PRIMER BROT A TRAVÉS D’UN CONTE

“Demasiadas personas piensan que el césped es más verde en otro lugar, pero el césped es más verde donde lo riegas”, Neil Barringham

Després de les primeres converses al voltant del nostre projecte, expliquem un conte especial, “El jardí curiós” de Peter Brown. Un conte que resulta ser el primer brot del repte que tenim entre mans. A través de la història del Liam establim similituds, també nosaltres volem provocar canvis, i ens empoderem amb força, estem preparats i preparades!

Trobem al diccionari català: 
"JARDINER O JARDINERA - Persona que es dedica a conrear jardins i tenir-ne cura".

Però la tasca del jardiner/a va molt més enllà de la dedicació, i el filòsof i jardiner Santiago Beruete ens ho explica molt bé: “La jardinería cultiva muchas de las virtudes asociadas desde tiempo inmemorial a la buena vida, tales como la constancia, la paciencia, la humildad y la gratitud. No cabe duda de que la experiencia del jardín puede contribuir “al florecimiento personal”. Los jardines están asociados en la mente de las personas a vivencias como la calma, el silencio, la serenidad y otros ingredientes imprescindibles en la receta del bienESTAR y del bienSER. Pero además de proporcionar placer sensorial y relajación mental, deparan recompensas espirituales y morales. Es cosa sabida que el contacto con la naturaleza produce un efecto benéfico, apaciguador y regenerador. Una de las más importantes lecciones que se pueden aprender del jardín es precisamente esta: hay que sembrar para cosechar; germinar para florecer; esperar para retoñar”.

I precisament aquest mateix missatge de Beruete el veiem reflectit en la història del Liam, el protagonsita del “Jardí curiós”. Un infant que, sense saber gaire cosa sobre jardineria, treballa de valent per poder aconseguir un petit canvi. Els contratemps i la inexperència no aturen la seva il·lusió d’aconseguir més espais verds a la seva ciutat. Al final no només aconsegueix el seu repte, la resta de ciutadans se sumen al seu treball, en Liam sense adonar-se regala grans dosis de qualitat de vida i nous projectes s’inicien a la ciutat.

I després del conte es generen noves converses, idees, reflexions… comencem a dibuixar la nostra xarxa de coneixements a la pissarra. Un mapa d’idees que ens ajuda a endreçar i organitzar el que tenim, però també el que pretenem.

RECONSTRUÏM EL NOSTRE JARDÍ

“Estar en contacte amb la natura és estar en contacte amb la vida”, Paulo Freire.

Un bon projecte d’aula pot néixer de diverses maneres, sovint és fruit de l’observació i curiositat dels infants que miren al seu voltant fent-se preguntes sobre allò que està passant davant els seus ulls. Per això és important escoltar les seves inquietuds, valorar-les i explorar junts totes les possibilitats d’aprenentatge que se’ns presenten.

Un matí d’octubre, just minuts abans que la porta obrís a les 9h, se sentia un soroll al pati de l’escola. Era la brigada de l’ajuntament que talava les branques de l’arbre més gran del nostre jardinet. Després d’uns minuts, tan sols quedava una part del tronc. A la classe arribava la notícia de la mà dels infants que s’havien quedat a la matinal. “Què li haurà passat a l’arbre?”, ens preguntàvem. Hipòtesis ben diferents sorgien, totes vàlides i possibles. Decidim no perdre de vista aquella pregunta i la deixem anotada.

Dies més tard, iniciem una conversa per tal de començar a pensar quins temes ens interessen a tots i a totes que podrien ser motiu per iniciar un projecte d’aula. La gran majoria coincideix a seguir investigant la natura, ja que són moltes les preguntes que ens fem sobre animals, plantes i fenòmens naturals. I torna a la classe l’arbre del jardí i la incertesa sobre la causa de la seva mort.

Al pati ens mirem el tronc i la resta del jardí, algunes alícies manifesten que el jardí no està gaire bonic. No és tan sols l’arbre, també les fustes estan malmeses i algunes les han hagut de retirar. I sorgeix una conversa especial amb les mestres, la conversa-motor que provoca una olor que ens agrada… olor de projecte d’aula!

Volem millorar el nostre jardí, que estigui ben maco! I busquem un bon nom entre tots i totes. “RECONSTRUÏM EL NOSTRE JARDÍ!” serà el nostre projecte d’aula!

EL PROJECTE DE COMUNITAT JA ÉS AQUÍ

“El joc és emoció, i sense emoció no hi ha aprenentatge”, Imma Marín.

Aquest dimecres hem pogut donar el tret de sortida al projecte de comunitat d’enguany. Vam començar trobant-nos tota la comunitat al gimnàs, Alícies i Tanits sabíem que un nou projecte ens esperava i vam posar al dia als Rovellons. Ben emocionats vam escoltar les indicacions de les mestres que ens convidaven a obrir els ulls mentre passejàvem pel passadís de primària per poder trobar peces de trencaclosques que tinguessin el nostre nom.

Un cop localitzada la peça, havíem de baixar al vestíbul. Allà trobàvem cinc imatges grans dels diferents trencaclosques. Mirant atentament el nostre trosset d’imatge, a quin trencaclosques correspon ens havíem de preguntar. A mesura que tots els infants anaven baixant amb les seves peces, els trencaclosques anaven construint-se. I així descobríem amb quins companys i companyes compartiríem grup aquest curs.

De tornada al gimnàs, ens hem col·locat per grups deixant el nostre trencaclosques a terra. Els mestres encara no ens havien dit de quin grup formaven part, així doncs hem afinat l’oïda per escoltar la pista que ens han deixat anar. En escoltar-los ràpidament hem sabut on estarien, ja que la pista estava dins la imatge del trencaclosques.

En rotllana, per grups, amb els infants i mestre que en formen part d’aquest, ens hem mirat la imatge resultant del nostre trencaclosques. Som conscients que ens falta informació, quin grup som? Donem la volta al paper i descobrim que hi ha un sobre. En obrir-lo agafem un paper del seu interior. Trobem una tira de diferents aliments amb caselles en blanc a sota, sembla un codi. Decidim sortir al pati i buscar pistes.

Quan sortim al pati descobrim penjades en els vidres diverses pistes; es tracta dels aliments que tenim a la tira! Apareixen amb una lletra i, definitivament, és un codi! De mica en mica anem buscant els aliments que formen part de la tira que teníem dins el sobre i memoritzem la lletra que tenen escrita per tornar al gimnàs i escriure-la al lloc corresponent. Un cop les trobem i escrivim totes, apareix una nova paraula. Cada grup llegeix la seva, però no són paraules que escoltem a diari i ens resulten una mica estranyes.

Ja a la tarda, cadascú a la seva aula de projectes de comunitat, ha pogut parlar sobre aquesta nova paraula i el seu possible significat. Moltes hipòtesis han anat sorgint, hem fet ús del nostre bagatge lingüístic intentant trobar paraules que se li assemblen, però és complicat. Els mestres ens han ensenyat algunes imatges per intentar trobar bones respostes, i han donat resultat! Però, aquest serà el nostre nom de grup? No ens agraden gaire… Potser aquest cop, podem escollir-lo nosaltres?

LECTURA MATINAL AMB FAMÍLIES

 “Los libros son el avión, el tren y el camino. Son el destino y el viaje. Son el hogar.”, Anna Quindlen.

Estimar la lectura és un gran repte, no sempre és fàcil, però si compartim moments lectors amb persones que estimem tot s’acaba despertant i arribant. Desenvolupar competències comunicatives lingüístiques i adquirir un bon hàbit lector són objectius imprescindibles en el procés d’aprenentatge dels nostres infants; per això obrim les portes de l’escola i de les aules oferint temps per compartir lectures entre alumnes i famílies.

El dilluns passat vam poder encetar les estones de lectura matinal amb famílies a la comunitat de mitjans. Les Alícies ja esperàvem aquest moment, ens sentim més segurs i segures quan algú de casa ens escolta i ens acompanya. Mares, pares, àvies, germans grans… referents i models lectors diversos que ens recorden la importància de llegir per aprendre, per descobrir, per saber…, per ser!

Els dilluns al matí seguirem obrint la nostra aula la primera mitja hora del matí per tal de continuar treballant en el nostre repte personal; aconseguir ser uns grans devoradors i devoradores d’històries!

ORDENEM ELS CALAIXOS DEL PASSADÍS

Al llarg d’aquestes dues últimes setmanes, les Alícies hem tingut un bon repte entre mans.

Ordenar el que tenim dins l’aula (o en qualsevol altre àmbit de la vida) ens aporta un benestar necessari i sovint ens facilita el dia a dia. Però darrere de l’ordre que establim també hi ha una qüestió matemàtica, un criteri pel qual ens regirem en aquesta endreça. Amb la finalitat de treballar criteris matemàtics així com començar a trencar amb la rivalitat de ser els primers en tot, oferim una pregunta a les Alícies; com podríem ordenar els calaixos del passadís?

I comencen a sorgir les primeres idees: “Pels nostres noms segons l’abecedari”, “Millor el cognom que el nom”, “Per data de naixement”, “Nenes i nens”, “Morenos i rossos”… “Pel número del nostre peu!”, i aquesta última idea ens agrada. Perquè implicarà pensar, perquè qüestionarà les nostres idees inicials, perquè sorgiran dubtes i un repte per endavant.

Decidim experimentar amb els nostres peus i les nostres petjades, i organitzem una sessió ben sensorial. Entre nosaltres ens pintem les plantes dels peus i ens ajudem a caminar sobre un gran paper d’embalar estès a terra, un cop arribem al final del camí, uns altres companys i companyes ens esperen per netejar-nos-els. Tots i totes coincidim en l’agradable sensació de caminar descalços deixant les nostres petjades, diferents en color, però també en la mida!

En la següent sessió ens posem per parelles per tal de trobar la mida dels nostres peus. Resseguim la silueta de la planta dels nostres peus i després… “Com podem mesurar ara?”… “amb un regle”, diu algú, “o amb una cinta amb números!”, diu algú altre. Els ajudem una mica, “deu ser una cinta mètrica?”, i afirmen amb entusiasme. “I què mesura aquesta cinta?”, “metres”, “els números petits són centímetres, i les ratlles més petites són milicentímetres o alguna cosa així…”. En aquest punt és important aclarir conceptes i corregim els “milicentímetres” per “mil·límetres” per poder seguir. Amb una cinta mètrica, busquem la mesura des del dit gros del peu fins al taló. A mesura que les trobem anem compartint les dades i ens adonem que molts i moltes coincidim en la mida.

Tenim clar que ara ja podem ordenar les mides trobades. A terra sobre la catifa, anem posant les nostres siluetes en fila segons el número, si coincidim amb algun company, decidim col·locar-les apilades formant columnes. Quan ja tenim totes les mides ordenades, ens adonem que necessitem un segon criteri per ordenar els peus que tenen la mateixa mida. Una alícia proposa fer servir la data de naixement i col·locar l’alícia més gran al davant. I així ho fem. Després, ordenem tots els calaixos del passadís amb el nou ordre que hem decidit.

A mesura que hem anat trobant les nostres mides de peu, hem descobert que aquestes no corresponen amb el número que apareix en les nostres sabates, la talla. Per això, hem decidit buscar respostes fora de l’escola! “Com sap un sabater la talla que tenim?”, ha estat la pregunta que alguns hem fet a botigues de sabates i altres l’hem recercat a internet. Davant del grup hem pogut exposar oralment tot el que hem trobat, la resta hem hagut de posar molta atenció per fixar-nos en si coincidia amb les nostres dades i així poder fer relacions. Finalment hem arribat a una gran conclusió: “que bé que hem buscat a llocs diferents perquè entre tots i totes hem trobat coses importants que ara ja sabem!”.

SOM ALÍCIES!

Comencem un nou curs i ho fem sent Alícies. Seguim a la comunitat de mitjans i això ens ajuda en aquest inici, ja que moltes de les rutines i feines dels primers dies ens són conegudes.

Però els inicis sempre porten alguns canvis i novetats. Hem conegut a una companya nova, la Fàtima, i també a la Cristina que serà la nostra tutora. La nostra classe també és un xic diferent alhora que ens hem adonat dels canvis en la biblioteca del passadís. Sí, les Alícies som moooooolt observadores i se’ns escapen pocs detalls!

Aquests primers dies hem col·laborat en l’organització de la nostra aula així com hem treballat per poder tenir a punt la carpeta blava, la targeta d’aniversari o el punt de llibre. A través d’una rúbrica hem hagut de registrar el material que hem portat des de casa per tal de veure si ho havíem portat tot i tot seguit col·locar-ho al lloc corresponent. Les llibretes de documentació també les hem preparat i inclús hem fet les primeres documentacions a la llibreta de vida d’aula. Després de tot un estiu no ha estat fàcil desfer-se de la mandra, però mica en mica anem agafant el ritme despertant les nostres habilitats i capacitats.

També aquestes primeres setmanes estem compartint els nostres diaris d’estiu. Per una banda, exposem i mostrem tot allò que hem volgut expressar en els nostres treballs. Per una altra banda, escoltem amb atenció als nostres companys per fer-ne una petita valoració després.

SEREM TEXTORS

Sabent que el nostre repte final d’aquest projecte de comunitat és crear un mercat medieval a la pista de la nostra escola, esbrinem amb l’ajuda de diccionaris i traductors quina serà la nostra parada. Busquem “TEXTOR” i descobrim que serem artesans durant aquestes setmanes, en concret, serem teixidors.

Comencem situant-nos! Com s’ho feien per obtenir llana? Per poder saber-ne més, visionem un documental basc on ens expliquen tot el procés que fa uns anys seguien per arribar a poder tenir fil de llana. Ens adonem que tots aquests passos són lents i laboriosos, alhora que importants per aconseguir tenir una matèria amb la qual després poder teixir. Descobrim doncs no només com obtenir fil de llana sinó que també com aprofitar al màxim els pocs recursos dels quals disposaven!

El següent pas que seguim és documentar-nos sobre com podem teixir a l’escola amb pocs materials i recursos. Després d’uns dies de recerca a casa, dediquem una sessió a mirar molt bé tot el que entre tots i totes hem trobat per anar decidint quins mètodes podem fer servir i quins no. Tenim clar que haurem de fer proves i que potser després valorem que certs mètodes no acaben de resultar com esperàvem, però… Errare humanum est, així que no ens preocupa, en el fons sabem que és important proves!

A l’escola anem portant cartró, fils de llana, fils de trapillo, pals, plats de cartró, agulles… Amb totes les idees que hem trobat pensem per mitjà d’un esquema com organitzant-nos. Decidim construir telers de cartró de 40cm x 30cm i poder teixir estovalles petites.

De mica en mica, amb els telers construïts, anem preparant l’ordit (fils verticals) amb el fil de llana triat. Un cop tenim ben tensat aquest primer fil, passem a teixir creant la trama (fils horitzontals). A mesura que anem passant el fil, anem descobrint i compartint estratègies diverses; fer servir una agulla de cartró, altres descobreixen que amb un regle és més fàcil… També ens adonem que si el fil és massa llarg comencen a aparèixer nusos diversos, cal parar i desfer amb paciència, i insistir i tornar-hi… Mentre teixim ens posem a prova, alhora que anem fent un treball de motricitat fina important. Coincidim que ens sentim relaxats, ens agrada aquesta sensació de fer i crear amb les nostres mans!

LA FAMÍLIA MAFAMÀ I L’ARBRE MÀGIC, el nostre conte col·laboratiu

El passat dijous 30 de maig les Tanits vam anar fins a Can Papasseit per descobrir com continuava i acabava el conte col·laboratiu que nosaltres vam iniciar aquest curs. Tots els infants de tercer de Vilanova estàvem citats i també les nostres famílies per escoltar de la mà de la contista Mònica Torra la història que ens ha unit.

“La família Mafamà i l’arbre màgic” ha estat el títol que l’Escola Pompeu Fabra ha triat i això ja ens ha cridat l’atenció. Un arbre màgic? No en sabíem res d’un arbre amb aquestes característiques! Hem estat ben atents i atentes, al ser els encarregats de la introducció ens esperaven un munt de sorpreses. Hem pogut sorprendre’ns, riure, emocionar-nos, sentir tensió per moments,… En definitiva, no ens ha deixat indiferents!

Després de l’acte de presentació del conte hem pogut compartir plegats un esmorzar ben dolç.

Acaba el dia sentint-nos un xic més importants, som coautors d’una història plena d’aventures, misteri i un xic d’humor!