Començar un curs i conèixer un nou grup pot ser una gran oportunitat per recordar experiències viscudes, les emocions vinculades a elles i l’enorme munió d’aprenentatges (iniciats, en procés de reorganització i/o consolidats) que es van succeint sense parar en la vida dels infants i també dels adults.
Amb el llibre EL PETIT PRÍNCEP, se’ns obre una porta plena de possibilitats. Treballar la línia del temps per situar-nos i entendre el valor posicional dels nombres és una de les oportunitats que hem escollit, com ja us vam compartir en l’entrada anterior. Hem situat les dates importants del curs en una línia que va des setembre del 2023 al juny del 2024; hem fet el mateix en una línia personal i familiar, des del naixement d’un dels avis de la família (i així des de casa reorganitzem de nou els coneixements i ens enfrontem als dubtes que es poden generar, si és el cas) i ara començarem a fer-ne una que abarqui des del naixement del senyor Antoine de Saint-Exupéry, l’autor del llibre al que li devem el nom de l’aula, fins a l’actualitat que anem vivint.
Per animar a la lectura del llibre, pensada per fer-la de manera col·lectiva, hem presentat els molts llibres dedicats directament o indirecta a l’obra d’Antoine; a vegades són versions en altres idiomes o llibres que expliquen aspectes més concrets.
Hem elaborat una creació artística on amb aquarel·les líquides i retoladors “Posca” ens hem situat en la immensitat d’un univers imaginat.
I al presentar la biografia de l’escriptor ens ha sobtat la seva mort i desaparició. Ara ja sabem que van trobar les restes del seu avió i que les investigacions han dut a un llibre, publicat a França, on s’aclareix tot el què va passar. Així hem descobert la figura de Horst Rippert, el soldat que va derribar a l’escriptor, al qual considerava el seu heroi, i que va viure amb la pena i la vergonya de saber que n’era la causa, durant tota la seva vida.
En aquest punt hem iniciat el treball sobre les pors i les emocions que ens poden paralitzar i hem tingut molts moments de converses on hem pogut expressar-nos lliurement mostrant-nos tal i com som o voldriem ser. I aquestes converses ens han ajudar a aplicar les reflexions en la sortida de Convivència d’Òdena Village, aconseguint una experiència positiva que portaran a la seva motxilla emocional i que els durarà per sempre.
Però a més, la vida està plena d’oportunitats i les notícies ens n’ofereixen moltes. Els abusos als infants és un tema preocupant i que sol estar sobre la taula de totes les cultures i societats, i hem aprofitat per iniciar converses en aquest sentit. La por, la vergonya i els secrets davant els abusos està present a moltes creacions artístiques i nosaltres hem utilitzat una vella cançó de Suzanne Vega que en parla: Luka.
Paral·lelament hem llegit la dedicatòria que l’Antoine fa en el seu llibre i estem analitzant línia per línia, paraula per paraula fins els punts i les comes.
Ara estem aquí, en el temps i en l’espai, però també allà. Estem al fons de l’oceà amb l’avió de l’Antoine, pels carrers de París amb en Leon Werth, a l’aula intentant sent impecable amb les paraules i situant en les línies del temps els esdeveniments, i a casa amb les motxilles personals carregades d’experiències.
Marta Hervàs Solà
