Escriure és com obrir una finestra i deixar que el món entri a la teva habitació.

Haruki Murakami

Escriure bé és una competència fonamental en l’educació i al desenvolupament personal i acadèmic dels alumnes. A Catalunya, el currículum de primària reconeix la importància d’aquesta habilitat, integrant-la de manera transversal dins de l’àmbit lingüístic i comunicatiu. Escriure correctament permet als alumnes expressar idees, sentiments i coneixements de manera clara i ordenada. Això afavoreix una millor comunicació amb els altres i la construcció del pensament propi. Quan s’escriu, es necessita estructurar la informació, argumentar i raonar. Aquest procés ajuda a desenvolupar habilitats cognitives com la lògica, l’anàlisi i la reflexió. I és que quan s’escriu, cal estructurar la informació, argumentar i raonar. Dominar l’escriptura obre portes a la participació activa en la societat i en futurs estudis. Una bona capacitat d’expressió escrita és clau en entorns acadèmics i professionals.

És per això que estem posant molt èmfasi en l’art d’escriure, i fer-ho cada dia millor. Escriure per un mateix i escriure per l’altre no és igual. Fer-se comprendre no és una tasca fàcil. De moment estem treballant acompanyats d’una base d’orientació que ens fa de bastida i ens recorda unes quantes coses imprescindibles per fer bons textos. També tenim dos imprescindibles més: tenir sempre present l’estructura del text i anar adquirint les normes arbitràries d’ortografia. Preparar dictats, fer llistes de paraules clau, crear rúbriques i conversar al voltant de la llibreta de consulta de les normes, ens ajuda i molt. Aquí teniu alguns fragments que ens fan pensar.

“Van adoptar a la Marmota el dia 22 de agost i al dia següent la van apuntar a classes d’hípica” EMMA

“Defensa el teu dret a pensar. Fins i tot, pensar de manera errònia és millor que no pensar”

Hipàtia d’Alexandria

Que exercitem menys la memòria és un fet prou demostrat. Les àvies coneixien els telèfons de tota la família (fins i tot els de les veïnes) i nosaltres amb prou feines recordem el nostre. La tecnologia ens ajuda a no haver de memoritzar allò que no ens cal per sobreviure. Memoritzar llistes de reis, rius o capitals és un exercici d’agilitat mental, una gimnàstica per la memòria. Són activitats que a casa podem practicar quan els nostres fills i filles ens diuen allò de “No tinc deures, ja ho he fet tot”.

En els cursos  anteriors han estat treballant la descomposició i el valor posicional dels nombres. També han anat descobrint les moltes possibilitats d’agrupar i repartir quantitats. Ara és el moment de guanyar en agilitat i memoritzar les taules de multiplicar els facilita la tasca. També sol ser un repte personal que els posa a prova i s’enorgulleixen en copsar com avancen. No obstant tot just estem a la primera setmana d’octubre, cal tenir-ho present i no angoixar-se per no ser prou ràpid.

La majoria de pares i mares les vam aprendre recitant-les del dret i del revés, seguides i saltejades; i no trobarem a massa persones que afirmin no haver tingut cap dificultat en el procés de memoritzar les taules de multiplicar. Però avui en dia estudiar-les no sol agradar. “És massa esforç”; “a mi no em queden gravades”; “no m’ajuden a estudiar-les” són algunes de les frases que van sonant.

En el currículum, les taules de multiplicar ocupen un lloc dins del bloc de càlcul i numeració, i es tracta d’encaixar-les en un procés d’aprenentatge ric i comprensiu en comptes d’una simple memorització mecànica. També es recomana que les taules no es treballin de forma aïllada, sinó integrades amb problemes, amb càlcul mental, amb estratègies, i posant-les en contextos significatius.

És per això que a l’aula estem elaborant uns jocs de cartes on representem les taules de maneres diferents i hem començat per mesurar les capsetes on les guardarem, per poder dibuixar i retallar, els rectangles que ens faran de suport del joc. També les apliquem en el càlcul de problemes senzills i en la resolució dels algoritmes quan és necessari. Ara estem aquí, reflexionant, conversant, representant, calculant, memoritzant i aplicant.

“M’agraden els meus errors, no vull renunciar a la deliciosa llibertat d’equivocar-me.” 

(Charles Chaplin)

La professora de Harvard i psicòloga social Amy Cuddy es va fer famosa per una xerrada TED del 2012 on exposava la importància de tenir PRESÈNCIA, ajudant-nos de postures corporals poderoses. En aquesta conferència explicava com la majoria de les persones sentim, en un moment o un altre, el que s’anomena síndrome de l’impostor. Aquest és un fenomen psicològic en què una persona és incapaç de reconèixer els seus èxits i viu amb la por constant de ser descoberta com un “frau”, tot i tenir evidències clares de la seva competència.

Per aquest motiu, i davant la realitat que molts infants, preadolescents i adolescents, atemorits pel control de la incertesa,  solen fer-se invisibles, hem optat per iniciar un treball reflexiu sobre l’ERROR. Aquest no és vist com quelcom negatiu que cal evitar sempre, sinó com una part natural i necessària del procés d’aprenentatge. I més tard ho acompanyarem amb prendre el control de la pròpia presència davant els altres.

En el currículum es contempla l’error com una oportunitat. Dins de l’àmbit matemàtic  es parla de “resoldre problemes, transformant l’error en una oportunitat d’aprenentatge i gestionant situacions d’incertesa”. Això implica una actitud positiva vers l’error, la perseverança i la regulació emocional quan s’afronten reptes nous. També és molt important en l’àmbit de la lectura i la comprensió lectora.  En els recursos de l’aprenentatge de la lectura i la comprensió lectora, es parla de processos d’aprenentatge inicial, de descodificació, de comprensió, d’estratègies, etc. Això requereix que s’acceptin errors de descodificació o interpretació per anar-los corregint, amb suport docent
En l’àmbit de les competències emocionals, afrontar la incertesa i desenvolupar la resiliència són molt importants per tal d’afrontar els errors des d’una mentalitat oberta, sense bloquejos.

En aquests moments, les Matildes estem iniciant-nos en la descoberta de la importància de l’error i ho fem, com no és menys important, pensant, compartint, provant, equivocant-nos i reconstruint les idees que tenim.

Un objectiu sense una planificació és només un desig.

Antoni de Saint-Exupéry.

Els primers dies del curs solen estar plens de bons propòsits personals i això és un element que cal entomar per treballar a l’aula.

Quins són els nostres propòsits individuals? La paraula IKIGAI ens remet al Japó i a la creença que cal tenir propòsits a la vida per viure-la amb plenitud des de l’atenció, la intenció i la presència, (aquestes són tres paraules sobre les quals anirem insistint al llarg del curs). 

Després de buscar-ne un parell cadascú, hem descobert, a través d’una lectura, què és el mètode KAIZEN.  Aquest sistema ens explica que els objectius es poden aconseguir aplicant, pas a pas, petites millores constants. Amb aquest coneixement hem definit quina serà la ruta per aconseguir els propòsits.

Aquesta no és una tasca senzilla. Si trobar un propòsit ens costa, trobar els petits passos és un repte superior. Aquí estem en aquest moment. Revisant la primera pluja d’idees per construir una bona ruta personal. 

Així estem treballant el pensament creatiu i el prendre consciència de les pròpies idees i pensaments, repensant i refent. A més, hi ha tot un treball artístic de descoberta de les possibilitats del retrat compartint les obres d’artistes diferents. Connectar l’ikigai amb el mètode Kaizen contribueix a desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima, l’autonomia i iniciativa personal, les habilitats socials i el pensament crític i reflexiu.

Un lector viu mil vides abans de morir. El que mai llegeix només en viu una. (George R.R. Martin)

Doncs, sense entrar en la polèmica que les xarxes han generat aquest setembre sobre la lectura, cosa que sí que farem a l’aula, una de les tasques de l’escola és potenciar la capacitat lectora i a resultes la comprensió i l’escriptura. I sí, Maria, la lectura potser no ens fa millors persones, però sí una millor versió de nosaltres mateixos/es.

Les Matildes comencem una roda de propostes en el temps de la lectura matinal: la lectura de llibres i revistes de l’escola (un vinculat al projecte d’aula “Viatjant pels mons de Roald Dahl”, un altre de qualsevol tema preferent, i un tercer en anglès), fitxes per estimular la comprensió lectora, i la lectura dels blogs i la web de la nostra escola. D’aquesta manera, cada 5 torns, tots els i les Matildes hauran passat per les 5 propostes.

Aquesta nova dinàmica els ha entusiasmat i al llarg del curs n’anirem avaluant els resultats, prenent consciència dels propis avenços individuals.

I com va dir Adolfo Bioy Casares, escriptor argentí: creo que vale la pena leer porque los libros ocultan países maravillosos que ignoramos, contienen experiencias que no hemos vivido jamás. Uno es indudablemente más rico después de la lectura.