QUÈ EN SABEM DEL MÓN?

“El món no és tal com és, sinó tal com el pensem.” — Immanuel Kant

Avui els nens i nenes del grup Q, de Quítxua, i L, de Lapó, hem compartit una proposta que ens ha convidat a mirar el món amb altres ulls. L’objectiu ha estat pensar en tot allò que sabem del món i prendre consciència de com construïm aquest coneixement.

Hem començat amb una reflexió individual: cada infant ha pensat què sap —o què creu que sap— del món que l’envolta. D’aquest exercici n’ha sorgit una llista llarga i diversa, que després hem ampliat conjuntament escoltant i incorporant les idees dels companys i companyes. Aquest procés ens ha ajudat a adonar-nos que sabem moltes coses del món, sovint sense ser-ne del tot conscients, i que, alhora, encara ens queda molt per descobrir.

A partir d’aquest primer exercici metacognitiu, ens hem organitzat en petits grups per transformar totes aquestes idees en una creació artística col·lectiva. Les produccions han estat tan variades com significatives: un grup ha comparat el món antic i el món actual, un altre ha explorat la dualitat entre el bé i el mal, un tercer ha representat el passat i el futur, mentre que un altre ha visualitzat el cel, l’espai, la natura, la ciutat i el mar com a parts interconnectades del món. Finalment, un darrer grup ha triat tres idees que, per a ells, també expliquen el món: els romans, la injustícia i el menjar.

Aquesta activitat ha permès als infants expressar-se amb creativitat, donar forma a les seves idees, cooperar i comunicar-se, i sobretot descobrir que el coneixement del món és plural, compartit i en constant construcció.

QUÈ S’AMAGA DARRERE ELS PUNTS?

Vivir bien es, cada vez más, una compleja operación de cálculo. El mundo que nos rodea evoluciona constantemente y nos pone a prueba evaluándonos, tentándonos, desinformándonos. Y usa para ello la poderosa arma de los números.

La tecnología, la prospectiva, la medicina, la comunicación, todo cuanto nos afecta, en suma, contiene grandes dosis de cuantificación, ante lo cual estamos indefensos.

Pero no hay por qué resignarse. Deberíamos plantar cara, dar respuestas, descubrir una nueva manera de mirar las cosas, lo cual es una bella forma de ensanchar nuestros horizontes.

Cita de Contar bien para vivir mejor

Claudi Alsina

Aquest cap de setmana ha mort en Claudi Alsina, un mestre, matemàtic i gran divulgador que intentava canviar la mirada de les persones envers les matemàtiques. Per a ell, serveixen per descobrir les meravelles del món i és en aquest sentit que les feia viure. Gràcies per tot!.

Aquest divendres hem viscut la primera jornada d’enguany de les Martamàtiques en Joc, i en aquesta ocasió hem partit de la reflexió al voltant d’una promoció dels supermercats Esclat. Una mirada a la vida quotidiana que ens servirà per reforçar la construcció de frases matemàtiques com a construcció i comunicació del món que ens envolta.

Amb les famílies hem iniciat una tasca que finalment hem acabat les Matildes soles, posant en relació i compartint les descobertes de cada grup.

UN DIA COM A HOMO ERECTUS

“L’evolució humana és una història escrita en ossos, pedres i en els paisatges que els nostres avantpassats van trepitjar.”
Louis Leakey

Avui la comunitat de mitjans hem realitzat una sortida al bosc que ens ha permès viure una experiència d’aprenentatge profundament significativa. L’objectiu de la jornada ha estat posar-se en la pell d’homes i dones Homo erectus, tot recreant alguns dels reptes quotidians que aquests primers humans havien d’afrontar per sobreviure i prosperar en comunitat.

Per iniciar l’activitat, ens hem organitzat en cinc grups, cadascun dels quals representava una tribu diferent.  Aquesta estructura tribal ha facilitat el treball col·laboratiu i la presa de decisions compartida.

Una de les tasques de les tribus ha estat localitzar un espai adequat per establir-hi el campament: un indret amb ombra, arbres, tranquil·litat i, sobretot, que fos segur per a tots els membres del grup, un espai òptim per viure-hi. 

Un cop triat el campament, cada tribu ha construït l’espai on viurien. Recollint pals, troncs, fulles i pedres, els infants han dissenyat i aixecat petits refugis que havien de protegir-los de possibles adversitats del medi.

Els Homo erectus no haurien pogut progressar sense l’ús d’eines, i per aquest motiu, a partir de pedres i pals, i imaginant com els podien picar o transformar, cada tribu ha elaborat eines bàsiques per tallar, rascar o obrir elements de la natura.

Mantenir el foc també era una tasca fonamental en la vida de qualsevol grup prehistòric. Per aquest motiu, han buscat branquetes, fulles seques i pedres per decidir on situar el foc i imaginar quins aliments hi cuinarien. 

En un altre repte, les tribus han recorregut el bosc cercant fruits, fulles i llavors, que després han classificat pensant com podrien ser cuinats. Paral·lelament, han observat l’entorn per identificar-hi rastres d’animals: petjades, plomes, pinyes mossegades, forats o sons que indiquessin la presència de fauna. 

I a través d’aquesta immersió al passat, hem pogut reflexionar sobre les dificultats de la vida d’aquell temps i de la importància del treball conjunt per superar els reptes quotidians.

ENS VAN SORGINT DUBTES!

La setmana passada vam anar al Bruc i prèviament a la sortida vam rebre una carta dels infants de primer de primària, per convidar-nos a gaudir del seu bosc.

Avui recordem la sortida i creiem que és important d’enviar-los una carta als nens i nenes de l’escola del Bruc per donar-los les gràcies pel gran dia que vam passar i per mostrar-nos el seu bosc i les activitats que ells fan allà.

Què us va cridar l’atenció de la sortida? (Mireia)

  • Hi havia molts ocells.
  • Buscar les petjades d’animals.
  • Posaven les motxilles lligades d’una corda.
  • Era per no aixafar els insectes.
  • No, era perquè les motxilles no s’embrutessin.
  • També era perquè els insectes no entressin a les motxilles.
  • Hi havia unes cordes de color groc, que ens indicaven que no podien passar.
  • Hi havia un lloc amb paper de wàter, una tovallola i un pot amb aigua i sabó, per rentar-nos les mans després de fer pipi.
  • Era on havíem de fer pipi.
  • També hi havia una bossa per tirar papers i les peles de fruita.
  • Hi havia jocs, però jugava qui volia.
  • Havia un joc que era una ouera amb unes fotos i havies de buscar el què hi havia en les imatges.
  • Hi havia un joc que era de fer trenes amb llana.
  • Hi havia un lloc on una mestra explicava un conte.
  • Per recollir les mestres feien el soroll d’un mussol.
  • Els nens i nenes si es feien mal, cridaven com un llop.
  • Els jocs estaven envoltats d’una corda.
  • En van regalar petjades.

Aprofitant que recorden l’obsequi que ens van fer, mirem les petjades que estan dins una bossa que posa “Mamífers de Montserrat”.

Què vol dir la paraula mamífer? (Mireia)

  • Que viuen en el bosc.
  • Són els animals que tenen mames.
  • Nosaltres som mamífers? (Mireia)
  • Noooooo, nosaltres no som animals!!!!

Mica en mica ens van sorgint temes molt interessant per poder investigar.

Fem la carta pels nens i nenes de Bruc. D’un en un anem escrivint paraules, uns amb més ajut i d’altres amb més autonomia. Un cop acabada la posem dins un sobre i li donem a l’Einar perquè li doni a la seva tieta que treballa allà.

Com que ens han sortit diverses preguntes interessants, decidim fer una nota a les famílies perquè ens ajudin a buscar informació de dos temes que ens hem plantejat:

  • Les plantes tenen vida?
  • Nosaltres som mamífers.

A veure si la propera setmana podem aclarir dubtes!

Lectura en MAJÚSCULES

“Un bon llibre no és aquell que pensa per tu, sinó aquell que et fa pensar.” James McCosh

La lectura és una de les eines més importants que tenen els infants per aprendre i créixer. Llegir cada dia, encara que només sigui una estona, els ajuda a desenvolupar el pensament, a entendre millor el món que els envolta i a guanyar autonomia en el seu aprenentatge. 

Quan un infant llegeix de manera habitual, amplia el seu vocabulari descobrint paraules noves, millora la fluïdesa lectora i li resulta més fàcil comprendre els textos. Aquesta comprensió és clau no només per a les activitats de llengua, sinó també per entendre enunciats i problemes d’altres àrees com les matemàtiques o el coneixement del medi. A més, la lectura estimula la imaginació i la creativitat, obrint la porta a històries, personatges i mons que ajuden a pensar i a crear.

Pels Tintins, la lectura deixa de ser només “aprendre a llegir” per convertir-se en “llegir per aprendre”. Per això, des de l’escola és molt important dedicar una estona de lectura matinal cada dia. Aquest moment de lectura es fa de diferents maneres: llegint el bloc, llegint llibres en diversos idiomes o treballant comprensions lectores relacionades amb els temes que treballem a l’aula. A més, aprofitem aquest espai per fer un treball exhaustiu amb el diccionari, que ens ajuda a ampliar el vocabulari i a entendre millor els textos.   

Per altra banda, compartir aquests moments en família, comentar llibres o simplement parlar del que han llegit ajuda els infants a agafar gust per la lectura i a convertir-la en un hàbit positiu i significatiu que els acompanyarà sempre.

PRIMERES IDEES

Comencem el projecte de comunitat “BOSC VIU” i els hi preguntem en els nens i les nenes que els agradaria treballar.

Establim una conversa:

  • Podem explorar tots els boscos de Vilanova.
  • Podem buscar “bitxos” del bosc. N’hi ha molts que estan vius.
  • Si no sabem el seu nom els hi podem preguntar a les Alícies que són experts.
  • La meva germana m’ha dit que no es diuen bitxos, perquè un bitxo és un pebrot petit que pica molt.
  • Podem observar les plantes del bosc, i les herbes.
  • També podem observar la forma dels troncs.
  • Podem buscar bolets. Hi ha de bons i de dolents.
  • Podem agafar fulles de terra.
  • A tots els arbres els cauen les fulles? (Mireia)
  • Siiiiii
  • No!, Alguns no els hi cauen perquè a l’hivern fa molt fred i els ocells es poden tapar.
  • Podem observar que hi ha fulles que quan les toques treuen sabó.
  • Podem observar els ocells i portar-los menjar.
  • Que mengen? (Mireia)
  • Cucs.
  • Mengen allò que vam posar dins dels malabars el curs passat.
  • Com els hi donarem menjar? (Mireia)
  • El posarem als arbres.
  • Haurem d’agafar una escala.
  • Podem deixar el menjar a sota i els ocells l’agafaran. Nosaltres ens amagarem perquè no ens vegin.
  • Els animals que trobem ferits en el bosc els hem de portar al veterinari.
  • La meva veïna té un ocell ferit i el cuida.
  • Hi ha algú que cuida el bosc i els seus animals? (Mireia)
  • Els forestals.
  • Els bombers també, apaguen els focs quan es cremen.
  • El meu pare és bomber i apaga els focs.
  • Els ocells quan veuen un foc marxen volant.
  • Les ovelles també cuiden el bosc perquè es mengen les herbes, que són les que provoquen el foc.
  • Tot això que heu dit; plantes, arbres, insectes, bolets, animals, flors, estan vius? (Mireia).
  • Sí, però els arbres quan els tallen es moren.
  • Els insectes quan els xafen també es moren.
  • Els arbres no tenen vida perquè no tenen ni ulls, ni boca.
  • Això no és veritat. Tot no és com nosaltres.

Creiem que és important primer descobrir que té vida en el bosc i que voldrem investigar.

Després d’aquesta interessant conversa fem un dibuix de la sortida del bosc, a veure si ens sorgeixen noves idees.

La conversa és una de les eines fonamental per al desenvolupament integral dels infants. Mitjançant el diàleg els nens i nenes aprenen a expressar idees, sentiments i necessitats, a escoltar els altres amb respecte i a construir significats compartits. Conversar fomenta l’adquisició i ampliació de vocabulari, la millora de la pronunciació i la coherència del discurs, així com l’estructuració del pensament i la creativitat.

“La conversa és l’art de pensar junts.” — Malcolm Forbes

Podeu trobar més fotografies a la carpeta del nostre grup de projecte.

WHATSAPP I TROMPETA

El Toni, conserge, ens porta una carta a la classe i ens diu que l’ha trobada a la bústia de l’escola. L’obrim ràpidament i la llegim entre tots i totes. Estem molt emocionats perquè és del Bernat i ens diu que es va posar molt content en rebre la nostra carta i que vindrà molt content a participar en el nostre vídeo.

Ens explica que necessita saber quina cançó ha de començar a practicar. Entre tots pensem com li podem respondre. Una Tabaluga diu que li podem enviar un WhatsApp, i decidim escriure en un paper el nom de la cançó, fer-li una foto i enviar-la pel mòbil. Així ho fem i el Bernat ens ha respost ràpidament dient que es posarà a practicar amb la trompeta.

Amb aquesta activitat tornem a veure com les tecnologies ens ajuden a comunicar-nos, a compartir informació i a preparar tot perquè el nostre vídeo sigui un èxit. Estem molt contents i motivats perquè aviat tindrem el Bernat tocant la trompeta amb nosaltres.

SUMEM TALENTS

Després d’haver fet el càsting musical i d’haver valorat tots els participants amb puntuacions de l’1 al 3, ha arribat l’hora de fer el recompte dels vots per saber qui serà el guanyador o guanyadora de cada instrument.

Per començar, hem preparat un quadre de doble entrada on hem col·locat totes les puntuacions. D’aquesta manera les podem veure molt millor i comparar-les amb facilitat. Un cop totes les puntuacions han estat col·locades al quadre, hem començat a fer el recompte final.

Per ajudar-nos a entendre millor les quantitats, hem posat al costat de cada número tantes peces com punts tenia cada infant, i també el mateix número de gomets, per comprovar si realment érem conscients de la quantitat. Després, hem ajuntat totes les unitats que tenia cada participant per saber quants punts tenia en total.

Quan ja tenim els resultats, provem de transformar-los en desenes i unitats. Ha estat un repte molt interessant i enriquidor. En aquesta sessió ens ha vingut a ajudar l’Aránzazu, que ens ha ensenyat a entendre millor les quantitats i el funcionament dels reglets. Ens ha agradat molt poder manipular-los i veure com ens ajuden a visualitzar els nombres.

Finalment, amb totes les puntuacions sumades i ben ordenades, ja hem pogut veure quins són els guanyadors i guanyadores de cada instrument.

Per acabar, i per comprovar si tots i totes han entès bé la idea de quantitat i la composició dels nombres en desenes i unitats, cadascú ha pogut representar gràficament en un full qualsevol dels resultats. Així hem pogut observar com ho entenem i com ho expressem.

Amb aquesta activitat els Tabalugues han identificat, comparat i representat quantitats en una situació concreta del projecte, utilitzant progressivament els nombres com a eina per expressar, comptar i comunicar les seves observacions.

“La matemàtica consisteix a descompondre el complex en parts simples.” — Henri Poincaré

COMENCEM!

Aquesta setmana hem començat els Projectes de Comunitat i hem tingut l’oportunitat de conèixer els nens i nenes amb qui compartirem l’aula cada dimecres d’aquest curs.

El nostre projecte es diu Bosc Viu i està pensat per apropar-nos a la natura i descobrir els seus secrets. Hem començat mirant les fotografies de l’excursió que vam fer al bosc la setmana passada. Una de les fotografies que més ens ha cridat l’atenció, de les troballes que vam fer, ha estat la d’un cargol, que ens ha servit per cantar tots junts la cançó “El cargol treu banya”.

Després, amb molta creativitat, hem fet un dibuix on hem pintat un bosc amb arbres, plantes i animals amb pintura. El resultat ha estat un mural molt viu i colorit, que ens recorda que aprendre junts pot ser molt divertit!

Així comença Bosc Viu, un projecte que ens ajudarà a descobrir la natura i a créixer plegats.