Possiblement heu arribat tard algun dia a l’escola, per motius ben diversos. Afortunadament, aquest retard no té més importància i tornem a rependre les nostres tasques sense pensar-hi més. No ens adonem de la sort que tenim cada dia. La nostra escola és un lloc acollidor i la tenim a prop.
Avui, divendres, hem observat que aquesta sort que tenim, no la tenen a tot el món. L’Elisabet, monitora del taller “Obre’t al món”, ens ha explicat als nens i nenes de segon que hem de valorar la nostra escola, l’accés a l’educació, i ho ha fet a través d’uns videos i unes activitats que ens han fet pensar.
Hem conegut les històries d’aquests nens i nenes:
1. Jakson té 10 anys, viu a Kenya i corre 4 hores diàriament (2 d’anada i 2 de tornada) per la sabana, esquivant lleons, tigres i elefants, per salvar diàriament els 15 km que el separen de l’escola. L’acompanya en l’aventura la seva germana Salomé ‘de 6 anys !.
2. Samuel té 11 anys, viu a l’Índia i cada dia, juntament amb el seu germà de 7 anys, empeny la precària cadira de rodes del seu germà gran de 13 anys, que aspira a ser metge. Són “només” 4 Km els que els separen de l’escola, però triguen 1 hora i quart en cada viatge, ja que la cadira sol embussar i trencar-se. Tot i així, cap dels dos germans es rendeix i lluiten diàriament perquè el seu germà gran compleixi la seva vocació.
3. Zahira té 12 anys, viu al Marroc i el trajecte a l’escola-internat és de 22 km (4 hores), que realitza setmanalment. El problema afegit és que a l’Atlas, la majoria de les nenes deixen l’escola a aquesta edat per casar-se.
4. Carlitos té 11 anys, viu a la Patagònia argentina i cada dia realitza 4 viatges a cavall de 2 hores de durada (2 d’anada i 2 de tornada), portant també a la seva germana Micaela de 7 anys, per aconseguir arribar a l’escola i convertir-se algun dia en veterinari.
Us deixem l’enllaç d’un dels trailers que hem vist i també la pel·lícula sencera.
"La història de “Camí a l’escola” és també una aventura humana. Per poder “tocar el seu somni amb els dits”, compten amb el suport dels seus pares que van accedir a que prenguessin aquest camí, mentre en els països on es desenvolupa la pel·lícula, altres nens es queden a casa per treballar o ajudar els seus pares amb seus germans i germanes més petits. També poden comptar amb els seus amics. Zahira i les seves amigues es reuneixen per fer una ruta de muntanya perillosa i es recolzen quan una d’elles està cansada. Carlos i la seva germana Micaela es troben amb companys durant el trajecte i acaben junts el camí a través de les immenses planes d’Argentina. Reunir-se és recolzar-se, donar-se ànims, i també protegir-se.Aquest camí és també un viatge a través del fet de com els nens aprenen a ser solidaris, a tenir cura els uns dels altres, en definitiva a créixer. I finalment, si les seves vides no són semblants, les seves esperances són similars, tots ells veuen en l’escola una oportunitat per millorar com a persones, per poder tenir un futur millor. Els protagonistes de les quatre històries saben que aconseguir un futur millor no és possible sense l’educació. Per a aquests nens, l’escola no és una tasca, és una oportunitat, un regal molt valuós. Per a ells, accedir a l’educació significa poder obtenir més tard un treball que els permetrà ocupar-se de la seva família, guarir, ajudar els altres, comprendre el món, participar en la vida del seu país. “Camí a l’escola” és una pel·lícula que desborda optimisme i esperança en un futur, on per Jackson, Carlitos, Zahira i Samuel tot és possible amb coratge, predeterminació i esforç."
font:http://aula.cat/cami-a-lescola/
