SI AGAFÉSSIM UNA NAU ESPACIAL I VIATGÉSSIM MÉS ENLLÀ DE L’ATMOSFERA…

Després del nostre treball artístic ens reunim a la rotllana per recordar els últims descobriments que junts hem fet i anem a parar a l’atmosfera un cop més. Ens adonem que volem sortir d’ella, anar més enllà!

La Cristina ens posa una música de fons, però no ens diu el títol, és una cançó molt llarga així que amb un trosset en tenim prou per imaginar i compartir que és el que ens ha passat per la ment mentre l’escoltàvem. Entre tots i totes verbalitzem: coet, planetes, viatge i arribades importants. I en aquest moment ens desvela el misteri de la cançó The planets, de Gustav Holst i l’Orquestra Filharmònica de Berlín”.

“I si agaféssim una nau espacial i viatgéssim travessant l’atmosfera, què trobaríem?”... En silenci cadascú dibuixa el que imagina, recordant els nostres mòbils fets durant les vacances d’hivern, però afegint tot allò que hem descobert després. En acabar hem compartit els nostres dibuixos i hem anat creant un esbós a la pissarra amb dibuixos i paraules rellevants. Mentre compartim el que cadascú pensa o sap, van sorgint preguntes que intentem respondre amb hipòtesis, però al final ens queda tot plegat una mica embolicat. Caldrà posar ordre… i bones respostes!

ART I METEOROLOGIA

Aquesta darrera setmana els Gebre hem acabat un treball artístic que fa dies vam començar. A través de quatre obres d’art vam iniciar una conversa sobre allò que ens transmetien els diferents artistes i les seves pintures, evidentment, no ens suggerien el mateix perquè una mateixa obra ens removia de manera diferent a cadascú de nosaltres. Vam coincidir, això sí, amb el fet que en totes hi havien fenòmens meteorològics representats; la brisa marina que belluga vestits i barrets… la boira que no deixa veure més enllà, o potser és vapor d’aigua?… tempestes que provoquen onades gegants, inclús potser algun tsunami… el vent a la nit que bufa bellugant núvols, destapant estels i la lluna... I sentiments ben diversos sorgeixen, mentre uns perceben la felicitat i la calma altres tremolen de por. Però, per què?… La meteorologia representada ens dona informació que cadascú interpreta segons les seves experiències.

Després del treball d’interpretació i reflexió hem imaginat una escena que després hem representat en un full gran, l’única premissa ha estat que poguéssim veure ART i METEOROLOGIA. Amb una música tranquil·la de fons ens hem concentrat cadascú en la seva obra, l’hem dibuixat pensant en els detalls, i en acabat l’hem pintat amb temperes. Cadascú li ha posat un nom a la seva obra i ara les tenim penjades a la classe.

L’ATMOSFERA, UNA CAPA INVISIBLE IMPORTANTÍSSIMA

Al grup gebre fa dies que la paraula ATMOSFERA va sorgir quan parlàvem de la tasca d’un meteoròleg/a i dels instruments que utilitza per predir el temps que farà. Alguns i algunes vam atrevir-nos a explicar què en sabíem i paraules com CAPA o INVISIBLE es repetien. Per tal de sortir de dubtes vam veure un vídeo que ens explicava què era l’atmosfera i la importància d’aquesta pel nostre planeta i la nostra existència. Com al vídeo sorgien paraules complicades d’entendre, vam anar aturant-lo per comprendre’l alhora que anàvem fent anotacions en un full (apunts com els grans!).

Després vam representar l’atmosfera a través d’un treball plàstic. Vam crear esferes amb el compàs de mides diferents: una esfera de 3cm (de radi) per representar el nostre planeta i 5 esferes per representar les 5 capes de l’atmosfera de 4cm-5cm-6cm-7cm i 8cm (de radi). Dominar el compàs al principi ens va costar una mica però finalment vam aconseguir-ho amb paciència i concentració! Amb les 6 esferes retallades, vam pintar-les de colors diferents i vam enganxar una imatge representativa d’allò que podem trobar-hi i que havíem descobert al vídeo.

Ara ja no només sabem què són les cabretes, ara a més a més sabem on es troben; a la TROPOSFERA! És la primera capa de l’atmosfera, la més propera a nosaltres, i en ella es creen els fenòmens meteorològics dels quals hem anat parlant al llarg d’aquests mesos. També hem entès una mica millor com es formen els núvols; l’aigua que s’escalfa a la terra s’enlaira en forma de vapor d’aigua i en arribar a la tercera capa de l’atmosfera es transformen en núvols (es condensa el vapor d’aigua) perquè en aquesta capa la temperatura està molt per sota dels 0º, és a dir, superfreda!

VISITA AL CRARC DE MASQUEFA

Divendres les Alícies vam anar fins a Masquefa per conèixer la tasca d’un centre de recuperació d’animals, un dels experts que en el nostre mapa d’idees tenim. A Masquefa, en concret, s’encarreguen de cuidar i curar amfibis i rèpitils, i sempre que poden, a més a més, els intenten reintroduir al seu hàbitat perquè visquin en llibertat.

La Paqui ha estat la persona que ens ha ensenyat tot el recinte, ens ha explicat les diferents tasques que realitzen i ens ha ajudat a apropar-nos a rèptils i amfibis coneixent la història de molts d’ells i elles. “Els animals no són cap joguina” ens ha dit la Paqui en moments diferents, i hem recordat les nostres converses a l’aula amb les que arribàvem a aquesta mateixa afirmació. Famílies que viatgen a l’estranger i amaguen rèptils a la maleta, persones que compren animals exòtics i que després no poden seguir cuidant, animals abandonats, animals que s’escapen… tots aquests animals són trobats i portats al centre on de seguida els ubiquen en un espai acondicionat segons les característiques de l’animal.

De tant en tant, entre explicació i explicació, i històries diverses, la Paqui ens ha mostrat de ben a prop alguns dels habitants del centre. Per poder tocar-los hem hagut d’estar tranquils, amb calma, per tal que ells i elles també ho estiguessin. Hem pogut tocar un mascle de pogona (o dragó barbut), un bebè de tortuga mediterrània (haurà de créixer una mica per saber si és mascle o femella), un mascle de tortuga mediterrània amb una pròtesi de fibra de vidre a la closca (algun mamífer, segurament un gos, hauria rosegat la seva closca pensant que era un ós) i una serp que no deixava de treure la llengua (ens estava olorant!)! També hem pogut veure molt i molt de prop una salamandra, no l’hem pogut tocar per tal de cuidar-la, la seva pell nua és delicada i necessita estar sempre humida.

Després de la visita al CRARC hem anat caminant fins a un parc de la vora per dinar plegats. Amb la panxa plena i noves experiències viscudes, hem jugat una bona estona a jocs diversos!

LECTURA COMPARTIDA III

En la lectura compartida d’aquesta setmana hem descobert que l’art d’il·lustrar i la lectura estan ben connectats! Abans de passar a l’acció hem conegut un il·lustrador català que està molt present a la nostra escola a través de molts dels seus contes i àlbums il·lustrats, en Joan Turu.

Observem que la seva obra acostuma a ser inspiradora no només a través dels seus dibuixos sinó que també a través dels missatges que solen acompanyar les seves il·lustracions. Ens adonem, també, que els seus contes i àlbums estan dirigits a nens i nenes però també a famílies i mestres, ja que parlen de temes propers al nostre dia a dia. En veure les portades molts i moltes els reconeixem ben de pressa, i no només perquè estiguin a l’escola, alguns i algunes en tenim a casa!

Després de situar-nos una mica sobre aquest artista, ens hem posat en grups per portar a terme l’activitat de la tarda. Un dibuix en blanc i negre ens esperava, com l’havíem de pintar?… Per parelles hem sortit de la classe buscant pistes que ens ajudessin i… les hem trobat! Hem llegit amb atenció i hem tornat al nostre lloc per compartir-ho amb la resta, alguns i algunes hem hagut de sortir una segona vegada ja que recordar tanta informació ens costava una mica, d’altres hem demanat ajuda a les famílies que ens acompanyaven. Ens hem adonat que una mateixa instrucció es podia interpretar de diverses maneres i això ha provocat dilemes entre nosaltres que ens han obligat a posar-nos d’acord… “La cadira és del color de les fulles”, “Verdes!”, “No, marrons!”… Doncs sí, poden ser verdes i poden ser marrons, parlem-ne!

Al final de la sessió, un cop pintat tot el nostre dibuix, en grup hem pensat en una bona frase per acompanyar la il·lustració a l’estil de Joan Turu!

Gràcies Maria, Laura, Laia, Fàtima i Gemma per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

ANEM A VEURE “LA MOTXILLA DE L’ADA”

El passat dijous al matí la Comunitat de Mitjans vam anar fins a Can Papasseit per gaudir de l’obra de teatre “La motxilla de l’Ada”.

L’obra que ens van explicar era ben especial i TRANSformadora. Els pares de l’Ada van arribar al teatre per presentar-nos la història de la seva filla, ella no va poder anar-hi, ja que estava amb els seus amics. Van explicar-nos que l’Ada va néixer nen i que es deia Adam, però ja de ben petit va sentir que no se sentia nen. A mesura que anava creixent anava donant pistes als seus pares que, sense mala intenció, no sempre s’adonaven del missatge que el seu fill els anava transmetent: ungles pintades de blau, demandes de faldilles, retrats dibuixats amb cabells rossos i llargs,… Finalment, en una estada de colònies, amb l’ajuda de la seva amiga Carla, l’Adam enterra la seva motxilla i pren la decisió més important: deixar la M, deixar de ser l’Adam per ser l’Ada.

També en la història l’Ada comparteix com a l’escola algun company no l’ha tractat del tot bé, l’angoixa que això li ha provocat, l’ajuda i comprensió de la seva família i dels seus amics més íntims… Rovellons, Alícies i Tanits hem aprofitat el missatge d’aquesta obra de teatre per parlar-ne a les diferents aules, compartint impressions i allò que cadascú ha entès. Coincidim tots i totes amb la importància de sentir-nos bé sent qui som, respectant-nos els uns als altres, per ser feliços i lliures.

LECTURA COMPARTIDA II

Tornem a obrir les portes de la nostra classe per deixar-nos acompanyar per les nostres famílies en la lectura de cada dimarts a la tarda. Aquesta setmana en la sessió de lectura compartida hem conegut un conte (alguns ja el coneixíem i l’hem tornat a recordar…) ben especial de la mà de la Cristina, la noia de pràctiques que tenim a la nostra aula aquestes setmanes. “La gran fàbrica de les paraules” ens ha fet reflexionar una mica sobre la importància de les paraules i el valor que pot tenir-ne la que pensem més insignificant, que un “t’estimo” pot ser la paraula més bonica del món però que “cirera” pot apropar-te molt més a aquella persona tan especial en la que penses cada dia. Les paraules sense intenció, sense afecte, sense sentit… poden no voler dir res per la persona que les rep.

Després d’escoltar el conte, hem treballat amb les famílies que ens han acompanyat inventant una història amb sentit i original a partir de les quatre paraules protagonistes del conte: CIRERA, CADIRA, POLS I MÉS. Hem compartit davant de la resta dels nostres companys/es els nostres relats i, tot seguit, hem pensat en paraules boniques per regalar-les a persones especials per a nosaltres.

Gràcies Erin, Laura, Sònia, Carlos i Albert per acompanyar-nos i compartir el vostre temps amb nosaltres!

RÈPTILS I AMBIFIS

La propera setmana les Alícies visitarem un espai expert en animals, el CRARC a Masquefa, ja que en el nostre mapa d’idees vam deixar clar que per poder aconseguir ajudar a la fauna urbana hauríem de conèixer experts. Per aquest motiu, aquesta setmana hem estat preparant la sortida i hem començat descobrint què volen dir cada una de les lletres del nom d’aquest espai.

CRARCCentre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

Sabem que un centre de recuperació és un lloc on ajuden als animals, però les paraules “Rèptils” i “Amfibis” no acabem de saber definir-les.

  • Són animals que pugen pels arbres
  • Ah, com els micos?
  • No! Són petits!
  • Ah, doncs una formiga és un rèptil!
  • No tan petits… Mengen herba…
  • Una girafa!
  • Nooooo! Les serps per exemple!

Alguns tenien clar alguns exemples i els anomenaven, però definir com són aquest tipus d’animals compartint característiques, no ho sabien fer. No passa res! Vam anar a buscar Chromebooks per parelles i vam obrir-lo, un correu ens esperava amb un parell d’enllaços que ens portaven a pàgines on podríem descobrir llegint la informació que es donaria les respostes que necessitàvem. De mica en mica, amb paciència, anàvem trobant particularitats i les anàvem anotant en uns fulls que teníem. A mesura que anàvem llegint, també trobàvem paraules bastant estranyes que deixàvem escrites a la pissarra.

Ara tenim molta informació per parelles, la setmana vinent la compartirem just abans de fer la sortida. Ens posarem d’acord a l’hora de definir què és un rèptil i què és un amfibi?

FEM DE METEORÒLEGS I METEORÒLOGUES

Els Gebre seguim parlant de meteorologia. Després d’experimentar amb els termòmetres, ens vam preguntar quins altres instruments feien servir els meteoròlegs i les meteoròlogues per predir el temps, per això, des de casa i amb l’ajuda de les nostres famílies, vam fer aquesta recerca. Aquesta setmana hem compartit les nostres descobertes i ens hem adonat que fan servir moltíssims instruments, eines molt concretes per mesurar diferents elements com l’aire, el vent, l’aigua de pluja, la neu, el sol… així com d’altres elements que ens ha costat entendre com la pressió atmosfèrica. A mesura que hem anat compartint, en la nostra conversa ha aparegut la paraula “atmosfera”. No sabem definir del tot aquesta paraula tot i haver-la escoltar abans, però intuïm que és important i la deixem escrita en el nostre mapa d’idees.

Després hem volgut fer de meteoròlegs i meteoròlogues jugant amb un mapa i les icones del temps. El mapa proposat era de Catalunya i estava dividit per colors, alguns i algunes l’havíem vist abans. “Si! L’hem vist a la TV!”…”I on som nosaltres?”… El mapa de comarques ens complica trobar-nos, Vilanova del Camí no surt per enlloc. Anem probant però no ens trobem. Finalment busquem ciutats conegudes, trobem Manresa… després Igualada… Estem al mateix color que Igualada, a sobre llegim “ANOIA” i el Xavi ens explica que el seu equip de futbol es diu de la mateixa manera. Expliquem que així és diu la nostra comarca i… El Xavi i la resta dels Gebre lliguem caps, ja sabem perquè es diu així el seu equip!

Jugar a meteoròlegs/gues és divertit, tots i totes hem predit el temps que més ens agradaria a la nostra comarca! Endevineu quin?… Que nevi a l’Anoia!

ELS ANIMALS NO SÓN CAP JOGUINA

“Els animals no són cap joguina”, amb aquesta afirmació hem començat parlant sobre el nostre projecte d’aula aquesta setmana. Hem mirat alguns minuts del programa 30 Minuts de TV3 del passat 15 de gener dedicat als animals, “Animals i companyia”, i gràcies a diverses persones entrevistades i a les seves experiències o professions hem pogut reflexionar i exposar el nostre parer sobre diverses qüestions. Una d’elles ha estat la nova Llei de Benestar Animal que podria aprovar-se aquest any. De mica en mica hem anat entenent algunes de les idees que proposa, i a mesura que les anàvem coneixent alguna cosa dins nostre començava a remoure’ns. Ràpidament, molts i moltes hem exposat la nostra opinió, majoritàriament en contra d’aquesta llei, verbalitzant els nostres motius i les nostres raons per estar en acord o desacord. Sense adonar-nos-en el debat estava servit! Però, per moltes raons ben justificades que exposem, les lleis són normes que hem d’acceptar i complir…

A banda de la llei, hem pogut aprendre nou vocabulari sobre el nostre projecte que podrem utilitzar a partir d’ara. Com per exemple… El nostre projecte d’aula també podria dir-se: “Com podem ajudar a la fauna urbana de Vilanova del camí?”.

També hem descobert les “Cat Cafè”! I no, no són cafeteries per gats com pensàvem al principi! Aquestes cafeteries són espais on podem anar a prendre alguna cosa acompanyats dels cambrers i dels 9 gats que allà hi viuen. El més especial de tot plegat és que es poden adoptar, ja que els proporciona una protectora. Els Cat Cafès són espais per segones oportunitats! Aquesta idea ens ha encantat i voldríem anar d’excursió per veure com funcionen i conèixer els gats, és clar! Però aquestes cafeteries tenen unes normes clares que estan molt pensades en els gats i el seu benestar, ens serà impossible anar-hi. D’altra banda no passa res, molts i moltes tenen la solució, anar-hi amb les seves famílies!