Avui, seguint les celebracions del Dia Internacional de la Francofonia, hem realitzat una segona trobada amb alumnes procedents de França, concretament del collège Joseph Anglade de Lezignan-Corbières, una petita població situada a prop de Carcassonne, al sud de França. En aquest cas l’alumnat de francès participant ha estat el de 3r d’ESO, grup amb qui enguany hem començat a treballar la Guerra Civil i la ruta de l’exili, que s’han convertit en el tema de fons del projecte e-Twinning que portem a terme amb el collège Joseph Anglade.

El matí ha començat de la mateixa manera que el dimarts amb els normands: en primer lloc l’alumnat del nostre institut ha fet una petita presentació del nostre país, dels seus costums i de la seva gastronomia. També han fet una pinzellada de la nostra ciutat i del nostre centre educatiu. A continuació, s’han colocat per petits grups per tal de practicar les dues llengües, sempre respectant que cadascú estigués amb la persona amb qui s’havia escrit prèviament.

La jornada d’avui ha estat realment multidisciplinar, ja que s’hi han treballat diverses matèries amb els seus respectius professors: alemany, francès, música, ciències socials i llengua castellana i literatura.

– un petit grup d’alumnes d’alemany ha participat en l’intercanvi lingüístic, en haver-hi dintre del grup d’alumnes francòfons alguns que no estudiaven castellà com a segona llengua estrangera, sinó alemany. Una verdadera immersió, ja que la única manera que tenien de comunicar-se entre ells era fer-ho en alemany;

– el nostre Cor jove ens ha cantat i ballat dues cançons, una en català (“Caminem lluny”) i una altra en castellà (“Yo contigo, tú conmigo”). Al principi s’han quedat impressionats amb l’afluència de públic però a poc a poc s’han deixat anar fins fer-nos emocionar, ballar amb ells i vibrar de valent;

– tres alumnes ens han presentat un petit resum dels últims dies de la vida d’Antonio Machado, poeta que simbolitza l’exili republicà i que està enterrat a la petita localitat francesa de Collioure. Fa poc més d’un mes es va celebrar el 80è aniversari de la Retirada i també de la mort de l’escriptor. La intervenció del Sergio ha acabat amb la lectura a dues veus de dos dels poemes més emblemàtics de Machado: La muerte del niño herido i Caminante no hay camino. Per posar punt i final a aquesta part del nostre projecte, hem escoltat la versió d’aquest poema realitzada per en Joan Manuel Serrat.

Per últim, hem sortit al pati i hem gaudit de productes típics dels dos països, tant dolços com salats. Després d’unes poques hores junts, en molts casos el comiat ha estat dur, ens hem intercanviat els telèfons i han estat molts els que no paraven de preguntar per què havien de marxar ja i si podríem tornar a veure’ls, a visitar-los l’any vinent… El que fos per mantenir el contacte.

Alumnes, el contacte ja està fet; hem tendit ponts entre els dos països, les dues ciutats, els dos instituts. Ara només falta que vulgueu creuar-lo junts.