_{“Los libros son el avión, el tren y el camino. Son el destino y el viaje. Son el hogar.”, Anna Quindlen.}

Estimar la lectura és un gran repte, no sempre és fàcil, però si compartim moments lectors amb persones que estimem tot s’acaba despertant i arribant. Desenvolupar competències comunicatives lingüístiques i adquirir un bon hàbit lector són objectius imprescindibles en el procés d’aprenentatge dels nostres infants; per això obrim les portes de l’escola i de les aules oferint temps per compartir lectures entre alumnes i famílies.

El dilluns passat vam poder encetar les estones de lectura matinal amb famílies a la comunitat de mitjans. Les Alícies ja esperàvem aquest moment, ens sentim més segurs i segures quan algú de casa ens escolta i ens acompanya. Mares, pares, àvies, germans grans… referents i models lectors diversos que ens recorden la importància de llegir per aprendre, per descobrir, per saber…, per ser!

Els dilluns al matí seguirem obrint la nostra aula la primera mitja hora del matí per tal de continuar treballant en el nostre repte personal; aconseguir ser uns grans devoradors i devoradores d’històries!

Al llarg d’aquestes dues últimes setmanes, les Alícies hem tingut un bon repte entre mans.

Ordenar el que tenim dins l’aula (o en qualsevol altre àmbit de la vida) ens aporta un benestar necessari i sovint ens facilita el dia a dia. Però darrere de l’ordre que establim també hi ha una qüestió matemàtica, un criteri pel qual ens regirem en aquesta endreça. Amb la finalitat de treballar criteris matemàtics així com començar a trencar amb la rivalitat de ser els primers en tot, oferim una pregunta a les Alícies; com podríem ordenar els calaixos del passadís?

I comencen a sorgir les primeres idees: “Pels nostres noms segons l’abecedari”, “Millor el cognom que el nom”, “Per data de naixement”, “Nenes i nens”, “Morenos i rossos”… “Pel número del nostre peu!”, i aquesta última idea ens agrada. Perquè implicarà pensar, perquè qüestionarà les nostres idees inicials, perquè sorgiran dubtes i un repte per endavant.

Decidim experimentar amb els nostres peus i les nostres petjades, i organitzem una sessió ben sensorial. Entre nosaltres ens pintem les plantes dels peus i ens ajudem a caminar sobre un gran paper d’embalar estès a terra, un cop arribem al final del camí, uns altres companys i companyes ens esperen per netejar-nos-els. Tots i totes coincidim en l’agradable sensació de caminar descalços deixant les nostres petjades, diferents en color, però també en la mida!

En la següent sessió ens posem per parelles per tal de trobar la mida dels nostres peus. Resseguim la silueta de la planta dels nostres peus i després… “Com podem mesurar ara?”… “amb un regle”, diu algú, “o amb una cinta amb números!”, diu algú altre. Els ajudem una mica, “deu ser una cinta mètrica?”, i afirmen amb entusiasme. “I què mesura aquesta cinta?”, “metres”, “els números petits són centímetres, i les ratlles més petites són milicentímetres o alguna cosa així…”. En aquest punt és important aclarir conceptes i corregim els “milicentímetres” per “mil·límetres” per poder seguir. Amb una cinta mètrica, busquem la mesura des del dit gros del peu fins al taló. A mesura que les trobem anem compartint les dades i ens adonem que molts i moltes coincidim en la mida.

Tenim clar que ara ja podem ordenar les mides trobades. A terra sobre la catifa, anem posant les nostres siluetes en fila segons el número, si coincidim amb algun company, decidim col·locar-les apilades formant columnes. Quan ja tenim totes les mides ordenades, ens adonem que necessitem un segon criteri per ordenar els peus que tenen la mateixa mida. Una alícia proposa fer servir la data de naixement i col·locar l’alícia més gran al davant. I així ho fem. Després, ordenem tots els calaixos del passadís amb el nou ordre que hem decidit.

A mesura que hem anat trobant les nostres mides de peu, hem descobert que aquestes no corresponen amb el número que apareix en les nostres sabates, la talla. Per això, hem decidit buscar respostes fora de l’escola! “Com sap un sabater la talla que tenim?”, ha estat la pregunta que alguns hem fet a botigues de sabates i altres l’hem recercat a internet. Davant del grup hem pogut exposar oralment tot el que hem trobat, la resta hem hagut de posar molta atenció per fixar-nos en si coincidia amb les nostres dades i així poder fer relacions. Finalment hem arribat a una gran conclusió: “que bé que hem buscat a llocs diferents perquè entre tots i totes hem trobat coses importants que ara ja sabem!”.

Aquí teniu la presentació que vam compartir-vos en la reunió d’aula:

Comencem un nou curs i ho fem sent Alícies. Seguim a la comunitat de mitjans i això ens ajuda en aquest inici, ja que moltes de les rutines i feines dels primers dies ens són conegudes.

Però els inicis sempre porten alguns canvis i novetats. Hem conegut a una companya nova, la Fàtima, i també a la Cristina que serà la nostra tutora. La nostra classe també és un xic diferent alhora que ens hem adonat dels canvis en la biblioteca del passadís. Sí, les Alícies som moooooolt observadores i se’ns escapen pocs detalls!

Aquests primers dies hem col·laborat en l’organització de la nostra aula així com hem treballat per poder tenir a punt la carpeta blava, la targeta d’aniversari o el punt de llibre. A través d’una rúbrica hem hagut de registrar el material que hem portat des de casa per tal de veure si ho havíem portat tot i tot seguit col·locar-ho al lloc corresponent. Les llibretes de documentació també les hem preparat i inclús hem fet les primeres documentacions a la llibreta de vida d’aula. Després de tot un estiu no ha estat fàcil desfer-se de la mandra, però mica en mica anem agafant el ritme despertant les nostres habilitats i capacitats.

També aquestes primeres setmanes estem compartint els nostres diaris d’estiu. Per una banda, exposem i mostrem tot allò que hem volgut expressar en els nostres treballs. Per una altra banda, escoltem amb atenció als nostres companys per fer-ne una petita valoració després.