Aquesta setmana, a la nostra escola, hem iniciat una de les activitats més esperades per als alumnes de 6è i de 1r: l’apadrinament lector. Aquesta proposta, que any rere any es consolida com una tradició, crea un vincle especial entre alumnes de diferents edats amb un objectiu compartit: fomentar l’hàbit de la lectura d’una manera lúdica, significativa i col·laborativa.

Els alumnes de 6è es converteixen en “padrins i padrines” dels de 1r, assumint el rol de guies en el món de la lectura. Cada padrí té un fillol/a, amb qui es trobarà regularment per compartir moments de lectura. 

L’apadrinament lector no només és una activitat per promoure la lectura, sinó que té molts altres beneficis:

• Per als alumnes de 1r: Els fillols i filloles experimenten la lectura com una activitat agradable i plena d’emocions. Tenir un padrí o padrina que els dedica temps i els acompanya, els ajuda a millorar la comprensió lectora i a sentir-se més segurs amb les paraules. A més, veure alumnes més grans com a models és una font de motivació extra.
• Per als alumnes de 6è: Els padrins i padrines desenvolupen habilitats com la responsabilitat, l’empatia i la paciència. Planificar les sessions de lectura i buscar maneres d’interessar els fillols els ajuda a reforçar la seva pròpia competència lectora i a enfortir l’autoestima.

Els alumnes de 6è han rebut aquest projecte amb molt entusiasme. És una oportunitat única per sentir-se “grans” dins de l’escola i per deixar una empremta en els més petits abans de començar l’etapa de l’institut.

Més enllà dels llibres, l’apadrinament lector també genera moments especials de complicitat. Alumnes de diferents cursos que abans no es coneixien ara es saluden pel passadís amb un somriure i es mostren afecte. Aquestes petites connexions són la prova que la lectura pot unir persones i fer créixer relacions enriquidores. La lectura no només ens obre les portes al coneixement, sinó que també ens acosta als altres.

L’alumnat de 6è de la classe de l’Àgora hem dut a terme una exposició a l’entrada de l’escola anomenada: “Apropem la cèl·lula a l’ull humà”. En aquesta exposició hem elaborat en petits grups maquetes de cèl·lules animals i vegetals. Aquestes representacions tridimensionals han estat exposades al vestíbul perquè tots els companys poguessin observar-les i aprendre sobre aquestes estructures microscòpiques.

A l’escola, vam iniciar un projecte per aprofundir en el coneixement de les cèl·lules, les unitats fonamentals de la vida. A través d’activitats diverses, hem combinat ciència, creativitat i treball col·laboratiu per entendre millor el món microscòpic que ens envolta.

El projecte va començar amb lectures específiques i el visionament de vídeos educatius que ens han ajudat a identificar els diferents tipus de cèl·lules, les seves parts i els elements que les formen. Aquest primer pas va ser essencial per establir una base sòlida de coneixements.

Un cop dominats els conceptes bàsics, vam deixar volar la imaginació amb la creació d’històries inventades que exploraven què passaria si existís una cèl·lula immortal. Aquesta activitat va ser una manera creativa d’unir la ciència amb la narrativa, fomentant la reflexió i la participació en l’aula.

Per consolidar els aprenentatges, vam elaborar esquemes en parelles utilitzant l’eina Canva. Aquests esquemes recollien els conceptes més importants sobre les cèl·lules i van ser una eina visual i efectiva per organitzar i compartir coneixements.

Hem dedicat una part del projecte a estudiar les neurones, un tipus de cèl·lula especialitzada del nostre organisme. A més, vam crear un gràfic comparant el nombre de neurones en diferents espècies per comprendre millor la diversitat biològica.

En l’àmbit artístic, hem experimentat amb bombolles de sabó i pintura per crear una obra titulada Fantasia cel·lular. Aquesta activitat va ser una manera creativa i divertida de vincular l’art amb la ciència, deixant volar la imaginació i el talent dels alumnes.

També hem investigat diferents malalties relacionades amb les cèl·lules, preparant una exposició oral en la qual hem parlat de símptomes, diagnòstics, tractaments i mesures de prevenció. Aquesta activitat ens ha ajudat a entendre la importància de les cèl·lules per a la salut i el benestar.

Aquest projecte ens ha ajudat a comprendre que les cèl·lules són la base de la vida i que el seu estudi és essencial per entendre el funcionament dels éssers vius. Hem combinat de forma interdisciplinària, aprenentatges científics amb creativitat i treball pràctic.

L’ús del mòbil per part dels infants és un tema cada cop més present en la nostra societat i planteja qüestions sobre els límits i les necessitats reals d’aquesta eina en la seva vida diària. Entre les moltes funcions i aplicacions que ofereixen els mòbils, l’ús de WhatsApp ha agafat molta popularitat, i és freqüent que els mateixos nens i nenes creïn grups per estar “connectats” amb els companys/es. Però, quin sentit té que un grup d’alumnes que es veuen cada dia a l’escola mantinguin també una comunicació constant en línia? 

Un grup de WhatsApp entre alumnes pot semblar, d’entrada, una forma d’intercanviar informació sobre deures o d’organitzar activitats fora de l’escola. Tot i això, la realitat és que sovint aquestes converses deriven en xats sense objectiu clar i converses repetitives, ocupant un espai que els infants haurien de destinar a una comunicació directa o altres activitats enriquidores. A més, aquest ús constant del mòbil pot afavorir distraccions, aïllament i fins i tot ansietat per mantenir-se sempre connectat o pendent de missatges.

Una qüestió essencial és qui supervisa el contingut d’aquestes converses. A diferència d’altres espais, en el món digital la presència d’adults és molt menor, i això deixa els infants en una situació de vulnerabilitat. Sense una supervisió adequada, aquests espais poden convertir-se en canals per a la difusió d’informació inadequada i missatges, sense que ningú intervingui. Cal tenir consciència de què es pot compartir, què és el dret a la privacitat, què és el dret a la pròpia imatge…

Per aquestes raons, és important reflexionar sobre l’objectiu real d’aquests grups i valorar si són necessaris o no. Potser el veritable repte és trobar maneres més saludables perquè els infants es comuniquin i creïn vincles forts, amb l’acompanyament d’adults que puguin guiar-los en el bon ús de la tecnologia. Els infants necessiten espais de llibertat, però també necessiten un marc de seguretat i orientació per desenvolupar una relació sana amb el món digital.

Per aquestes raons, entre d’altres, el Consell Escolar Municipal de Molins va crear una comissió de treball que aviat presentarà els resultats. Les últimes publicacions i estudis porten cap a un endarreriment de l’edat d’ús. La tecnologia és una porta oberta al desconegut, i per això cal un acompanyament intensiu i constant, perquè mai se sap qui o què hi ha a l’altre cantó del mòbil.