Aquest treball és del tòpic Curts de metratge del primer semestre de 4t. Aquest curtmetratge va sorgir d’un esbós d’una idea, primer van començar a dir propostes per confondre l’espectador, pensant coses com: què podem fer perquè el curt els hi sembli estrany i es plantegin coses com sobre de què va, què vol comunicar, etc. A poc a poc aquesta idea va anant prenent forma a un curt sobre sentir-se i invisible i a l’assetjament escolar. És un curtmetratge molt abstracte que confon a l’espectador. El final és obert i d’aquesta manera l’espectador es pot crear la seva pròpia versió d’un final.
