Aquesta setmana hem començat a parlar de les normes de funcionament que hi ha en el llenguatge i han sortit algunes paraules que ara prenen un nou sentit, com ortografia o gramàtica. No es tracta de fer-nos experts en lingüística, encara tenim temps per ser-ho! La intenció és reflexionar sobre la importància d’establir unes normes de funcionament comunes i posar-nos d’acord.
De fet, la importància està en adonar-se que sense totes les regles no hi hauria comunicació, tot i que una comunicació efectiva no es redueix a les regles ja que té altres implicacions extralingüistiques com la postura corporal, els moviments que fem mentre parlem, el to, ritme o la intensitat de la nostra veu. Tots aquests elements formen part del llenguatge i els hem de tenir presents.
Com ja sabeu la nostra escola acull a un bon nombre d’alumnes universitaris que fan les pràctiques amb nosaltres. Enguany, les Matildes hem gaudit de l’acompanyament i suport del Joel, durant un període de 5 setmanes.
Aquesta setmana li ha tocat responsabilitzar-se de preparar unes sessions, coherents amb el que estem treballant i amb el com ho estem treballant.
Per dimarts a la tarda (de la setmana sense pantalles!!!) ha preparat, amb l’ajut de l’equip de mestres, una notícia i un article per fer un debat sobre l’Apocalipsi tecnològica. Val a dir que de primeres tots els infants van creure la notícia presentada (elaborada a partir de la IA) i després van respirar alleugerits quan van descobrir que era falsa i creada per la intel·ligència artificial amb ajuda humana, és clar. També han creat uns contes col·laboratius que més tard vam compartir.
A més com que la seva especialitat es basa en l’atenció a la diversitat, ha preparat una tasca per dimecres en el Projecte de Comunitat, els Wifis, on s’ha encarregat d’un grup mentre imaginaven com funciona un rellotge per dintre, per acabar obrint-lo i descobrint els engranatges.
Per avui dijous ha preparar una tasca pel projecte “Preparem el comiat!” que recull tradicions antigues i d’arreu al voltant de la mort. De la lectura i conversa sobre el tema han hagut de respondre a unes preguntes de manera individual a la llibreta. Aquesta és una tasca pròpiament de comprensió lectora on a més d’haver preguntes, on la resposta la trobem directament al text, també n’hi ha d’altres que hem de deduir o inferir.
Els Backups seguim treballant al voltant del llenguatge com a element important en les relacions humanes, però també amb les màquines i l’entorn que ens envolta. Codificar i descodificar, descobrir llenguatges i formes de comunicació és el nostre pal de paller al voltant del que gira tot el nostre treball.
Hores d’ara ja hem hem descobert la xarxa secreta de la natura, les línies de Nazca, els jeroglífics egipcis, alguns llenguatges de programació, el codi Morse, el codi de Signes i l’Esperanto. Ara hem presentat la taula periòdica dels elements químics i també l’ADN, mentre maquinem i experimentem, com apropiar-nos-els i transformar-los de manera creativa i plàstica.
Però a més ja ens hem organitzat en quatre subgrups i cadascú està dissenyant una proposta de llenguatge per compartir amb la resta de l’escola. Tots ells han decidit crear un abecedari amb un codi de símbols particular que en aquests moments estan creant. El proper pas serà confegir el sistema de normes i funcionament propi.
Com ja sabeu amb la Matilda vam inventar el nostre superpoder especial que vam decorar utilitzant un patró geomètric de fons. Ara, amb el Projecte de Comiat i la descoberta de la neurodiversitat hem recuperat la feina d’inici de curs sobre les fortaleses per treballar sobre les nostres capacitats i habilitats.
Amb la presentació del llibre La fàbrica d’etiquetes, d’Emma Piquer i ECG Calle hem parlat de com les etiquetes que tots i totes portem al damunt a vegades ens poden ser un fre però d’altres una oportunitat, i des d’aquesta perspectiva estem treballant. Primer, entre totes, vam compartir quines etiquetes veiem dels altres companys i companyes. Després vam pensar en quines ens havíem fabricat nosaltres mateixos o les nostres famílies. De totes les etiquetes en vam escollir algunes per fabricar-nos un punt de llibre, al qual hi vam penjar una creació artística feta amb llanes.
També a l’aula hi trobareu penjades unes etiquetes diferents. Amb aquestes ens hem proposat un repte personal. Cadascú ha decidit quina capacitat o habilitat vol treballar-se per créixer, l’ha definit i estem elaborant una llista de petites accions a poder dur a terme per aconseguir el repte amb èxit. Aquestes accions que poden ser: jugar un dels dies del pati amb companys amb qui normalment no jugo, o assegurar-me que en algun moment del dia aixeco la mà per fer alguna aportació al grup, o saludo sempre quan acabem els partit de futbol a tots, guanyi o perdi, o…n’hi ha una bona llista per a cadascú!!!! El proper pas és escriure aquestes accions i posar-les en els pots personals que hem decorat.Però ara estem creant un conte del recull dels nostres superpoders reals, les nostres supercapacitats. Gràcies al llibre de la Susanna Isern i la Rocío Bonilla titulat El gran llibre dels superpoders, ens hem inspirat per crear-ne un que ens representi. Cadascú ha començat a elaborar una creació de text on es descriu a si mateix i a la seva supercapacitat, on explica què fa amb aquest superpoder i on projecta també el desig d’intervenir en la vida dels altres d’alguna manera. Passat, present i futur. Amb els textos de tots i totes confegirem el nostre propi conte que il·lustrarem amb diferents tècniques . Això ho deixem per d’aquí uns dies més.
Els portuguesos van ser els primers europeus que van arribar al Japó, ara fa més de 400 anys. I com que els mariners passaven moltes hores mortes en les seves travesses, sempre duien un joc de cartes a l’equipatge. Va ser així que les baralles de cartró, amb 48 cartes de dibuixos diferents, van desembarcar al Japó. Sentida amb orelles japoneses, la paraula portuguesa carta es va convertir en…KARUTA!. Aquell nou joc va causar furor. En un primer moment, els japonesos van copiar les cartes, però ben aviat van adaptar el disseny als seus gustos. També van barrejar les cartes amb un passatemps antic que els seus nobles practicaven des de feia 500 anys, el Kai-awase, que es jugava amb dotzenes de petxines pintades i calia trobar l’única parella correcta…com un joc de MEMORY!
Per entendre-ho millor i copsar la gran popularitat que encara té aquest joc on es barreja també la poesia, ens hem documentat amb un parell d’exhibicions de les competicions que es fan.
Les Matildes n’hem fet una proposta pròpia adaptada al tema que tenim entre mans. Hem repartit la classe en 6 grups i cadascú ha elaborat la seva proposta de Karuta basant-se en els temes que estem treballant. Un grup s’encarrega de presentar què són els éssers vius i els éssers inerts i presenten exemples amb els noms científics i populars, en català, castellà i anglès; un segon grup es centra en la funció vital de la nutrició, en els depredadors, depredats i carronyaires i descomponedors; el tercer planteja la funció vital de relació i tot allò que té a veure amb els sentits d’animals i plantes, per tal de relacionar-se amb el medi que els envolta; el quart parteix de la funció de la reproducció, la sexual i l’asexual; el cinquè ha preparat propostes al voltant de qüestions més filosòfiques, per què vivim?, per què morim?…; i l’últim grup ha fet una recerca i tria d’antics rituals, oficis, imatgeria i acudits al voltant de la mort.
Per fer aquesta feina han elaborat un document amb taules on anar aparellant la informació escrita amb les imatges que la representen. No ha estat un procés senzill. Primer ha calgut buscar la informació i crear els 24 textos (cada grup) on s’exposa de manera clara. Paral·lelament han necessitat buscar les 24 imatges adients per fer-hi la correspondència, i no val qualsevol, ha de ser clara i inequívoca.
Posteriorment hem imprès les cartes, les hem sobreposat en una plantilla dissenyada expressament i les hem enganxat en unes cartolines, per retallar i plastificar. En el moment de documentar aquesta tasca només un grup les té acabades i s’hi ha posat a jugar. Els altres ho tindran molt aviat. I és que quan volen… s’hi esforcen de valent.
Anar a veure l’exposició sobre els cors que ha pintat la mare del Magí ens ha estat una gran oportunitat per a les Matildes.
Primer al teatre de l’Ateneu on des de dalt hem vist aparèixer un oceà que ha omplert el recinte d’expressions màgiques, de somriures i de fascinació. Descobrir la Karen ha estat descobrir-nos a nosaltres mateixos també. Ja fa dies que parlem de la neurodiversitat, dels cervells neurodivergents i els neurotípics; i de qui no té un all té una ceba. Amb l’obra “Dins del cor del món” hem descobert també com n’és d’important la família i l’entorn que ens envolta. Karen, escolta això i mai ho oblidis. No deixis que mai ningú et digui que ets menys. No ets menys, només ets diferent. Ho has entès Karen?
Després al vestíbul de l’Hospital d’Igualada on hi ha l’exposició hem llegit les seves paraules i ens hem corprès de la intensitat de les obres. L’art com a teràpia ens ha connectat de nou amb el MOCO i amb algunes de les obres que allà s’hi exposaven.
Nosaltres hi hem dit la nostra. Hem creat els nostres cors i els hem compartit. Tots porten la seva motxilla carregada d’emocions i exposar-la ha fet brollar llàgrimes a dojo. L’art com a teràpia és tan i tan necessari com el respirar!
Vindran molts dies farcits d’emocions i d’experiències inoblidables
A partir de gener hem iniciat un nou PROJECTE D’AULA que ens acompanyarà al llarg del que ens queda de curs: PREPAREM EL COMIAT!. Amb aquest treball obrim un munt de possibilitats de comprendre el món que ens envolta i comprendre’ns a nosaltres mateixos i als altres.
Amb aquest projecte construirem molts ponts que ens mostraran tot tipus de comiats diferents. Amb Matilda hem recuperat un dels ponts que més ens costen d’acceptar, el que ens porta a viure i parlar de la pèrdua dels que estimem. La protagonista abandonada per uns pares que la ignoren i la menystenen i que finalment l’abandonen. La senyoreta Honey amb la mort dels pares estimats i el dolor de viure amb qui la maltracta, físicament i emocional.
I per començar hem fet una sortida a recollir mostres que ens serviran per treballar sobre la definició i classificació dels éssers vius i éssers inerts. Hem conversat molt i hem descobert moltes coses que no teníem clares. Quins tipus d’éssers vius coneixem? Com els podem classificar? Com els podem definir?. Hem començat pel que aparentment és més proper per a nosaltres: els animals. Hem elaborat un gran llistat de possibles criteris que amb el pas de les converses hem anat modificant fins a poder descartar alguns dels criteris i donar per un bon encert a d’altres. En aquests moments estem modificant les nostres presentacions sobre la classificació dels animals, ja que ho podem fer molt millor.
Ens hem engrescat molt amb la Matilda. El final ens ha impactat i hem gaudit de poder comparar l’obra de Roald Dahl amb la pel·lícula, translladant-nos d’un paisatge d’Anglaterra a un dels EEUU. També ens hem adonat dels cànons corporals de la indústria del cinema. En la pel·lícula la mare i el pare de la Matilda no s’assemblen gens a la descripció del llibre, més aviat estan capgirats. La mare grassoneta passa a ser esvelta, mentre que el pare tot primet passa a ser rodonet. Molt curiós tot plegat.
Però l’apoteosi del llibre se l’ha emportat, sense cap mena de dubtes, el nostre Pregó de Festa Major. Ha estat un treball molt intens, des de la descoberta dels limericks fins als assajos, la posada a punt de la dramatització i l’estrena de l’espectacle. Hem construït una obra coral on tots hem estat importants i hem pogut fer quelcom en funció de les nostres fortaleses. I hem descobert grans artistes inesperats.
La Matilda ens comença a enganxar. Ara estem en un moment en el quan hem descobert els poders ocults de la protagonista i aquest fet ens obre moltes oportunitats de mirar endins i enfora. Per començar hem dibuixat com ens imaginem que funciona el nostre cervell i hi hem localitzat el nostre poder ocult com a superheroi o superheroïna. També hem elaborat uns textos on hem descrit el personatge i les seves habilitats.
Paral·lelament hem preparat una trama geometrica on hi enganxarem la nostra fotografia en acció. Es tracta de generar un patró matemàtic, primer pensar-lo, dissenyar-lo per tal de dibuixar-lo amb cura sobre un full Din A3 quadriculat. Trobar un disseny que es basi en la repetició d’un patró ja és prou complicat. Afegir-hi la necessitat d’utilitzar el regle, pot ser una dificultat afegida per alguns.
I sobre el patró hi hem col·locat el nostre alter ego, el dels superpoders. Ha quedat una proposta plàstica molt divertida que arranca somriures d’admiració a tots els que passen pel davant.
Amb el Classroom hem visionat uns curtmetratges “Suceden cosas asombrosas”, “El viaje de María”, “Academia de Especialistas”, “Erste christmas ad 2018”, i “Cuerdas”. En aquesta proposta, calia fer un resum de les històries, diferenciant les idees principals de les secundàries. Aquesta és una tècnica d’estudi que els servirà així que vagin creixent.
Però a més hem treballat al voltant de conceptes com la neurodivergència i la neurodiversitat valorant la importància de conèixer-se un mateix i aprofitar al màxim les fortaleses per poder ballar millor amb les debilitats. Ballar, cantar o dibuixar les nostres debilitats ens permet tenir-ne una relació menys combativa, que ens resta, i més comprensiva, que ens fa créixer.
Però aquests han estat uns SUPERPODERS inventats i irreals. Ara comencem un camí nou, els dels nostres SUPERPODERS REALS. Ja us en farem tres cèntims més endavant.
La Matilda ens ha donat l’oportunitat de parlar sobre els TCA gràcies a l’anècdota del pastís que tasta en Bruce i el càstig de la Sra Trunchbull. En el capítol res no surt com era d’esperar, a vegades la incertesa és el més constant. Els que no han vist la pel·lícula es plantejaven hipòtesi sobre el què passaria, però no l’han encertat. Els ha sorprès com s’ha desencadenat la història. I els que si han vist la versió del cinema també s’han sorprès de les diferències respecte la lectura. Sigui com sigui, aquest capítol ens ha permès presentar tres artistes Fernando Botero, Mu Boyan, Erwin Wurm que han fet de les formes arrodonides dels seus models un tret d’identitatde les seves obres. Amb ells i amb l’ajut d’un article sobre els TCA i un curt anomenat “Reflejos” hem conversat sobre la importància d’ajudar-nos i ajudar a un amic o amiga si tenim sospites d’un TCA. Parlar amb la família sobre aquests temes és clau per prevenir i orientar cap a una bona salut física i mental.
