LES ALÍCIES FEM EDUCACIÓ VIÀRIA

La setmana passada vam rebre la visita de l’agent 1032 policia a Vilanova del Camí, per fer una xerrada sobre educació viària. Vam començar mirant un vídeo on els protagonistes anaven pel carrer massa ràpid per poder arribar al cinema a temps. Cada un dels protagonistes actuava d’una manera diferent i aquestes actituds van servir-nos per començar a parlar i reflexionar sobre com anem pel carrer nosaltres. Tots i totes sabíem que no s’ha de córrer per les voreres, ja que podem provocar accidents o fer-nos mal nosaltres mateixos, però a vegades les presses ens fan oblidar aquesta obvietat. “Val la pena arriscar la nostra vida per arribar un minut abans?”, ens preguntava l’agent policial. Tots i totes teníem clara la resposta.

Després d’aquesta conversa vam passar a la pràctica! Amb la maqueta d’un pas de vianants, uns cotxes i un semàfor; vam aprendre a creuar un pas de vianants amb un carril de sentit únic i també amb carril de doble sentit. Va ser molt interessant i curiós observar que cap de nosaltres coneixia totes les premisses per poder creuar correctament. Semblava més fàcil! Està clar que la nostra seguretat és el més important i cal tenir present tots els consells que la policia ens ha explicat per posar-los en pràctica. Ara tenim deures, hem d’explicar a les nostres famílies tot el que hem après i practicar moltíssim fins a interioritzar-ho!

Gràcies agent 1032 per tot el que ens han ensenyat i per ajudar-nos a autoprotegir-nos pel carrer!

 

JA NO SÓN CUCS DE SEDA

Els cucs de seda que teníem a la classe s’han anat transformant i hem tingut la sort de poder veure-ho a la nostra classe. Dies després que l’Oliver els portés, vam començar a veure com alguns dels cucs formaven la seva crisàlide amb un fil groc. Va ser molt curiós veure com s’embolicaven amb aquest fil fins a desaparèixer totalment. Al matí podíem veure el cuc entre els fils i a la tarda ja estava completament amagat. Els 16 que teníem no van fer la crisàlide, alguns d’ells van morir abans.

Dies més tard, va arribar una altra sorpresa… Una papallona havia aparegut dins la capsa i els més observadors van trobar un forat en una de les crisàlides. Era una papallona blanca, amb unes banyes ratllades sobre els ulls petits negres, les ales no eren pas arrodonides i semblava que tremolava alhora que es movia sense aixecar el vol. L’endemà ja teníem 2 papallones més, i passat el cap de setmana ja eren 8! Algunes crisàlides no van obrir-se, les papallones no devien formar-se bé i van morir abans de sortir.

La Cristina veien que estàvem fascinats amb tot el procés de metamorfosi, va portar unes lupes binoculars a la classe per tal que poguéssim veure molt millor crisàlides i papallones. Gràcies a la lupa vam descobrir i apreciar infinits detalls més, com per exemple uns pèls que cobrien una part de la papallona o la forma de la cua que a simple vista no havien pogut veure.

Passats uns dies, l’Abraham va veure que dues papallones feien alguna cosa… tenien les cues enganxades, i no es deixaven anar. “Què estan fent?” va preguntar encuriosit. “Em penso que estan preparant-se per poder fer ous…”. Ves per on, al dia següent, en obrir la tapa, teníem un munt de boletes ben petites enganxades a la paret de la caixa. “Són ous! Són ous!”.

Les Alícies som ben afortunades, hem pogut veure tot el procés dins l’aula abans que acabi el curs. I ara… tornarem a començar?

TROBADA ESPORTIVA

Aquest dimarts al matí tota la Comunitat de Mitjans van gaudir d’una Trobada Esportiva.

Les Tanits  van ser les responsables d’organitzar-la i dinamitzar-la. Van pensar quines serien les propostes més adients, quants grups s’havien de fer perquè tothom pogués participar, quins serien els espais, els materials, les rotacions…

Ens ho vam passar molt bé, jugant i compartint experiències junts!

Cal destacar la bona actitud que van mostrar tots i totes les mitjanes. Les Tanits van saber dinamitzar “amb nota” les propostes, i tant els Rovellons com les Alícies, van jugar i participar amb moltes ganes i predisposició.

EDUCACIÓ FÍSICA SOBRE RODES

Aquests matí les Alícies, han gaudit d’una sessió d’Educació Física molt diferent. Han portat a l’escola el seu patinet, la seva bicicleta o bé els seus patins. Però hi havia una consigna molt important, tothom havia de portar un casc per seguretat.

Primer de tot, hem pogut rodar a la pista lliurement amb la resta de companys i companyes, sent conscients de la velocitat, l’atenció, etc. Seguidament, hem fet relleus, que a poc a poc s’han complicat. Finalment, hem pogut crear petits circuits amb cons o bé hem dibuixat amb guix el recorregut que s’havia de fer. 

Ens ho hem passat d’allò més bé!!

L’INDE, DEL LLIBRE “HEROIS” A L’ESCOLA!

Per Sant Jordi els i les mestres sempre pensen en un llibre per regalar a cada aula tenint en compte els projectes engegats o altres motivacions dels nens i nenes. Per la classe de les Alícies van triar “Herois” de Lucas Riera i de l’editorial Moskito, un llibre on apareixen 19 històries diferents de gossos que són policies, bombers, detectors d’explosius, rastrejadors de persones perdudes… Nosaltres, que som amants dels animals, va semblar-nos un “superllibre” i de seguida vam voler descobrir les 19 històries.

Una d’elles va sorprendre’ns molt; la història de l’Inde. Al llibre la bategen com la “superdotada”, ja que demostrava tenir una gran capacitat per ensumar i trobar així a moltíssimes persones perdudes per motius diversos. La nostra sorpresa va ser descobrir que treballava pels bombers de Barcelona i, mig de broma, vam verbalitzar que potser la podríem conèixer perquè no estava tan lluny com altres gossos del llibre. La Lídia i la Cristina van pensar en aquella “mitja broma” i van decidir provar sort fent contactes.

Divendres passat l’Inde i l’Ernest, que és el seu cuidador, van fer-nos una visita! La “mitja broma” es convertia en una realitat.

L’Ernest que és bomber va explicar-nos la història de l’Inde així com molts dels rescats i altres curiositats sobre ella. Va néixer a França i ell va anar-la a buscar, viu amb ell des de llavors, i ara que està jubilada perquè ja té 9 anys, segueixen compartint el dia a dia. Amb 11 mesos va fer el seu primer rescat, el que semblava que seria la primera presa de contacte amb el món de rastrejar, va acabar sent el seu primer rescat. Diu l’Ernest que de ben petita va demostrar que tenia una capacitat olfactiva extraordinària. Quan va baixar del cotxe vam quedar-nos bocabadats/es, és molt més gran del que imaginàvem!

L’Inde no venia sola, també van venir la Texi i la Lali. La Texi és la gossa que ara continua la feina de l’Inde, són de la mateixa raça, però és marronosa i molt més jove. La Lali és d’una altra raça, també és jove i també treballa al cos de bombers. L’Ernest ens va explicar que totes són gosses perquè les femelles veuen, escolten i oloren millor que els mascles; un aspecte que desconeixíem totalment i que va cridar-nos l’atenció. Abans d’acomiadar-nos, l’Ernest va voler ensenyar-nos com rastregen i per això vam fer 3 simulacions diferents. En la primera simulació la Lídia va amagar-se i la Lali va haver de trobar-la; la Lali busca a persones sense corretja, olora i corre fins que la troba, un cop la troba borda sense parar perquè el bomber s’acosti. En la segona simulació la Cristina va amagar-se, però abans va haver de deixar la seva jaqueta i fer un camí concret que l’Ernest va assenyalar-li (deixava un rastre). L’Inde va ser la rastrejadora per trobar-la, sorprenentment va buscar-la seguint el mateix camí que la Cristina havia fet, va ser al·lucinant! L’Inde rastreja amb corretja, ens va explicar l’Ernest que així pot comunicar-se amb ell, perquè va parant i donant informació. I, en l’última simulació, vam amagar-nos totes les Alícies i la Gisela va deixar la seva jaqueta. Va trobar-nos a la primera!

Ha estat una experiència molt maca conèixer a l’Inde i a l’Ernest! L’Ernest ens ha agraït la invitació, ens ha dit que ha estat un bonic homenatge per l’Inde i tota la feina que ha fet al llarg de 8 anys. Ha afegit que el cos de bombers ha canviat molt des que tenen gosses treballant-hi, les gosses han demostrat que mitjançant el trailing (rastreig per olor) poden trobar a moltes persones perdudes i això ha suposat un canvi i un avenç.

Ens hem acomiadat d’ells amb un petit detall que els hem fet i hem demanat a l’Ernest que ens signi el nostre llibre “Herois”. Un cop més ens adonem de la importància de llegir i de gaudir amb els llibres i contes. Sense aquest nou llibre hauria estat difícil que haguéssim pogut viure aquesta experiència tan maca. Gràcies Inde i Ernest!

LA CARLA ENS ENSENYA LA TROMPA

Aquesta setmana les Alícies hem conegut un instrument nou: la trompa.

La Carla fa molts anys que toca la trompa i aquesta setmana ens ha portat el seu instrument per ensenyar-nos com sona i com funciona. Les Alícies ens ha agradat molt perquè mai haviem vist aquest instrument de tan aprop.

SEGONS EN DANSA

Aquest divendres al matí les Alícies hem realitzat l’activitat de Segons en Dansa! 

Cada any, els nens i les nenes de segon de les escoles Marta Mata, Pompeu Fabra i Joan Maragall de Vilanova del Camí ens trobem per ballar plegats la dansa tradicional del nostre municipi: la Dansa de Vilanova. Aquesta dansa l’hem après al llarg de les sessions de música d’aquests últims mesos.

La jornada ha començat trobant-nos totes les escoles a la plaça de davant de Can Papasseit per realitzar un assaig tots plegats, i tot seguit hem esmorzat coca i xocolata barrejant-nos els infants de les diferents escoles. Després d’esmorzar hem fet la ballada de la dansa davant de les nostres famílies i finalment l’hem ballat plegats.

500 GOTES D’AIGUA

Aquesta setmana hem tingut una sorpresa a la classe de les Alícies. El dijous va visitar-nos el Toni Monclús i, com sempre, venia amb una idea per treballar amb nosaltres i un bon munt de material sota el braç!

Va començar repartint una ampolla petita de plàstic amb aigua a cadascú de nosaltres. Per parelles, vam observar-la al detall per després compartir amb els altres tot el que havíem anat veient mentre el Toni apuntava a la pissarra. A l’etiqueta de l’ampolla posava “500 gotes” i això ens va cridar força l’atenció. Realment hi ha 500 gotes dins d’aquesta ampolla?

En petit grup hem començat a experimentar i a intentar comprovar si aquesta afirmació era certa. Per poder fer-ho hem agafat diferent material: comptagotes, provetes, vasos de precipitats, embuts, bàscules… cada grup ha decidit fer les seves proves a la seva manera i han sorgit estratègies molt interessants. També a l’etiqueta posava 250 ml, i aquestes dues lletres “ml” les hem relacionat amb la paraula “mil·límetre”. Després, però, algú ha recordat que en realitat volia dir “mil·lilitre”. Una estona més tard, arribàvem a algunes conclusions:

– Grup A: “No és el mateix ml que gota. Hem comptat 20 gotes d’aigua i ha arribat a 1 ml a la proveta. Una gota és molt més petita que un ml”.
– Grup B: “En 250 ml poden haver-hi 500 gotes si una gota mesura la meitat d’un ml.”
– Grup C: “500 és el doble de 250. Dues ampolles arriben a 500 ml”.
– Grup D: “Hem comptat 200 gotes i hem mirat l’espai que ocupa a la proveta. Hem afegit la mateixa quantitat a sobre per aconseguir el doble, ara tenim 400 gotes. Queda tanta aigua a l’ampolla que és impossible que hi hagi 500 gotes…”

Acabem la sessió en rotllana compartint les descobertes de cadascú així com les dificultats que han sorgit mentre experimentàvem. Finalment, el Toni ens explica que la mida d’una gota d’aigua és molt més petita per això dins l’ampolla hi ha més de 5000 gotes! “Per què han posat 500 gotes llavors?”… Han fet servir aquestes paraules fixant-se en la mida d’una gota de tempesta que és molt més grossa, i així sí que hi caben 500 gotes d’aigua.

LECTURA COMPARTIDA VII

La lectura compartida d’aquesta setmana va començar fent-nos pensar a grans i petits!

“Fem de trementinaries” era la proposta i l’última paraula no ens va deixar indiferents. Costava llegir-la i tampoc sabíem què volia dir. La segona diapositva de la presentació de la tarda ens aclaria les coses, les trementinaries eren dones que es dedicaven a collir herbes i plantes remeieres (medicinals), elaboraven olis i cures, i després les venien a la gent dels pobles. Teníem clar que aquestes dones havien de saber molt de plantes i herbes!

En petit grup i amb l’ajuda de les famílies, hem llegit la descripció de quatre plantes diferents i, sense mirar cap fotografia, les hem hagut de dibuixar. Després, hem mirat les fotografies i hem descobert que hem llegit molt bé les explicacions ja que els dibuixos eren força realistes. A les fotografies les acompanyava un petit text que explicava “els poders medicinals” d’aquestes plantes. Qui sap, potser en un futur tindrem algun/a trementinarie entre nosaltres…

Gràcies Laura, Ana, Maria, Jenny, Quim,Gemma i Laura per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

LECTURA COMPARTIDA VI

En la sisena lectura compartida d’aquest trimestre hem seguit practicant la lectura i la comprensió gràcies als textos descriptius. Aquest cop ho hem fet a través de la descripció d’un paisatge que després hem hagut de dibuixar entre totes i tots els membres del grup.

El text a llegir en aquesta proposta era una mica extens i amb molt vocabulari, calia estar ben atents i atentes i posar especial atenció als detalls descrits; colors, formes, ubicació, mides… La informació tan detallada en un text descriptiu en ajuda a entendre i/o conéixer millor allò que es descriu!

Un cop cada grup ha tingut el seu dibuix enllestit els hem penjat a la pissarra per comparar-los i comprovar que, tot i l’estil de cadascú, tots els dibuixos s’assemblaven ja que havíem seguit unes mateixes indicacions.

Gràcies Fátima, Lorena, Sílvia, Carlos i Laia per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!