millorar la nostra capacitat memorística a partir de la pràctica sistemàtica de diferents tècniques. Hem partit de Catalunya i arribarem al món, descobrint els mapes polítics i físics. I com n’és de difícil memoritzar, quan hi estem perdent el costum!. Des de gener estem compartint estratègies de gimnàstica memorística per tal d’aprofitar al màxim les nostres capacitats, alhora que comprovem la necessitat de l’esforç personal.

Avui hem dedicat una estona a mirar de ben a prop l’atles i calcar-ne un mapa d’Europa amb paper vegetal. Hem parlat de les fronteres naturals i hem vist els límits entre Europa i Àsia. Junts hem pactat què entrarà la setmana vinent. 

Paral·lelament, i en digital, seguim aprofundint en la descoberta dels ODS. Fer una bona cerca, crear una taula, inserir imatges, centrar textos en les cel·les…

Ja ho veieu, del paper… al núvol!

QUAN LLEGIR ESDEVÉ UNA TASCA MATEMÀTICA

Defensa el teu dret a pensar: fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar.

Hipàtia d’Alexandria

Amb aquesta documentació, compartim amb vosaltres una tasca de vida d’aula, que ens està donant l’oportunitat de fer moltes connexions entre coneixements que, tradicionalment, l’escola i la societat veuen com a oposats. Estem parlant de les lletres i dels números.

La classificació tradicional entre “ser de lletres” o “ser de ciències” ha arrelat profundament en l’imaginari social i educatiu. Sovint es presenta com una manera natural de descriure aptituds i preferències de l’alumnat. Tanmateix, aquesta dicotomia simplifica excessivament la complexitat del coneixement i pot limitar les expectatives educatives. Especialment en l’etapa de Primària, on l’objectiu fonamental és el desenvolupament integral de l’infant, aquesta divisió resulta pedagògicament contraproduent. I és que les matemàtiques emergeixen com una disciplina amb un poder transversal essencial per comprendre el món i articular el conjunt del currículum.

En primer lloc, la distinció entre lletres i ciències transmet la idea que existeixen capacitats fixes i excloents. Aquesta visió pot generar creences limitadores, com ara “no serveixo per a les matemàtiques” o “soc més de llengua que de números”, que condicionen l’autoestima acadèmica i el rendiment escolar. A Primària, etapa clau en la construcció de l’autoconcepte, aquestes etiquetes són molt limitadores.  L’educació obligatòria hauria de garantir una formació global que integri diferents formes de pensament.

En aquest marc, les matemàtiques són una eina per interpretar la realitat, aprenent a analitzar dades, comprendre proporcions, mesurar magnituds, establir relacions i formular hipòtesis. Aquestes habilitats són indispensables per entendre fenòmens naturals, socials i econòmics. La lectura crítica de gràfics, l’anàlisi d’estadístiques o la interpretació d’escales cartogràfiques en són exemples clars. 

A més, el pensament matemàtic desenvolupa competències cognitives d’alt nivell, com el raonament lògic, la resolució de problemes i la capacitat d’abstracció. Aquestes habilitats no són exclusives de l’àrea matemàtica, sinó que es transfereixen a altres àmbits del currículum. En llengua, per exemple, la comprensió d’un problema requereix interpretació textual i estructuració del discurs. En ciències naturals, l’experimentació implica mesura i recollida sistemàtica de dades. En educació artística, conceptes com la simetria o la proporció connecten directament amb la geometria. Per tant, les matemàtiques actuen com un eix vertebrador que articula aprenentatges diversos.

A la nostra escola busquem contextos reals on poder mobilitzar coneixements i resoldre reptes significatius, amb l’ús d’un pensament cada vegada més flexible i crític. Superar aquesta falsa oposició implica generar una mirada on s’integri sabers, que potenciï totes les competències i que promogui una mirada global i crítica de la realitat.

Aquesta setmana hem continuat el treball de lectura matemàtica al voltant d’un text periodístic. El tema de fons era la vaga de mestres, però això era només una oportunitat per posar-nos les ulleres matemàtiques. Primera feina a fer: llegir i entendre el text. Segona parada: marcar amb el florescent les idees matemàtiques que trobem al llarg de la lectura. Tercer pas: compartim el nombre de referències trobades (han anat de 3 a 48). Quart moment: fer una llista de les troballes. Cinquè pas: preparar etiquetes de colors per poder classificar les idees amb algun criteri. I aquí estem. Per taules estem decidint què va a cada color i per què. De maneres de classificar n’hi haurà moltes, però caldrà ser coherent i tenir clar el rerefons de l’opció escollida. Seguirem barrinant i decidint la setmana vinent.

L’ADOLESCÈNCIA, MOLT MÉS QUE UNA SÈRIE DE TELEVISIÓ

Estava a la seva habitació, pensàvem que estava segur.

De la sèrie de TV Adolescència

Aquesta setmana hem tingut dues activitats d’aula que ens fan prendre consciència del moment que estem vivint. Naveguem per camins incerts entre voler créixer cap a les oportunitats dels adolescents i voler mantenir-nos en els privilegis dels més petits. Ser Matildes és també travessar un tifó d’emocions, neguits i certes pors. 

Dimarts vam anar a visitar l’institut Pla de les Moreres i allà vam poder passejar-nos pels espais i admirar les dimensions de la tragèdia. Vam estar rebuts per la directora que ens va fer una breu introducció, carregada de positivisme i bones recomanacions. Després tres delegats d’aula ens van fer un tour per algunes aules mentre ens explicaven les normes i el funcionament. Ja a classe, vam posar en ordre les idees i ens vam apuntar algunes possibles preguntes per la jornada de portes obertes d’aquest pròxim dissabte 28 de febrer.

I per acabar-ho de rematar, dimecres va venir la Cristina, de la policia local de Vilanova, per fer-nos una xerrada sobre la importància del civisme, ara que estem a un pas de sentir-nos grans. Ens va parlar de com les actituds incíviques es produeixen majoritàriament quan es va en grup i que cal allunyar-se d’aquests hàbits que ens perjudiquen a tota la població, de manera directa i indirecta. I per acabar-ho de tenir clar ens va proposar un parell de jocs i vam visionar dos vídeos molt curts gravats durant la pandèmia. 

Així doncs, Matildes, créixer implica prendre decisions difícils com escollir institut i saber com actuar quan es va amb els altres. Però no oblideu que el primer és responsabilitat dels pares i les mares i el segon està a les vostres mans. 

Renoi, l’horitzó està més a prop!

FEM D’ARQUITECTES I INTERIORISTES: LA CASETA D’ESCRIPTOR/A

La bona arquitectura és oberta, oberta a la vida, oberta per a millorar la llibertat de qualsevol persona, on qualsevol pot fer el que necessita fer.

Anne Lacaton

En Roald Dahl ens parla del seu ofici d’escriptor i de la importància del seu espai propi de treball. Aquest fet ens ha donat l’oportunitat de repensar espais i treballar els plànols. 

Primer hem començat per dissenyar el nostre espai a casa. Hi ha qui ha reconvertit una habitació i qui ha imaginat una caseta al terrat o al jardí, amb un pressupost il·limitat. Tot s’hi val, sempre que estigui pensat, mesurat i ben representat. Evidentment, calia fer-ho a escala i ha estat aquest el punt que més problemes ha portat. 

Amb la recollida dels treballs hem compartit les dificultats i les maneres de representar l’escala. També hem presentat com fer les representacions de l’espai amb perspectiva, ja que alguns companys atrevits han fet la feina, tot i que encara no calia. No obstant això, i gràcies als que s’han avançat, hem pogut compartir dificultats i suggeriments per a la millora, per la resta.

Paral·lelament i per grups de tres, escollits entre ells i elles, hem començat a buscar un espai de l’escola per fer-ne una idea similar, aquest cop sense nevera ni cuina, que no ens cal prendre ni un cafetò ni un refresc. Aquí estem en aquest moment. Suant tinta i trobant noms que inspirin aquests espais on l’escriptura és la protagonista indiscutible.

Des d’un enfocament competencial i globalitzador, aquestes activitats permeten integrar continguts de diverses àrees del currículum, especialment d’Educació Artística (Educació Visual i Plàstica), Matemàtiques i Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, afavorint un aprenentatge significatiu i contextualitzat.

En l’àrea d’Educació Artística, el dibuix amb perspectiva facilita l’experimentació amb tècniques de representació de l’espai, el volum i la profunditat, alhora que potencia la creativitat, l’expressió personal i la capacitat d’observació. L’alumnat aprèn a interpretar la realitat visual mitjançant recursos com el punt de fuga, la proporció i la composició, desenvolupant una mirada crítica i estètica.

Des de l’àrea de Matemàtiques, l’elaboració de plànols introdueix conceptes fonamentals de geometria, orientació espacial, proporcionalitat i escala. Aquest treball contribueix al desenvolupament del pensament lògic i a la resolució de problemes, ja que implica establir relacions entre l’espai real i la seva representació simbòlica.

En relació amb el Coneixement del Medi, la representació mitjançant plànols permet comprendre millor l’organització de l’espai, interpretar mapes senzills i desenvolupar estratègies d’orientació. Aquest procés afavoreix la construcció del pensament geogràfic i la comprensió de l’entorn proper.

Aquestes propostes afavoreixen l’aprenentatge actiu i manipulatiu, el treball cooperatiu i la interdisciplinarietat. L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge, ja que observa, experimenta, representa, comparteix, revisa i millora les seves produccions.

FEM D’EXPERTS/ES AMB LES XERRADES TED’x

No podem resoldre els nostres problemes amb el mateix pensament que els va crear.

Chris J Anderson

Les xerrades TED (Technology, Entertainment, Design) tenen diversos beneficis aplicats a la vida de l’escola. En primer lloc, estimulen la curiositat i l’interès per aprendre, ja que poden despertar vocacions i preguntes sobre ciència, art, esports, tecnologia, cultura… Fomenten un pensament crític. Desenvolupen la comprensió oral i l’escolta activa. Milloren la competència lingüística, donant models de comunicació orals excel·lents. Per això, abans de dur-les a terme hem presentat una rúbrica on es recull què cal fer per tal de desenvolupar una pràctica experta. A més, la rúbrica ens ajuda a prendre consciència sobre els objectius que hem d’avaluar. 

Però a més, dur a terme aquestes xerrades contribueix també a potenciar l’autoestima i expressió personal, desenvolupen l’empatia i la comprensió del món i promouen la reflexió al voltant dels valors (la resiliència, la diversitat i la creativitat, principalment).

La primera tasca ha estat descobrir què són aquestes xerrades, i analitzar-ne alguns exemples. Després cadascú ha hagut d’escollir un tema sobre el qual treballar i, finalment,  amb la rúbrica ens toca gaudir de les experteses i avaluar-nos, a nosaltres i els altres. 

Aquests dos dies hem començat a compartir i mostrar les nostres experteses i ha estat un treball molt interessant, de reflexió i autoavaluació.

QUEDEM A LES 14:30 PER ESBATUSSAR-NOS!

La violència és el resultat de persones que s’enganyen per creure que el seu dolor és provocat per altres persones, pensant, per tant, que mereixen ser castigades. 

Marshall Rosenberg

Mentre omplim les motxilles d’experiències encaminades a abraçar el món, a vegades et sorprenen incoherències com la que aquí explico. De bon matí, dos han quedat per trobar-se al migdia per estomacar-se, i d’altres hi aniran per animar la gesta. 

I dit i fet, sense aturar-se a pensar si  és una bona idea, ni passar cap mena de filtre, a la cantonada (fora de l’escola, això sí) s’han esperat els dos lluitadors. Cap dels dos sap el perquè, però confirmen que s’han vist portats a fer-ho. I confirmen que abans eren amics però que ara ja no, i no sabem què va passar. 

Com sempre, al darrere hi ha les mans que manipulen les accions i que s’amaguen entre mentides quan se’ls deixa al descobert. També, per sort, hi ha qui intenta asserenar els ànims i s’interposa a l’escomesa, i arriba a l’escola amb la decisió de compartir la situació amb la mestra. 

Bocabadada, esmaperduda, atordida i esfereïda. Amb Matilda veiem una escola on es respira violència. Una senyoreta Trunchbull que s’emporta a tots per davant amb la testa ben enfilada per ferir més i millor. A projectes de Comunitat descobrim com podem fer accions que beneficien l’altri i ens apropem a aquells qui ens necessiten, primer coneixent i descobrint. Però abans d’entrar a l’escola hem quedat per atonyinar-nos. Això sí, quan obren la porta tots a dins com si no hagués passat res.

Una tarda de converses per aclarir què ha passat han fet sortir altres noms, gestos i paraules, i molt de masclisme arrelat. Segons sembla, hi ha alguns nois que repeteixen consignes com les noies a la cuina a fregar!!! O que els tiren rots escandalosos quan passen pel costat de les nenes perquè saben que no els agrada. Com deia el senyor Albert Einstein: quina època més trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici!

Humiliar i ferir sense mesura. Què s’amaga darrere d’aquestes actituds i accions? Hem quedat que cal explicar què ha passat a les famílies. Què passarà? 

Ara toca fer una (o més d’una) dinàmica restaurativa. Potser hauríem de quedar a les 14:30 per donar-nos més temps.

L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor.

Howard G. Hendricks.