COMPREM FLORS PEL PATI

Rosa10/02/24  

La comunitat de petits volem omplir el pati de colors!

Els i les Tabalugues ens hem encarregat d’anar a la floristeria a comprar flors. Quan hem tornat, les hem deixat al pati a punt de plantar-les en unes torretes que ja tenim preparades.

La setmana vinent, els i les Tabalugues tenim una tasca a fer sobre càlcul i numeració, tenint en compte que hem comprat deu plantes. Recordarem el cost total que ens va dir la senyora de la botiga que valien les plantes i comprovarem quantes monedes d’un euro hem necessitat per poder-les comprar.

 

PENSEM UNA NOVA ESCENA

Rosa10/02/24  

Aquesta setmana comencem a pensar idees per la següent escena del nostre espectacle. A poc a poc anem aprenent els diferents diàlegs que hem de dir cada un de nosaltres.

Els divendres a la tarda dediquem una estona a assajar. D’aquesta experiència anem adquirint un munt d’aprenentatges que ens fan créixer  i ser conscients del que estem fent en el moment; ens cal estar amb silenci, saber esperar i escoltar als companys i companyes quan diuen el seu diàleg. També hem d’observar i valorar la interpretació dels altres. Així mateix, ens hem d’esforçar perquè tots i totes volem que l’espectacle surti bé i es reflecteixi el treball diari que hem anat fent al llarg del projecte. Finalment, si tenim en compte tot això, ens cal acompanyar-ho amb un ingredient molt important, la paciència.

Val a dir, que els i les tabalugues estan molt motivats i motivades i el seu interès ens el demostren amb les seves bones idees!

I fins aquí us podem explicar … tal com ja us han comentat els i les tabalugues, no us podem donar més detalls de la sorpresa que estem preparant!

 

EXPERIMENTEM AMB ELS DIFERENTS INSTRUMENTS DE PES

Mireia Roca09/02/24  

M’ho van explicar i ho vaig oblidar;

ho vaig veure i ho vaig entendre;

ho vaig fer i ho vaig aprendre.

Confuci

A la Rotllana, cada grup d’experts ens han explicat com funcionen cada un dels diferents instruments de pes que tenim a la classe. Una cosa és que ens ho expliquin i veiem com funcionen aquestes eines i, una altra molt diferents és experimentar de primera mà el seu funcionament. 

Ens vam trobar amb el nostre grup i vam estar pesant diferents objectes amb cada una de les bàscules i balances per poder aprendre com funcionen cada un dels instruments. En una graella, enganxada a la llibreta, vam recollir el pes dels objectes. 

Per acabar, a la Rotllana vam posar en comú els resultats obtinguts amb la pesada dels diferents objectes.  

Ara ja ens hem demostrat que coneixem i sabem fer servir aquests instruments per poder pesar el què necessitem a l’hora de fer farina. 

LES TANITS VOLEM CREAR LA RÀDIO DEL MARTA MATA

Cristina Vargas09/02/24  

Les Tanits tenim un nou repte entre mans!

Després d’acabar la nostra part del conte col·laboratiu, vam trobar-nos per pensar quin projecte d’aula volíem. Vam recuperar algunes converses del primer trimestre per adonar-nos que els nostres interessos giraven al voltant del món i les notícies, l’Aitor ens va fer memòria recordant el terratrèmol del Marroc del qual parlàvem al setembre amb molta emoció; ens agrada saber que està passant i el perquè. Però, posem sobre la taula una necessitat que per nosaltres és molt important; saber parlar projectant la veu i controlar els nervis quan exposem davant dels altres. Aquest curs promocionem i no perdem de vista aquest moment, tenim clar que hem de saber transmetre i compartir la nostra promesa davant la resta de l’escola i les famílies.

“Quin projecte podríem fer que ens ajudi a millorar la manera com ens expressem davant els altres i alhora ens permeti estar al dia del que passa al món?”, ens pregunta la Cristina. “Podríem fer un telenotícies!”, comparteix el Jon Ruiz. Ens emocionem amb la idea i sumem idees que ens venen al cap. Alguns manifesten que podríem sortir per televisió inclús!

Dies més tard reprenem la nostra conversa, hem pogut madurar les idees inicials i compartim altres punts de vista. Toquem de peus a terra per adonar-nos que no podrem sortir per televisió, almenys no per alguna d’aquestes que veiem des de casa. Pensem en altres mitjans de comunicació que ens ajudarien a treballar les nostres inquietuds i sorgeix la ràdio. Algunes Tanits comparteixen que per la ràdio es poden fer moltes coses, altres expliquen que coneixen altres escoles que en tenen i, sense adonar-nos-en, sorgeix una altra possibilitat. “Podríem fer una ràdio a l’escola!”, diuen alguns.

A la pissarra anem anotant els punts forts de fer un telenotícies i els punts forts de crear una ràdio a l’escola. En qüestió de 5 minuts, la banda de la ràdio ens queda repleta de possibilitats. Ho tenim clar; “Volem crear la ràdio del Marta Mata!”, i el més bonic és que tots i totes estem d’acord! Ràpidament, engeguem la nostra xarxa de coneixements per endreçar totes les idees i propostes que tenim a la pissarra: pensar un bon nom per la ràdio, ubicar-la dins l’escola, comprar el material que necessitem, anar a veure alguna ràdio i conèixer experts que ens assessorin…

I un cop tenim les idees endreçades, passem a l’acció, hem d’aprofitar la il·lusió i motivació del moment! Com ara ja tenim les nostres adreces electròniques personals, agafem Chromebooks individualment i busquem un correu que la Cristina ens ha enviat amb un enllaç per descobrir la ràdio escolar de tres escoles diferents. Ens posem auriculars i anem escoltant els diferents programes mentre a la llibreta anem anotant idees que ens agraden i altres curiositats que podríem aprofitar. Després, les posem en comú en gran grup i prenem nota!

ON TOT COMENÇA: OBSERVEM EL NAIXEMENT DEL BLAT

Mireia Roca08/02/24  

Les llavors dormen en el secret de la terra, fins que a una d’elles se li ocórrer la fantasia de despertar.

Antoine de Saint-Exupéry

En una entrada anterior, us vam explicar que vam estar pensant d’on sortia la farina. Bé doncs després, vam descobrir que dins de l’espiga de blat hi ha la llavor o el gra de blat que un cop seca, si la xafes, apareix la farina. No obstant això, si aquest gra de blat el plantes sorgeix una nova planta de blat, del qual hem estat treballant el seu creixement: Germinació, Brot, Afillament, Floració i Sega. 

Un dia la Blanca ens va portar una petita plantació de grans de blat que va fer a casa seva i ens vam engrescar a fer la nostra pròpia plantació de blat. Cadascú portarà un pot transparent i serà l’encarregat de cuidar el seu planter. El material que necessitem és:

Cadascú va anar seguint el procediment que la Blanca ens va anar indicant i després ho vam escriure a la llibreta descobrint el TEXT INSTRUCTIU, que és aquell que t’explica com fer una cosa i què necessites. 

Un cop plantades les nostres llavors, hem triat un lloc idoni de la classe perquè puguin estar, al costat de la finestra i hem tancat un radiador per a què no tinguin tanta calor. Ara ja toca cuidar-les mantenint el paper de cuina humit i observant cada dia com estan. 

Per tal de registrar el seu creixement, a la llibreta hem enganxat una graella on recollirem les dades del creixement de la planta de Blat. 

Serem capaces de cuidar-les i afortunades d’aconseguir veure créixer l’espiga de Blat? 

 

MATEMÀTICAMENT

Ivet Dominguez08/02/24  

Amb el repte encetat d’aconseguir un jardí vertical per enverdir una mica més la nostra escola, fa dies que treballem amb els nostres dissenys. Partint d’una fotografia inicial de la paret a transformar, ens imaginem quins suports, estructures o solucions podran sostenir les plantes o vegetació que anem pensant. Surten idees diverses com posar prestatges, gelosies, ganxos, malles… de materials diversos com la fusta, l’acer, la canya, el plàstic, alguns amb contenidors tipus torretes, saquets, dipòsits… Una segona part dels dissenys és pensar en el tipus de planta i les seves caracteristiques: que pengi o trepi, de fulla perenne o caduca, que sigui més o menys resistent a l’aigua (que en tenim poca!), amb o sense flor… una infinitat d’oportunitats a pensar. I després, quin cost aproximat podria tenir el nostre disseny personal? Entrem en la part pràctica i operativa del projecte, és possible i viable allò que cadascí ha pensat? Fem una simulació del pressupost personal!

A partir d’aquí ens sorgeix la necessitat de veure mesures, quantitats, preus d’allò que hem pensat i dibuixat. Ens aturem extensament per parlar més a fons de les unitats de mesura. Quines coneixem? Per què n’utilitzem unes o altres? Passa alguna cosa semblant amb el pes, el volum, el temps? Construïm una taula amb les unitats de mesura que coneixem (fins i tot els bytes), parlem de les equivalències, capacitats, superfícies i com no, del metre quadrat! Ens deixem uns dies per investigar les mesures d’un espai que coneixem molt bé: la nostra habitació. Provem de dibuixar-ne el plànol, tot enfadant-nos per descobrir els costats i quants metres quadrats té. Parlem d’arrodonir per facilitar càlculs i, entre tanta paciència, la Martina ens presenta un prototip que ha fet, de manera senzilla però molt explicativa, del què representa un metre quadrat aplicat en una superfície.

Tot el camí que anem visquent, ens ajuda a entendre, decidir i aplicar per provar de fer. Cada cop som una mica més a prop del nostre propòsit. A l’aula compartim i pensem les paraules de la doctora en matemàtica, Clara Grima: “Las matemáticas son un juego maravillosos y poderoso: son lo que tienen que ser. Son el lenguaje que describe nuestro mundo, son una forma de razonar con lógica y elegancia. Son la forma de entender nuestro universo.¡Que las matemáticas te acompañen!”.

 

FEM DE CUINERS I CUINERES

Mireia Puig07/02/24  

Com que el Capità Vitamines en la seva última aventura ens va dir que la verdura era molt bona i que donava molta força i així no ens posaríem malalts ni malaltes, decidim anar a comprar verdura i fer uns purés a la classe.

Aprofitant que sortim per anar a comprar el planter per l’hort, ens apropem a Cal Morera a comprar la verdura que vam apuntar a la llista de la compra; carbassó, pastanaga, patata i ceba.

A la tarda ens hem col.locat els davantals i hem fet de cuiners; hem pelat la verdura, l’hem tallat, hem posat la sal dins l’aigua i hem fet servir la batedora per fer dos deliciosos purés. Un de carbassó i un altre de pastanaga.

Mentre estàvem fent de cuiners i cuineres, han vingut a la classe un grup de projectes de la comunitat de mitjans a demanar-nos una cosa, i quan han vist el puré ens han dit si el podrien tastar, i nosaltres que som molt amables els hi hem dit que quan estigués acabat els convidaríem.

I dit i fet, quan hem tingut els purés enllestits, hem anat a la seva classe i plegats ens els hem menjat. Estaven molt bons i no ha quedat ni una miqueta!

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 7 i 8 del projecte d’INFADIMED.

 

ENS PREPAREM PER LA NOVA TROBADA AMB ELS NOIS I NOIES DEL TALLER ÀURIA

Mireia Puig07/02/24  

Aquest dijous tornaran a venir els nois i noies del taller Àuria, i és per això que hem de començar a preparar totes les coses que ens van demanar; el planter d’enciam, la terra per omplir l’hort i la regadora.

Com que el Toni (conserge) té moltes coses, li anem a demanar si té alguna d’aquestes tres, i ens diu que té terra i regadores. Ens dóna dues regadores petites que ens aniran molt bé i ens porta a la classe tres sacs grans de terra.

Per poder anar a comprar el planter d’enciam, primer cal fer la llista de la compra perquè no ens despistem, ja que volem anar a comprar el planter, però volem aprofitar la sortida per anar també a Cal Morera a comprar verdura.

D’un en un anem buscant quina lletra toca escriure, i un cop la tenim identificada l’escrivim en el full per poder tenir la llista de la compra preparada pel dimecres.

Per anar a comprar necessitem diners, és per això, que anem a demanar-li a la Lídia. Quan ens els dóna, ens diu que és molt importnt que demanem els tiquets de la caixa, ja que ella els necessita per fer la comptabilitat de l’escola.

Anem a comprar el planter a la botiga de les germanes García del carrer Sant Josep. Li hem demanat molt correctament, a la botiguera, que volíem comprar i després de pagar li hem dit que necessitàvem el tiquet per donar-li a la Lídia.

Ara ja tenim tot preparat per quan vinguin els nois i les noies del taller Àuria.

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 6,7,8 i 9 del projecte de l’hort urbà.

Quant temps pot viure una mascota ?

Jordi Juárez07/02/24  

La classe dels Rovellons continuem investigant en el nostre projecte de les mascotes. Vam buscar informació de quant temps podien viure les mascotes. Des de les més tradicionals com gats, gossos, peixos, tortugues, fins a les més exòtiques com les serps, aranyes, camaleons…

Una vegada que vam trobar els anys que podien viure cadascuna, ho vam posar en comú a la rotllana i vam poder observar que alguns animals depenia de la raça. Per exemple els gossos més petits vam veure que vivien més que les races que són més grans. Els gats en general viuen més que els gossos i vam investigar que algunes tortugues gegants poden arribar als 150 anys o més. Viuen mooolts anys!!

La veritat és que ens hem quedat amb ganes de saber més coses sobre les mascotes, així que… Continuarem explorant!!!
SOM-HI!