“Si vols que un infant estimi la lectura, seu al seu costat i llegeix amb ell.” — Emili Teixidor
Dijous passat, les Tanits i els Tabalugues vam iniciar una proposta molt especial. Al llarg d’aquest curs ens trobarem un cop al mes per compartir estones de lectura amb l’objectiu de continuar millorant plegats i gaudir dels llibres.
En aquesta primera trobada vam parlar sobre com funcionaran aquestes sessions i vam reflexionar sobre la millor manera d’ajudar-nos, tenint en compte el moment lector de cada infant. Les Tanits fem de germans i germanes grans que acompanyen de prop un camí important: aprendre a llegir i estimar la lectura. Cal paciència, empatia i mà esquerra, i sobretot reforçar positivament cada petit esforç dels Tabalugues perquè s’engresquin i trobin plaer en la lectura de contes.
Aquesta proposta ens permet fomentar la competència comunicativa lingüística, millorant la fluïdesa lectora, la comprensió i l’expressió oral. Alhora, cada infant pren consciència del seu propi procés lector i adquireix estratègies per continuar avançant. Mitjançant la cooperació, l’empatia i la responsabilitat que suposa ajudar i respectar el ritme dels altres, les Tanits seguim desenvolupant-nos com a persones socialment competents.
“En tots els assumptes humans hi ha esforços, i hi ha resultats. La fortalesa de l’esforç és la mesura del resultat”. James Allen
A l’aula de les Tanits tenim una responsabilitat que és ben coneguda i que esperem amb els braços oberts, és cert que també ens inquieta perquè sabem que de la nostra feina dependrà l’èxit, en part, de la festa de la tardor. Es tracta de calcular la quantitat d’ingredients que necessitem per poder fer els panellets del tastet de tardor del pròxim 30 d’octubre, una proposta que anomenem “Missió panellets”.
Com qualsevol repte important, comencem a la rotllana. I comencem compartint tot el que sabem alhora que anem classificant la informació. Després deixem anar una pregunta a l’aire: “Per on comencem?”, perquè un cop hem pogut dir tot el que volíem, cal centrar-nos i aprofitar el temps que tenim. I és precisament aquest, el temps, el criteri que se’ns tira a sobre; la missió té una data molt concreta i no estem acostumats a treballar contrarellotge! A la conversa sorgeix la idea que necessitem la recepta dels panellets i decidim buscar i preguntar a les nostres famílies.
Dies més tard compartim en veu alta les receptes trobades i acabem consensuant quins són els ingredients essencials per fer la massa dels panellets tradicionals: ametlla mòlta, sucre i patata o moniato. D’entre totes les receptes hem de triar una i establim uns criteris importants per fer la tria: una recepta equilibrada, pràctica per fer a l’escola i amb quantitats amb les quals puguem treballar (calcular) fàcilment. Amb aquestes premisses establertes i en petit grup, anem triant la que considerem més adequada.
A l’hora de compartir-ho sorgeixen reflexions interessants: – Els nombres acabats en 0 i 5 són més fàcils de sumar. – El 175 és complicat pel 70 i no pel 5. – El 175 és un nombre més complicat que el 500. – No sempre els nombres més grans són els més complicats. – Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de sucre obtindrem una massa molt dolça. – Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de patata tindrà molt gust de patata. – L’ingredient principal ha de ser l’ametlla.
Però ens adonem que ens costa posar-nos d’acord sobretot amb el criteri de quines quantitats són més fàcils. Per això, decidim representar el pes de cada ingredient de cada recepta amb els reglets de base 10. Els reglets són un gran recurs a la nostra classe, ens ajuden a posar imatge a aquestes quantitats comprenent el valor dels nombres, ens permeten tocar i manipular els nombres d’una manera més didàctica. Un cop acabades les representacions, ho veiem molt més clar. Finalment, triem la recepta que ha portat la Fàtima.
Recepta per fer massa de panellets(25 unitats) - 200 gr. d'ametlla mòlta - 100 gr. de sucre - 1 patata o moniato
“L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, Albert Schweitzer.
Aquests primers dies de curs les Tanits hem estat preparant l’aula i els materials que necessitem en el nostre dia a dia, també hem posat en comú les propostes i projectes que sabem que viurem aquest any. Ha estat inevitable posar al centre de les nostres converses que som els grans de la comunitat de mitjans, una realitat que és repte i oportunitat alhora, i no pas un motiu de pressió, sinó d’orgull i encoratjament per ser bons referents per als nostres companys i companyes.
Com deia Albert Schweitzer en la cita que obre aquest escrit, “L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, i amb aquest esperit acollim una de les responsabilitats més importants que tindrem enguany: cuidar i gestionar la biblioteca de l’escola, un espai essencial que compartim tots els martamatins i martamatines. Algunes de les tasques les intuïm, però creiem que els Tintins, antigues Tanits, ens podem assessorar i decidim fer una visita a la seva aula. En aquesta trobada ens enumeren les tasques i també ens comparteixen com era la seva organització, els escoltem i recollim els consells per tal de començar a decidir com ho volem fer nosaltres.
Dies després dediquem una estona a mirar l’espai de la biblioteca amb una mirada diferent, posant especial atenció en l’organització i distribució de mobles i llibres. A la rotllana compartim impressions i detalls trobats: els gomets de colors, la mida dels llibres, el gruix,… i en aquesta conversa apareixen paraules importants com llom, portada i contraportada, però també nivell de dificultat. El curs passat ja vam parlar dels colors dels gomets, sabíem que el color ens ajudava a triar llibres i prendre consciència del nostre nivell lector a l’hora d’escollir un llibre per llegir, així que de mica en mica anem ressituant informació que ja teníem. Però, “i el gomet platejat en forma d’estrella?”, algú ha vist que fa referència a “coneixements” i obrim així un nou tema important a conèixer si volem ser uns bons bibliotecaris i bibliotecàries.
Al mig de la rotllana posem 4 models diferents de llibres que podem trobar a la nostra biblioteca i compartim què veiem. Ràpidament, veiem la revista, un recurs que trobem endreçat en els calaixos amb rodes, a més a més, en tenim de diferents, i per això estan classificades. Els altres llibres costen més de diferenciar, però insistim a afinar la vista i llegir! Alguns comenten que hi ha un llibre especialment gran amb dibuixos en totes les pàgines mentre que l’altre és més petit i té moltíssima lletra amb algun dibuix de tant en tant. Davant nostre tenim l’àlbum o conte il·lustrat, on predomina la il·lustració al text, i la novel·la que destaca per la quantitat de text escrit. Per últim, el 4t llibre no destaca per la quantitat de text o d’il·lustracions, sinó per la temàtica que tracta on tant text com dibuix van de bracet; són els llibres de coneixement i els marquem amb un gomet platejat en forma d’estrella. Encara ens queden altres tipologies de llibres per descobrir, però ho anirem fent més endavant.
Les Matildes venen a demanar-nos ajuda a la nostra classe. Volen anar a la biblioteca del poble i, com som els responsables, ens pregunten si podríem posar-nos en contacte amb ells per saber quin dia podrien desplaçar-se-hi. Nosaltres diem que sí, això d’ajudar ens agrada, però necessitem el telèfon. Recordem que tenim una companya a l’aula de Petits Prínceps que pot facilitar-nos aquest número, ja que la seva mare hi treballa, no ens ho pensem gaire i li demanem ajuda. La Valeria de 5è de seguida ens porta una targeta amb tota la informació necessària per poder posar-nos en contacte amb la biblioteca de Vilanova. Abans de trucar ens plantegem si algun grup més hi voldria anar, i preguntem a Tintins i Petits Prínceps. Llavors ens sorgeix un gran dilema, si nosaltres volem portar a terme aquesta responsabilitat potser seria important visitar també nosaltres la biblioteca del poble i que les professionals ens assessorin i orientin!
Abans de trucar a la biblioteca parem per pensar què és el que volem dir i demanar, planificar aquesta trucada és important per no deixar-nos res del que volem compartir i entre tots anem fent llista a la pissarra imaginant aquesta possible conversa telefònica. Un cop ho tenim clar, decidim qui trucarà, i no, no serà la Cristina. En aquest moment sorgeixen algunes inseguretats, algunes Tanits manifesten no sentir-se segures i prefereixen que siguin altres els que parlin. D’altres volen trucar tant si com no, sense pensar reflexivament si realment estem preparats o preparades, no podem ser tan impulsius. Parem un instant per prendre consciència, cal saber escoltar què ens diuen i respondre amb calma, cal estar atents i vocalitzar bé perquè ens entenguin, inclús cal saber llegir amb certa fluïdesa el que hem anotat a la pissarra per no deixar-nos cap demanda. Aquesta aturada per reflexionar ens serveix per ressituar voluntaris per trucar, finalment ho fem a sorts i l’Amàlia i el Sergi seran els interlocutors.
Amb la targeta que ens va portar la Valeria, les anotacions a la pissarra i el telèfon en mà… ens disposem a trucar. Però, “com es truca?” ens diuen el Sergi i l’Amàlia. Les mestres somriuen per un moment, estem tan acostumats als telèfons intel·ligents i a trobar escrit el nom de la persona que volem trucar, que hem d’aprendre a marcar número a número. Cap problema, això ho aprenem ben de pressa, i ràpidament comencem a escoltar el to. La Tamara, bibliotecària del poble, ens agafa la trucada, i l’Amàlia i el Sergi li fan saber tot el que necessitem. Hem acordat tornar-nos a trucar, ja que haurem de fer alguns tràmits i després comunicar-li. Ha estat un moment molt especial, divertit i emocionant, i ja esperem amb ganes la següent trucada!
“La vida no tiene sentido sin interdependencia. Nos necesitamos los unos a los otros.”, Erik Erikson
El passat dimecres 17 de setembre, els infants de la comunitat de mitjans vam fer la nostra primera sortida al bosc. Vam sortir de l’escola tots junts, direcció el parc fluvial i vam caminar fins a arribar al bosc que anomenem “el bosc de les cabanes”. Per als mitjans aquesta sortida és molt especial, és un moment per acollir als nostres nous companys/es de comunitat, els Rovellons, i conèixer-nos en un entorn diferent compartint moments de joc.
Un cop al bosc i havent esmorzat, ens vam organitzar en quatre grups per realitzar dinàmiques diferents que permetessin la nostra interacció; algunes d’elles més dinamitzades i d’altres més lliures, amb material d’escola i d’altres amb el material que la natura ens ofereix. Després de gaudir de les quatre propostes ens hem trobat a la rotllana per poder dinar junts i jugar una estona més construint cabanes i imaginant nous escenaris i aventures. Abans de retornar, hem compartit cançons identitàries de l’escola amb les seves coreografies pertinents.
Rovellons, benvinguts i benvingudes a la comunitat de mitjans! Ens esperen moments ben diversos, nous reptes i experiències que ens faran gaudir i créixer plegats!
“Cada dia és un nou pas, cada pas és un nou dia”, Lax’n’Busto.
Avui hem tornat a obrir les portes de l’escola amb molta il·lusió. Després de les vacances, ens hem retrobat amb companys, companyes i mestres, i hem començat a posar fil a l’agulla en aquest nou viatge d’aprenentatge.
Cada curs que comença és una oportunitat per créixer, descobrir i compartir moments únics. Estem segurs que aquest any estarà ple de reptes, de coneixements i, sobretot, d’experiències que ens ajudaran a créixer junts com a comunitat educativa.
Us desitgem a tots i totes un curs ple d’entusiasme, noves descobertes i moltes ganes d’aprendre. Som-hi!
“La comunicació és la clau per entendre’ns i conviure”, Rosa Sensat.
Ara que ja tenim els arbres identificats (excepte un), les flors plantades, la cabana preparada i el tancat del jardí pràcticament acabat, és el moment de dur a terme els últims detalls. Decidim realitzar uns rètols per donar a conèixer els noms dels arbres, arbustos i flors del jardí, i els baixem a col·locar.
A l’aula, comencem a pensar en les possibles normes que hauria de tenir aquest espai, però ens sorgeixen enunciats molt iguals i quasi tots iniciats a partir d’un “NO”. Tantes prohibicions no ens acaben d’agradar i, com sabem que tenim uns experts en cartells ben a prop, els anem a demanar ajuda. Els Pinotxos i la Mireia ens reben amb els braços oberts a la seva aula, els expliquem el que volem fer i també les dificultats trobades. Després d’escoltar-nos atentament, ens assessoren a partir de la seva pròpia experiència compartint-nos bons consells i recomanacions. A més a més, ens proposen que el nostre cartell sigui inclusiu i ens ensenyen la proposta que han fet per portar a l’ajuntament dins el seu projecte d’aula “Exploradors de parcs”. En veure el seu cartell ràpidament entenem el missatge, es tracta de realitzar un cartell que puguin entendre tots els infants i famílies de l’escola. Tornem a la nostra classe amb moltes idees i molt més clares, i també amb un repte entre mans: fer un cartell inclusiu.
A la rotllana anem canviant les primeres idees que teníem seguint els consells dels Pinotxos. Finalment, aconseguim obtenir uns consells per poder cuidar el nostre jardí i fer-ne ús amb respecte. Després, pensem en els pictogrames que podrien acompanyar les nostres paraules.
Dies més tard aconseguim una fusta on poder representar aquest cartell. Comencem col·locant els pictogrames al marge esquerre i després continuem escrivint el nostre missatge. Quan el tenim acabat, procedim a l’envernissat que el protegirà de pluges i altres fenòmens. Ara, el col·locarem al jardí just a una alçada que els més petits puguin llegir molt bé, així ens ho van demanar els Pinotxos i així ho farem!
Us deixem aquí les nostres recomanacions i consells per fer un bon ús d’aquest espai tan important per l’escola, “cuidem el jardí”:
“L’univers sencer està contingut en una flor. Només cal saber mirar-la.”, Thich Nhat Hanh.
Continuem treballant en la reconstrucció del nostre jardí i ens centrem en una de les idees més clares que teníem des d’un inici: plantar flors. Pensar en quines plantar és difícil, entenem que cal ser una mica experts, per això decidim que caldrà assessorar-nos per les persones que en saben. Programem una sortida al Viver del Rec i, prèviament, pensem en quins detalls i aspectes caldrà compartir perquè puguin recomanar-nos unes flors o unes altres.
“Caldrà dir que som una escola i que hi ha nens petits així que no volem plantes que punxin”, “Com els cactus o les roses!”, “També hem de dir quins arbres tenim per si podem plantar a prop les flors”, “I si necessiten molt sol, aigua…” “També necessitem arbustos per separar el sorral del jardí!”…
Arriba el divendres i, abans de sortir, la Lídia ens comparteix el pressupost que tenim, uns 50€. Després, sortim caminant puntualment direcció el Viver. Decidim anar pel camí del Rec i, mentre anem passejant, anem reconeixent diferents arbres i anem descobrint-ne d’altres. Quin goig i satisfacció adonar-nos del que anem aprenent!
Arribem a la botiga i fem una fila d’un en un, els passadissos són estrets i trobem plantes i flors per tot arreu. Passegem observant amb deteniment les flors, els seus colors i formes, alhora que anem ensumant olors agradables que ens encisen. De tant en tant parem, algunes Alícies volen compartir quina flor han vist, flors que ens criden l’atenció inclús pel seu nom! Però també ens anem fixant en els preus, ja que hem sortit amb un pressupost que no podem passar.
L’Eva ens rep i atén amablement, compartim amb ella els aspectes importants que a l’escola havíem acordat, i ella se situa ràpidament. Ens explica que ara mateix al Viver trobem sobretot flors de temporada, és a dir, flors que es planten a la primavera i que poden viure fins a finals de l’estiu. Precisament, ens recomana pel nostre jardí plantar dos cops a l’any; per tardor i per primavera, i ens explica el perquè: les flors tenen un cicle de vida. Això del cicle ens recorda precisament a tot el que hem treballat a la classe, i ho entenem perfectament. Aquesta recomanació de l’Eva ens l’anotem, creiem que ens servirà pel futur del nostre jardí. Algunes Alícies pregunten per dues de les flors que més ens han cridat l’atenció: les petúnies i les caputxines. Ella ens respon que són perfectes pel nostre jardí, la caputxina s’escamparà si li deixem espai, i les petúnies volen sobretot molt sol. Ho tenim decidit: comprarem caputxines i petúnies! Els més ràpids amb el càlcul mental de seguida calculen quant ens gastarem si comprem dues caputxines i quatre petúnies, i ho tirem endavant ja que no ens passem del pressupost.
Aprofitem també la visita al Viver per comprar els arbustos i tornem a deixar-nos assessorar. Per l’espai que tenim, l’Eva ens recomana els Evonimus, en té de diferents espècies així que dediquem uns minuts a mirar-los bé per posar-nos d’acord. Algunes Alícies trobem bons arguments per convèncer als altres i, finalment, no ens costa gaire posar-nos d’acord. Comprarem tres arbustos de dos tipus diferents, així podrem tenir més varietat al nostre jardí. Feta la compra, l’Eva ens fa la factura i la Lídia la paga. A l’escola acabarem de fer els càlculs, però sembla que ens hem passat una mica del pressupost…
Tornem cap a l’escola portant les flors entre tots i totes, vigilant a cada pas perquè arribin intactes. Els arbustos els anirem a buscar en cotxe, pesen massa per carregar-los. Un cop arribem al Marta Mata decidim trasplantar-les a la tarda, no podem esperar fins dilluns per fer aquesta tasca important.
A la tarda, el primer que fem és decidir on plantar les flors i, decidit l’espai, passem a enriquir la terra del jardí amb terra nova i nutrients. Reguem la terra per estovar-la, cavem amb les aixades, tirem compost i barregem les terres. Amb el plantador marquem on fer el forat per trasplantar i anem fent-lo fins a comprovar que les arrels de les flors hi caben bé. Pressionem una mica alhora que repartim bé la terra, després reguem generosament la terra del voltant. És important que l’aigua caigui a la terra i no damunt les fulles i els pètals, ja que el sol podria cremar-les en evaporar l’aigua. Un cop trasplantades totes les flors, mirem orgullosos el nostre jardinet alhora que olorem una flaira diferent, l’olor de les flors i la terra humida ens encanta!
“Los probióticos son microorganismos que, cuando se consumen en cantidades adecuadas, ofrecen beneficios para la salud como mejorar la digestión, fortalecer el sistema inmunológico y ayudar a prevenir enfermedades”, Organización Mundial de la Salud (OMS).
Fa unes setmanes, l’Anna de l’aula dels Petits Prínceps, que ja ens coneix a nosaltres i el projecte que tenim entre mans, va portar-nos a la classe dos pots de vidre amb un líquid a l’interior. Sospitàvem que era quefir, fa setmanes que anem demanant poder-ne fer i tastar-lo!
L’Anna ens ensenya el primer pot i ens explica que és beguda de quefir, està fet per ella a casa seva i ens ofereix poder-lo tastar si volem. Ens adverteix que el gust és ben diferent de la beguda que trobem als supermercats, ja que aquest no porta cap mena d’additius ni sucre. De mica en mica, anem animant-nos a provar-lo cadascú amb la seva cullera, i també de mica en mica anem observant les cares que tots anem posant en notar el gust àcid a la boca. Alguns Quefirs comenten que els agrada, d’altres no tant.
Després, l’Anna ens mostra el següent pot i ens explica que dins trobem el quefir, el fong. Parlem sobre aquests éssers vius curiosos i busquem d’altres exemples que podem trobar a la natura, però també a la cuina. El quefir, igual que la resta d’éssers vius, necessita respirar i per això el pot no té tapa. També s’alimenta, i ho fa del sucre que té la llet. Alhora que s’alimenta, la llet fermenta, que és una reacció química, i passades 24 hores obtenim una beguda probiòtica a la que anomenem beguda de quefir. Per tal d’entendre-ho una mica millor, realitzem pas a pas tot el procés:
Preparem un bol, una cullera i un colador per colar el quefir de la beguda. (Important! No podem utilitzar res metàl·lic perquè el fong podria morir.)
Aboquem la mescla del pot dins el colador i ens ajudem amb la cullera per anar colant la beguda.
Al bol anem observant com cau la beguda de quefir, al colador va quedant el quefir (fong).
Quan tot està colat, retirem el bol. En l’interior del bol trobem la beguda que ens beurem, però abans haurà de reposar durant 24 hores a la nevera.
Al colador posem aigua embotellada al fong per netejar-lo.
En un pot net i sec, aboquem el fong que ja és net. Cobrim amb llet el fong i, sense tapar-ho, busquem un lloc sec i fosc per deixar-lo fermentar durant 24 hores.
Tastar el quefir i poder conèixer el procés que hem de seguir per obtenir-ho, ens ha agradat molt. A més a més, hem après noves paraules com fermentar o probiòtic. És precisament aquesta última la que engega una nova conversa a l’aula, i decidim buscar què vol dir. En una documentació trobem “Els probiòtics ens ajuden a cuidar la microbiota intestinal”. La paraula microbiota no ens sona gaire, però intestinal ens recorda a “intestins”, uns dels òrgans de l’aparell digestiu. La Cristina ens ensenya un llibre que explica què és la microbiota de manera amena, descobrim què són els microorganismes que viuen dins els intestins i que ens ajuden en la digestió, són microorganismes bons i necessaris, per això és important cuidar-los alimentant-nos bé.
