El objetivo del arte no es representar la apariencia externa de las cosas, sino su significado interior.
Aristóteles
El currículum de primària incorpora el descobriment de la vida i el treball dels i les artistes, entenent-los com a referents culturals i humans que ens ajuden a comprendre millor les manifestacions artístiques, el procés de creació i el context social on es desenvolupen aquestes pràctiques creatives. És que és necessari ajudar els infants a construir una mirada crítica i plural sobre les manifestacions artístiques actuals i d’altres temps, de la nostra cultura i d’altres. Així, els nois i noies tenen models diversos per expressar idees, sentiments i emocions utilitzant creacions pròpies inspirades en els referents artístics treballats. Però a més, treballar al voltant de la biografia dels i les artistes ens permet descobrir altres professions vinculades a la creació i interpretació artística, de manera que obrim moltes possibilitats futures.
Però aquesta tasca és un pas, d’una proposta més àmplia, amb el que les Matildes treballem també una creació literària original i visualment bella. I és que cadascú dels nois i noies hauran d’inventar un conte on barrejaran la vida real de l’artista amb el que les seves obres li suggereixen. Aquesta doble mirada artística (la plàstica i la literària) serà ben present a la fira que volem organitzar, com a tancament del nostre projecte d’aula “Viatjant pels mons de Roald Dahl”
De moment estem en aquest punt de la descoberta, treballant les biografies i coneixent les obres dels i les artistes.
Estimar-se a un mateix és el començament d’una història d’amor per tota la vida
Oscar Wilde
Durant unes quantes sessions hem estat treballant al voltant de la neurodiversitat, tot compartint creences, certeses i dubtes al voltant de la neurodivergència. D’aquestes converses n’ha sortit un coneixement més profund de nosaltres mateixos i de l’altre i ha estat de gran importància. En pocs mesos tindrem els peus posats a l’institut i és imperatiu conèixer les nostres fortaleses i debilitats per treballar-hi.
Tot aquest treball corre paral·lel a les descobertes dels mons de Roald Dahl, on els personatges han estat construïts de manera impecable i sorprenent. Així que mentre parlàvem de la neurodiversitat hem estat construint microcontes i contes de somnis. En tots ells hi deixem una mica de la nostra essència. Però on més ens hi hem trencat el cap ha estat amb el tradicional autoretrat. Cada curs n’elaborem un, que després afegim a l’informe d’avaluació, i com sempre, amb aquesta tasca ens agafen cagarrines. No sé com tinc les celles? Jo no sé dibuixar! Tindrem un mirall, oi? No vull ensenyar les ulleres! …Tota la munió d’excuses que us pugueu imaginar davant d’un full en blanc, són poques. Fins que s’hi posen i veuen que se’n van sortint. I és que tots tenim un artista dins, només hi hem de creure.
Hi ha d’haver Pablos Picasso, Marcs Chagall, Georgias O’Keeffe, Remedios Varó,…. De tots els estils i per a tots els gustos.
I és que hi ha una cosa que uneix a tots els i les artistes: tots van començant sent infants!!!
De la realidad, misteriosa, tan vasta e imprevisible, no percibimos más que lo que se filtra a través de nuestro minúsculo punto de vista. La imaginación activa es la clave de una visión amplia, permite enfocar la vida desde puntos de vista que no son los nuestros, pensar y sentir a partir de diferentes ángulos. Esa es la verdadera libertad: ser capaz de salir de uno mismo, atravesar los límites de nuestro pequeño mundo individual para abrirse al universo.
Alejandro Jodorowsky
Ha estat un dia esgotador i ple de nervis. El nostre grup s’enfrontava a dos reptes aquesta setmana: demostrar l’estudi i treball memorístic al voltant de les comarques, de les principals unitats de relleu i dels rius més importants de Catalunya; i arribar a acords sobre com representar un percentatge en un diagrama circular. Treballs practicant la gimnàstica memorística i treballs practicant pensar, posar en comú les idees personals i contrastar-les amb l’ajut de l’altre per construir un model que ens satisfaci a tots i totes.
Hem compartit les maneres personals de treballar la memorització i ens hem posat un nou repte per seguir-la treballant: sortirem de Catalunya per abastar Espanya. La resta del dia l’hem dedicat a compartir les nostres idees sobre com representar en una circumferència una quantitat expressada en percentatges. Ha estat dies de pensar, de buscar justificacions a les idees i sobretot de descobrir el goig d’avançar a través del necessari error. Hem reafirmat, de nou, que aprendre plegats sempre és més interessant i profitós que fer-ho en solitari. Aquí en teniu la mostra dels processos i conclusions a les quals els diferents grups han arribat. Totes han estat imprescindibles per refer les nostres idees personals i trobar un model que ens pugui servir per a altres moments.
La realitat són dos moments, el moment que es viu i el moment infinit en el qual es recorda.
Ida Vitale
Tenim la idea clara de com tancarem el projecte al voltant de Roald Dahl, i per això amb aquesta proposta que documentem encetem la descoberta de la importància de vestir un text. Per això he dissenyat una proposta que uneix diferents disciplines.
Amb el desig de compartir que treballar amb les matemàtiques va més enllà de veure números i operacions, i que són una construcció social, aquesta setmana hem viscut un moment de pel·lícula, amb aplaudiments i tot, on hem les hem barrejat amb la literatura, l’art plàstic i el coneixement del medi.
Vam començar la proposta explicant que treballaríem al voltant d’un text poètic que a més de servir-nos com a model literari, també ens connectava amb el projecte de comunitat i amb les matemàtiques. El text en qüestió es diu “El Infinito”, de Giacomo Leopardi. Per presentar-lo en vam llegir, amb l’ajuda de l’Ian, la versió en italià, i la castellana.
Però, igual que fem quan veiem una pel·lícula o llegim un llibre, primer fem hipòtesis al voltant del seu títol. Així, vam arrencar amb una pregunta clau: què en sabem de l’infinit? D’aquí el Julen ens va recordar la famosa frase de Buzz Lightyear: “hasta el infinito y más allá”.
Va sorgir una conversa informal on sorgien molts exemples més o menys divertits, però apreciats i compartits, fins que vaig dibuixar una línia a la pissarra i els vaig demanar que intentessin definir-me el què veien. Va ser la Lucía qui va tenir una revelació que va provocar aplaudiments. Amb una gran fermesa va dir: és un munt de punts infinits. Això mateix, una suma contínua i infinita de punts. I en aquest moment els hi vaig demanar que recordessin el què havíem dit sobre els punts ja que ho treballaríem ben aviat.
Sempre caro mi fu quest’ermo colle, E questa siepe, che da tanta parte De l’ultimo orizzonte il guardo esclude. Ma sedendo e mirando, interminato Spazio di là da quella, e sovrumani Silenzi, e profondissima quiete Io nel pensier mi fingo, ove per poco Il cor non si spaura. E come il vento Odo stormir tra queste piante, io quello Infinito silenzio a questa voce Vo comparando: e mi sovvien l’eterno, E le morte stagioni, e la presente E viva, e ‘l suon di lei. Così tra questa Infinità s’annega il pensier mio: E ‘l naufragar m’è dolce in questo mare.
Després de treballar el vocabulari i el sentit del poema, i d’haver imaginat i compartit el paisatge i les emocions transmeses, va començar el treball de construcció d’un collage, amb el conjunt d’imatges que havíem estat recollint de revistes (sense saber-ne quin seria l’objectiu, només sent inspiradores). I és aquí on estem ara, en aquest procés de construcció d’una forma d’il·lustració d’un text basada en la tècnica del collage on es barregen diferents elements sobre una superfície plana, per crear una obra unificada.
Treballar el collage i la poesia és una combinació molt interessant a l’escola ja que són com les dues cares d’una moneda. La poesia treballa amb paraules, fa metàfores, retalla frases del món, i genera nous significats. El collage treballa amb imatges, fa associacions visuals, retalla imatges del món, i també genera nous significats. Les dues propostes ens permeten mirar el món amb llenguatges diferents, i això també ens lliga moltíssim amb la mirada neurodiversa i inclusiva que tenim a l’aula.
La vida no va de tenir bones cartes, sinó de jugar bé una mà dolenta.
Robert Louis Stevenson
Després d’acabar el disseny de les primeres cartes Karuta, que fan referència als poemes de les aules de Patufets, Pinotxos i Tabalugues, ara hem dissenyat les de la comunitat de Mitjans. Hem partit de tres poemes breus sobre el Rovelló, l’Alícia i la Tanit, situant aquests personatges al Parc fluvial de Vilanova del Camí.
EL ROVELLÓ ENSUMA
En Rovelló corre pel camí, amb el nas ben ensorrat. Entre herbes, pedres i restes de kiwi,
corrent com un esperitat, troba el rastre d’un gat mig espantat.
A Vilanova del Camí, fa amics a tot arreu; i si veu el paó del jardí, de la vora del Parc fluvial,
ja no el deixarà ni amb neu.
Ai mare, quin esglai!
L’ALÍCIA I LES CRIATURES IMAGINÀRIES
A l’Alícia un conill li ha fet un crit, i corre al parc fluvial ben de pressa. Salta bassals, els esquiva i cata-cric. Ha caigut fins arribar a la presa.
Allà l’esperen animals mai vistos abans, barques de fulla i peixos que parlen. Si gira el cap, veu cartes amb mans, jugant amb el vent, mentre salten i ballen.
EL VEL DE LA REINA BONA
La Tanit salta fort pel verd turó, amb la motxilla plena de mil idees. Segueix l’esquirol que fa un so, i troba tresors sota herbes espesses.
Corre, s’enfila i veu el cel, pels camins secrets que el bosc li dona. Somriu pensant: “Em cal un vel!”, “que de Can Titó en soc la reina bona”
La setmana vinent decidirem quins dels dibuixos representen millor les possibilitats de cada poema i formaran part del joc de cartes Karuta.
Por encima de otras cosas, yo quería comprender cómo funciona el universo y quería hacerlo en el idioma que me resultaba más natural: las matemáticas (…)
Estuvimos comentando un buen rato lo absurdo que resulta que la incultura matemática esté normalizada o incluso bien vista, mientras que nadie presume de no tener ni idea de historia o de cometer errores ortográficos.
Alessandro Maccarrone, 2024
De retorn al Projecte de Comunitat, el grup dels Sherpes hem enfilat cap a la descoberta de les moltes possibilitats per aprendre que ens implica mirar un mapa. Des de l’aturada per les vacances de Nadal tenim la Missió d’enriquir la nostra capacitat memorística fent exercicis de gimnàstica mental. Així que, cadascú té la difícil missió d’anar memoritzant alguns dels accidents geogràfics més significatius de Catalunya i Espanya, així com alguns dels elements administratius (comarques a Catalunya), capitals i províncies i comunitats autònomes a Espanya. Això sí, hem establert que les bases per millorar la nostra capacitat memorística ha de partir del que coneixem sobre el territori, per tal que li posem més significat a l’esforç.
Aquesta setmana ens hem centrat a descobrir com n’és d’important utilitzar un perfil topogràfic, per tal de planificar una ruta i no defallir en l’intent. Com, per regular l’esforç físic, ens va molt bé representar, d’una manera visual, el relleu per on passarem. I per fer-ho hem partit d’un mapa a escala 1:50.000 de la comarca de l’Anoia, hem traçat diferents línies entre dos punts, hem calculat a quina mesura en la realitat es correspondria, hem descobert les corbes de nivell i el que representen. I per fer tot això, números i càlculs a dojo. Hem aplicat de nou la regla de tres, ens hem situat en el sistema mètric decimal, hem provat, hem dubtat, hem calculat, hem preguntat, hem representat, hem compartit, hem explicat i hem refet les nostres idees.
I és que treballar amb els mapes, així com representar les corbes de nivell en perfils topogràfics contribueix a enriquir el coneixement del món natural i social, de les matemàtiques i també de l’àmbit artístic. Així que, animeu-vos a mirar i conversar al voltant d’un bon atles o d’un bon mapa!
“El temps que es gaudeix és el veritable temps viscut”
JORGE BUCAY
Hem començat l’any amb nervis, és natural! Un assaig i comença l’espectacle! És el que té això de celebrar la Festa Major d’escola en aquestes dates. Com ja hem explicat en articles anteriors, dins del projecte d’aula: Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, és on hi relacionem aquests moments tan especials, per a les Matildes, com són els de la Festa Major o el Comiat.
Aquesta setmana hem brillat amb el nostre Pregó i la Batucada a la cercavila.
Al llarg de la preparació vam treballar intensament per desenvolupar les dues propostes i el resultat ha estat fantàstic. Un dia molt especial on, tots i cadascuna de les Matildes, han brillat mostrant el seu compromís i esforç. En tot el procés han treballat amb responsabilitat i generositat, i n’estem plens d’orgull.
Tal com ens diu el currículum de primària, hem treballat amb les emocions, l’autoconeixement i l’autocontrol; en cooperació i amb una necessària escolta activa, sense jutjar-nos, oferint models i bastides; descobrint les nostres capacitats expressives i dramàtiques; creant textos i treballant per una millor dicció; provant, tocant i ballant amb els instruments de percussió; i descobrint l’òpera com a gènere desconegut.
I ara què? Després de brillar i recollir els aplaudiments de les famílies, els mestres i els altres infants per la feina feta, no podem adormir-nos sobre els llorers. Així que, aquesta setmana ja hem posat en marxa el següent repte. I n’estem ben segurs: tornarem a brillar!
Cuanto mayor es la isla del conocimiento, más largo es el litoral del asombro y la curiosidad.
(Ralph Washington Sockman)
Ja a l’edat antiga sorgeix la necessitat de representar sobre superfícies planes el coneixement dels llocs. Va ser Eratòstenes qui va reconèixer que la Terra és esfèrica. I més tard, Ptolomeu (s. II dC) va introduir la idea de les coordenades i els primers intents de projecció. A l’Europa cristiana de l’edat mitjana, no hi va haver massa voluntat de tenir un coneixement científicocartogràfic. Haurem d’esperar a l’època del renaixement, dins de l’edat moderna que es torni a viure un gran impuls. De fet va ser en el segle XVI quan apareix la Projecció Mercator que avui encara ocupa la majoria de les representacions.
Treballar amb mapes ajuda a adquirir un pensament espacial bàsic, ja que ens permet comprendre les diferències entre la representació plana i la corbada. També contribueix a ampliar la mirada envers el perquè de les coses. Darrere de les decisions solen haver-hi interessos que les emparen i justifiquen. Així els mapes mundi que tenim més vistos són aquells que posen als països més poderosos en situacions d’avantatge respecte als que no tenen tant poder mundial.
Aquesta setmana, el grup dels Sherpes hem compartir amb els Maorís i els Chi les nostres descobertes sobre com passar de l’esfera al pla. Ens hem trobat plegats a l’aula de música i allà hem vist de nou el vídeo que ens ha ajudat a comprendre com les projeccions que fem servir per representar el món són fruit d’una idea de com es creuen que han de ser les relacions mundials.
També els hi hem mostrat, amb l’ajut d’unes taronges, les moltes possibles distorsions. I els hi hem recomanat que a casa ho provin i ho expliquin als seus familiars.
Ha estat una proposta molt enriquidora i en guardarem un bon record, segur!
Els jocs són la forma més elevada de la investigació”
Albert Einstein.
Els jocs de taula són recursos pedagògics molt potents que poden complementar l’aprenentatge a l’escola. No només serveixen per divertir-se, sinó que fomenten habilitats cognitives, socials i emocionals.
Pel que fa a les habilitats cognitives, milloren l’atenció i concentració; fomenten la memòria i el raonament lògic i ajuden a treballar el càlcul, la lectura i l’establiment d’estratègies resolutives. Per un altre costat, fomenta l’aprenentatge cooperatiu, ja que en molts es requereix treballar en equip i negociar, i a més afavoreixen la comunicació i el respecte a les opinions dels altres. També milloren la convivència del grup i ensenyen a respectar torns, seguir les normes i resoldre conflictes. I en últim terme, i pel que fa a les habilitats emocionals, els jocs de taula ajuden a tolerar la frustració i aprendre a perdre i a guanyar, així com fomenten la paciència i el control dels impulsos, entre molts altres beneficis.
Sota l’etiqueta “We make our board games!” hem llegit instruccions, les hem entès i hem jugat. Aquesta setmana incorporarem nous jocs.
De cara a les cartes als Reis de l’Orient, demanar jocs de taula, pot ser una molt bona opció pels seus molts beneficis, sobretot quan es pot jugar amb la família.
A la vida tot és escalar; per mi, escalar muntanyes és fàcil i ho trasllado al dia a dia. Un dia de 24 h és com una muntanya, i intento gaudir-ne des del matí, quan et planteges els diferents projectes, i fins que arribes a dalt, em proposo intentar gaudir de totes les parts del dia.
Araceli Segarra
Amb la descoberta de la serralada de l’Himàlaia i la muntanya de l’Everest avui hem gaudit de l’oportunitat de fer una nova descoberta. A l’escola tenim una mestra, la Mireia Roca que és una entusiasta del muntanyisme i l’escalada. Ella ens ha deixat una motxilla, ben carregada d’objectes imprescindibles quan practiques aquestes activitats.
Amb molta emoció hem anat traient cada objecte i n’hem descobert la utilitat i la importància. Ha estat una conversa molt enriquidora on hem destacat la importància de la seguretat i el treball en equip. Així hem descobert la figura de l’Ekaitz Maiz, el seu company, que a més de fer cursos i formacions sobre muntanyisme, fa també expedicions. Té unes empreses que l’esponsoritzen i li proporcionen materials adequats, i és que aquests són molt cars!
Avui li hem redactat un email demanant-li que ens vingui a visitar un dia i ens pugui explicar la seva experiència. Esperem que sigui possible.
Després, hem analitzat una informació matemàtica sobre el percentatge de muntanyes en diferents països i se’ns han generat preguntes interessants. El Curial s’ha presentat voluntari per fer-nos una explicació sobre el significat d’aquestes dades i de com calcular el % utilitzant la regla de tres. També han sortit temes com els càlculs de les àrees en rectangles i en cercles. Els petits Prínceps que estan amb el grup dels “S” de Sherpas han quedat ben trasbalsats, ja que ho desconeixien. És natural, les Matildes portem des del setembre parlant-ne i enriquint-ho! Pau i calma!
