“Hay un libro siempre abierto para todos los ojos: la naturaleza.”, Jean-Jacques Rousseau.

Un dels nostres petits reptes d’aquest projecte és poder posar nom a tots els éssers vius que viuen al nostre jardí. Per això, baixem al pati i fem recerca de mostres que ens ajudin a fer la identificació d’arbres i arbusts.

Mentre ens acotem i observem detingudament, ens adonem que trobem infinitat de detalls que sovint passen desapercebuts en el nostre dia a dia. Decidim agafar caixes per poder fer tria i classificar les mostres que creiem que ens ajudaran en la investigació.

Després, a l’aula, parlem sobre tot el que hem recollit. Creiem que, a banda de les diverses fulles, també algun tros d’escorça i alguns fruits ens serviran. Però, en aquesta conversa sorgeix una reflexió interessant. En l’estona que hem buscat elements identificatius ens hem adonat que també hi havia moltes restes d’altres elements que no haurien de ser-hi, així com restes de fulles que van deteriorant-se. “I si baixem més sovint a netejar?”, “Podria ser una nova responsabilitat!”… Ens apuntem la nova idea i acordem parlar-ne.

Amb les mostres recollides de fulles decidim fer un petit collage que ens permeti diferenciar-les i començar així a posar noms a arbres i arbusts. Haurem d’observar-les bé, fixar-nos en la mida, en els colors, però sobretot en les formes per tal de no repetir-les. En petit grup anem triant les fulles que volem, les anem comparant, compartim visions i criteris, i intercanviem opinions fins a posar-nos d’acord. Quan la tria està feta i consensuada, les col·loquem en el nostre petit mural.

“La única aproximación fiable al estudio de los fenómenos naturales es a través de la observación”, Maria Sibylla.

Aquest projecte ens està ajudant a desenvolupar la nostra capacitat d’observació i experimentació. Tots i totes estem més atents a la natura i als elements, petits o grans, que en formen part. De mica en mica a la classe anem portant diverses mostres que trobem de camí a l’escola o en algunes sortides del cap de setmana. Totes aquestes mostres ens serveixen per engegar converses interessants que ens porten a la reflexió crítica, sovint fent-nos preguntes i deixant anar hipòtesis prou coherents i, en definitiva, aprendre.

Conèixer referents que ens empoderin a seguir amb aquestes ganes de descobrir el món és important i, per això, portem a la classe la història d’una naturalista poc coneguda, però amb un gran treball dedicat a la natura: Maria Sibylla.

A partir d’unes imatges que mirem en petit grup, compartim tot allò que observem. Coincidim en el fet que es tracta de dibuixos fets amb ordinador, que són molt detallistes i que ens expliquen coses que fan els insectes. Però, un moment!, aquí hi ha una granota… és un insecte?… ja en parlarem més endavant, ens tornem a centrar. Alguns recorden els cucs de seda del curs passat i tots els canvis pels quals van passar, i ho tenim a la punta de la llengua, però no ens acaba de sortir la paraula que busquem. “METAMORFOSI!”, exacte! Aquest conjunt de canvis que pateixen alguns insectes (i altres animals que encara no distingim) s’anomena metamorfosi i en aquestes imatges els tenim representats.

Desvelem el misteri, les imatges no estan fetes a ordinador, es tracta de dibuixos al natural realitzats per una dona que estimava molt la natura i, en concret, els insectes, els quals la tenien ben fascinada. Presentem a Maria Sibylla llegint la seva biografia i descobrim que és la persona que va observar, investigar, dibuixar i descobrir aquest procés de nom peculiar: la metamorfosi. La Maria sabia que observant amb deteniment la natura, es podien aprendre grans coses, sabia que l’observació és un ingredient imprescindible per ser una gran científica. La seva història ens porta també a debatre sobre altres temes; com el paper de la dona a la seva època o l’esperit de superació patent a l’aprendre llatí per poder publicar les seves obres o els viatges a Surinam pagats de la seva butxaca per poder observar en directe papallones, arnes, aranyes…

“Mira profundament a la natura i ho comprendràs tot millor”, Albert Einstein.

Fa uns dies la Chloe i la Naia arribaven a la classe amb una petita sorpresa, al pati de casa seva havien trobat un saltamartí i havien pensat que a les Alícies ens seria molt profitós. Sense dubte, tenien raó.

Poder tenir aquest ésser viu a la classe, va despertar moltes emocions diferents. Alguns de nosaltres vam emocionar-nos i de seguida volíem agafar-lo, d’altres preferíem mirar-lo dins el pot, i és clar, també havíem uns quants que no ens atrevíem a apropar-nos-hi. Tot i això, tots i totes estàvem d’acord que tenir el saltamartí a la classe era tota una oportunitat per observar amb deteniment les seves parts, els seus colors, inclús algun petit moviment. Un cop la nostra conversa i observació vam donar-la per acabada, vam baixar al nostre jardí per deixar-lo en llibertat. Qui sap, potser es quedarà a viure allà per sempre…

L’observació d’aquest petit insecte va evidenciar la nostra curiositat per saber-ne més, per això, vam buscar i portar a la classe un reportatge interessant amb el qual vam aprendre curiositats però també noves paraules de caràcter científic com hàbitat.

Proposem a les Alícies seguir el text instructiu d’una infografia per poder crear un saltamartí amb plastilina. Amb paciència i una lectura comprensiva, de mica en mica comencen a donar forma al que serà el seu insecte. Ens ajudem entre nosaltres, la destresa a nivell de motricitat fina és diversa, però aquest tipus de propostes ens agraden i ens esforcem per tenir 25 saltamartins. Després, cadascú pensa en un hàbitat per acompanyar la seva creació a partir d’un suport de cartró.

“Demasiadas personas piensan que el césped es más verde en otro lugar, pero el césped es más verde donde lo riegas”, Neil Barringham

Després de les primeres converses al voltant del nostre projecte, expliquem un conte especial, “El jardí curiós” de Peter Brown. Un conte que resulta ser el primer brot del repte que tenim entre mans. A través de la història del Liam establim similituds, també nosaltres volem provocar canvis, i ens empoderem amb força, estem preparats i preparades!

Trobem al diccionari català: 
"JARDINER O JARDINERA - Persona que es dedica a conrear jardins i tenir-ne cura".

Però la tasca del jardiner/a va molt més enllà de la dedicació, i el filòsof i jardiner Santiago Beruete ens ho explica molt bé: “La jardinería cultiva muchas de las virtudes asociadas desde tiempo inmemorial a la buena vida, tales como la constancia, la paciencia, la humildad y la gratitud. No cabe duda de que la experiencia del jardín puede contribuir “al florecimiento personal”. Los jardines están asociados en la mente de las personas a vivencias como la calma, el silencio, la serenidad y otros ingredientes imprescindibles en la receta del bienESTAR y del bienSER. Pero además de proporcionar placer sensorial y relajación mental, deparan recompensas espirituales y morales. Es cosa sabida que el contacto con la naturaleza produce un efecto benéfico, apaciguador y regenerador. Una de las más importantes lecciones que se pueden aprender del jardín es precisamente esta: hay que sembrar para cosechar; germinar para florecer; esperar para retoñar”.

I precisament aquest mateix missatge de Beruete el veiem reflectit en la història del Liam, el protagonsita del “Jardí curiós”. Un infant que, sense saber gaire cosa sobre jardineria, treballa de valent per poder aconseguir un petit canvi. Els contratemps i la inexperència no aturen la seva il·lusió d’aconseguir més espais verds a la seva ciutat. Al final no només aconsegueix el seu repte, la resta de ciutadans se sumen al seu treball, en Liam sense adonar-se regala grans dosis de qualitat de vida i nous projectes s’inicien a la ciutat.

I després del conte es generen noves converses, idees, reflexions… comencem a dibuixar la nostra xarxa de coneixements a la pissarra. Un mapa d’idees que ens ajuda a endreçar i organitzar el que tenim, però també el que pretenem.

“Estar en contacte amb la natura és estar en contacte amb la vida”, Paulo Freire.

Un bon projecte d’aula pot néixer de diverses maneres, sovint és fruit de l’observació i curiositat dels infants que miren al seu voltant fent-se preguntes sobre allò que està passant davant els seus ulls. Per això és important escoltar les seves inquietuds, valorar-les i explorar junts totes les possibilitats d’aprenentatge que se’ns presenten.

Un matí d’octubre, just minuts abans que la porta obrís a les 9h, se sentia un soroll al pati de l’escola. Era la brigada de l’ajuntament que talava les branques de l’arbre més gran del nostre jardinet. Després d’uns minuts, tan sols quedava una part del tronc. A la classe arribava la notícia de la mà dels infants que s’havien quedat a la matinal. “Què li haurà passat a l’arbre?”, ens preguntàvem. Hipòtesis ben diferents sorgien, totes vàlides i possibles. Decidim no perdre de vista aquella pregunta i la deixem anotada.

Dies més tard, iniciem una conversa per tal de començar a pensar quins temes ens interessen a tots i a totes que podrien ser motiu per iniciar un projecte d’aula. La gran majoria coincideix a seguir investigant la natura, ja que són moltes les preguntes que ens fem sobre animals, plantes i fenòmens naturals. I torna a la classe l’arbre del jardí i la incertesa sobre la causa de la seva mort.

Al pati ens mirem el tronc i la resta del jardí, algunes alícies manifesten que el jardí no està gaire bonic. No és tan sols l’arbre, també les fustes estan malmeses i algunes les han hagut de retirar. I sorgeix una conversa especial amb les mestres, la conversa-motor que provoca una olor que ens agrada… olor de projecte d’aula!

Volem millorar el nostre jardí, que estigui ben maco! I busquem un bon nom entre tots i totes. “RECONSTRUÏM EL NOSTRE JARDÍ!” serà el nostre projecte d’aula!