Hem començat el tercer trimestre del curs amb molta energia. Ahir vam gaudir de diverses activitats de Sant Jordi, i avui hem anat a passar el matí a la Ludoteca.
Hem passat una estona molt agradable jugant amb totes les joguines i per tots els espais.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 22 de la vida d’aula.
Aquest matí els Patufets m’han posat al dia amb el projecte. M’han explicat el que va passar amb la mongetera i què havien plantat les mongetes que havien sortit. I endevineu què ha passat aquesta setmana de festa? Que ens ha crescut una mongeta!!
També hem anat a veure les maduixeres de l’hort i ens hem adonat que hi ha 12 maduixes creixent. A més, hem vist que una ja estava llesta per ser collida. L’hem entrat a la classe i l’hem observat, però ens hem preguntat què podíem fer amb ella, ja que només n’hi ha una. Les opcions eren: llençar-la, menjar-la o tornar-la a plantar.
Fent votacions hem decidit que la volíem tornar a plantar i, per tal de fer-ho bé, hem buscat informació per internet. Un dels vídeos que hem vist, explicava que havíem de tallar la maduixa en làmines fines i plantar-la a la part superior d’una torreta. Quan tinguem un moment, plantarem la maduixa a veure què passa.
Començar el darrer trimestre del curs escolar amb la celebració d’una festa com la de Sant Jordi, és tot un plaer. Hem anat a la plaça de Cal Font a Igualada i allà hem fet un treball de recollida de dades que ens servirà per representar algunes idees al voltant dels llibres i el seu consum per mitjà de les gràfiques. Per fer la recollida hem dissenyat un formulari, que hem imprès en format dossier, on cadascú recollia les dades de 4 persones diferents. 75 infants implica entrevistar a 300 persones!!! Una bona mostra recollida en una plaça única. Ha estat una tasca motivadora, tot i algunes vergonyes inicials, i cal dir que els martamatins i les martamatines ho han fet d’allò més bé. De fet, els mestres hem rebut felicitacions per la feina feta i la seriositat de la tasca que estaven duen a terme. Després hem anat a dinar, a mig camí cap a l’escola. Molts s’han explicat les vacances, les aventures o desventures viscudes, d’altres parlen ja de les colònies que arribaran al maig. Parlar del passat i del futur sempre és més fàcil que parlar del present que vivim.
Amb la proposta de la tarda ens hem aturat i, compartint amb mitjans i petits els nostres llibres, el temps se’ns ha fet curt. I jo recordo la pregunta, com és que costa tant de fer passar el temps quan fem quelcom que ens costa o no ens agrada i com és que passa tan de pressa quan estem entusiasmats amb la tasca?
Armats amb el coixí i el llibre, i sota un sol intens ens hem repartit pel pati de l’escola i allà hem viscut una estona entranyable on tots som mestres i experts que guiem i acompanyem.
Aquesta és la nostra història de Sant jordi, no és pas un conte ni una llegenda mil·lenària, però és la nostra, la viscuda i compartida. Gràcies.
“Cualquier cosa buena que construyamos, acaba construyéndonos”, Jim Rohn.
Una de les idees principals que vam tenir i que va agradar-nos a tots i totes, va ser la construcció d’una cabana. De seguida vam veure el lloc on fer-la, just allà on estava el nostre xiprer inspirador d’aquest projecte d’aula. Trobar a un expert que ens ajudi a aconseguir fer realitat aquesta idea ens ha costat una mica, però finalment l’hem trobat, l’Alba Sors. Ella és cistellera i ens va proposar fer una cabana de vímet, per tant, una cabana natural que aniria acord amb el nostre jardí.
El primer que vam fer, dies previs a la trobada amb l’Alba, va ser buscar informació sobre el vímet, descobrint que surt d’una planta curiosa, la vimetera. L’Alba, per mitjà d’un correu electrònic, va explicar-nos que el vímet és una branca flexible que es pot manipular després de deixar-la 15 dies en aigua. Vam mirar algunes construccions d’ella i vam imaginar la nostra cabana. Després, vam baixar al nostre jardí per valorar el terreny on aniria la cabana. Necessitàvem que la zona estigués plana, per això, vam agafar les eines necessàries i vam passar a l’acció!
Finalment, arriba el dia, el gran dia! Rebem a l’Alba i ens organitzem en tres grups diferents per poder anar construint la cabana seguint els consells i orientacions de la nostra experta. Veiem i toquem el vímet, comprovem la flexibilitat i descobrim l’escorça prima que embolcalla la branca. Escoltem les indicacions de la tècnica i observem els cistells construïts per l’Alba per apreciar com quedarà el resultat. Ens posem per parelles al voltant d’una primera estructura que ens ha preparat i que serà la base, important perquè la nostra cabana sigui un èxit. De mica en mica, un membre de la parella es col·loca a l’interior i l’altre per fora per anar teixint conjuntament la paret de la nostra construcció. Tots i totes anem passant, entre tots i totes anem teixint.
Quan tenim bona part de la construcció feta, l’Alba ens proposa fer les finestres i ens ensenya el com. Continuem teixint al llarg de tot el dia fins a tenir-la acabada. El resultat, ens encanta! Marxem satisfets i satisfetes en veure la nostra idea fer-se realitat, tenim cabana i una nova tècnica “al sac”!
Moltes gràcies Alba per ensenyar-nos la tècnica, per ajudar-nos a fer realitat la nostra cabana i per compartir la teva estima per la natura amb nosaltres!
César Coll
El coneixement no es transmet, es construeix.
Els nens i les nenes del grup dels cogombres estem descobrint moltes coses sobre el nostre cos i sobre com ens alimentem per estar sans i forts. Fa uns dies, després d’aprendre quins nutrients necessita el nostre cos, ens vam fer una gran pregunta: Quin viatge fa el menjar dins del nostre cos?
Per començar a pensar-hi, cadascú ha fet un dibuix del viatge del menjar des que entra per la boca fins que surt per l’anus en forma de caca, o millor dit, matèria fecal. Amb aquests dibuixos, hem vist què sabem ja i com ens imaginem aquest viatge tan especial que fa el menjar.
Després, ens hem assegut en Rotllana per explicar els nostres dibuixos i compartir què pensem que passa dins el nostre cos. Hem descobert que cada infant té idees diferents, i que tots i totes sabem coses molt interessants, però també hem vist que encara tenim molt per descobrir.
Fa unes setmanes, la Carla va buscar què vol dir la paraula digestió. Ens va explicar que la digestió és “un procés que fa el nostre cos per convertir el menjar en energia. El nostre cos el transforma en nutrients i aquests nutrients ens donen força. La digestió la fa l’aparell digestiu“. Gràcies Carla!
Aquesta activitat no és només una proposta artística o creativa: forma part d’una manera de fer basada en una teoria educativa molt valuosa. El psicòleg David Ausubel deia que per aprendre realment cal connectar el que ja sabem amb el que volem aprendre. Per això, abans d’explicar com funciona la digestió, hem volgut saber què pensen i què saben els infants, i així activar els seus coneixements previs. Quan fem això, aconseguim que els aprenentatges siguin més significatius i que tinguin sentit per a cadascú.
Ausubel (1986)
Existe aprendizaje si hay un proceso intencionado de reconciliación integradora que permite establecer relaciones entre los nuevos conocimientos y las estructuras previas del aprendiz
A l’escola, no fem les coses perquè sí: cada activitat està pensada per respectar els ritmes dels infants, fer-los partícips del seu propi aprenentatge i ajudar-los a construir coneixement de manera viva, activa i compartida.
Per continuar aprenent, hem mirat un vídeo sobre com funciona el sistema digestiu. Tot i que algunes paraules eren una mica difícils, el vídeo ens ha ajudat molt a veure com és per dins el nostre cos i a entendre millor com fa la digestió.
Ara que sabem una mica més, volem continuar explorant i investigant com el nostre cos transforma el menjar que ens posem a la boca en energia i nutrients.
Seguirem treballant la digestió i ben aviat segur que serem uns petits experts i expertes del tema!
Aquests dies hem pogut gaudir un any més de la Setmana de la Convivència. Enguany, sota el nom Posem sobre la taula la neurodivergència. Durant aquests dies hem pogut conèixer, parlar i debatre sobre què és la neurodivergència.
Dilluns tarda hem donat el tret de sortida amb la presentació de la setmana a càrrec de les Matildes, que ens han fet una pinzellada de com ells i elles han treballat el concepte de la neurodivergència. Tot seguit, hem parlat de les activitats que compartirem al llarg de la setmana i hem finalitzat compartint la cançó creada pels Tintins, Benvinguts drets.
Dimarts al matí, petits i mitjans hem escoltat diferents contes relacionats amb la diversitat i ens hem plantejat què és la neurodivergència. També hem dibuixat de forma individual com ens imaginem el nostre cervell i el nostre cor. A la tarda, en grups tots barrejats, de Patufets a Matildes, hem visualitzat vídeos i hem extret conclusions de grup sobre els curtmetratges.
Dimecres hem voltat per l’escola per poder detectar barreres que impedeixen la inclusió al nostre centre: Com podem fer una escola millor? i hem recollit als panells del vestíbul tot el que pensem que podem millorar.
A la tarda, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes han escoltat un testimoni que ha explicat les seves Vivències en primera persona com a neurodivergent, l’Helena Campos.
Dijous ens hem tornat a agrupar com el dimarts i hem estat elaborant petits cors i cervells que simbolitzen la nostra setmana. A la tarda, mentre hem acabat d’elaborar les nostres creacions, les famílies heu pogut trobar-vos i compartir una agradable estona per ConVIURE, tot gaudint d’un bon cafè, un te i unes pastes i amenitzat per l’Aranzazu Palanca.
Divendres, per tancar aquesta extraordinària setmana, hem ballat tots junts a la pista, en companyia de les nostres famílies, i hem cantat plegats la cançó “Benvinguts drets”.
Podeu trobar més imatges a la carpeta 07, de fotografies d’escola.
Aquesta setmana les Matildes hem tingut l’oportunitat de participar a la votació popular del concurs Tenim Veu, on la nostra escola està representada per la classe dels Tintins amb la seva cançó “Benvinguts drets”.
Abans de votar, hem escoltat atentament la proposta dels nostres companys i companyes de comunitat, que ja havíem pogut sentir pels passadissos aquestes darreres setmanes i que molts de nosaltres en alguns moments no hem pogut evitar de taral·lejar.
De les nostres converses ha sortit que han creat una cançó amb molt bonica, amb un ritme i una melodia enganxosa i que transmet un missatge compromès amb els drets dels infants.
Des de música hem aprofitat aquesta ocasió per posar en pràctica la crítica musical curricular, hem escoltat junts fragments de totes les opcions i ens hem fixat en aspectes com:
Tot això ho hem treballat des del respecte i l’admiració, destacant la creativitat, el treball en equip i la sensibilitat que ha posat cadascú en el seu projecte.
Les Matildes estem emocionades de veure el producte final dels Tintins i els desitgem tota la sort del món en la votació que es tanca la setmana vinent, i que si no heu votat, encara ho podeu fer al següent enllaç: VOTA L’ESCOLA MARTA MATA
Al llarg del segon trimestre els Wifis hem anat descobrint alguns dels robots que tenim a l’escola. L’objectiu ha estat aprendre com funcionen per poder-nos convertir en autèntics experts.
Inicialment, vam obrir una conversa sobre el sentit de l’existència de robots. Els Wifis van anar compartint la seva opinió i entre tots vam anar enriquint-nos. Finalment, ens vam quedar amb una idea compartida per tots:
És com tenir una caixa d’eines per solucionar problemes. Ens ajuda a dividir un problema grande en problemas más pequeños, buscar patrones, imaginar soluciones i donar instruccions clares que una persona, un ordinador o fins i tot nosaltres mateixos puguem entendre.
A partir d’aquest moment, hem anat posant sobre la taula els diferents robots: el Tale bot, el Codey Rocky i el Lego Spike prime. La descoberta ha estat molt experimental, via assaig-error, entre uns i altres hem anat compartint el que hem anat descobrint sobre el funcionament dels robots i ens hem deixat emocionar, sobretot quan ens hem adonat que ho aconseguíem!
DESCOBRIM EL TALE-BOT
We discovered Tale-bot, a very cute robot with eyes that has a set of buttons. What are the buttons for? Very carefully we put the robot on the floor and we tried the different buttons. We discovered that there are buttons that move the robot FORWARD, BACKWARDS, TURN RIGHT and TURN LEFT. One button makes the robot dance!
We then looked at the box and discovered different complements that acted like arms. We made the robot draw! Amazing!
In the box, we also discovered different maps that we can use to make the robot tell stories. Yes, the robot can speak!
All in all, a very interesting robot that gave us a lot of ideas!
DESCOBRIM EL CODEY-ROCKY
Hem conegut el Codey Rocky, un altre robot que ha arribat l’escola i que hem de descobrir. Només obrir la caixa hem vist que és molt diferent del Tale-Bot. Per començar, està dividit en dues parts el Codey, que és la pantalla amb els botons, i el Rocky, les rodes. Investigant, hem trobat el botó d’engegar i l’Abraham s’ha fixat que també té una càmera a sota… servirà per fer anar les targetes de colors que hi ha a la caixa? Provant, provant, hem vist que els botons no feien pas res i no ha estat fins que hem llegit el llibre d’instruccions que hem vist que necessitem l’ordinador i un programa especial.
Un cop instal·lat el programa hem començat a provar de veure què s’havia de fer… Hem anat llegint els blocs (que encara no sabem per què són de colors diferents) i els hem anat arrossegant fent, com a la proposta del laberint, una llista d’instruccions. Però el robot no feia res…
Hem vist que calia passar les instruccions a través del cable fins al robot i l’Abraham ha aconseguit que es mogués i digués hola! Però el robot no parava… Què deu haver anat malament? Caldrà mirar les instruccions i refer-les per a arreglar-ho!
“Uala, com has fet que camino?” pregunta el David, “m’ho expliques?”
DESCOBRIM EL LEGO SPIKE PRIME
Despres de coneixer el Tale-Bot i el Codey Rocky, hem descobert que amb el LEGO també podem fer robots que funcionin sols!
Aquest LEGO especial es diu SPIKE i consta, a més de moltes peces i rodes, d’una espècie de caixa amb botons, llums i molts connectors que no sabem ben bé com funcionen. Ens animem a construir cotxes a partir de la base, però ben aviat ens adonem que segurament ens falta alguna cosa perquè, per més que pitgem botons no aconseguim que els nostres artefactes rodin.
Pensant, pensant, recordem el Codey, que només funcionava si li donàvem les ordres amb l’ordinador… Passarà igual amb el LEGO Spike? Mirant la caixa ens adonem que hi ha una adreça web i ens decidim a provar…
Uala! Hi ha totes les peces especials que hi havia a la caixa i descobrim que tenen els noms en anglès: the light matrix, the motor, the color sensor, the distance sensor, the force sensor i el Gyro sensor. Podeu endevinar que fan els peces només pel nom? Nosaltres si!, de fet, si us hi fixeu, s’assemblen molt al català!
Ara només calia investigar per la web a veure si trobàvem les instruccions…
La Laura ens ha guiat una mica (és que la pàgina estava en anglès) però hem vist la pestanya NEW i, al clicar-la ens ha portat a un taulell amb un munt de peces de colors.
Ens hem fixat que cada peça tenia un color diferent, un nom i un logo que estaven associades a les peces especials. Si volem fer avançar els nostres cotxes només caldrà que busquem les peces de motor!
Però, com donem les instruccions? Ens hem fixat que encaixen com un puzle i que la taronja és la peça inicial.
Un cop amb això clar, hem anat investigant i hem aconseguit que els nostres artefactes es moguessin el que nosaltres volíem, s’il·luminessin amb la imatge que havíem dissenyat i que fessin sons! Ha estat molt divertit i interessant!
