SÍNIA, SOM EL GRUP SÍNIA!

El primer dia de projectes de comunitat vam marxar amb el dubte de quin seria el nom del nostre grup. En aquesta segona sessió comencem compartint les nostres hipòtesis ajudant-nos dels dibuixos que vam fer. Exposem davant de la resta del grup quina idea tenim i com l’hem representada sobre paper, si l’hem escoltat o vist anteriorment i a on, així com per a què creiem que serveix.

Un cop tots i totes hem compartit el nostre dibuix, decidim analitzar què són els altres grups perquè el Liam recorda que “normalment els noms dels grups estan relacionats”. A la pissarra anotem els altres quatre noms i busquem similituds. “Podria ser Sinaí ja que és un lloc i la brúixola serveix per orientar-nos”, “També podria ser Sínia perquè és un instrument com la impremta”... No ens queda clar i volem sortir de dubtes! Decidim fer un pas més, mentre el Magí busca “Sinaí” al Google, un altre grup busca al diccionari “Sínia”.

Sinaí: “La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.”

Sínia: “És una màquina d’elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent”.

Ho tenim clar, som el grup sínia ja que en l’endevinalla trobem les paraules: rodona, fusta i aigua. Ho sospitàvem i molt, però la paraula Sinaí i les relacions que hem establert amb altres paraules ens ho han posat difícil! Tots contents i contentes, tenim nom: som el grup Sínia!

ELS PROTAGONISTES DEL CONTE PRENEN FORMA

Aquestes setmanes estem immersos en la construcció en volum dels nostres personatges i de la casa on imaginem que viuran amb material reciclat divers. Per poder organitzar-nos establim una conversa per parlar de diferents criteris importants que cal tenir present perquè els necessitarem en aquest repte de crear un conte: creativitat, escriptura, competència digital i lideratge. Pensem en quin d’aquests criteris podem destacar i ho anotem a la pissarra. A partir d’aquí, fem quatre grups amb membres de cada un dels grups de la pissarra i triem quin dels personatges volem crear.

Compartim idees, pensem possibles materials, fem esbossos, intercanviem opinions i algun malentès, uns aprenem a cedir i d’altres a defensar el que pensem… Després de dos dies treballant per separat, decidim trobar-nos per compartir aquestes primeres idees, ens ajudem i aconsellem, alhora que establim certa coherència amb les mides dels nostres personatges. “Si el Pompei és el fill, no pot ser més alt que els pares!” Agafem regles de 30 i 50 cm, comparem alçades que creiem lògiques i acabem pactant l’alçada exacta de cada un dels protagonistes. “I la casa, com hauria de ser?” Els regles se’ns queden petits i anem a buscar un de pissarra, al davant tenim el regle de 100 cm que ens ajuda a poder visualitzar quina hauria de ser l’alçada de l’edifici.

Dues setmanes després comencen a prendre forma les nostres creacions. Estem satisfets i satisfetes dels resultats que es comencen a apreciar, el procés no ha estat fàcil, sobretot posar-nos d’acord amb com fer les coses, tots i totes creiem que les nostres idees són més bones, però el cert és que compartint-les i debatent-les aquestes idees creixen i es transformen per acabar sent noves idees que ja són propietat de tots i totes.

PROTAGONISTES TRIATS

Després de valorar tots els nostres personatges hem passat a fer una estadística per saber quins personatges eren els millor valorats. Amb la nostra rúbrica a la mà, hem compartit quins eren els nostres “molt” construint entre tots i totes una gràfica per cada un dels personatges. Després, cadascú s’ha fet les seves i les ha docmuentat a la llibreta.

Ens adonem que hem estat molt generosos i que no tenim un personatge clararament millor valorat sinó que estem entre uns quants, i per això decidim fer una votació entre els finalistes. Preparem tres caixetes i tres papers de colors diferents per cadascú, cada color farà referència a un dels tres personatges. Davant tenim un procés electoral! De manera secreta hem escollit aquell personatge que més ens ha agradat i hem depositat el paper a la caixa corresponent. Un cop tothom ha decidit, dues Tanits han passat a fer el recompte de vots mentre una tercera Tanit anava anotant el número de vots finals a la pissarra.

Ja ho tenim! Els protagonistes del nostre conte col·laboratiu seran el Joanoi metge, la Martina youtuber i el Pompei monstre!

Un altre repte se’ns presenta, quina relació tindran un metge, una youtuber i un monstre?

SÍNIA O SINAÍ?

“Sóc de fusta i rodona,

gira que girarà que l’aigua em mourà.”

Amb aquesta endevinalla el nostre grup comença a barrinar! Darrere d’aquest joc de paraules s’amaga el nom del nostre grup, així que tots i totes ens concentrem i comencem a compartir primeres idees i hipòtesis. A molts de nosaltres ens venen representacions visuals a la nostra ment i per fer-nos entendre acompanyem amb gestos el nostre discurs, però costa trobar les paraules… la paraula! Arriba una segona pista per sumar a tota la informació que l’endevinalla ens estava donant. Unes lletres apareixen, en concret, cinc: A, S, N i dues I, una d’elles amb accent. A l’hora d’intentar endreçar-les un infant s’adona que el retallat és important i que si fan encaixar els papers… apareix la paraula… SÍNIA! En aquest moment alguns de nosaltres verbalitzem que aquesta paraula l’hem escoltat en altres moments, “és com una cosa molt antiga”, diu un d’ells. “Si, i l’endevinalla està escrita en un pergamí que també és antic!”… els caps segueixen barrinant!

Un cop a la classe decidim fer un dibuix de com cadascú imagina la solució de l’endevinalla fixant-nos sobretot amb la descripció que en fa; rodona, gira, fusta… Després d’una estona un altre membre del grup verbalitza que endreçant les lletres d’una altra manera troba una altra paraula, algú més en diu una altra i, de mica en mica, comença un altre joc de paraules a la nostra aula. Decidim anar anotant totes les possibles combinacions que trobem amb aquestes lletres i després buscar en Chromebooks si existeixen o no. Quan ja hem fet recerca de totes les possibilitats, ens adonem que tenim dues paraules amb significat: SÍNIA I SINAÍ. La primera és una eina i la segona un lloc. Quina serà la que dona nom al nostre grup?

NOU PROJECTE DE COMUNITAT

El passat dimecres 25 d’octubre els Mitjans vam començar el projecte de comunitat d’enguany trobant-nos tots i totes al pati de l’escola. En els projectes de comunitat, Rovellons, Alícies i Tanits ens barregem per formar cinc nous grups que treballarem i investigarem per camins diferents al voltant d’un mateix repte.

I, com farem els grups? Una rovellona ens explica que a Petits van a una sala i que allà ho descobreixen, però les Alícies i les Tanits responen que a Mitjans acostumem a fer un joc per esbrinar-ho. I clar, això de jugar ens entusiasma! Abans de buscar res pel pati, un mitjà ens avisa que als vidres hi ha una cosa penjada que abans no hi era. “És com un dibuix!”, “Sembla un logo…”, “Jo diria que és un escut!”… Els i les mestres no en saben res, o això ens diuen, així que caldrà tenir els ulls ben oberts i descobrir si realment aquells dibuixos penjats tenen alguna cosa a veure o no.

Sortim junts a fer una bona recerca per tot el pati de l’escola; busquem a la pista i al pati de petits, al bosquet i al sorral, per sobre i per sota dels bancs, de porteries, inclús entre els llibres de la biblioteca de pati!… De mica en mica anem trobant els nostres noms i, no us ho creureu, però… a l’altra banda del nostre nom apareixien els dibuixos-logos-escuts que havíem vist als vidres. Decidim col·locar els nostres noms al costat del dibuix corresponent i així es van confegint els cinc grups per aquest curs.

Després ens hem posat per grups i hem rebut una carta que no hem dubtat a obrir ben de pressa. A l’interior hi havia una endevinalla escrita sobre un pergamí. Cada grup ha intentat trobar la resposta, però no tots i totes hem estat capaços. Un segon sobre amb unes lletres ens han donat pistes, eren les lletres que ben col·locades ens dirien el nom del nostre grup!

Comença així una nova aventura pels i les mitjanes! Ara cada grup haurà de continuar pensant i buscant respostes… Audere est facere!

COMENCEM A PENSAR AMB ELS PERSONATGES

Una de les premisses importants sobre el nostre repte literari és fer aparèixer els tres personatges emblemàtics que sempre surten: en Joanoi, el Pompei i la Martina. Cada curs són representats i descrits d’una manera diferent i, nosaltres que som els primers serem els encarregats de decidir com seran tots tres aquest cop.

De manera individual, cadascú de nosaltres pensa com s’imagina els tres personatges. Pensem no només amb el físic o què seran (persones, animals, extraterrestres, objectes…) sinó que anem imaginant la seva personalitat, l’edat o la seva professió. Alguns i algunes de nosaltres, a més a més, pensem que tots tres tinguin un fil conductor.

Per tal que les nostres il·lustracions quedin ben presentades, preparem un lapbook per mostrar-les. Aquest ens ajudarà a l’hora d’exposar els personatges davant dels nostres companys i companyes, ja que haurem de fer una tria després. El cap de setmana vam emportar-nos el lapbook cap a casa amb la finalitat de poder practicar què i com exposaríem.

Aquesta setmana hem pogut exposar tots i totes com hem donat vida a en Joanoi, en Pompei i la Martina. Mentre exposava un/a Tanit, la resta anotava en un tríptic de manera individual quant els havia agradat discernint entre “poc”, “força” i “molt”. Ens adonem que això de “posar nota” no és pas fàcil… Ara ens quedarà fer el recompte de “molts” per saber quins són els personatges millor valorats. Quins escollirem?

UN NOU PROJECTE COMPARTIT

Un dels projectes compartits per les Tanits és el conte col·laboratiu, un repte que tots els infants de tercer de primària del municipi tenim entre mans: Inventar una història entre tots i totes!

Enguany, al Marta Mata, ens ha tocat començar la història però abans de saber-ho a la classe hem estat apropant-nos d’una manera diferent al món dels contes. Tot va començar amb uns sobres especials que vam trobar una tarda sobre la taula. Una nota els acompanyava amb unes pistes; havíem d’esbrinar de quin conte es tractava. Després de pensar i fer algunes hipòtesis, vam descobrir que tots els grups teníem el mateix títol, “La caputxeta vermella”. Vam poder remenar diversos exemplars i la nostra sorpresa va ser descobrir com les històries (arguments) no eren exactament els mateixos: llops disfressats en altres personatges, caputxetes valentes i decidides, llops vegetarians!.. Aquest primer contacte amb el projecte ens portava a fer un anàlisi dels diferents contes per concretar quins elements ha de tenir una bona història. 

Uns personatges, un lloc o escenari, un inici, un nus, un desenllaç…

Uns dies més tard, vam visionar una pel·lícula que no ens va deixar indiferents: “La revolta dels contes”, un llargmetratge inspirat en l’obra literària “Versos perversos” de Roald Dahl. En aquesta pel·lícula vam poder veure com canvien els rols dels personatges dels contes més populars que tots i totes coneixíem, i ens adonem com amb imaginació tot és possible quan ens posem a escriure una bona història.

MISSIÓ PANELLETS

Les Tanits hem començat el curs amb una comesa especial i important: la MISSIÓ PANELLETS! Aquesta missió és una bona proposta d’aprenentatge que ens repta a calcular els ingredients que necessitarem perquè tota l’escola pugui tastar uns panellets deliciosos el dia de la Festa de la Tardor. L’equip de mestres ens ha confiat aquesta responsabilitat i no hem dit pas que no.

Després de fer una recerca de receptes amb els Chromebooks i d’anotar-les per parelles, les hem compartit en gran grup alhora que reflexionàvem sobre els ingredients i les quantitats. A mesura que anem parlant altres interrogants se’ns presenten: quants som a l’escola, què fem amb els infants al·lèrgics,… Ens adonem que són preguntes importants per poder continuar així que decidim anar a les altres classes i preguntar quants són i si algú té alguna al·lèrgia. Quan tornem a la nostra classe compartim respostes i ens atrevim a realitzar la suma de tots els números que ens han donat. “I els mestres… també els hem de comptar, oi?”... Decidim pensar en totes les persones que formen part del Marta Mata i els afegim als números que ja teníem d’alumnes. Al davant tenim una suma horitzontal de 9 sumands, a simple vista sembla complexa. Però llavors el Jeffrey proposa “trencar els números” i ens adonem que descomposant serà un xic més fàcil. Sumar de 20 en 20 per a molts és divertit i ràpidament troben el primer resultat, després només caldrà sumar les unitats. A l’escola som 232!

Com per algunes Tanits aquesta suma tan llarga ha resultat una mica difícil d’entendre, decidim representar tots els membres de l’escola amb uns ninots de plastilina. Aquests ninots no només ens ajuden a comprendre l’algoritme, també ens han servit per poder fer grups de 50 persones. En la recepta hem trobat que sortiran uns 50 panellets així que ens imaginem que cada persona se’n menjarà un. Després de repartir en grups de 50, obtenim 4 grups complets i 32 persones. Però… “Menjar-nos un panellet és molt poc!”, “Millor menjar-nos 2”, “Sí, podem fer el doble!”… I així decidim calcular el doble de cada un dels ingredients que hem trobat a la recepta. Ara podrem menjar-ne dos!