“Quan els infants es fan preguntes, el coneixement pren pes.”
Aquesta setmana les TANITS ens han portat una nota demanant que portem 100 g de sucre per tal d’elaborar els panellets de la festa de la tardor. La Toni no hi era quan han vingut les Tanits i, quan li hem volgut explicar, no ens n’hem sortit, ja que no coneixem el número 100 i tampoc sabem què significa la g que han escrit al costat del número.
El primer pas ha estat esbrinar si el 100 és un número molt gran, pel fet que alguns crèiem que el 5 és més gran que el 100. Com sabem que els TABALUGUES estan esbrinant i calculant números molt grans, els hem anat a consultar.
Ens han explicat de forma molt gràfica, que els números que van sols (1,2,3,4,5…) són més petits que els que tenen amics (10, 100…). Com més amics tenen, més grans, així el 100 que són tres números, és més gran que el 10, que són dos. També ens han parlat d’unitats, desenes i centenes… què en saben els Tabalugues de números!
El segon pas ha estat pujar a veure les Tanits, ja que els Tabalugues tampoc saben què significa la g del costat del 100.
La Tanits ens han explicat que la g vol dir grams. I què vol dir grams? Ens expliquen que és per mesurar quant pesen les coses. I per què no escriviu grams? Ens diuen que les paraules científiques s’escriuen així, perquè les entengui tothom, ja que és un llenguatge universal.
També ens han parlat de la bàscula, l’aparell amb què es pesen les coses. Nosaltres en tenim una a la botigueta del passadís, així que decidim pesar el sucre que ja ha portat l’Abel. Tal com ens han demanat les Tanits, la bàscula ens diu un número de tres amics, 115. Tots estem d’acord que el número és més gran que 100. Sembla que comencem a entendre els números grans!
Llavors, la Júlia ens ha dit que ella no pesa grams, sinó quilos. I alguns també hem recordat que, quan anem al metge, ens diu que pesem quilos. Ens agradaria investigar més sobre el nostre pes, perquè és un tema que ens interessa, ja que ens toca de ben a prop.
Llavors, ha sorgit una altra pregunta: I les motos, quant pesen? Pesen més que nosaltres?
Segons sembla, ja tenim projecte, perquè tot el relacionat amb les motos ens interessa molt!
“Si vols que un infant estimi la lectura, seu al seu costat i llegeix amb ell.” — Emili Teixidor
Dijous passat, les Tanits i els Tabalugues vam iniciar una proposta molt especial. Al llarg d’aquest curs ens trobarem un cop al mes per compartir estones de lectura amb l’objectiu de continuar millorant plegats i gaudir dels llibres.
En aquesta primera trobada vam parlar sobre com funcionaran aquestes sessions i vam reflexionar sobre la millor manera d’ajudar-nos, tenint en compte el moment lector de cada infant. Les Tanits fem de germans i germanes grans que acompanyen de prop un camí important: aprendre a llegir i estimar la lectura. Cal paciència, empatia i mà esquerra, i sobretot reforçar positivament cada petit esforç dels Tabalugues perquè s’engresquin i trobin plaer en la lectura de contes.
Aquesta proposta ens permet fomentar la competència comunicativa lingüística, millorant la fluïdesa lectora, la comprensió i l’expressió oral. Alhora, cada infant pren consciència del seu propi procés lector i adquireix estratègies per continuar avançant. Mitjançant la cooperació, l’empatia i la responsabilitat que suposa ajudar i respectar el ritme dels altres, les Tanits seguim desenvolupant-nos com a persones socialment competents.
“En tots els assumptes humans hi ha esforços, i hi ha resultats. La fortalesa de l’esforç és la mesura del resultat”. James Allen
A l’aula de les Tanits tenim una responsabilitat que és ben coneguda i que esperem amb els braços oberts, és cert que també ens inquieta perquè sabem que de la nostra feina dependrà l’èxit, en part, de la festa de la tardor. Es tracta de calcular la quantitat d’ingredients que necessitem per poder fer els panellets del tastet de tardor del pròxim 30 d’octubre, una proposta que anomenem “Missió panellets”.
Com qualsevol repte important, comencem a la rotllana. I comencem compartint tot el que sabem alhora que anem classificant la informació. Després deixem anar una pregunta a l’aire: “Per on comencem?”, perquè un cop hem pogut dir tot el que volíem, cal centrar-nos i aprofitar el temps que tenim. I és precisament aquest, el temps, el criteri que se’ns tira a sobre; la missió té una data molt concreta i no estem acostumats a treballar contrarellotge! A la conversa sorgeix la idea que necessitem la recepta dels panellets i decidim buscar i preguntar a les nostres famílies.
Dies més tard compartim en veu alta les receptes trobades i acabem consensuant quins són els ingredients essencials per fer la massa dels panellets tradicionals: ametlla mòlta, sucre i patata o moniato. D’entre totes les receptes hem de triar una i establim uns criteris importants per fer la tria: una recepta equilibrada, pràctica per fer a l’escola i amb quantitats amb les quals puguem treballar (calcular) fàcilment. Amb aquestes premisses establertes i en petit grup, anem triant la que considerem més adequada.
A l’hora de compartir-ho sorgeixen reflexions interessants: – Els nombres acabats en 0 i 5 són més fàcils de sumar. – El 175 és complicat pel 70 i no pel 5. – El 175 és un nombre més complicat que el 500. – No sempre els nombres més grans són els més complicats. – Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de sucre obtindrem una massa molt dolça. – Amb la mateixa quantitat d’ametlla que de patata tindrà molt gust de patata. – L’ingredient principal ha de ser l’ametlla.
Però ens adonem que ens costa posar-nos d’acord sobretot amb el criteri de quines quantitats són més fàcils. Per això, decidim representar el pes de cada ingredient de cada recepta amb els reglets de base 10. Els reglets són un gran recurs a la nostra classe, ens ajuden a posar imatge a aquestes quantitats comprenent el valor dels nombres, ens permeten tocar i manipular els nombres d’una manera més didàctica. Un cop acabades les representacions, ho veiem molt més clar. Finalment, triem la recepta que ha portat la Fàtima.
Recepta per fer massa de panellets(25 unitats) - 200 gr. d'ametlla mòlta - 100 gr. de sucre - 1 patata o moniato
“L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, Albert Schweitzer.
Aquests primers dies de curs les Tanits hem estat preparant l’aula i els materials que necessitem en el nostre dia a dia, també hem posat en comú les propostes i projectes que sabem que viurem aquest any. Ha estat inevitable posar al centre de les nostres converses que som els grans de la comunitat de mitjans, una realitat que és repte i oportunitat alhora, i no pas un motiu de pressió, sinó d’orgull i encoratjament per ser bons referents per als nostres companys i companyes.
Com deia Albert Schweitzer en la cita que obre aquest escrit, “L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, i amb aquest esperit acollim una de les responsabilitats més importants que tindrem enguany: cuidar i gestionar la biblioteca de l’escola, un espai essencial que compartim tots els martamatins i martamatines. Algunes de les tasques les intuïm, però creiem que els Tintins, antigues Tanits, ens podem assessorar i decidim fer una visita a la seva aula. En aquesta trobada ens enumeren les tasques i també ens comparteixen com era la seva organització, els escoltem i recollim els consells per tal de començar a decidir com ho volem fer nosaltres.
Dies després dediquem una estona a mirar l’espai de la biblioteca amb una mirada diferent, posant especial atenció en l’organització i distribució de mobles i llibres. A la rotllana compartim impressions i detalls trobats: els gomets de colors, la mida dels llibres, el gruix,… i en aquesta conversa apareixen paraules importants com llom, portada i contraportada, però també nivell de dificultat. El curs passat ja vam parlar dels colors dels gomets, sabíem que el color ens ajudava a triar llibres i prendre consciència del nostre nivell lector a l’hora d’escollir un llibre per llegir, així que de mica en mica anem ressituant informació que ja teníem. Però, “i el gomet platejat en forma d’estrella?”, algú ha vist que fa referència a “coneixements” i obrim així un nou tema important a conèixer si volem ser uns bons bibliotecaris i bibliotecàries.
Al mig de la rotllana posem 4 models diferents de llibres que podem trobar a la nostra biblioteca i compartim què veiem. Ràpidament, veiem la revista, un recurs que trobem endreçat en els calaixos amb rodes, a més a més, en tenim de diferents, i per això estan classificades. Els altres llibres costen més de diferenciar, però insistim a afinar la vista i llegir! Alguns comenten que hi ha un llibre especialment gran amb dibuixos en totes les pàgines mentre que l’altre és més petit i té moltíssima lletra amb algun dibuix de tant en tant. Davant nostre tenim l’àlbum o conte il·lustrat, on predomina la il·lustració al text, i la novel·la que destaca per la quantitat de text escrit. Per últim, el 4t llibre no destaca per la quantitat de text o d’il·lustracions, sinó per la temàtica que tracta on tant text com dibuix van de bracet; són els llibres de coneixement i els marquem amb un gomet platejat en forma d’estrella. Encara ens queden altres tipologies de llibres per descobrir, però ho anirem fent més endavant.
Les Matildes venen a demanar-nos ajuda a la nostra classe. Volen anar a la biblioteca del poble i, com som els responsables, ens pregunten si podríem posar-nos en contacte amb ells per saber quin dia podrien desplaçar-se-hi. Nosaltres diem que sí, això d’ajudar ens agrada, però necessitem el telèfon. Recordem que tenim una companya a l’aula de Petits Prínceps que pot facilitar-nos aquest número, ja que la seva mare hi treballa, no ens ho pensem gaire i li demanem ajuda. La Valeria de 5è de seguida ens porta una targeta amb tota la informació necessària per poder posar-nos en contacte amb la biblioteca de Vilanova. Abans de trucar ens plantegem si algun grup més hi voldria anar, i preguntem a Tintins i Petits Prínceps. Llavors ens sorgeix un gran dilema, si nosaltres volem portar a terme aquesta responsabilitat potser seria important visitar també nosaltres la biblioteca del poble i que les professionals ens assessorin i orientin!
Abans de trucar a la biblioteca parem per pensar què és el que volem dir i demanar, planificar aquesta trucada és important per no deixar-nos res del que volem compartir i entre tots anem fent llista a la pissarra imaginant aquesta possible conversa telefònica. Un cop ho tenim clar, decidim qui trucarà, i no, no serà la Cristina. En aquest moment sorgeixen algunes inseguretats, algunes Tanits manifesten no sentir-se segures i prefereixen que siguin altres els que parlin. D’altres volen trucar tant si com no, sense pensar reflexivament si realment estem preparats o preparades, no podem ser tan impulsius. Parem un instant per prendre consciència, cal saber escoltar què ens diuen i respondre amb calma, cal estar atents i vocalitzar bé perquè ens entenguin, inclús cal saber llegir amb certa fluïdesa el que hem anotat a la pissarra per no deixar-nos cap demanda. Aquesta aturada per reflexionar ens serveix per ressituar voluntaris per trucar, finalment ho fem a sorts i l’Amàlia i el Sergi seran els interlocutors.
Amb la targeta que ens va portar la Valeria, les anotacions a la pissarra i el telèfon en mà… ens disposem a trucar. Però, “com es truca?” ens diuen el Sergi i l’Amàlia. Les mestres somriuen per un moment, estem tan acostumats als telèfons intel·ligents i a trobar escrit el nom de la persona que volem trucar, que hem d’aprendre a marcar número a número. Cap problema, això ho aprenem ben de pressa, i ràpidament comencem a escoltar el to. La Tamara, bibliotecària del poble, ens agafa la trucada, i l’Amàlia i el Sergi li fan saber tot el que necessitem. Hem acordat tornar-nos a trucar, ja que haurem de fer alguns tràmits i després comunicar-li. Ha estat un moment molt especial, divertit i emocionant, i ja esperem amb ganes la següent trucada!
Ahir vam començar la nostra aventura musical a l’escola amb una sessió molt especial. Com a nova mestra de música, vaig tenir l’oportunitat de estar amb els Rovellons, Alícies i Tanits, i compartir amb ells la meva passió pel món de la música. La primera classe va ser plena de descobriments i emoció, amb una proposta que combinava coneixements, creativitat i una gran dosi de divertiment.
La sessió va començar amb el Silenci. Si, el silenci com a part de la música, de la tensió i distensió, de les ones sonores quan travessen l’aire per arribar a les nostres oïdes i convertir-les en cançons o melodies. Hem recordat que la concentració i la disciplina formen part de l’aprenentatge musical al igual que necessiten dedicació i paciència per arribar a aconseguir les nostres fites i ho hem fer a través de dinàmiques relacionades amb el silenci i el saber estar.
Vam parlar sobre el meu instrument, la viola, i vaig mostrar-los com sona. Van quedar fascinats pel so profund i expressiu que té, i molts van preguntar sobre les diferències entre la viola i altres instruments, com el violí. Va ser una excel·lent oportunitat per començar a introduir-los al món dels instruments musicals i la seva diversitat.
Després de la presentació personal, vaig introduir-los a un conte musical creat per a l’ocasió. El conte parlava sobre una petita mota de pols que viatjava per un món ple de sons i música. Aquesta mota de pols, tot i ser petita i aparentment insignificant, es va adonar que els sons que escoltava al seu voltant eren màgics i podien transformar-se en música.
A través d’aquesta història, vam explorar els diferents instruments de petita percussió que tenim a l’escola, com els tambors, les maraques, els xilòfons i els cascavells. Els alumnes van poder escoltar-los en acció. La idea era mostrar-los com, fins i tot els sons més senzills, poden crear una melodia o un ritme ple de vida.
“La vida no tiene sentido sin interdependencia. Nos necesitamos los unos a los otros.”, Erik Erikson
El passat dimecres 17 de setembre, els infants de la comunitat de mitjans vam fer la nostra primera sortida al bosc. Vam sortir de l’escola tots junts, direcció el parc fluvial i vam caminar fins a arribar al bosc que anomenem “el bosc de les cabanes”. Per als mitjans aquesta sortida és molt especial, és un moment per acollir als nostres nous companys/es de comunitat, els Rovellons, i conèixer-nos en un entorn diferent compartint moments de joc.
Un cop al bosc i havent esmorzat, ens vam organitzar en quatre grups per realitzar dinàmiques diferents que permetessin la nostra interacció; algunes d’elles més dinamitzades i d’altres més lliures, amb material d’escola i d’altres amb el material que la natura ens ofereix. Després de gaudir de les quatre propostes ens hem trobat a la rotllana per poder dinar junts i jugar una estona més construint cabanes i imaginant nous escenaris i aventures. Abans de retornar, hem compartit cançons identitàries de l’escola amb les seves coreografies pertinents.
Rovellons, benvinguts i benvingudes a la comunitat de mitjans! Ens esperen moments ben diversos, nous reptes i experiències que ens faran gaudir i créixer plegats!
“Cada dia és un nou pas, cada pas és un nou dia”, Lax’n’Busto.
Avui hem tornat a obrir les portes de l’escola amb molta il·lusió. Després de les vacances, ens hem retrobat amb companys, companyes i mestres, i hem començat a posar fil a l’agulla en aquest nou viatge d’aprenentatge.
Cada curs que comença és una oportunitat per créixer, descobrir i compartir moments únics. Estem segurs que aquest any estarà ple de reptes, de coneixements i, sobretot, d’experiències que ens ajudaran a créixer junts com a comunitat educativa.
Us desitgem a tots i totes un curs ple d’entusiasme, noves descobertes i moltes ganes d’aprendre. Som-hi!
“La fuerza del equipo reside en cada miembro. La fuerza de cada miembro es el equipo”, Phil Jackson.
Després de tot el que hem investigat i treballat per millorar el jardí i, malgrat que encara ens agradaria continuar fent coses, arriba un dels millors moments… Compartir-ho amb les famílies!
Ens preparem pel tancament recordant tot el procés i distribuint el que volem dir per tal que, el dia que vinguin les famílies, quedi ben clar com hem arribat JUNTS al fantàstic jardí que tenim avui. Però, com que el jardí és de tota l’escola, creiem que les famílies també hi han de participar d’alguna manera i decidim que seria divertit decorar la reixa que el separa de la pista.
Arrel d’un còmic que llegim en anglès, ens preguntem si podríem portar el jardí a fora de l’escola i fer de Vilanova un poble més verd. Descobrim les “seedbombs” i decidim que farem bombes de llavors amb les famílies.
Com fem seed bombs? Llegim les instruccions en petits grups i, fent servir petites estratègies, entenem i transcrivim els passos.
Pot semblar molt difícil llegir en anglès però amb les següents recomanacions podem comprendre’n la idea general.
Ja ho tenim tot a punt: tenim el guió de l’exposició assajat i ja hem preparat tot el material per fer les activitats amb els nostres pares, les nostres mares, germans, germanes, avis, àvies i la resta de familiars.
Estem una mica nerviosos i nervioses però, per fi, ha arribat el dia i obrim les portes de la nostra aula. Les famílies ens escolten atents mentre expliquem de manera ordenada i clara els passos que hem seguit per transformar el jardí.
Un cop al jardí, els convidem a teixir per cobrir les reixes de la pista, a fer bombes de llavors i, així, fer seu també el jardí.
Gràcies famílies per aquesta estona compartida i per ajudar a fer més gran i únic el jardí!
Avui les Alícies hem gaudit d’una sessió d’Educació Física una mica diferent… una sessió sobre rodes! Cada infant ha pogut portar de casa seva: una bicicleta, un patinet o uns patins.
Hem començat la sessió amb una estona de circulació lliure per la pista, perquè tothom pogués familiaritzar-se amb l’espai i escalfar motors. Després hem passat a una divertida dinàmica de relleus, on han posat a prova la seva habilitat i velocitat. Finalment, en petit grup, han creat circuits d’habilitat.
Ha estat una estona diferent i molt enriquidora. Les Alícies s’ho han passat d’allò més bé i han compartit moments de joc, aprenentatge i diversió.
Volem destacar i felicitar l’actitud de tots i totes: han estat respectuosos, atents i col·laboratius en tot moment!
