| API |
PLANTACIÓ |
 |
Es cultiva a la primavera però també es pot cultivar a la tardor. |
| RECOL·LECCIÓ |
| Es pot realitzar una collita esglaonada durant varis mesos, tallant fulles a mesura que ens facin falta a la cuina. |
| MARC DE PLANTACIÓ |
|
Es planten en fileres dobles, a distàncies de 25 a 35 cm.
|
| EXPOSICIÓ |
| L’api necessita ple sol però es beneficiarà de l’ombra de la tarda. Es pot plantar l’api a les rases del terra o als jardins. |
| NOM CIENTÍFIC |
PLAGUES I MALALTIES |
| Apium graveolens |
Els pugons són habituals en els apis, especialment durant la primavera. També solen agafar sovint fongs a les fulles. |
| NOM (castellà) |
| Apio |
| NOM (anglès) |
| Celery |
| FAMÍLIA |
PROPIETATS NUTRITIVES |
| Apiaceae |
És molt rica en substàncies i olis essencials que li donen un aroma molt característic. Conté moltes substàncies anti-cancerígenes. És baix en carbohidrats i ric en vitamina C,àcid fòlic i alguns minerals (potasi, calci i sodi). |
| ORIGEN |
| És una planta mediterrània però també es troba de forma silvestre a algunes regions de l’Àsia. Era coneguda des d’antic però el seu cultiu no es va practicar fins el s.XVI a Itàlia. |
| CURIOSITATS |
|
És una planta bianual. La forta olor de l’api silvestre el van associar a l’antiguitat amb el culte als morts i potser per això les tombes dels difunts grecs es cobrien amb garlandes d’api.
|