A partir d’exposar totes les mides de les nostres ombres al passadís, ens segueixen sorgint alguns dubtes però comencem a tenir respostes. Observem i ens sorprenem que hi ha ombres que són més llargues o més curtes però no concorden amb la mida real de l’infant. Com pot ser? Ens preguntem…
Gràcies a les experiències que hem viscut amb la llum del lot, arribem a la conclusió que segons la nostra posició envers la llum, la nostra ombra pot ser més llarga o més curta. Ho hem pogut comprovar amb la nostra vivència a la pista i després amb el lot i amb el nino de joguina.

Per una altra banda, una Tabaluga ens explica que va anar al teatre i va observar la seva ombra en un fons groc. A partir d’aquí, hem intentat crear ombres amb diferents fons de colors però encara no hem arribat a la conclusió que la silueta sempre és negre.

Recordeu que teniu més fotografies a la unitat del drive.

A partir d’un dibuix que ens porta una Tabaluga en el que ha dibuixat un munt d’ombres grises, ens preguntem si podem fer ombres de colors.

Establim una conversa en la qual cadascú diu les seves idees i seguidament les comprovem. Aquestes són algunes de les aportacions dels i les Tabalugues;

– “es fan sobre paper blanc i la llum de la linterna…”
– “podem fer ombres de colors amb una cartolina taronja…”.
– “no, hem de pintar l’ombra amb retoladors”.
–“si pintem l’ombra la tapem, la podem pintar amb altres colors que no siguin retoladors…”

Després de fer les comprovacions, ens adonem que l’ombra encara és fosca, així doncs, decidim que quan arribem a casa preguntem a la família com ho podem fer.

Engrescats i engrescades, recuperem la conversa del matí i alguns Tabalugues porten material translúcid per ensenyar-nos que amb aquest material es poden fer ombres de colors. També, hi ha companys i companyes que ens expliquen que necessitem paper cel·lofana de colors transparent per poder fer les ombres. 

En aquest moment ens sorgeixen més preguntes, com ara, què vol dir “transparent”? Quin deu ser el “paper cel·lofana”? Què vol dir “material translúcid”?

Amb les idees de tots i totes intentem donar resposta a tots aquests dubtes, però tenim tantes ganes de jugar, que deixem de banda la conversa i ens preparem per explorar si aconseguim fer ombres de colors.
Així doncs, anem a la sala d’arts escèniques, cadascú amb el seu lot i un Playmobil. A terra hi ha un munt de papers de colors de diferents formes i textures, així els i les Tabalugues poden descobrir i experimentar quin és el paper més adequat que ens permeti convertir les diferents ombres amb colors.

Acabem aquesta sessió asseguts en rotllana. Fem memòria de tot allò que hem après i ho compartim amb els companys i companyes per enriquir-nos plegats.

Recordeu, teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

Recuperem la conversa de l’últim dia i decidim ordenar les mides dels cordills que hem mesurat de les nostres ombres, i ho fem a l’aula d’arts escèniques.

D’entrada, tal com ens va proposar una Tabaluga, posem tots els cordills un al costat de l’altre estirats a terra. A continuació, cada un de nosaltres ens col·loquem davant del cordill. En aquest moment… se’ns gira molta feina, la tasca no ens resulta gens fàcil!

Observem amb atenció la llargada de totes les mides i comencem a classificar-les, des de les més llargues a les més curtes. Una vegada ja les hem ordenat, ens adonem que hi ha algun cordill que no està col·locat al lloc on li pertoca. Després de molt d’esforç, aconseguim fer-ho prou bé!

Totes les ombres són iguals? (ens preguntem…)

Ens adonem la llargada de la nostra ombra no és igual que la nostra mida real. També veiem que hi ha infants que la seva ombra és molt més llarga que l’ombra d’altres infants que en realitat pensem que són els més alts de la classe.

Ens quedem amb totes aquestes idees fins a la pròxima sessió.

Establim una conversa i recordem que l’últim dia ens van sorgir alguns problemes a l’hora de dibuixar la nostra ombra sobre el paper, ja que ens vam adonar que la nostra ombra era més gran que el paper. Així doncs, vam decidir que primer havíem de mesurar la nostra ombra per saber la mida del paper que necessitàvem.

Conjuntament, vam fer la reflexió que estàvem utilitzant massa paper. A més, l’Alguer i el Nil C ens van explicar que van visitar el Museu de paper de Capellades i van descobrir que per elaborar el paper es necessita molta aigua. Davant la sequera que estem vivint, pensem altres opcions per no malgastar tant paper. Com que ens és una tasca difícil, la Rosa ens proposa primer veure la llargada de la nostra ombra i tallar un  tros de cordill de la mida de l’ombra. Després a l’aula, els i les Tabalugues proposen fer servir la cinta mètrica per mesurar cada cordill.

A poc a poc ens adonem quines ombres són més llargues i quines són més curtes en comparació la nostra alçada. Com que ens costa  veure-ho, pensem com ho podem fer a partir d’una conversa. Entre totes les  idees que sorgeixen, acordem sortir a la pista i posar tots els cordills un al costat de l’altre.

Quin cordill serà més gran… o més llarg? La nostra ombra o nosaltres?

Estigueu atents i atentes, el pròxim dia us explicarem les nostres comprovacions que donaran resposta a les nostres hipòtesis.

Teniu més fotografgies al drive.

Aquesta setmana hem jugat amb la llum del lot a la sala d’arts escèniques.

Els i les Tabalugues teníem un lot i un Playmobil. A partir d’aquests dos elements hem descobert diferents ombres i hem experimentat les infinites possibilitats creatives que ens ofereix la llum del lot convertint-nos en petits científics.

Una vegada donem per acabada l’activitat, establim una conversa i compartim amb la resta de companys i companyes tot allò que hem descobert i ens ha fascinat!

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

Continuem investigant si l’ombra ens segueix. Tots i totes hem sortit a la pista i sobre un paper molt gran, intentem dibuixar la nostra ombra amb parelles. Ens hem adonat on és la nostra ombra respecte el sol.

Sabeu què ens ha passat?

Ens sorgeixen petits problemes que donen pas a reflexionar. Així doncs, tornem a l’aula i establim una conversa en la qual els i les Tabalugues expliquem què ens ha passat i pensem com ho podem fer amb possibles solucions pel pròxim dia.
Aquestes han estat les aportacions dels infants:

– “L’ombra és més gran que el paper”.

-“No hem pogut dibuixar bé la nostra ombra perquè hi havia vent i som molts Tabalugues”.

– “El paper s’ha trencat amb el vent”.

– “La meva ombra era molt llarga i faltava paper”.

Després de conversar en diferents dies, entre tots i totes pensem possibles solucions per poder dibuixar la nostra ombra sobre el paper i així donar resposta a les hipòtesis que ens vam plantejar en un inici. De moment, a partir de les nostres vivències, encara pensem que és el sol el que es mou i nosaltres no.

Aquestes són algunes de les idees dels i les Tabalugues:

– “Podem posar el paper del nostre tamany i el retallem. Mesurem amb cintes mètriques”.

– “Ajuntem papers, els enganxem…”.

– “Potser es trenquen…”.

– “Primer mesurem el paper i després l’ombra”.

–“El paper ha de ser llarg i gran”.

– ” Mesurem el paper i la nostra ombra per saber si la nostra ombra és més gran que el paper”.

– “La llum del lot sembla el sol”.

– “L’ombra del Playmobil és més gran”.

– “Mesurem l’ombra amb les cintes primer”.

Davant de  totes aquestes propostes, ens hem de posar d’acord per decidir què hem de fer. Després d’estona de conversa, decidim que primer volem mesurar la nostra ombra, així sabrem el paper que necessitem.

Així doncs, haurem d’anar  al pis de dalt a buscar les cintes mètriques. En aquest moment, un Tabaluga pregunta;

– “I si la nostra ombra és més gran que la cinta?”.

– “A casa el meu pare té un metro molt llarg! el puc portar!”(li contesta una companya).

Ja ho veieu, se’ns gira molta feina!!

Us seguirem informant de com evoluciona el nostre projecte.

Ens situem en el mapa d’idees que tenim a l’aula i recordem el que hem fet fins ara.

Els i les Tabalugues ens hem plantejat unes hipòtesis que haurem de comprovar si les idees que tenim són certes o no.

També recuperem la conversa de l’últim dia. Ens vam adonar que perquè puguem observar la nostra ombra necessitem llum del sol i també llum artificial, com van dir els i les Tabalugues, la llum de les bombetes. De manera conjunta pensem els tipus de llum que hi ha.

Els i les Tabalugues aporten diferents idees:

“Un frontal, una làmpara (làmpada), les llums del sostre, el llum d’un far, la llum de les faroles (fanals) del carrer, un frontal, un casc amb llum, la llum dels cotxes, la llum lila ( llum ultraviolada) de l’aula on fem música, llums llargues com les que tenim a la classe, la linterna (lot)…”

Quin tipus de llum ens és més fàcil portar a la classe? (ens preguntem)

“Una llanterna o lot” (diuen els i les Tabalugues)

Engrescats i engrescades acordem portar un lot el dilluns 6 de novembre,  per poder experimentar amb la nostra ombra i descobrir les possibilitats de llum i ombres que ens ofereix un llum diferent de la llum del sol.

Recordeu que estàvem buscant la manera per esbrinar si “l’ombra ens segueix?”

Entorn aquesta idea, després d’una bona estona de conversa, ens sorgeixen diferents hipòtesis;

• “Nosaltres ens movem i la llum del sol ens toca al cos i fa l’ombra”.
• “Nosaltres ens movem a poc a poc i el sol també”.
• “L’ombra fa el que fas tu”.

A partir d’ara els i les Tabalugues haurem d’observar i experimentar per descobrir si aquestes suposicions són certes o no. Com ho podem fer? (ens preguntem…).

La Rosa ens proposa sortir al pati i dibuixar la nostra ombra en diferents moments del dia sobre paper. Abans de sortir al pati mirem si fa sol, ja que els i les Tabalugues tenim clar que si fa núvol no podem veure la nostra ombra.

La nostra sorpresa ha estat que quan hem sortit  al pati, el paper se’ns ha trencat del vent que feia. En aquest moment ens adonem que no podem portar a terme la nostra proposta. I què hem de fer ara?  (ens preguntem…).
A un Tabaluga se li acut que podem dibuixar directament a terra i una altra Tabaluga  ens proposa dibuixar amb guixos. A tots i a totes ens agraden aquestes idees!

Així doncs, ens organitzem en parelles i dibuixem la nostra ombra en dos moments del dia. Sortim a les 10:30 del matí i repetim el mateix procés a les 15:30 tarda. Observem amb atenció les nostres ombres dibuixades a terra i a on és el sol.

Quan acabem, establim una conversa i exposem les nostres idees. Què ha passat?

Molts Tabalugues diuen que el sol s’ha mogut al llarg del dia.

Continuem amb  molts dubtes, així que haurem de seguir descobrint. Esperem que la setmana vinent puguem dur a terme la mateixa experiència, però sobre paper. Així podrem entendre una mica més el que passa amb el sol i la nostra ombra.

Recordeu teniu més fotografies compartides al drive.

Els i les Tabalugues estem motivats i motivades per continuar descobrint més coses relacionades amb les ombres. A partir d’una conversa, decidim sortit al pati i buscar altres ombres no només les del nostre cos. Ens hem adonat que les ombres no només les veiem a terra sinó també a la paret,  hem observat les ombres dels patinets, dels arbres, de la caseta, de la cistella de bàsquet i ens preguntem on és l’ombra de l’escola.

Seguim tenint curiositat per les ombres i davant d’un dia nuvolat, ens preguntem si podem veure la nostra ombra. Engrescats i engrescades sortim a la pista i descobrim que no veiem la nostra ombra.

Com pot ser? ens preguntem…

Després d’una estona de conversa i que cadascú exposa les seves idees, arribem a la conclusió que no hem vist la nostra ombra perquè no hi ha la llum del sol. En aquest moment, un Tabaluga s’adona que pot veure l’ombra del seu peu a l’aula. Aleshores ens explica a tots i totes que veiem l’ombra perquè les bombetes de l’aula fan llum.  A més a més, ens comenta que de bombetes n’hi ha moltes i de diferents.

Ja ho veieu!! dels i les tabalugues sorgeixen moltes idees interessants relacionades amb el fascinant món de les ombres!

Així doncs, comencem el nostre projecte d’aula, tot i que encara no tenim un repte aconseguir, de moment, anirem investigant i experimentant les diferents possibilitats d’aprenentatge que ens ofereix la llum i les ombres.

D’ençà que hem començat el curs, a poc a poc, els i les Tabalugues anem comprenent la història del Tabaluga a partir del conte il.lustrat i escoltant petits fragments de les seves aventures. També estem aprenent les seves cançons.

En un dels fragments ens explica que el Tabaluga s’apropa a la lluna i escolta amb atenció els seus consells. A partir d’aquest moment, encetem una conversa relacionada amb la lluna, el sol i les estrelles.

Les estones de conversa són molt interessants, ja que cadascú té el seu moment per exposar les seves idees i compartir-les amb la resta de companys i companyes. A més a més aprenem a respectar les diverses opinions i plegats ens enriquim dels coneixements de tots i totes.

Aquestes són les idees que han sorgit en la conversa;

• “La lluna s’amaga darrere les muntanyes quan és de dia i a la nit surt quan anem a dormir.” 
• “La lluna és transparent  de dia i no hi és.”
• “El sol crema i fa calor.”
• “Les estrelles floten.”
• “La lluna és rodona i el sol també.”
• “El sol ens fa ombra.”
• “L’ombra ens segueix. “

Ens quedem amb aquesta última idea; l’ombra ens segueix?

Decidim sortir a fora al pati a observar en directe tot allò que ens envolta amb molta atenció i comprovar la nostra hipòtesis.

Tornem a l’aula emocionats i emocionades i continuem la conversa.  Ens adonem que hem vist el sol i la lluna a la vegada i aquesta és transparent! També  molts de nosaltres hem descobert la nostra ombra!!

Recordeu, podeu veure més fotografies compartides al drive.