Quadre: La primavera

La Marta Marta arriba l’aula. Estem molt contents i contentes. Ens explica que quan ella tenia 7 anys a la classe hi havia un quadre que miraven amb admiració:
                                                             

La primavera

L’havia pintat feia molts anys un pintor italià que es deia Sandro Botticelli.

Ens fixem en les mans d’aquestes figures, assenyalen, recullen, demanen, juguen, fan carícies. La Marta comenta que és important conèixer l’art i els artistes perquè ens ensenyen molt. Això mateix és el que li deia la seva mestra.
Així doncs, vam estar una bona estona mirant aquests detalls i parlant de tot el que el quadre els inspirava.

 

En la següent sessió escoltem atentament el conte del ”Llop, l’ànec i el garrí”. Descobrim que la Marta també ha realitzat una adaptació juntament amb una companya anomenada Maria Teresa. El conte ens transporta al conte de ”Els tres porquets”, ja que observem i escoltem moltes semblances tant amb les imatges com amb la narració.

– Cada animal es fa una casa.
– El material que utilitza l’oca és herba i, en canvi, els tres porquets utilitzen palla.
– Hi ha un llop que se’ls vol menjar, però no ho aconsegueix.
– Acaben vivint a la casa més resistent.

PODEM FER OMBRES DE COLORS?

A partir d’un dibuix que ens porta una Tabaluga en el que ha dibuixat un munt d’ombres grises, ens preguntem si podem fer ombres de colors.

Establim una conversa en la qual cadascú diu les seves idees i seguidament les comprovem. Aquestes són algunes de les aportacions dels i les Tabalugues;

– “es fan sobre paper blanc i la llum de la linterna…”
– “podem fer ombres de colors amb una cartolina taronja…”.
“no, hem de pintar l’ombra amb retoladors”.
“si pintem l’ombra la tapem, la podem pintar amb altres colors que no siguin retoladors…”

Després de fer les comprovacions, ens adonem que l’ombra encara és fosca, així doncs, decidim que quan arribem a casa preguntem a la família com ho podem fer.

Engrescats i engrescades, recuperem la conversa del matí i alguns Tabalugues porten material translúcid per ensenyar-nos que amb aquest material es poden fer ombres de colors. També, hi ha companys i companyes que ens expliquen que necessitem paper cel·lofana de colors transparent per poder fer les ombres. 

En aquest moment ens sorgeixen més preguntes, com ara, què vol dir “transparent”? Quin deu ser el “paper cel·lofana”? Què vol dir “material translúcid”?

Amb les idees de tots i totes intentem donar resposta a tots aquests dubtes, però tenim tantes ganes de jugar, que deixem de banda la conversa i ens preparem per explorar si aconseguim fer ombres de colors.
Així doncs, anem a la sala d’arts escèniques, cadascú amb el seu lot i un Playmobil. A terra hi ha un munt de papers de colors de diferents formes i textures, així els i les Tabalugues poden descobrir i experimentar quin és el paper més adequat que ens permeti convertir les diferents ombres amb colors.

Acabem aquesta sessió asseguts en rotllana. Fem memòria de tot allò que hem après i ho compartim amb els companys i companyes per enriquir-nos plegats.

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

ANEM A COMPRAR FRUITA

Quan la Carla infermera ens va venir a explicar que havíem de menjar molta fruita i no gaire sucre, ens va passar un vídeo on el capità Vitamines ens mostrava quines fruites eren de tardor.

És per aquest motiu que avui hem anat a comprar a la fruiteria per tal de poder veure quina és la fruita de la tardor i poder-ne comprar per fer un tastet.

Ahir, vam haver de fer una cosa mot important per poder anar a comprar que és anar a demanar-li a la Lídia, la secretària de l’escola, diners. Aquests els vam posar dins un moneder que tenim a la classe i aquest dins el cistell per anar a comprar. La Lídia ens va dir que era molt important que li portéssim el tiquet de la compra i el canvi.

Per anar cap a Cal Morera hem anat recordant totes les indicacions que ens va dir la Cristina policia, que cada vegada anem integrant una miqueta més.

Un cop hem arribat, la Lourdes i el Jordi ens han explicat quines fruites eren de tardor i ens han regalat pomes, peres, mandarines, taronges i una magrana. Com que no ens han volgut fer pagar li haurem de retornar tots els diners a la Lídia.

A la tarda hem pelat i trossejat tota la fruita i hem fet un deliciós berenar ple de vitamines. Un cop hem tingut la panxa ben plena, en parelles hem anat confegint amb les peces de fusta el nom de les fruites que hem tastat.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta del projecte INFADIMED.

 

ENDRECEM LES IDEES DEL NOSTRE PROJECTE D’AULA

No és savi el qui sap moltes coses, sinó el qui sap coses útils

Esquil

A la classe de les Alícies, ja fa dies que estem ampliant la llista de les coses que necessitem per a fer una botiga de pa. En aquestes alçades, va sent hora que comencem a endreçar aquestes idees per a organitzar-nos i poder dibuixar una ruta del què necessitem aprendre per tirar endavant el nostre repte. 

En primer lloc, vam estar classificant les idees inicials que vam tenir, però a mida que anem avançant en sorgeixen de noves. A continuació, vam desplegar aquestes idees a la rotllana i les vam anar agrupant amb un títol: els ingredients, les eines de cuina, les receptes i les idees que no tenim clares de com definir-les. 

Un cop classificades les diferents idees, les hem plasmat a la paret en forma de Xarxa de Coneixements. Aquest espai, anirà modificant-se i creixent a mida que anem avançant en aquest periple. En aquesta xarxa, hi anirà interaccionant allò que sabem, amb allò que fem i el que aprenem. Una manera visual de prendre consciència dels petits grans passos que anem fent en el nostre projecte d’aula. 

PARLEM DE DINOSAURES!

El Max ens ha portat a la classe un llibre sobre dinosaures, ja que ell n’és tot un expert! Arrel del llibre, els i les Pinotxos hem començat a parlar sobre aquests d’allò més engrescats i engrescades:

  • EL MÉS GRAN ÉS EL DIPLODOCUS!
  • I EL T-REX TAMBÉ ÉS MOLT GRAN!
  • PERÒ EL DIPLODOCUS TÉ EL COLL MOLT LLARG!
  • I EL T-REX LA CUA!
  • PERÒ N’HI HA UN QUE TAMBÉ ÉS MOLT GRAN! EL BRAQUIOSAURE! (MAX)
  • TAMBÉ TÉ EL COLL LLARG, I LA CUA!
  • LLAVORS QUANTS N’HI HA QUE SÓN MOLT GRANS? (VERO)
  • 3!
  • EL T-REX ÉS DOLENT, MENJAVA DINOSAURES!
  • EL DIPLODOCUS NO PERQUÈ TÉ EL COL LLARG I ÉS PER MENJAR FULLES!
  • I QUIN ÉS EL MÉS GRAN DELS 3? (VERO)

La Vero anota els seus noms en una pissarra per tal que no ens n’oblidem! Sabem que són els més grans però són diferents entre ells! Els sabem diferenciar? A la nostra aula tenim ninos de dinosaures, així que decidim agafar-los per tal de buscar els 3 dinosaures que volem investigar! Els i les PInotxos tenim un nou repte entre mans!

SEGUIM!!! 

LES MATILDES DINAMITZEM EL PATI EDUCATIU!

Les Matildes aquest curs som els Dinamitzadors del Pati Educatiu. A principi de curs vam ajudar a dissenyar aquest Pati Educatiu responent donant idees i suggeriments a través d’un formulari conjuntament amb la resta de la Comunitat de Grans. 

Des de principis d’octubre ja estem organitzant els tornejos, fent inscripcions, creant els equips, fent d’àrbitres, ajudant als més petits, endreçant el material, passant per les aules a explicar les propostes, ajudant en els Patis Bojos i moltes tasques més que estem fent amb molta responsabilitat i molta il·lusió.

De moment ja hem fet el Torneig de Grans de My God a la Comunitat de Grans i també el de torneig de futbol i el de Cementiri a la Comunitat de Mitjans.

DEL TEMPS DE L’ÀVIA!

Aquesta darrera setmana la Judit ha pensat en nosaltres i ens ha portat un conte que ens ha donat nova informació sobre com jugaven els avis i les àvies quan eren petits. Es diu “Del temps de l’àvia” i és la història d’una àvia que explica com jugava quan era petita:

  • ES DISFRESSAVA AMB ELS SEUS GERMANS I GERMANES
  • JUGAVEN A FET I AMAGAR
  • ANAVEN DARRERE LA PILOTA
  • FEIEN TEATRE IMAGINANT-SE DIFERENTS PERSONATGES

En fi… Moltes maneres i d’allò més diferents per entretenir-se! Ens ha agradat molt i ens ha servit per conèixer noves maneres de jugar! També explica que no tenien gaires joguines i que nosaltres ara en tenim moltes i no en necessitem tantes!

GRÀCIES JUDIT!!!

APRENEM DE LES ÀVIES

L’àvia de l’Axel ens ha fet una visita per ensenyar-nos a què jugava quan era petita. Ens traslladem en la seva infància i ens ha explicat que jugaven a la corda i ens fa una demostració de com ho feien tot cantant una cançó. En parelles ens hem atrevit a saltar mentre l’àvia ens anava cantant la cançó.

Després també ens ha ensenyat que jugaven al joc de l’anell. Aquest consisteix en posar-nos tots asseguts en rotllana, posem les mans juntes i també tancades. Un infant passava pel davant de cada nen o nena hi deixava un anell dins les mans d’algú. Cantaven una cançó i a qui li tocava, havia d’endevinar qui tenia l’anell. Si ho encertava, aleshores li tocava a ella repartir l’anell.

Hem estat una bona estona jugant! Que bé ens ho hem passat!

També ens ha visitat l’àvia de l’Enzo. Ens ha explicat que quan ella era petita no hi havia joguines i es feien elles les seves pròpies nines de roba. Així mateix, ens ha mostrat com jugaven a les bales i ens ha ensenyat un joc de xapes, en el que es dibuixaven uns quadrats grans a terra formant una escala. A dins de cada un hi havia quatre xapes. El joc consisteix en saltar a dins de cada quadrat i amb un peu treure una xapa fora del quadrat.
També ens ha explicat que amb els pots de llauna es creaven unes xanques. Agafaven un parell de llaunes grans i un tros de corda. Li feien dos  forats al lateral, pels quals feien passar la corda que es subjecta amb les mans.

Ha sigut una tarda molt divertida! Hem jugat plegats amb tots aquests jocs que actualment els tenim en els records dels nostres avis i les àvies.

Teniu més fotografies a la unitat compartida

SOM EL GRUP IMPREMTA

Portàvem dues setmanes que sempre faltava una persona del nostre grup “impremta” i no podíem fer la foto de grup. Vam fer una conversa en rotllana entre tots i totes i ens vam adonar de la importància de cadascú de nosaltres dins d’un grup i que formàvem part d’un gran puzzle i que si faltava una peça no estava complert.

Ara sí que sí. No falta ningú en el grup impremta.

TOTS I TOTES FEM PINYA!!!

EL MUSEU DE CAMINS

Avui al matí ens han dit que hi havia un museu de camins. A través d’una pàgina web MUSEU DE CAMINS hem hagut d’investigar en què consistia un Museu de Camins. De seguida hem vist que no era un museu tancat, sinó que és a l’aire lliure. Hem vist on està ubicat, els voluntaris, els avis que transmetien els seus coneixements als més joves, gimcanes i jocs de pistes pels pobles, etc… Ho hem compartit en una interessant i motivadora conversa.

Hem trobat el lligam de tot plegat amb el Projecte de Comunitat en les idees que en podíem extreure de cara a la organització de la Sortida Final d’Escola que volem organitzar.

A més, hem trobat una frase de la Núria Garcia Quera que deia així:

Entre tots hem procurat entendre el significat d’aquesta frase i valorar la importància de la conservació dels camins. Tancant els ulls hem imaginat la imatge on ens portava aquesta frase i a partir d’aquesta imatge hem fet una creació artística que plasmés el que a cadascú li suggeria.