Treball amb el tangram

mestre18/05/22  

Aquests últims dies hem estat treballant amb les peces del tangram. El primer dia, vam fer diferents figures, moltes d’elles al principi ens semblaven impossibles. Però finalment, la majoria de nosaltres les vam poder construir. El segon dia, vam treballar les fraccions amb el tangram i vam respondre a la pregunta “amb quantes peces de cada tipus podem fer un tangram?”. I l’últim dia, vam poder treballar els percentatges, ja que van calcular quin percentatge ocupa cada peça al tangram. Al principi semblava molt difícil, però finalment tots vam entendre el procediment a seguir.

POSEM ATENCIÓ A LES COSES

Marta Hervas18/05/22  

Amb el desig de posar atenció a les coses que ens envolten, hem dedicat temps a observar i dibuixar algunes de les plantes que tenim al pati de l’escola.

Ens hem repartit al llarg de la zona i cadascú s’ha responsabilitzat d’un dels arbres, arbusts o lianes que hi tenim (les herbes les deixem per fer-ho en una propera sortida sortida al bosc). Així, amb la carpeta rígida, el llapis i la goma ens hem disposat a mirar de lluny cada exemplar. Hem captat les formes globals, les proporcions, els volums, els colors… Però també hem mirat de més aprop, hem olorat, tocat les textures i hem comparat fulles i escorça… I amb l’atenció posada de ple hem descobert  la coexistència entre organismes de diferents regnes, fongs en algunes fulles i molts insectes que comparteixen l’hàbitat.

El més important no ha estat  fer un dibuix del natural, sinó posar atenció al que estem mirant. Concretem una mica més: MIRAR AMB ATENCIÓ I INTENCIÓ.  Repte aconseguit!!!!

 

DOCUMENTEM LA RUTA SOLIDÀRIA “DEIXEM EMPREMTA!?”

Marta Hervas18/05/22  

QUÈ HEM APRÈS?

Avui us explicarem el que hem après durant aquestes colònies.

La primera cosa que hem après és a relacionar-nos amb persones d’altres grups bombolla. Ha estat molt divertit perquè ens hem pogut conèixer i riure junts. 

La segona cosa que hem après és que ens hem d’esforçar a caminar. Vam caminar 13 o 14 quilòmetres el primer i el segón dia. Va ser molt difícil però ho vam aconseguir. 

La tercera cosa que hem après és compartir jocs amb altres persones. Durant les colònies hem estat  jugant amb altres persones amb les que no havíem jugat mai.

 La cuarta cosa que hem après és compartir les coses. com per exemple en les habitacions i en la escola. 

La cinquena cosa que hem après és mirar la natura. Quan caminàvem ens fixa-vem amb les flors, els arbres, els insectes, les aranyes, etc. 

La sisena cosa que hem après és descobrir nous llocs. Hem conegut molts indrets nous com per exemple: Sant Martí de Tous, Montbui poble, Navarcles. 

La setena cosa que hem après és el valor de les aventures. Per exemple quan vam dinar i ens vam trobar quaranta mil aranyes. 

La vuitena cosa que hem après és que podem fer més del que ens pensem. Com per exemple col·laborar amb altres escoles o amb el Banc de la teca.                                              

Va ser molt dificil la ruta solidaria perquè vam caminar molt i també va ser divertida. 

DINA, IKER I RICARD       

DOCUMENTEM LES COLÒNIES “DEIXEM EMPREMTA!?”

Marta Hervas18/05/22  

DOS DIES DE RUTA SOLIDÀRIA

Avui os explicarem el resum de la ruta solidaria. El primer dia de l’Escola Marta Mata fins a Montbui poble, a l’Escola Montbou. Després fins a la casa de Colònies La Censada. I el segon des de la Censada fins a l’escola Cérvola Blanca de Tous i la tornada fins a la casa de colònies.

DIA 1:
El dimecres 4 de maig a les 8:30 vam començar a carregar motxilles al cotxe. Els 5 primers nens que van arribar a l’escola els hi van donar càmeres. Abans de marxar ens vam fer una foto de grup amb les famílies.

A les 9:15 vam començar el nostre trajecte on haurem d’arribar com a repte al casc antic de Montbui, a l’escola Montbou. Quan vam sortir de l’escola Marta Mata vem anar direcció Parc Fluvial vam passar per Can Muscons i el Cementiri de Vilanova.

Vem seguir el camí cap al cementiri de Montbui i passat el cementiri vam esmorzar. Més endavant podiem veure el Poble de Montbui. Allà vam explicar als nens de l’escola el nostre projecte. Després els Tintins van cantar una cançó de “Los Niños del Coro”, nosaltres el nostre rap: “Deixem Empremta a la Natura” i els Massagrans van fer una batucada. Tot seguit, vam cantar tots junts la cançó de “Gràcies” per agrair la seva atenció.

Després de sortir de l’escola Montbou vem seguir el camí fins a un prat darrere de Can Alemany per dinar. A l’altra banda del camí hi havia cavalls. Mentre dinàvem hi havia moltes aranyes i insectes.

Quan vam acabar de dinar, pel camí cap a la Censada, vam parar per beure aigua i esperar als companys. Allà un mestre ens va dir que quedaban 2 km i estavem molt contents perquè ja quasi ho havíem aconseguit. Vam continuar el nostre camí fins a la casa de colònies. Ja veiem la Censada!! Vem creuar la carretera i vem arribar. Uns quants nens van començar a cantar d’alegria!

DIA 2:
Vam sortir de la Censada de bon matí. Vam anar a una muntanya d’alla al costat, vam fer 1 km de pujada fins a Ca l’Amigó. i més endavant sis km de baixada i una pujada més.
La baixada fins a Sant Martí de Tous era molt forta, els genolls ens feien mal. Vam parar tres o quatre vegades per descansar, esperar els companys i hidratar-nos. El camí era com una muntanya russa, amb baixades i pujades. Estava ple de pedres. Vam arribar al pont de la riera i ens va tocar fer una pujada moderada cap al poble.
Quan vam arribar a Tous, vam esmorzar un plàtan a unes escales d’una plaça.Vam anar a l’escola Cérvola Blanca i vam fer el mateix que a l’Escola Montbou.
Els hi vem donar una caixa que han de posar: sal, sucre, pasta de dents i raspalls de dents. El 16 de maig anirem a recollir la caixa.
Després de sortir de l’Escola Cérvola Blanca vam anar a dinar al Parc Bató de Tous. Els professors, com a recompensa, ens van donar 5 bosses de patates per a cada grup. Al parc, ens vam trobar a uns nens que venien a veure el Teatre Nu i vam compartir el parc fins que van marxar.
Després de acabar de dinar vam anar per el mateix camí que abans que eren 6 km de pujada 1 km de baixada. La pujada era moderadament forta i ens vam cansar una mica. Vam fer alguna parada per descansar una mica i esperar als companys.
Quan vam arribar a la Censada ens vam dutxar, després vam sopar.
Les excursions han estat interessants i cansades. Ens ha agradat molt!!!

ÀNEU, YAIZA I VÍCTOR

TARDES EN FAMÍLIA

Rosa16/05/22  

Aquesta tarda, la mare de l’Adara ha sigut la protagonista de les “tardes en família“.

L’Abigail ens ha proposat una activitat divertida i molt creativa!

D’entrada ens ha explicat que per poder fer aquest experiment hem de barrejar aigua amb farina de blat de moro (maizena) fins que quedi el líquid una mica espès i blanc. Després, per afegir-hi més emoció, hem descobert que quan li hem tirat el colorant alimentari aquesta textura ha canviat de color. Hem aconseguit el color vermell i blau. També hem barrejat el groc amb una mica de negre i hem creat un color nou i diferent! A continuació, hem pintat amb aquests colors amb pinzells sobre un gran paper tot deixant volar la nostra imaginació.

Els patufets i patufetes hem gaudit molt d’aquesta experiència i ens ho hem passat molt bé!

Gràcies per la teva col·laboració!

 

 

 

SEGUIM AMB LES PROPOSTES D’APRENENTATGE!

Vero PM16/05/22  

Mica en mica hem anat adquirint molta autonomia amb les propostes d’aprenentatge, de les quals ja coneixem el seu funcionament i l’objectiu de cadascuna d’elles.

Aquests últims dies hem iniciat propostes noves, com el “geobambuxi” o el “tot es veu gegant”.

El “geobambuxi” ens permet fer construccions amb volum. I al “tot es veu gegant” podem observar diferents objectes a través de la lupa o del microscopi.

D’altra banda, a “experimentació” fem experiments amb aigua i diferents colorants alimentaris.

A la “taula de llum” experimentem amb la sorra de color groc i a “art vertical”, arrel del projecte d’aula, dibuixem el Sistema Solar. Primer de tot fem el fons amb aquarel·les i després fem els planetes amb pintura.

LA PUBLICITAT

Ivet Dominguez16/05/22  

Ja a les portes de l’espectacle, hem estat treballant en publicitar l’esdeveniment a la resta d’escola.

Ens hem agrupat per fer cartells amb les idees que cadascú havia treballat prèviament en els esbossos individuals. Hem anat escollint coses que trobàvem interessants d’uns i altres per acabar confegint un parell de cartells de cada grup. Ha estat interessant treballar l’eslògan, la falca, l’esquer per convèncer a tothom perquè vinguin a veure’ns. Hem jugat a trobar les millors expressions, imatges, efectes plàstics per crear muntatges divertits. Després, per parelles o petits grups, hem anat a explicar i presentar els cartells a les diverses aules i a l’equip directiu.

Esperem tenir una bona assistència!

“CONÓCEME POR MIS HABILIDADES, NO POR MIS DISCAPACIDADES”, Hensel

Cristina Vargas15/05/22  

Aquest projecte d’aula ens està portant per diferents camins i, un d’ells, ens ha fet arribar al punt de plantejar-nos si totes les persones funcionem igual o no. Tenim claríssim que som diferents i això ens provoca mirar-nos atentament a nosaltres mateixos i als altres. A simple vista podem veure molts aspectes però és dedicant temps a les persones que arribem a coneixer-les i a saber realment com són. A més a més, ens adonem que allò que podem veure dels altres sovint ens condiciona a pensar com són, què saben fer i què no.

Per començar a fer visible certs aspectes relacionats amb la diversitat i el diferent funcionament de les persones, visualitzem un conte a la pantalla: “Por cuatro esquintas de nada”. Amb aquesta història compartim impressions i reflexionem sobre aquestes diferències que a vegades condicionen però amb les quals podem conviure si la nostra mirada és la d’ajudar a l’altre.

En petit grup llegim una frase: “Conóceme por mis habilidades, no por mis discapacidades” de Robert M.Hensel, i parlem sobre el significat, què ens està dient?… Coincidim bastant en les nostres reflexions i valorem la importància d’aquest missatge, realment tots i totes volem que ens coneguin per tot allò que podem arribar a fer i ens ho valorin. A partir d’aquí, comencem a conèixer la vida de diferents persones que han estat reconegudes per les seves habilitats tot i tenir alguna discapacitat o dificultat com: Usain Bolt, Frida Kahlo, Louis Braille, Leo Messi, Ashley Fiolek o Pol Makuri, al qual hem tingut el privilegi de conéixer personalment.

Aquest camí centrat en conéixer la diversitat de persones que ens envolten ens ajuda a prendre consciència i per això dediquem diverses sessions a descobrir les diferents discapacitats que podem trobar en la nostra societat. Ens sensibilitzem amb la discapacitat visual a través de contes com “El libro negro de los colores” o “Tanca els ulls”, treballem a partir de l’alfabet Braille i aprenem a escriure el nostre nom. La discapacitat auditiva la descobrim amb el conte “Chim chim y el tiramisú” que ens expliquem dos experts en llenguatge de signes, també visualitzem diverses cançons en aquest llenguatge i aprenem a dir el nostre nom a través del sistema dactilològic. A més a més, visualitzem un vídeo per conèixer el dia a dia d’en Francisco, una persona sord-cega que ens mostra com es comunica i com es desenvolupa en un dia qualsevol. A través del curtmetratge “Cuerdas” podem parlar de discapacitat mental, i compartim diverses experiències viscudes que anem relacionant a mesura que anem descobrint la diversitat.

QUÈ HA PASSAT AMB EL NOSTRE HORT DE CARTRÓ?

Rosa14/05/22  

Els patufets i patufetes ja tenim fet l’hort urbà de cartró. Entre tots i totes l’hem portat a la terrasseta per veure quin és el lloc més adient per col·locar-lo. Sabeu que ens ha passat? S’ha trencat una pota! Aleshores ens hem adonat que l’hort urbà que farem, com ells i elles diuen, “el real o el de veritat”, no pot ser de cartró!

Seguim pensant diferents opcions d’on podem posar l’hort. Alguns patufets expliquen que no el podem situar davant de la porta de sortida de la classe on hi ha el paviment, ja que hi toca una mica d’ombra. Altres nens i nenes han dit que si el posàvem davant de la porta que separa la terrasseta de la classe dels pinotxos, no podríem obrir la porta….

Tal i com diu el nostre poema que ens vam aprendre, necessitem terra, aigua, sol i llavors per veure créixer les nostres cols. Així doncs, li hem demanat al Toni Tostado si ens podia donar una mica de terra. Després li hem posat les llavors i l’hem regat.

Sabeu que ens ha passat quan li hem posat l’aigua?

L’hort s’ha trencat! Aleshores és quan ens hem adonat que el nostre “hort real” no el podem fer de cartró.

De quin material construirem el nostre hort?

Us seguirem informant!

Recordeu, teniu més fotografies a la carpeta compartida del drive.

FEM L’HORT URBÀ DE CARTRÓ

Rosa13/05/22  

Els patufets i patufetes ens situem una altra vegada a la xarxa de coneixements que tenim a l’aula i fem memòria repassant tots els passos que hem fet fins ara. Ens adonem que els nostres horts de plastilina son petits i no podem plantar-hi llavors. Ens cal fer un model d’hort urbà més gran que ens ajudi a imaginar-nos com serà l’hort urbà real que construirem al pati.

Així doncs, el següent pas que hem fet per continuar el nostre projecte és construir un model d’hort urbà però de cartró amb una grandària i volum semblant a l’hort real que farem.

D’entrada en petits grups hem experimentat i manipulat diferents tubs i cartrons per familiaritzar-nos amb aquest material. Després hem construït l’hort de cartró fixant-nos amb els models que ja tenim fets de plastilina.

Hem sortit al pati i hem posat una base de cartó a terra i ens hem adonat que si posem terra cau pels costats. Aleshores un patufet ha dit:

–  «falten parets sinó cau la terra»

Ens hem preguntat com podem enganxar aquestes parets de cartró. Un patufet ha comentat:

– «con una cola fuerte»

Hem anat a buscar el Toni Tostado i li hem demanat la seva ajuda. Amb les barres de silicona que ens ha donat, hem enganxat dos costat però hem vist que si li tornem a posar sorra a la base, la terra ens cau.

Una patufeta ha dit:

– «ponemos unos cartones a los lados para que no se caiga la tierra».

I així ho hem anat fent fins a construir el model d’hort urbà amb cartró.

En acabar, una patufeta ha verbalitzat:

– «Faltan las patas».

Aleshores, ens hem preguntat, quantes potes li hem de posar?

Alguns patufets han dit dues o tres, d’altres quatre, cinc i fins tot sis potes. Hem fet diverses comprovacions fins que finalment hem descobert que amb quatre potes posant una a cada punta l’hort s’aguanta!!

Recordeu, teniu més fotografies al drive.