UN BON NOM PER LA RÀDIO

Cristina Vargas24/02/24  

Per poder dur a terme aquest gran repte de crear una ràdio necessitem moltes coses així que comencem realitzant la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes aquestes necessitats visualment.

Un dels punts amb el que tots i totes coincidim és la necessitat de buscar un bon nom per la nostra ràdio. Per parelles i amb un Chromebook descobrim un mapa de Catalunya amb totes les ràdios escolars localitzades. Decidim dedicar una estona a l’anàlisi dels diferents noms per tal de poder inspirar-nos i pensar amb el nostre. Després posem en comú les nostres recerques i acabem concloent que moltes tenen el mateix nom de l’escola o institut, però que d’altres han triat noms que tenen a veure amb les accions que es duen a terme en una ràdio donant un toc més original.

Se us acut com es podria dir la nostra ràdio?

Mil idees i combinatòries anem escoltant i anotant a la pissarra, al final ens quedem sense espai on escriure! Però cal ser realistes, imaginem-nos davant el micro dient alguns d’aquests noms, són pràctics de dir i entendre? De mica en mica, anem descartant molts dels noms fruit de la impulsivitat i emoció. Finalment, ens queden 6 noms que ens agraden i decidim fer una votació entre nosaltres per descartar-ne alguns més. Observem que tenim 3 noms que ens agraden força i no queda clar quin d’ells és el més triat. Però, un moment, si la ràdio és de l’escola, som les Tanits les que l’hem de decidir?
Tot i que algú creu que sí, la gran majoria pensem que la resta de companys i companyes de l’escola haurien de poder dir el que pensen.

Podem fer unes votacions on voti tota l’escola!

I així sorgeix una gran idea-repte més: proposem un procés electoral per triar el nom de la nostra ràdio!

LES TANITS VOLEM CREAR LA RÀDIO DEL MARTA MATA

Cristina Vargas09/02/24  

Les Tanits tenim un nou repte entre mans!

Després d’acabar la nostra part del conte col·laboratiu, vam trobar-nos per pensar quin projecte d’aula volíem. Vam recuperar algunes converses del primer trimestre per adonar-nos que els nostres interessos giraven al voltant del món i les notícies, l’Aitor ens va fer memòria recordant el terratrèmol del Marroc del qual parlàvem al setembre amb molta emoció; ens agrada saber que està passant i el perquè. Però, posem sobre la taula una necessitat que per nosaltres és molt important; saber parlar projectant la veu i controlar els nervis quan exposem davant dels altres. Aquest curs promocionem i no perdem de vista aquest moment, tenim clar que hem de saber transmetre i compartir la nostra promesa davant la resta de l’escola i les famílies.

“Quin projecte podríem fer que ens ajudi a millorar la manera com ens expressem davant els altres i alhora ens permeti estar al dia del que passa al món?”, ens pregunta la Cristina. “Podríem fer un telenotícies!”, comparteix el Jon Ruiz. Ens emocionem amb la idea i sumem idees que ens venen al cap. Alguns manifesten que podríem sortir per televisió inclús!

Dies més tard reprenem la nostra conversa, hem pogut madurar les idees inicials i compartim altres punts de vista. Toquem de peus a terra per adonar-nos que no podrem sortir per televisió, almenys no per alguna d’aquestes que veiem des de casa. Pensem en altres mitjans de comunicació que ens ajudarien a treballar les nostres inquietuds i sorgeix la ràdio. Algunes Tanits comparteixen que per la ràdio es poden fer moltes coses, altres expliquen que coneixen altres escoles que en tenen i, sense adonar-nos-en, sorgeix una altra possibilitat. “Podríem fer una ràdio a l’escola!”, diuen alguns.

A la pissarra anem anotant els punts forts de fer un telenotícies i els punts forts de crear una ràdio a l’escola. En qüestió de 5 minuts, la banda de la ràdio ens queda repleta de possibilitats. Ho tenim clar; “Volem crear la ràdio del Marta Mata!”, i el més bonic és que tots i totes estem d’acord! Ràpidament, engeguem la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes les idees i propostes que tenim a la pissarra: pensar un bon nom per la ràdio, ubicar-la dins l’escola, comprar el material que necessitem, anar a veure alguna ràdio i conèixer experts que ens assessorin…

I un cop tenim les idees endreçades, passem a l’acció, hem d’aprofitar la il·lusió i motivació del moment! Com ara ja tenim les nostres adreces electròniques personals, agafem Chromebooks individualment i busquem un correu que la Cristina ens ha enviat amb un enllaç per descobrir la ràdio escolar de tres escoles diferents. Ens posem auriculars i anem escoltant els diferents programes mentre a la llibreta anem anotant idees que ens agraden i altres curiositats que podríem aprofitar. Després, les posem en comú en gran grup i prenem nota!

L’EDAT MITJANA VA DURAR UN MIL·LENNI

Cristina Vargas02/02/24  

La nostra curiositat per saber les dates de l’edat mitjana provoca que a la classe aparegui el llibre “Un poble en temps del romànic”. En la introducció trobem paraules importants i comencem a trobar respostes a les nostres preguntes.

“L’edat mitjana va abastar un període d’un mil·lenni.”

Aquesta paraula ens torna a connectar amb el temps i amb la línia que vam construir a partir de les centenes per simular els segles. Mil·lenni ens ho posa més fàcil, ràpidament pensem amb el mil, i molts de nosaltres comencem a calcular quants segles hi ha dins d’un període de mil anys. Alguns arribem a través del càlcul mental i d’altres necessitem mirar la línia per tenir referents visuals. Finalment, coincidim que un mil·lenni són deu segles! Mirem la línia del temps, visualitzem els deu segles i ens atrevim a fer algunes hipòtesi sobre en quin segle devia començar i acabar… arribem a la conclusió que l’edat mitjana va durar molt de temps!

Després vam mirar i escoltar un vídeo que ens explicava els anys concrets quan es considera que va començar i acabar l’etapa treballada.

“Comença al segle V l’any 476 amb la caiguda de l’imperi romà i acaba al segle XV l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica.”

En escoltar els anys ràpidament tornem a la línia del temps i els busquem per assenyalar-los. Ara sí, ara ja sabem quant temps va durar l’edat mitjana i quins anys eren. La nostra conversa se centra després a entendre “la caiguda de l’imperi romà”, alguns recordem els romans per còmics o pel·lícules i compartim alguns detalls sobre aquest poble com que van ser molt poderosos. Intuïm que al 476 van perdre tot el poder i van sorgir altres pobles. El descobriment d’Amèrica ens sona una mica més, n’hem sentit parlar a casa i també a molts llibres. El vídeo també comenta que l’edat mitjana finalitza amb el descobriment de la impremta i llavors recordem que el grup del Jordi es diuen així. A la gran majoria se’ns il·luminen els ulls! “La impremta va ser inventada a l’edat mitjana!”. Potser la Sínia també, però ho haurem d’investigar i això ho deixem per un altre dia.

Un altre aspecte que ens va sobtar bastant va ser veure anys difícils de recordar, per què no van triar el 400 i el 1500 per exemple! La practicitat sembla que hauria de ser més valorada, però ens adonem que el canvi d’etapa el marca un fet important i no pas l’any que passa, els fets importants en la història han provocat canvis a diferents nivells i això és el que permet que les persones i la nostra manera de viure evolucioni.

I és aquí on tornem a veure el vídeo per descobrir com vivien les persones en l’edat mitjana i com s’organitzava la societat. Descobrim la paraula Feudalisme i la jerarquia entre les persones d’aquella època. Algunes figures les coneixem gràcies a les sortides que hem fet aquests dies o a llibres i pel·lícules que veiem, però moltes altres són noves completament. Parlem de poder, de drets, de dignitat… i ens adonem de la sort que tenim al segle XXI si ens comparem amb les persones que van viure en l’època medieval.

 

INTRODUCCIÓ ACABADA!

Cristina Vargas22/01/24  

Al desembre vam acabar d’escriure la nostra introducció pel conte col·laboratiu que compartim les tres escoles de Vilanova. Vam poder finalitzar el trimestre ben orgullosos del treball fet!

En tornar de les vacances d’hivern, ens havíem de preparar per presentar la nostra part davant de la següent escola encarregada de crear el nus, en aquest cas, l’escola Joan Maragall. Per això, cinc Tanits van ser les encarregades de representar a tota la classe. La setmana prèvia a la presentació, aquestes cinc persones van haver de preparar-se quina part deia cadascú, després, van assajar davant de la resta de classe i els altres van poder escoltar-los amb l’objectiu de donar consells per millorar alguns aspectes.

El passat dilluns dia 15 de gener va ser el dia de donar el relleu als nois i noies del Joan Maragall. La Marina, l’Ian, el Gerard, la Jana i el Jeffrey van desplaçar-se fins a l’altra escola i van fer una presentació espectacular. Els espectadors van poder fer preguntes relacionades no només amb la introducció sinó també amb la creació de les il·lustracions i dels personatges en volum, o sobre la manera com ens havíem organitzat per treballar.

Tots cinc van coincidir amb què havien passat una mica de nervis, això de parlar davant de tants nens i nenes desconeguts impressionava una mica. Però també estaven d’acord amb el fet que l’experiència havia estat molt positiva!

QUAN ÉS L’EDAT MITJANA?

Cristina Vargas22/01/24  

El grup Sínia ens hem fet diferents preguntes en descobrir els noms dels grups així com què vol dir el nom del nostre projecte de comunitat. Ho analitzem tot per tenir pistes, inclús la tipologia de les lletres dels cartells!

Ara ja sabem que estem situats en l’edat mitjana, però… quan era l’edat mitjana? Fem les nostres hipòtesis tot fent volar coloms, però sabem que així no podrem saber del cert la resposta. Recuperem la paraula segle que tenim anotada a la nostra xarxa de coneixements després de la sortida al castell dels Claramunt i alguns de nosaltres expliquem a la resta de companys què vol dir. Definim el segle com un període de 100 anys i molts fan paral·lelismes amb la centena dels reglets que sovint fem servir. Ara ja sabem que “segle” és una paraula important quan parlem d’etapes de la història.

Descomposem l’any 2023 de diferents maneres; fem servir els milers, les centenes, les desenes i les unitats dels reglets. Trobem descomposicions molt diverses, però finalment decidim fer ús al màxim de la centena, és a dir, del segle. A terra anem col·locant els reglets alhora que anem comptant de 100 en 100 fins a arribar a l’any 2000. En aquest moment ens adonem que necessitem reglets més petits per acabar fent el 23. I arriba el moment d’adonar-nos de quantes centenes hem fet servir, o dit d’una altra manera, quants segles tenim?

“Tenim 20 segles i una mica més!”, comenten. Decidim numerar-los, però llavors ens avisen que els segles es numeren fent servir números romans. Compartim què sap cadascú dels números romans fins a arribar a acordar els valors de les lletres que feien servir, expliquem també com fent combinacions arribem a fer tots els números i ens sembla increïble!

Encara no hem pogut respondre la nostra pregunta, quan és l’edat mitjana?, haurem de fer recerca si volem ubicar-la en aquesta línia del temps amb segles que hem construït.

TABALUGUES I TANITS TORNEM A LLEGIR JUNTS

Cristina Vargas15/12/23  

Aquesta tarda, Tanits i Tabalugues ens hem tornat a trobar per compartir una estona de lectura. Avui ens hem organitzat àgilment, ja que tots i totes teníem clar què fer i hem anat a buscar una parella amb qui llegir.

Petits i mitjans gaudim molt d’aquesta estona; els Tabalugues ens sentim recolzats i acompanyats en aquest procés gens fàcil, i les Tanits ens emocionem al sentir que som experts i referents pels nostres companys més xics. A poc a poc va creant-se un triangle perfecte entre els tabalugues, les tanits i la literatura que ens ajuda a donar valor al procés lector que tots i totes estem vivint, cadascú al seu ritme i en moments diferents, però perfectament compatibles perquè tots i totes continuem avançant.

Ens acomiadem agraïts i agraïdes per la trobada compartida esperant amb il·lusió que arribi la pròxima!

DESEMBRE, TOTS ELS NOSTRES SENTITS AL BOSC

Cristina Vargas15/12/23  

Dilluns al matí les i els mitjans vam anar caminant fins al bosc proper al parc fluvial de Vilanova. Aquest cop, però amb una nova proposta amb la qual encetaríem la nostra llibreta de camp.

Som conscients realment de tots els colors que podem veure al bosc? I dels sons que escoltem? I de les olors? I de tot allò que sovint toquem quan juguem? La proposta d’aquest dilluns ens ha permès apropar-nos al bosc a través dels sentits per tal de prendre consciència sobre aspectes que sovint ens passen desapercebuts. De les observacions que hem pogut anar valorant de cada una de les quatre propostes n’hem deixat constància a la llibreta de camp i aquesta novetat ens ha agradat molt.

No hem pogut acabar de realitzar tot el que volíem, escoltar-olorar-observar-tocar el bosc requereix un temps així que al gener hi tornarem per continuar la feina que tot just ha començat!

PRIMERA TROBADA AMB L’ESCOLA ÀURIA

Cristina Vargas11/12/23  

El passat divendres 1 de desembre vam fer la primera trobada amb els infants de l’escola Àuria. En aquesta primera trobada nosaltres vam ser els amfitrions, la nostra escola va ser el punt de trobada i les Tanits vam ser les encarregades de preparar la sessió des d’educació física amb la Lídia i l’Oriol. Pensant en els nostres companys i les seves instal·lacions, però també que aquesta trobada donés peu al joc entre nosaltres, vam crear dues zones; una amb pilotes de diferents mides i textures, i una altra amb les estructures toves que tenim al gimnàs.

Va ser una trobada molt bonica, al principi tots i totes estàvem un xic nervioses ja que no ens coneixíem. Però, amb respecte i moltíssima il·lusió per fer nous amics i amigues, vam anar establint vincles a través del joc, de les paraules, de les mirades i gestos entre nosaltres.

Després d’acomiadar-nos, les Tanits hem fet una conversa a l’aula on hem compartit impressions, emocions i sentiments. No tots i totes ens hem sentit de la mateixa manera, tampoc tots hem pogut crear el lligam que volíem. Però tots i totes coincidim que aquesta experiència ens ha agradat moltíssim i que ja tenim ganes que arribi la segona de les trobades a la seva escola. Aquestes Tanits no són del tot conscients, però han crescut taaaaaaant per dins…

Moltes gràcies per haver vingut a la nostra casa, escola Àuria!

LA DIVERSITAT QUE ENS ENVOLTA I DE LA QUE EN FORMEM PART

Cristina Vargas24/11/23  

Les Tanits sabem que aquest curs estarem molt en contacte amb infants d’altres escoles per mitjà de dos projectes diferents. Un d’ells ja el tenim engegat, el conte col·laboratiu, i de l’altre sabem que serà amb l’Escola Àuria d’Igualada. Per tal de començar a posar paraules a aquest nou projecte compartit, descobrim plegats la següent frase:

Després d’uns minuts, alguns ens anem atrevint a compartir què creiem que volen dir aquestes paraules de Robert Michael Hensel. Ens centrem en la paraula “Habilidades” i sembla que tots i totes anem entenent el mateix. Algú s’anima a dir les seves habilitats i, de mica en mica, tots i totes anem afegint les nostres. La conversa segueix i parlem de la segona paraula, “discapacidades”. Aquesta ens costa més de definir, podem apreciar en el nostre discurs com no volem ser despectius ni ofendre a ningú. Ens ajuda posar exemples, moltes Tanits coneixem a persones que tenen alguna discapacitat o les hem vist pel carrer. I després passem a parlar de tota la frase en conjunt. Finalment, concretem que estem molt d’acord amb aquestes paraules, tots i totes volem que els altres ens coneguin per tot allò que sabem fer però no per allò que ens costa o no sabem fer. Després parlem de l’autor d’aquesta frase i de la seva discapacitat, un noi amb espina bífida.

Tot seguit recuperem un conte que l’any passat ja vam descobrir i ens va encantar, “El cazo de Lorenzo”. Aquest cop li hem pogut treure més suc, el context ens ha ajudat. Aprofitem el bon clima a l’aula i la serenitat que tots mostren per explicar un segon conte “Por cuatro esquinitas de nada”. Clarament, tots i totes ens adonem de la importància d’acceptar als altres tal com són, que “no podem retallar a les persones!”. Però, i entre nosaltres, mai pretenem canviar allò que no ens agrada dels altres o allò que no entenem o compartim?

PERSONATGES CREATS, DESCRIPCIONS QUE COMENCEN

Cristina Vargas24/11/23  

Finalment, aquesta setmana hem acabat els nostres personatges del conte col·laboratiu: la Martina, el Joanoi i el Pompei, així com la façana de la casa on hem pensat que viuran. Els hem col·locat al passadís per tal que la resta de l’escola pugui veure el resultat i hem passat per les classes a explicar-ho.

Paral·lelament, els mateixos grups hem començat a fer les descripcions de cada protagonista així com del lloc on viuran, ja que ens servirà per a la introducció. Prèviament, vam treballar a partir d’una proposta d’aprenentatge com havia de ser una bona descripció, quins aspectes ha de recollir i l’ordre a seguir perquè el resultat sigui coherent. A l’hora de redactar alguns ho fem primer sobre paper per després passar-ho en un document digital, d’altres grups proven de fer-ho directament amb Chromebook; aprofitem aquesta situació d’aprenentatge per començar a descobrir el Drive. Escriure a ordinador ens permet visualitzar allò que anem redactant entre tots i totes, fer canvis que consensuem i corregir errades ortogràfiques que la mateixa aplicació ens va marcant. De tant en tant, els mestres ens ajuden a refer expressions, inclús a allargar frases posant una mica de gràcia. I, a mesura que anem acabant les descripcions en petit grup, les anem compartint en veu alta amb la resta de la classe per tal de valorar entre tots si la donem per bona.