Avui es el dia en que volem obrir els ulls de tothom per reaccionar contra la violència de gènere. No es pot consentir a una societat com la nostra, que aquest sigui un dels problemes més freqüents que es viuen al món.
Desitgem que es pugui acabar amb aquesta lacra, desitgem que els nostres alumnes aprenguin bé la lliçó del respecte, l’amor i la igualtat, i que puguin fer que es visqui millor ara i sempre.
Amb aquest motiu, volem compartir amb tothom el magnífic poema d ‘Agustín Garcia Calvo, una declaració literària d’intencions, que amb la seva bellesa, transmet una lliçó imprescindible de vida.
′′ Lliure t ‘ estimo ′′
T ‘ estimo lliure
com un corrent que salta
de pe na en pe na,
però no és meu.
T ‘ estimo molt gran
Com una muntanya embarassada
de primavera,
però no és meu.
T ‘ estimo molt bé
Com no ho saps?
la teva bona massa,
però no és meu.
T ‘ estimo molt amunt
com un chopo al cel
és menyspreat,
però no és meu.
Blanca t ‘ estimo
com una flor d ‘ azahares
a la terra, a la terra
però no és meu.
Però no és meu
No de Déu ni de ningú
ni tan sols la teva.
Agustín García Calvo
Comentaris recents