La propera setmana, la darrera d’un segon trimestre força llarg, és la que l’Administració ha decidit utilitzar per passar les proves diagnòstiques. Aquestes són les que s’han anat anomenant “proves de competències bàsiques” i que com ja ha quedat més que demostrat, el nom no se’ls hi esqueia massa.
Hem agafat alguns dossiers de les proves d’altres cursos, de les diferents àrees disponibles, i ens hem llençat a provar-les. El repte principal, tenir el temps necessari!!!
I per tal de treballar i guanyar en seguretat, confiança i sobretot en VELOCITAT, hem aprofitat situacions reals de la nostra escola per llegir, comprendre, pensar, resoldre problemes i escriure textos. Així hem utilitzat dos exemples: preparar una possible paradeta per un Sant Jordi i guanyar diners per la sortida a Illa Fantasia i reinstal·lar una nova zona ajardinada al pati. La primera no es podrà fer ja que aquest curs Sant Jordi és el primer dia tornant de Setmana Santa i fins ara no ens hi hem pogut dedicar, ni ho podrem fer abans de plegar. La segona tampoc, ja que el tercer trimestre serà tan curt que només tindrem temps de preparar el comiat. Qui sap si aquestes dues propostes es poden dur a terme el proper any?
El proper dilluns comença la bogeria de les proves. Respirarem, somriurem i farem.
La setmana passada, a projecte de comunitat, vam estar realitzant una crata. Els Tabalugues, tot conversant, ens van informar que a l’Ultramagic hi havia moltes teles, que ens podrien servir per crear la nostra carta de circ. A la carta, per tant, demanem a l’Ultramagic si tenen retalls de teles i ens poden donar . Ens ha agradat molt l’activitat de realitzar la carta, la que els Tabalugues, han ajudat i ensenyat als patufets i als pinotxos a escriure paraules noves, els han ensenyat lletres que no coneixien i fins i tot, que existeixen lletres que no sonen!
“Yo persigo lo que siento. Esencialmente amo al mundo, creo que es bello. Pienso que el proceso de mirar el mundo es bello y si puedo mostrárselo a la gente a través de mi trabajo, lo hago; si falta algo, que así sea, pero es noble perseguir lo que uno siente.”
David Hockney
Esta semana en nuestra lectura compartida, hemos conocido una nueva tipología de texto: la descripción de un paisaje. A menudo, describir algo que no vemos puede parecer una tarea sencilla, pero se convierte en un verdadero desafío cuando el objetivo es dibujar un paisaje a partir de esa descripción. Esta actividad requirió una lectura pausada y comprensiva, donde cada uno de nosotros pudo visualizar en su mente los distintos elementos que aparecían, así como sus colores y texturas.
El artista David Hockney, con su obra “Un año en Normandía”, fue el protagonista de esta actividad. A través de su mirada única, exploramos la belleza de la naturaleza en primavera. Cada grupo, acompañado por un familiar, fueron leyendo, a la vez que aclaraban las dudas que surgían sobre conceptos de orientación espacial como arriba, abajo, derecha, izquierda y en el fondo.
Una vez que todos nos sentimos listos, llegó el momento de dar vida a nuestra interpretación del paisaje. Comenzamos a dibujar, siguiendo las indicaciones del texto.
Al finalizar, realizamos una comparación entre nuestros dibujos y la imagen del cuadro original, que habíamos mantenido guardada en un sobre. Todos los grupos nos sorprendimos del resultado ya que se asemejaba bastante a la obra del artista.
Una vez más, queremos agradecer a todas las familias que participaron en esta tarde de lectura compartida.
We discovered that today it is a very special day in the United Kingdom and in the United States of America… today it’s April Fool’s day!
On this day, it is common that everybody plays jokes or tricks to make fun and have a laugh, even companies and newspapers! It is quite fun to read or watch the news today because you have to guess what article is fake.
This is precisely what we did today, we read a lot of real articles (adapted but real) that appeared on the news and we had to guess which two were real. It was not as easy as it seemed! Can you guess the two real ones?Click and have a go!
Reading together to distinguish the fake from the real ones, we realised that the important part was to get the general idea. It was not so important to know all the words in the text because only knowing the key words (which we can translate with the use of dictionaries) and the images that go with it we could guess most of it.
The strategies we used were very different when we had to answer the questions about specific information. In this activity, we had to select first the correct article to locate then the information using the key words.
“L’aprenentatge és experiència, la resta és informació”, Albert Einstein.
Quan les Alícies ens hem centrat en la recerca d’un tancat pel jardí, hem arribat a la conclusió que en necessitem de dos tipus: un per tancar la zona del sorral i un altre per senyalitzar la zona de jardí. Aquesta decisió provoca que hàgim de tornar a baixar al jardí i tornar a prendre una mesura important; la llargada del sorral.
Aquest cop, però, som més ràpids. Ara ja dominem la col·locació de la cinta mètrica, sabem ajudar-nos i llegir les mesures que apareixen. Ho tenim: la llargada del sorral és de 10 metres i 46 centímetres. Podem tornar a la classe.
La mesura de l’amplada ja la teníem d’aquella primera vegada que vam prendre mesures, la recuperem de la documentació de la llibreta i la compartim en veu alta: l’amplada del sorral és de 276 centímetres.
“I ara què hem de fer per saber els metres de fusta que necessitem per tancar el sorral?”, preguntem. I la resposta no es fa esperar, “Hem de sumar-ho tot!”, responen una majoria. Les Alícies ho veuen fàcil, i com ara estem engrescats i engrescades amb les sumes en aranya, ja imaginem emocionats aquesta suma de tres sumands. Però, atenció! Tenim dues mesures en centímetres i una en metres, “Podem sumar metres amb centímetres?”… la resposta sembla negativa, però dubtem, i posem un exemple: “Podem sumar patates amb cogombres?”… Ara sí, la resposta és clara, “NO!”.
Se’ns planteja una situació matemàtica complexa, passar de metres a centímetres, hem de transformar els 10 metres en centímetres per poder sumar totes les mesures. Comencem recordant aquell saber que ja havíem treballat: en un metre hi ha 100 centímetres. I busquem un material per poder representar aquesta equivalència, un material que ens ajuda a posar imatge a conceptes que a priori poden ser difícils de comprendre. Agafem els reglets de les centenes i anem representant metre a metre la conversió a centímetres. Alhora, anem sumant de 100 en 100. Aquest procés l’anem construint entre tots lentament, incidint en la comprensió i interpretació del que estem fent. Les mestres tenim clar que aquest aprenentatge és complex i que, segurament, caldrà buscar altres situacions en què calgui fer aquesta conversió per tal d’interioritzar aquest procés, però sempre hi ha una primera vegada i és aquesta que se’ns planteja. A més a més, sorgeix fruit de la necessitat, i això sempre és una oportunitat.
Finalment arribem al resultat: 10 metres són 1000 centímetres. Però abans juguem amb el llenguatge matemàtic, exagerem la vocalització de cada paraula per perdre la por als números grans… “DOOOOOS CENTS, TREEEEES CENTS, QUAAAAATRE CENTS”… En realitat, el nom dels números ja ens donen pistes de com s’escriuen… “CIIIIINC CENTS, SIIIIS CENTS, SEEEEET CENTS, VUUUUIIIIT CENTS, NOOOOUUUU CENTS”… I arribem al DEU CENTS! Però no, el DEU CENTS no existeix, podria dir-se així, però tenim una altra paraula, el MIL. I un cop tenim els metres transformats, afegim els centímetres de la llargada que ja teníem, 46. Finalment arribem a tota la mesura de la llargada: 1046cm.
Amb totes les mesures en centímetres podem passar, ara sí, a fer la suma en aranya de les tres mesures. Aquesta suma la fem junts a la pissarra, és la primera vegada que la fem amb tres sumands i són números grans. Aquest càlcul ens ajuda a parlar de la importància de ser endreçats i endreçades quan descomposem, així com quan fem les teranyines buscant les sumes fàcils entre nombres. De l’ordre dependrà l’èxit en el resultat, per tant, calma i atenció. De mica en mica anem desenvolupant-la fins a aconseguir el resultat final: 1598cm. Algunes Alícies veuen clarament els 15m i 98cm, i ens adonem que pràcticament això són 16 metres i ho arrodonim. Ara bé, si ens fixem en el nostre sorral, tenim dues files de llistons de fusta per tal de tenir certa alçada i que no s’escapi la fusta. “Necessitem el doble de fusta!”, responen alguns. I compartim què vol dir això del doble i com trobar-lo, finalment acordem que demanarem 32 metres de fusta per tancar el sorral. Aquest tancat el demanarem a Fustes Closa, una empresa que tenim a prop. Quant ens costarà?…
És dilluns i com cada inici de setmana els rovellons estem desitjosos d’explicar les nostres aventures de cap de setmana.
Diversos infants ens conten que han anat al bosc a buscar espàrrecs i, fins i tot, un d’ells ens ensenya un fòssil que ha trobat. En un racó de l’aula hi ha ubicada la imatge del bosc del mas i les paraules d’allò que la família del Rovelló en podia aprofitar: llenya, bolets, espàrrecs, animals, fruits silvestres, pinyons… I és precisament aquest escenari, el bosc, el que ens dona peu a explicar la nova aventura del nostre gosset estimat.
Veiem una imatge projectada a la pissarra digital mentre escoltem la història. Els referents visuals ajuden a contextualitzar i a comprendre un relat on succeeixen diferents accions. Un cop acabada l’escolta és moment de recordar i ordenar els esdeveniments. I un alumne comenta:
– Però a la sèrie de la tele la guineu enganya al Rovelló i no n’atrapen cap!
La curiositat i les ganes porten alguns infants a veure els capítols a casa, avançant-se i, sobretot, sent incapaços de diferenciar el vertader relat de Josep Vallverdú amb l’adaptació per la televisió. Per aquest motiu, en aquest cas, també aprofitem per buscar similituds i diferències, i dur a terme una activitat de comprensió lectora.
EL BOSC DEL MAS
Per la part plàstica, aquesta vegada tenim una proposta ben diferent, fer un mural col·laboratiu del bosc del mas, l’espai on el Rovelló descobreix la rovellonera i corre darrere la guineu.
Per començar, estenem un gran paper d’embalar de costat a costat de l’aula, i ens posem a dibuixar! Aquesta serà la nostra pàgina de l’àlbum col·lectiu. En lloc de triar un dibuix individual, la composició final es convertirà en un mosaic artístic del qual en traurem set cromos.
Cada un de nosaltres comença des d’un punt concret, però aviat veiem qui necessita ajuda en algun moment del procés, qui es mou per l’espai amb curiositat i qui busca inspiració per aportar idees noves. A més dels arbres que ompliran el paisatge, dibuixem el cau de la guineu amb els seus tres forats, les tres fogueres, rovellons, papallones, llebres i esquirols.
No podem oblidar que el Rovelló, durant la seva aventura, travessa un petit rierol. Hi haurà un grup d’infants que s’organitzaran per deixar constància d’aquest moment especial.
A la tarda, afegim color a les nostres creacions amb pintures, transformant el nostre bosc en un espai ple de vida.
El resultat final ens encanta! Sumar creativitat i esforç ha estat fantàstic!
A mesura que avancem en la lectura dels diferents capítols del llibre “El Rovelló”, ens endinsem en noves aventures que ens fascinen cada vegada més. En el capítol titulat “El gall i la tombarella”, el nostre estimat protagonista, Rovelló, continua la seva investigació per descobrir racons desconeguts de la masia.
Un dels espais més intrigants és el galliner, on el gosset, recordant els primers moments d’aventura i el tast d’un ou campestre, intenta sense sort atrapar-ne algun. Aquesta experiència ens recorda el camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam tenir l’oportunitat de donar menjar a les gallines i recollir els seus ous.
En aquest capítol, també sorgeix una conversa sobre la por. Inspirats pel Rovelló, alguns infants comparteixen les seves inquietuds envers els animals, fruit de la seva experiència. Verbalitzar aquests sentiments ens ajuda a entendre’ls millor.
A mesura que seguim el relat, descobrim que el Rovelló, decideix fer una tombarella per aconseguir menjar, una de les seves grans passions. Nosaltres també en sabem fer: endavant, enrere, laterals… i ens encanten les que fem al llit elàstic, als matalassos del gimnàs, al pati o fins i tot a la piscina!
Tenim tantes ganes d’ensenyar-nos-ho que anem al gimnàs i provem de fer de Rovellons. Ens ho passem d’allò més bé i recordem que aquesta gran gesta del gosset no serà anecdòtica, sinó que ben aviat el posarà en un bon embolic!
La Cooperativa ja treballa a tot drap en els seus diferents departaments: elaboració de tríptics, entrades, vestuari, escenografia, vídeo-muntatges, supervisió, publicitat, etc.
Cadascú s’encarrega d’una tasca junt amb un equip al costat. El treball cooperatiu ajuda als infants a organitzar-se, compartir idees, prendre decisions, recolzar-se els uns als altres, a ajudar-se quan tenen un problema… tot un seguit de valors i actuacions que els fa créixer com a persones dins de la nostra societat.
I és així com funciona CooperaPrince, cada sòcia i soci té un paper, una responsabilitat i en desenvolupa un treball, a part, també, de ser els actors i les actrius de la funció on estan aprenent a fer impros per assajar i elaborar una petita part del guió.
Per tal de poder fer la maqueta del nostre pati, primer cal que fem una llista amb tot el material que necessitem. Entre tots i totes pensem com podrem fer cadascun dels espais del pati i quins materials ens aniran millor per construir-los.
Un cop els tenim ben clars, cada infant escriu el nom dels materials d’un dels elements del pati en un full i després els ajuntem tots per poder anar a buscar la propera setmana els materials a l’aula de rebuig de l’escola.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup de projectes.
Finalment la pluja ens ha deixat anar a tots els parcs que ens quedaven per poder comprovar si tenien els cartells o no.
Un cop tenim tota la informació recopilada, la traspassem al quadre de doble entrada. Ara ja podem veure clarament quins cartells tenen cadascun dels parcs de Vilanova i quins els hi falten. En la columna d’observacions hem pogut anotar totes aquelles coses que ens han cridat l’atenció i que creiem que són important tenir-les en compte i que els hi mostrarem a la regidora d’educació.
Podeu trobar més fotografies a la carpeta 26 del projecte d’aula.
