Els darrers dies del curs s’omplen de neguits. Per un costat tenim un ull enfocant les vacances d’estiu, per un altre hem de compartir el tancament d’alguns dels projectes viscuts. Però a més, i d’una manera subtil però colpidora, hi ha el sentir el comiat d’una etapa que s’acaba.

Amb tot aquest garbuix d’emocions i una realitat que supera amb escreix la temperatura òptima per treballar (hem arribat als 29,2 dins de l’aula!!!) la Comunitat de Grans hem tancat i compartit el nostre projecte, primer un dia amb les famílies i ahir entre nosaltres. Ela Backups hem dedicat l’oportunitat d’ensenyar els 4 llenguatges que quem creat, el Movigest, el Juguetino, l’Emex i el Simbolonto, a la resta dels companys de la Comunitat i hem estat practicant el seu ús. Ha estat un dia genial i poder mostrar les nostres experteses és sempre una oportunitat que obre portes i finestres, i que fins i tot, pot enderrocar murs.

Com ja us vam explicar en l’anterior entrada, hem començat a revisar les normes de funcionament dels nostres llenguatges i la seva practicitat. Aquesta setmana hem pogut acabar aquesta tasca tenint present que possiblement quan ho compartim amb la resta d’infants i de famílies potser caldrien nous canvis. I és que hem construït un llenguatge comú i una mirada cap a la interpretació de nous codis que ens uneixen als Backups i que porta implícit un funcionament d’expert, que la resta no disposa. Acceptant aquest fet, cal fer evident el gran treball i la implicació de tots i totes. Hem refet les normes i hem preparat les targetes per fer-ne els abecedaris que facilitaran la feina als altres.

Però a més d’aquest treball de revisió, autoavaluació i modificació hem començat les nostres creacions artístiques que exposarem. En Cody James ens ha obert un món de possibilitats. Famílies, prepareu-vos que hi haurà qui us demani un bon assortit de bolígrafs de diferents textures i colors!

Aquesta setmana ens hem iniciat en la comprovació de les normes del nostre llenguatge, per saber si són comprensibles, senzilles i d’utilitat, validar-les o modificar el que convingui. Tots els grups pensen que el seu treball està molt ben lligat i els costa de posar-se en el punt de vista dels possibles aprenents (la resta d’infants de l’escola i les famílies). Hem començat a parlar de com ens imaginem l’exposició-fira i de com donarem accés al nostre material als altres. Però avui, amb les graelles dels ABC fetes i les normes acabades, ho hem experimentat nosaltres. 

Ja en els primers segons han començat a aparèixer dubtes i crítiques. Vaja, crear un llenguatge és més complicat del que ens havíem imaginat! Avui només n’hem pogut provar un. La propera setmana provarem la resta de propostes, per tal de fer-ne una llista de suggeriments per a possibles modificacions. I és que, si nosaltres, que estem tant posats en el tema, hi trobem ambigüitats, quants dubtes es podran generar en les altres persones???.

Aquest és un procés d’autoavaluació molt interessant i imprescindible. Quins canvis són necessaris i com m’enfronto a la crítica d’una feina que hem fet en grup i ens ha costat tant? I és clar tot és important, tant la fita com el camí, però aquí i ara, nosaltres hem de posar atenció i intenció en el procés per tal que la fita sigui un èxit que ens perduri en la memòria.

Aquesta setmana hem continuat amb les normes de funcionament dels llenguatges que estem creant, però a més, i fruit de les inclemències meteorològiques, que ens tenen una mica atabalats/des, hem experimentat amb una tècnica de dibuix molt divertida. Parlem de Ballpoint Pen Drawing, si bé, nosaltres l’adaptem als nostres mitjans materials. Aquesta experiència és la que documentem en aquest article.

Per practicar la tècnica hem descobert a un artista que la fa servir molt, el Cody James. Hem xafardejat la seva finestra al món, una pàgina web que li serveix de plataforma per donar-se a conèixer i vendre els seus treballs, https://codyjamesbycody.com/, i ens hem inspirat en les seves obres.

En aquest procés hem accedit a la informació disponible en llengua anglesa, i ens hem adonat que, centrant-nos en les paraules clau, podem entendre molt més del que ens imaginem. També li hem posat una edat aproximada, deduint-la dels seus jocs d’infància i els dibuixos animats que explica que mirava de petit. 

I, de nou hem parlat del preu de les obres d’art per concloure que el seu treball és força més assequible per a nosaltres; per poc més de 5€ tindríem una obra d’art autèntica. Qui sap quan valdrà d’aquí a 50 anys? O 100 anys?

Quan hem començat a mirar les seves obres s’ha generat un clima molt interessant. Els Backups tenim ganes de provar-ho, però serà possible generar els efectes i les profunditats que l’artista crea? Per fer-ho més senzill cadascú ha buscat amb els chromebooks una imatge inspiradora i l’ha dibuixada de manera molt superficial, per no deixar rastre. A partir d’aquest moment ha començat el divertimento, fent gargots i superposant els colors, des del més clar al més fosc.  Ràpidament tot ha començat a mostrar-se i l’entusiasme ha anat creixent, veient-ne els fruits de l’esforç. Però el millor premi ha estat, quan ja recolliem, han començat a arribar altres companys i … els GUAU!!! que exclamaven. Una experiència motivadora, sense cap mena de dubte. Probablement ja hem trobat l’artista i la tècnica que mostrarem en la proposta final del Projecte de Comunitat.