Sortida al Lab Manresa

Ahir divendres 27 d’octubre la classe dels Rovellons, juntament amb els Patufets, vam fer una sortida al Lab de Manresa. El Lab és un centre de descoberta, recerca i documentació per a l’educació científica a les primeres edats. Es promou l’interés per la ciència en la resolució de reptes i la vivència d’experiències d’aprenentatge científic.

Després vam anar una estona al Parc de l’Agulla a dinar i acabar de passar el dia jugant amb els companys i companyes de classe.

Va ser un dia molt entretingut fent de petits científics i experimentant de forma lúdica i divertida.

I es que la CIÈNCIA ÉS UNA EINA PER COMPRENDRE EL NOSTRE MÓN.

ENDAVANT !!!

TEIXINT CAMINS

PROJECTE DE COMUNITAT

Sota el nom “Teixint camins” ens aixoplugarem al llarg del curs d’una gran munió d’experiències i sabers viscuts, conversats i imaginats. Aquestes dues paraules ens faran de paraigües sota el que hi encabirem un enorme conjunt de possibilitats per aprendre i compartir amb d’altres companys que no són sempre els habituals. En el nostre cas, el grup de 20, està format per la conjunció de Tintins, Petits Prínceps i Massagrans.

La història sorgeix del treball iniciat el curs passat on ens preguntàvem Who Am I?, però en aquest curs voliem encaminar-nos cap a una dimensió més social, històrica, geogràfica i cultural. I tot això partint de la riquesa del coneixement d’un/a mateix/a.

Hi ha moltes maneres de combinar i de combinar-se i el teixir n’és exemple. Mentre treballem plegats, vivim teixint històries en el present. Teixir és una activitat que s’ha fet al llarg de totes les èpoques i arreu del món. De fet és un art internacional i que a més té una particularitat: el fan majoritàriament dones. I al llarg de la història hi ha hagut qui ha treballat a partir de dibuixos o esbossos, i qui ha decidit improvisar, provar i experimentar.

Nosaltres no som res més ( i som molt) que un conjunt de persones amb distintes habilitats, interessos i fortaleses però que junts som més forts i aquesta és proncipalment la nostra virtud.

Vam començar el Projecte amb la Jornada de Convivència a Òdena Village on vam iniciar el camí per posar fil a l’agulla. Ara, amb els cinc grups ja constituits estem a la recerca del significat dels noms. Nosaltres som LOS CAMINOS DE SANTIAGO. Estem investigant que hi ha al darrera de GR-11 SENDER DELS PIRINEUS; LA RUTA DE LA SEDA, GR-83 CAMÍ DEL NORD; i THE ROUTE 66. On estan, per on passen, quines característiques tenen, per què són importants… Dedicarem una mica més de temps al nostre nom. Però aquests noms són oportunitats, no l’objectiu del projecte.

Com a Comunitat hem vist la pel·lícula de la Vuelta al mundo en ochenta días, de Frank Coraci, una adaptació del fantàstic llibre de Jules Verne, i la pel·lícula-documental Camino a la escuela, de Pascal Plisson. Les dues ens serveixen de marc per reflexionar sobre la dimensió planetària i sobre les interrelacions, l’organització social, les similituds i diferències i les desigualtats, entre d’altres qüestions socialment rellevants.

Paral·lelament tenim una tasca pendent: fixar-nos en el camí de casa a l’escola tot destacant-ne i describint uns punts de referència. Però d’on sorgeix aquesta necessitat? Doncs de posar atenció plena a un trajacte que fem de manera automatitzada, de connectar-nos amb el nostre camí, que pot ser el camí compartit amb molts d’altres companys i companyes, però que té una part que és íntima i intansferible.

El proper dimarts sortirem a jugar pel bosc. A celebrar la tardor, a respirar-ne l’aire fresc i l’olor de la terra seca i la vida enlentint-se pas a pas. I mirarem el camí que hem fet i els que podríem fer.

Marta Hervàs

DIBUIXEM LA NOSTRA OMBRA

Recordeu que estàvem buscant la manera per esbrinar si “l’ombra ens segueix?”

Entorn aquesta idea, després d’una bona estona de conversa, ens sorgeixen diferents hipòtesis;

  • “Nosaltres ens movem i la llum del sol ens toca al cos i fa l’ombra”.
  • “Nosaltres ens movem a poc a poc i el sol també”.
  • “L’ombra fa el que fas tu”.

A partir d’ara els i les Tabalugues haurem d’observar i experimentar per descobrir si aquestes suposicions són certes o no. Com ho podem fer? (ens preguntem…).

La Rosa ens proposa sortir al pati i dibuixar la nostra ombra en diferents moments del dia sobre paper. Abans de sortir al pati mirem si fa sol, ja que els i les Tabalugues tenim clar que si fa núvol no podem veure la nostra ombra.

La nostra sorpresa ha estat que quan hem sortit  al pati, el paper se’ns ha trencat del vent que feia. En aquest moment ens adonem que no podem portar a terme la nostra proposta. I què hem de fer ara?  (ens preguntem…).
A un Tabaluga se li acut que podem dibuixar directament a terra i una altra Tabaluga  ens proposa dibuixar amb guixos. A tots i a totes ens agraden aquestes idees!

Així doncs, ens organitzem en parelles i dibuixem la nostra ombra en dos moments del dia. Sortim a les 10:30 del matí i repetim el mateix procés a les 15:30 tarda. Observem amb atenció les nostres ombres dibuixades a terra i a on és el sol.

Quan acabem, establim una conversa i exposem les nostres idees. Què ha passat?

Molts Tabalugues diuen que el sol s’ha mogut al llarg del dia.

Continuem amb  molts dubtes, així que haurem de seguir descobrint. Esperem que la setmana vinent puguem dur a terme la mateixa experiència, però sobre paper. Així podrem entendre una mica més el que passa amb el sol i la nostra ombra.

Recordeu teniu més fotografies compartides al drive.

SOBRE EL FET D’ESCRIURE

TOT S’HI VAL?

Personalment crec, de tot cor, que la resposta immediata a la pregunta seria una contundent negació, però evitaré començar així aquesta entrada, per donar-me noves oportunitats per il·lusionar-me i encoratjar-me a seguir contagiant el desig d’escriure i de fer-ho bé.

Per què ens cal escriure bé?

Escriure és una manera de reflexionar. Hi ha qui diu que és una forma activa de meditar on es busca el significat ple de les paraules. I és que mentre escollim les paraules que necessitem i les endrecem,  posem també en ordre els nostres pensaments. Però escriure implica també llegir, llegir-nos. Així, que els beneficis d’esforçar-nos en aquesta tasca són fonamentalment personals i intransferibles.

Escriure serveix també per comunicar-nos amb els altres i en aquest procés mostrem les nostres idees, les nostres preocupacions, les nostres fortaleses o debilitats, el nostre jo més íntim. Per això cal fer-ho amb plena consciència.

Escriure no hauria de ser un fer per fer! Agafar llapis i paper o l’ordinador és una oportunitat més de construir la nostra personalitat i desenvolupar la nostra capacitat per ser persones crítiques i lliures. I per fer-ho no hem de comprar l’escriure a quilos, com qui compra unes patates o unes mandarines, no ens cal omplir pàgines i pàgines: Cal posar atenció plena en cada paraula utilitzada i en com s’ha escrit.

I en això estem ara a l’aula dels Petits Prínceps. Des de l’inici de curs hem anat fent escrits amb diferents tipologies textuals. Hem fet guions, esquemes i xarxes de relacions; hem exposat les nostres opinions sobre diferents temes; hem fet resums tot resaltant el que és més important; hem creat històries breus; hem documentat el que estem visquent cada setmana; i aquesta setmana hem començat amb un dictat preparat.

Treballar a partir d’aquests dictats ens permet integrar les normes ortogràfiques de manera significativa, però requereix un esforç afegit en la preparació. A més de fixar-nos en les paraules, cal tenir present que un dictat implica el posterior procés d’escriure de manera entenedora.

Aquest és el motiu pel qual estem revisant, decidint i canviant, les nostres grafies, ens referim a aquelles que no són prou clares o es presten a confusió. I és que no podem oblidar que quan confegim els nostres textos mostrem també la nostra capacitat d’esforç, de rigor i compromís.

Amb les xarxes socials sembla que tot s’hi valgui a l’hora d’escriure. Hi pot haver qui vulgui defensar que no és tan important escriure bé, ja que les xarxes estan plenes de continguts que no es valoren per la seva ortografia, gramàtica o el lèxic. Però qui sap on estaran aquests “influencers” de la paraula, en uns anys.

Potser és hora d’aturar-nos, de repensar, de ser impecables amb les paraules, de posar atenció en el què comuniquem i en el com ho expressem. No podem perdre de vista que en el fet d’escriure mostrem els nostres sabers i la nostra cultura.

Marta Hervàs Solà

Lectura compartida amb famílies

El passat dimarts vam començar a la classe dels Rovellons la tarda de lectura compartida. La primera mitja hora van poder assistir totes les famílies per compartir una estona de lectura amb els seus fills i filles. Estaven molt il·lusionats i amb moltes ganes de passar una bona estona mirant i comentant les il·lustracions dels llibres i llegint les diferents històries de les lectures que havia agafat cadascú.

Una vegada que les famílies van començar a acomiadar-se d’alguns Rovellons, cinc famílies es van quedar i van compartir la segona part de la tarda. La classe es va dividir en diferents grups i els vam proposar el repte de resoldre diferents endevinalles. Havien d’anotar les respostes i quan tots els grups les tenien resoltes vam fer una posada en comú.

Però l’activitat no acabava aquí, per finalitzar, cada grup va haver de ser molt creatiu i inventar-se una endevinalla que havien de resoldre la resta de grups.

Va ser una tarda molt divertida, entretinguda i amb molta il·lusió dels Rovellons de compartir una bona estona amb les seves famílies.

I ara que estem a la tardor, temps de bolets, castanyes i panellets, una endevinalla us deixem!!!

JO VISC DALT DE L’ARBRE,
VA PASSANT EL TEMPS.
DESPRÈS CAIC A TERRA,
SI EM XAFES EM SENTS

ENDRECEM FEINES EN EL CARPESÀ

Aquesta tarda hem après a arxivar les feines en els nostres carpesans.

No és una feina fàcil i requereix de molta atenció i concentració.

Pimerament hem d’obrir amb molt de compte les anelles, i hem de vigilar de no enganxar-nos els dits. Després amb molta paciència hem de passar els dos forats per dins de les anelles. Hem de vigilar de no anar molt ràpid perquè els fulls es poden trencar, i si volem anar massa de pressa quan tenim un forat dins l’anella i anem pel segon, el primer torna a sortir.

És una feina de nens i nenes grans i l’hem de fer molt tranquils i relaxats.

Podeu trobar més fotgrafies a la carpeta endrecem feines en el carpesà.

VIANDES DE TARDOR

Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou.

Dita Popular

Tot i que està fent una tardor poc plujosa, algunes Alícies han explicat que han anat a buscar bolets al bosc. Algunes a prop de Vilanova del Camí i d’altres una mica més lluny a la muntanya. 

En un d’aquests dies, la Judith ens ha sorprès amb un cistell de viandes de tardor de colors intensos, sabors deliciosos i carregats de nutrients. Ens ha mostrat carbasses de formes estranyes i ha portat castanyes, rovellons i un moniato. Però ja sabem que aquesta època de l’any hi ha molts més aliments que cal gaudir en aquesta època com són les figues, la magrana, el caqui, el codony i la xirimoia. 

L’obsequi de tardor, ens ha portat a conèixer com s’escriuen les paraules d’aquests aliments, així com també el seu plural, descobrint que algunes acaben en -ES, com CARBASSES i CASTANYES. Amb aquests nous coneixements, ja podem a afegir un element més al nostre mural “Ep, no badis!”