Després de molts mesos de feina els i les Tabalugues ja poden jugar a la botiga de joguines que tant esforç els ha costat de construir.

Abans de començar a jugar s’han de repartir els rols i no sempre és fàcil. Els agrada molt ser caixers i sobretot embolicar els regals!

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Abans de començar a jugar a la botiga ens adonem que ens falten moneders, ja que només en tenim un, i volem que hi hagi tres clients. Per tant decidim enviar un correu electrònic a les famílies per demanar si algú té per casa algun moneder que no faci servir i que ens el vulgui donar per jugar.

D’un en un anem escrivint el correu. Cada vegada troben les lletres del teclat més ràpid, es nota que aviat seran Rovellons i Rovellones.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Ja tenim la botiga acabada i arriba l’hora de poder-hi jugar, però abans de fer-ho, els Tabalugues creuen que és molt important pensar com s’ha de jugar i escriure-ho en un paper.

Després de descartar les normes de comportament bàsiques, que han de seguir en qualsevol situació: no picar, no córrer, no molestar… arribem a les següents idees:

Per jugar a la botiga:

• Necessitem tres botiguers, un estarà a la caixa, l’altre embolicarà i l’altra endreçarà les joguines.
• Necessitem tres clients.
• Els clients entren per la porta de la botiga.
• Quan el client ha comprat, surt per la mateixa porta que ha entrat.
• Les joguines no són per jugar, són per vendre.
• A l’hora de pagar, hem de pensar i calcular.

Un cop tenim ben clar com haurem de jugar ho escrivim, plastifiquem i ho pengem a la botiga per no despistar-nos.

Col.loquem els bitllets i les monedes a la caixa registradora i fem una mica de teatre per treballar el càlcul per tornar el canvi.

Fem parelles on un fa de botiguer/a i l’altre de client/a.

El client/a agafa el moneder, ple de diners, i se’n va a la botiga a triar una joguina per comprar. Un cop ha triat què vol comprar s’apropa al botiguer/a i aquest li diu què ha de pagar.

Entre tots i totes anem fent els càlcula i veiem que per jugar a la botiga haurem d’estar molt concentrats i concentrades a l’hora de pagar.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Un cop tenim calr quins dies i hores podem obrir la botiga, fem el cartell per poder-lo penjar a fora perquè tots els clients quan passin pel carrer, puguin veure’l.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Els i les Tabalugues tenen molt clar, que ells i elles volen fer els diners per jugar a la nostra botiga.

Arriba l’hora de pensar com els podem fer. Abans de començar la conversa, col·loco diferents bitllets i monedes a sobre la taula perquè tots i totes els puguin observar.

Com podem fer els diners?

• De paper.
• Les monedes poden ser de cartró.
• Les monedes són de ferro, però no el podríem tallar.
• Les monedes es poden fer de ceràmica.
• Però si cauen es trenquen.
• Les monedes les podem fer amb goma eva.
• Els bitllets són de paper, per tant els hem de fer de paper.
• I com els farem? (Mireia)
• Primer hem de dibuixar i retallar un rectangle.
• Hem de fer el número per saber quan val.
• Què més veieu en els bitllets a part del número? (Mireia)
• Una bandera amb estrelles.
• Aquesta bandera la porten alguns cotxes.
• Té estrelles grogues i és blava.
• Hi ha una torre.
• També hi ha lletres.
• Veig el número 2013.
• Hi ha un pont. Té coses per aguantar-se.
• Sembla un túnel.
• És una porta.
• Sembla un palau.

Per tal de fer els bitllets ens col·loquem en grups de tres i cadascú busca les seves estratègies per fer el bitllet que li ha tocat. A l’hora de fer la part del darrera, hi ha grups que calquen a la taula de llum i altres que ho proven en els vidres. Un cop tenim els bitllets fets, li demanem al Toni que els redueixi ben petits per poder-los posar bé a la caixa registradora.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Una Tabaluga ens diu a la rotllana que abans de poder començar a jugar a la botiga encara ens queden unes coses molt importants que hem de fer (CONVERSA):

• Hem de fer un rectangle amb els dies que obrirem la botiga.
• La mama a vegades es despista i va a comprar quan està tancat.
• El diumenge està tancat.
• No, el cap de setmana està obert, perquè és festa.
• Podem anar a preguntar al Drim quan està obert i tancat.
• Podem obrir tres dies.
• Els diumenges tot està tancat.
• El cap de setmana ha d’estar tancada, perquè l’escola també està tancada.
• Ningú pot anar a l’escola el cap de setmana.
• Podem obrir un dia si, i un dia no.
• Podem fer una llista dels dies que anem a l’escola i posar si està obert o tancat.
• Podem obrir sempre.
• Si obrim sempre, es avorrirem.
• I a quines hores estarà oberta? (Mireia)
• Els dilluns a la tarda no podem jugar, perquè fem psico.
• Els dimarts tarda fem música.
• A les tardes haurà d’estar tancat.
• Els dimecres, dijous i divendres fem PdC.
• Després del pati tampoc podrem obrir, perquè tenim l’estona del conte, story time, el càlcul mental i els jocs de lletres.
• Per tant, quan podrem obrir (Mireia)
• Els matins després de la lectura i abans d’esmorzar.
• També haurem de fer un cartell que posi obert i tancat a la porta.
• Jo ho he vist en una peli.
• El meu tiet ho té a la seva botiga. Quan està obert és de color verd i quan està tancat vermell.
• Com un semàfor.

Per tant se’ns gira feina.

Hem de fer el cartell d’horaris i el d’obert i tancat.

Els Pinotxos ens porten la fusta que ens van comprar a la fusteria i els hi donem les gràcies per la seva ajuda.

Què farem ara amb la fusta? Establim una conversa:

• Hem de posar el logo.
• El podem enganxar amb cola.
• En els cartells de les botigues hi ha papers enganxats? (Mireia)
• No.
• Haurem de retallar la fusta.
• Però si retallem ja no tindrà la mida que vam mesurar.
• No hem de retallar.
• El logo no cap bé.
• Hem de posar el nom de la botiga.
• Podem posar el logo al mig i jugar en una banda i feliços a l’altra. El logo farà d’espai per separar les paraules.
• El logo és millor posar-lo en una punta. Al mig no queda bé.
• Com sabrà la gent de què és la botiga? (Mireia)
• Haurem de posar també en el cartell “Botiga de joguines”.
• És molt important perquè vinguin a comprar.

Els i les Pinotxos ens van ensenyar com havien fet el seu cartell de la fusteria i en els Tabalugues els va agradar molt la idea de confegir el nom de la botiga amb lletres de fusta. Anem a buscar lletres de confegir de fusta a l’aula dels Pinotxos i comencem a construir el nostre cartell.

• Ens falten lletres.
• Ens falten 12 lletres.
• Les fustes no es veuen gaire, són del mateix color que el cartell.
• Queden camuflades.
• Podem pintar les lletres.
• El logo l’enganxarem amb cola.
• I que pot passar si tenim el cartell penjat a fora amb el logo de paper? (Mireia)
• Pot volar amb el vent.
• Es pot mullar amb la pluja.
• I si el dibuixem a la fusta?
• Com? (Mireia)
• El podem copiar.
• El podem calcar com fem amb els mandales.
• Com? (Mireia)
• Posem el full transparent a sobre la fusta.
• Però la fusta no és transparent.

Fem la prova per veure si podem calcar i ens adonem que no.

Per poder calcar a la fusta fem servir el projector. Enganxem la fusta a la pissarra i amb molt de compte calquem el logo. Després el repassem i el pintem amb els retoladors Posca.

Un cop fet el logo i pintat les lletres, vernissem la fusta i un cop seca engaxem les lletres amb silicona.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Recordem la conversa que vam tenir sobre quin número li volem posar a la nostra botiga, i tenint clar que en una banda del carrer estan els números parells i en l’altre els imparells els hi pregunto en els Tabalugues quin número li posarem a la nostra botiga, i quins números hauran de tenir les classes de Pinotxos i Patufets, que també estan en el carrer Terrasseta.

• Si nosaltres tenim el 65, els Pinotxos el 64 i els Patufets el 63.
• Noooooo
• Els Pinotxos i els Patufets no poden tenir el 6, perquè ells no tenen 6 anys.
• No pensem en els nens i nenes, podem pensar que en l’aula de Pinotxos hi ha una Fusteria i a la de Patufets una consulta mèdica (són els seus projectes) (mestra)
• Llavors els números ja estan bé.
• Segur que estan bé? (mestra)
• I si posem 1,2 i 3. Així es més fàcil.
• Noooooo. Que el 2 és parell!
• I que vols dir? (mestra)
• Que els parells han d’anar a una banda i els imaprells a l’altre.
• Ah! llavors 63, 64 i 65 estan bé? (mestra)
• Noooooo, perquè el 64 és parell.
• Llavors quins números hem de posar? (mestra)
• 61,63 i 65, perquè són imparells.
• I estan en ordre.
• Però no hem de posar el 65, sinó el 56, perquè primer va el 5 i després el 6. Primer vam tenir 5 anys i ara anem fent 6.
• Si la nostra botiga és el número 56, els Pinotxos seran el 54 i els Patufets 52.
• Per què? (mestra)
• Perquè són els números parells que van en ordre en la tira numèrica.

Un cop tenim deciditis els números, pintem unes fustes i els escrivim i els pengem a les portes.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

Per poder fer el cartell de la botiga, els hi pregunto en els i les Tabalugues com podran saber els clients de què és la nostra botiga. Engeguem una conversa:

• Doncs posem el logo a fora.
• També hem de posar el nom.
• I on ho posarem? (Mireia)
• A sobre de la porta.
• Així quan passin el veuran.
• A totes les “tendes” el nom està a sobre de la porta.
• Si el posem a la porta, quan estigui oberta, no es veurà el cartell.
• L’hem de posar en el vidre de dalt de la porta.
• A la paret.
• I com podem saber la mida si està tan amunt? (Mireia)
• Doncs el fem “mediano”.
• Per mesurar-lo podem agafar una escala.
• O podem pujar a sobre del moble.
• Mireu, la Vero, és la responsable de riscos laborals, i ella ens pot dir si podem pujar a sobre del moble o de l’escala (Mireia)
• No podeu pujar ni als mobles ni a sobre d’una escala, està prohibit, perquè us podríeu fer mal. (Vero)
• El vidre de dalt de la porta és quadrat i la porta és un rectangle.
• El vidre de dalt és més (obre els braços per expressar amplada) d’aquí a aquí.
• És més llarg.
• Podem posar el cartell a la porta del costat i així el podrem mesurar bé.
• És més gran!
• I com el mesurarem? (Mireia)
• Amb una cinta mètrica.

Doncs dit i fet, en grups de tres ens posem a mesurar el vidre i dibuixem en un paper la forma del cartell i les mides que ens surten.

Quan tenim les mesures clares, els hi portem en els Pinotxos, perquè han d’anar a comprar a la fusteria i els hi demanem si ens poden comprar una fusta amb les mides que necessitem per fer el nostre cartell.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.