SOM ELS QUEFIR!

Eres lo que comes. ¿Qué te gustaría ser?”, Julie Murphy.

Nou projecte de comunitat que comença i nou grup de treball que iniciem. Després de l’activitat conjunta amb la resta de la comunitat vam descobrir els membres del nostre grup i una paraula que vam emportar-nos cap a la classe.

LÀCTICS apareixia després de resoldre el codi d’aliments i, tot i que la majoria del grup no sabia què volia dir, alguns components afirmàvem que era una paraula que ja havien escoltat i que creien que estava relacionada amb els IOGURTS. Aquesta relació ens porta a parlar de la LLET, “perquè els iogurts estan fets amb llet” diuen uns quants, “i alguns FORMATGES crec que també” afegeix algú altre. De mica en mica anem acotant el significat i finalment ens atrevim a dir que LÀCTICS deu ser una paraula que vol dir “fet amb llet”.

Correcte! Estem ben encaminats! Però, “llavors el nostre grup es diu així?”, pregunten moltes persones. Potser és una mica estrany dir-nos així i, a poc a poc, va sorgint la idea/necessitat de proposar un canvi. La Cristina ens ensenya fotografies diverses d’aliments que es consideren làctics; entre ells la llet, els iogurts i els formatges que ja intuíem. Però també apareixen altres productes que tot i que els coneixíem no relacionàvem amb la llet, i algun altre que no havíem escoltat mai.

Fem un llistat a la pissarra de noms que podria tenir el nostre grup de treball: LLET, MATÓ, GORGONZOLA, MOZZARELLA, QUEFIR, FORMATGE RATLLAT, EDAM, PARMESÀ,… I com ja acostuma a passar, ens costa posar-nos d’acord. Així que decidim fer una votació i que cadascú pugui votar quin és el nom que més li agrada. Després d’una primera votació, el resultat queda pràcticament empatat entre “MATÓ” i “QUEFIR”, per això decidim fer una segona votació per poder desempatar. Finalment serem els QUEFIR!

DESCUBRIENDO A ALICIA

Este curso somos Alicias y eso implica conocer la historia que se esconde detrás de nuestro personaje. Al ser uno de los libros más famosos que existen, hay detalles que hemos visto y conocido en el agun momento. Por ello, no partimos de cero.

Muchas son las publicaciones que se han hecho sobre esta novela, y a la vez, muchas son las ilustraciones que podemos encontrar de Alicia. Así que decidimos dedicar la primera lectura compartida de este curso a conocer a algunas de ellas, dejando así el anonimato y dando valor al trabajo de ilustradores e ilustradoras.

Cada grupo ha podido observar ilustraciones bien diversas, todas ellas de niñas y chicas, y leer descripciones que había que relacionar con las imágenes. Sin saber previamente que todas ellas eran Alicia, también han podido imaginar como podían llamarse cada una de ellas. Una vez hemos descubierto la verdad, hemos conocido al autor de esta obra y la historia de su vecina Alice, la niña que le inspira a inventar todas las aventuras de Alicia en el país de las maravillas.

Días más tarde, en el aula, nos hemos puesto en la piel de un ilustrador para imaginar y dibujar a Alicia, la nuestra, la de cada uno de nosotros. Después la hemos podido pintar con acuarelas y documentar en nuestra libreta.

Además, hemos empezado a descobrir el primer capítulo de la novela de Lewis Carroll. Lo hacemos escuchando atentamente la lectura que hace Cristina de la versión de Manuela Adreani, así vamos fijándonos en la importancia de leer claro pero también de ponerle emoción y suspense para transmitir lo que el autor pretende. De momento, al final de cada sesión nos quedamos con ganas de saber más y por eso le pedímos que lea un poquito más cuando nos dice: “Y hoy, hasta aquí.” Pero no hay manera, no lo logramos, y no nos queda otra que esperar hasta la próxima.

L’OBSERVACIÓ, INGREDIENT IMPRESCINDIBLE PER SER BONS CIENTÍFICS

“La única aproximación fiable al estudio de los fenómenos naturales es a través de la observación”, Maria Sibylla.

Aquest projecte ens està ajudant a desenvolupar la nostra capacitat d’observació i experimentació. Tots i totes estem més atents a la natura i als elements, petits o grans, que en formen part. De mica en mica a la classe anem portant diverses mostres que trobem de camí a l’escola o en algunes sortides del cap de setmana. Totes aquestes mostres ens serveixen per engegar converses interessants que ens porten a la reflexió crítica, sovint fent-nos preguntes i deixant anar hipòtesis prou coherents i, en definitiva, aprendre.

Conèixer referents que ens empoderin a seguir amb aquestes ganes de descobrir el món és important i, per això, portem a la classe la història d’una naturalista poc coneguda, però amb un gran treball dedicat a la natura: Maria Sibylla.

A partir d’unes imatges que mirem en petit grup, compartim tot allò que observem. Coincidim en el fet que es tracta de dibuixos fets amb ordinador, que són molt detallistes i que ens expliquen coses que fan els insectes. Però, un moment!, aquí hi ha una granota… és un insecte?… ja en parlarem més endavant, ens tornem a centrar. Alguns recorden els cucs de seda del curs passat i tots els canvis pels quals van passar, i ho tenim a la punta de la llengua, però no ens acaba de sortir la paraula que busquem. “METAMORFOSI!”, exacte! Aquest conjunt de canvis que pateixen alguns insectes (i altres animals que encara no distingim) s’anomena metamorfosi i en aquestes imatges els tenim representats.

Desvelem el misteri, les imatges no estan fetes a ordinador, es tracta de dibuixos al natural realitzats per una dona que estimava molt la natura i, en concret, els insectes, els quals la tenien ben fascinada. Presentem a Maria Sibylla llegint la seva biografia i descobrim que és la persona que va observar, investigar, dibuixar i descobrir aquest procés de nom peculiar: la metamorfosi. La Maria sabia que observant amb deteniment la natura, es podien aprendre grans coses, sabia que l’observació és un ingredient imprescindible per ser una gran científica. La seva història ens porta també a debatre sobre altres temes; com el paper de la dona a la seva època o l’esperit de superació patent a l’aprendre llatí per poder publicar les seves obres o els viatges a Surinam pagats de la seva butxaca per poder observar en directe papallones, arnes, aranyes…

EL SALTAMARTÍ

“Mira profundament a la natura i ho comprendràs tot millor”, Albert Einstein.

Fa uns dies la Chloe i la Naia arribaven a la classe amb una petita sorpresa, al pati de casa seva havien trobat un saltamartí i havien pensat que a les Alícies ens seria molt profitós. Sense dubte, tenien raó.

Poder tenir aquest ésser viu a la classe, va despertar moltes emocions diferents. Alguns de nosaltres vam emocionar-nos i de seguida volíem agafar-lo, d’altres preferíem mirar-lo dins el pot, i és clar, també havíem uns quants que no ens atrevíem a apropar-nos-hi. Tot i això, tots i totes estàvem d’acord que tenir el saltamartí a la classe era tota una oportunitat per observar amb deteniment les seves parts, els seus colors, inclús algun petit moviment. Un cop la nostra conversa i observació vam donar-la per acabada, vam baixar al nostre jardí per deixar-lo en llibertat. Qui sap, potser es quedarà a viure allà per sempre…

L’observació d’aquest petit insecte va evidenciar la nostra curiositat per saber-ne més, per això, vam buscar i portar a la classe un reportatge interessant amb el qual vam aprendre curiositats però també noves paraules de caràcter científic com hàbitat.

Proposem a les Alícies seguir el text instructiu d’una infografia per poder crear un saltamartí amb plastilina. Amb paciència i una lectura comprensiva, de mica en mica comencen a donar forma al que serà el seu insecte. Ens ajudem entre nosaltres, la destresa a nivell de motricitat fina és diversa, però aquest tipus de propostes ens agraden i ens esforcem per tenir 25 saltamartins. Després, cadascú pensa en un hàbitat per acompanyar la seva creació a partir d’un suport de cartró.

PRIMER BROT A TRAVÉS D’UN CONTE

“Demasiadas personas piensan que el césped es más verde en otro lugar, pero el césped es más verde donde lo riegas”, Neil Barringham

Després de les primeres converses al voltant del nostre projecte, expliquem un conte especial, “El jardí curiós” de Peter Brown. Un conte que resulta ser el primer brot del repte que tenim entre mans. A través de la història del Liam establim similituds, també nosaltres volem provocar canvis, i ens empoderem amb força, estem preparats i preparades!

Trobem al diccionari català: 
"JARDINER O JARDINERA - Persona que es dedica a conrear jardins i tenir-ne cura".

Però la tasca del jardiner/a va molt més enllà de la dedicació, i el filòsof i jardiner Santiago Beruete ens ho explica molt bé: “La jardinería cultiva muchas de las virtudes asociadas desde tiempo inmemorial a la buena vida, tales como la constancia, la paciencia, la humildad y la gratitud. No cabe duda de que la experiencia del jardín puede contribuir “al florecimiento personal”. Los jardines están asociados en la mente de las personas a vivencias como la calma, el silencio, la serenidad y otros ingredientes imprescindibles en la receta del bienESTAR y del bienSER. Pero además de proporcionar placer sensorial y relajación mental, deparan recompensas espirituales y morales. Es cosa sabida que el contacto con la naturaleza produce un efecto benéfico, apaciguador y regenerador. Una de las más importantes lecciones que se pueden aprender del jardín es precisamente esta: hay que sembrar para cosechar; germinar para florecer; esperar para retoñar”.

I precisament aquest mateix missatge de Beruete el veiem reflectit en la història del Liam, el protagonsita del “Jardí curiós”. Un infant que, sense saber gaire cosa sobre jardineria, treballa de valent per poder aconseguir un petit canvi. Els contratemps i la inexperència no aturen la seva il·lusió d’aconseguir més espais verds a la seva ciutat. Al final no només aconsegueix el seu repte, la resta de ciutadans se sumen al seu treball, en Liam sense adonar-se regala grans dosis de qualitat de vida i nous projectes s’inicien a la ciutat.

I després del conte es generen noves converses, idees, reflexions… comencem a dibuixar la nostra xarxa de coneixements a la pissarra. Un mapa d’idees que ens ajuda a endreçar i organitzar el que tenim, però també el que pretenem.

RECONSTRUÏM EL NOSTRE JARDÍ

“Estar en contacte amb la natura és estar en contacte amb la vida”, Paulo Freire.

Un bon projecte d’aula pot néixer de diverses maneres, sovint és fruit de l’observació i curiositat dels infants que miren al seu voltant fent-se preguntes sobre allò que està passant davant els seus ulls. Per això és important escoltar les seves inquietuds, valorar-les i explorar junts totes les possibilitats d’aprenentatge que se’ns presenten.

Un matí d’octubre, just minuts abans que la porta obrís a les 9h, se sentia un soroll al pati de l’escola. Era la brigada de l’ajuntament que talava les branques de l’arbre més gran del nostre jardinet. Després d’uns minuts, tan sols quedava una part del tronc. A la classe arribava la notícia de la mà dels infants que s’havien quedat a la matinal. “Què li haurà passat a l’arbre?”, ens preguntàvem. Hipòtesis ben diferents sorgien, totes vàlides i possibles. Decidim no perdre de vista aquella pregunta i la deixem anotada.

Dies més tard, iniciem una conversa per tal de començar a pensar quins temes ens interessen a tots i a totes que podrien ser motiu per iniciar un projecte d’aula. La gran majoria coincideix a seguir investigant la natura, ja que són moltes les preguntes que ens fem sobre animals, plantes i fenòmens naturals. I torna a la classe l’arbre del jardí i la incertesa sobre la causa de la seva mort.

Al pati ens mirem el tronc i la resta del jardí, algunes alícies manifesten que el jardí no està gaire bonic. No és tan sols l’arbre, també les fustes estan malmeses i algunes les han hagut de retirar. I sorgeix una conversa especial amb les mestres, la conversa-motor que provoca una olor que ens agrada… olor de projecte d’aula!

Volem millorar el nostre jardí, que estigui ben maco! I busquem un bon nom entre tots i totes. “RECONSTRUÏM EL NOSTRE JARDÍ!” serà el nostre projecte d’aula!

EL PROJECTE DE COMUNITAT JA ÉS AQUÍ

“El joc és emoció, i sense emoció no hi ha aprenentatge”, Imma Marín.

Aquest dimecres hem pogut donar el tret de sortida al projecte de comunitat d’enguany. Vam començar trobant-nos tota la comunitat al gimnàs, Alícies i Tanits sabíem que un nou projecte ens esperava i vam posar al dia als Rovellons. Ben emocionats vam escoltar les indicacions de les mestres que ens convidaven a obrir els ulls mentre passejàvem pel passadís de primària per poder trobar peces de trencaclosques que tinguessin el nostre nom.

Un cop localitzada la peça, havíem de baixar al vestíbul. Allà trobàvem cinc imatges grans dels diferents trencaclosques. Mirant atentament el nostre trosset d’imatge, a quin trencaclosques correspon ens havíem de preguntar. A mesura que tots els infants anaven baixant amb les seves peces, els trencaclosques anaven construint-se. I així descobríem amb quins companys i companyes compartiríem grup aquest curs.

De tornada al gimnàs, ens hem col·locat per grups deixant el nostre trencaclosques a terra. Els mestres encara no ens havien dit de quin grup formaven part, així doncs hem afinat l’oïda per escoltar la pista que ens han deixat anar. En escoltar-los ràpidament hem sabut on estarien, ja que la pista estava dins la imatge del trencaclosques.

En rotllana, per grups, amb els infants i mestre que en formen part d’aquest, ens hem mirat la imatge resultant del nostre trencaclosques. Som conscients que ens falta informació, quin grup som? Donem la volta al paper i descobrim que hi ha un sobre. En obrir-lo agafem un paper del seu interior. Trobem una tira de diferents aliments amb caselles en blanc a sota, sembla un codi. Decidim sortir al pati i buscar pistes.

Quan sortim al pati descobrim penjades en els vidres diverses pistes; es tracta dels aliments que tenim a la tira! Apareixen amb una lletra i, definitivament, és un codi! De mica en mica anem buscant els aliments que formen part de la tira que teníem dins el sobre i memoritzem la lletra que tenen escrita per tornar al gimnàs i escriure-la al lloc corresponent. Un cop les trobem i escrivim totes, apareix una nova paraula. Cada grup llegeix la seva, però no són paraules que escoltem a diari i ens resulten una mica estranyes.

Ja a la tarda, cadascú a la seva aula de projectes de comunitat, ha pogut parlar sobre aquesta nova paraula i el seu possible significat. Moltes hipòtesis han anat sorgint, hem fet ús del nostre bagatge lingüístic intentant trobar paraules que se li assemblen, però és complicat. Els mestres ens han ensenyat algunes imatges per intentar trobar bones respostes, i han donat resultat! Però, aquest serà el nostre nom de grup? No ens agraden gaire… Potser aquest cop, podem escollir-lo nosaltres?

LECTURA MATINAL AMB FAMÍLIES

 “Los libros son el avión, el tren y el camino. Son el destino y el viaje. Son el hogar.”, Anna Quindlen.

Estimar la lectura és un gran repte, no sempre és fàcil, però si compartim moments lectors amb persones que estimem tot s’acaba despertant i arribant. Desenvolupar competències comunicatives lingüístiques i adquirir un bon hàbit lector són objectius imprescindibles en el procés d’aprenentatge dels nostres infants; per això obrim les portes de l’escola i de les aules oferint temps per compartir lectures entre alumnes i famílies.

El dilluns passat vam poder encetar les estones de lectura matinal amb famílies a la comunitat de mitjans. Les Alícies ja esperàvem aquest moment, ens sentim més segurs i segures quan algú de casa ens escolta i ens acompanya. Mares, pares, àvies, germans grans… referents i models lectors diversos que ens recorden la importància de llegir per aprendre, per descobrir, per saber…, per ser!

Els dilluns al matí seguirem obrint la nostra aula la primera mitja hora del matí per tal de continuar treballant en el nostre repte personal; aconseguir ser uns grans devoradors i devoradores d’històries!

ORDENEM ELS CALAIXOS DEL PASSADÍS

Al llarg d’aquestes dues últimes setmanes, les Alícies hem tingut un bon repte entre mans.

Ordenar el que tenim dins l’aula (o en qualsevol altre àmbit de la vida) ens aporta un benestar necessari i sovint ens facilita el dia a dia. Però darrere de l’ordre que establim també hi ha una qüestió matemàtica, un criteri pel qual ens regirem en aquesta endreça. Amb la finalitat de treballar criteris matemàtics així com començar a trencar amb la rivalitat de ser els primers en tot, oferim una pregunta a les Alícies; com podríem ordenar els calaixos del passadís?

I comencen a sorgir les primeres idees: “Pels nostres noms segons l’abecedari”, “Millor el cognom que el nom”, “Per data de naixement”, “Nenes i nens”, “Morenos i rossos”… “Pel número del nostre peu!”, i aquesta última idea ens agrada. Perquè implicarà pensar, perquè qüestionarà les nostres idees inicials, perquè sorgiran dubtes i un repte per endavant.

Decidim experimentar amb els nostres peus i les nostres petjades, i organitzem una sessió ben sensorial. Entre nosaltres ens pintem les plantes dels peus i ens ajudem a caminar sobre un gran paper d’embalar estès a terra, un cop arribem al final del camí, uns altres companys i companyes ens esperen per netejar-nos-els. Tots i totes coincidim en l’agradable sensació de caminar descalços deixant les nostres petjades, diferents en color, però també en la mida!

En la següent sessió ens posem per parelles per tal de trobar la mida dels nostres peus. Resseguim la silueta de la planta dels nostres peus i després… “Com podem mesurar ara?”… “amb un regle”, diu algú, “o amb una cinta amb números!”, diu algú altre. Els ajudem una mica, “deu ser una cinta mètrica?”, i afirmen amb entusiasme. “I què mesura aquesta cinta?”, “metres”, “els números petits són centímetres, i les ratlles més petites són milicentímetres o alguna cosa així…”. En aquest punt és important aclarir conceptes i corregim els “milicentímetres” per “mil·límetres” per poder seguir. Amb una cinta mètrica, busquem la mesura des del dit gros del peu fins al taló. A mesura que les trobem anem compartint les dades i ens adonem que molts i moltes coincidim en la mida.

Tenim clar que ara ja podem ordenar les mides trobades. A terra sobre la catifa, anem posant les nostres siluetes en fila segons el número, si coincidim amb algun company, decidim col·locar-les apilades formant columnes. Quan ja tenim totes les mides ordenades, ens adonem que necessitem un segon criteri per ordenar els peus que tenen la mateixa mida. Una alícia proposa fer servir la data de naixement i col·locar l’alícia més gran al davant. I així ho fem. Després, ordenem tots els calaixos del passadís amb el nou ordre que hem decidit.

A mesura que hem anat trobant les nostres mides de peu, hem descobert que aquestes no corresponen amb el número que apareix en les nostres sabates, la talla. Per això, hem decidit buscar respostes fora de l’escola! “Com sap un sabater la talla que tenim?”, ha estat la pregunta que alguns hem fet a botigues de sabates i altres l’hem recercat a internet. Davant del grup hem pogut exposar oralment tot el que hem trobat, la resta hem hagut de posar molta atenció per fixar-nos en si coincidia amb les nostres dades i així poder fer relacions. Finalment hem arribat a una gran conclusió: “que bé que hem buscat a llocs diferents perquè entre tots i totes hem trobat coses importants que ara ja sabem!”.