Divendres vam fer una trobada amb l’Associació Mongats, una trobada que tots i totes esperàvem amb moltes ganes! Vam sortir caminant de l’escola fins a una de les colònies de gats de Vilanova, just al costat del safareig, i allà ens esperaven tres de les voluntàries que s’encarreguen de cuidar els gats que allà hi viuen.

La Manoli, la Montse i la Inés van explicar-nos com s’organitzen així com les feines que fan, va sorprendre’ns molt que no descansen cap dia, de dilluns a diumenge i en horaris diferents s’apropen fins a la colònia per controlar el menjar i els llitets. Però també estan al cas d’avisos que arriben quan troben gats abandonats o quan algun d’ells malauradament té algun accident. Ser voluntari o voluntària és tota una responsabilitat, tenen un compromís ferm i vocació. Durant la conversa vam poder fer preguntes, una justament va ser com podíem ajudar des de l’escola i de seguida van agrair la pregunta, ja que d’ajuda en necessiten molta. Podem fer de voluntaris, de casa d’acollida, però també aportant llaunes amb menjar tovet per aquells gats que es fan grans o per aquells acabats de néixer. Vam compartir amb elles la nostra idea; fer una botiga amb manualitats fetes per nosaltres per recaptar diners i després comprar llaunes. Van posar-se super contentes i van voler saber-ne més. Vam acordar tornar-nos a trobar més endavant i, esperem i desitgem, que l’ajuda que necessiten.

Els dies previs a acabar el segon trimestre, les Alícies vam recordar un dels consells que els agents rurals van donar-nos quan van venir a la classe. Ens van recomanar poder aprofitar fustes, com les dels palets, per fer les caixes niu en lloc de comprar-la, simplement havíem de tenir present que la fusta no estigués envernissada ni pintada i que fos apta per estar a l’aire lliure. Decidim preguntar a casa abans de donar el pressupost a la Lídia, si entre tots i totes aconseguim fusta no haurem de gastar diners!

L’endemà ja teníem la fusta! L’Adriana, l’Aitor, la Jana i en Liam ja ens havien aconseguit la quantitat necessària! Vam decidir llavors posar-nos a marcar les diferents peces que necessitàvem per construir les sis caixes niu, per parelles i amb molta concentració vam anar prenent totes les mides. Abans de l’últim dia del segon trimestre, van endur-se les fustes a casa, ja que els seus pares van oferir-se a tallar-les amb les eines adequades.

Aquesta setmana ja les han portat a la classe tallades i ben polides! Moltes gràcies Jordi, Víctor i Quim!

Ara només ens queda… muntar-les!