OUR FAVOURITE PANELLET

 “Recognizing that food is more than sustenance—it is an expression of culture, heritage, and creativity.”

Chef Vikas Khanna

We really liked cooking panellets in the school; we shared moments with other children and we got to meet new friends but our favourite part was eating them. There were 5 different panellets 

  • CHOCOLATE PANELLETS      
  • COCONUT PANELLETS
  • ALMOND PANELLETS
  • CHOPPED ALMOND PANELLETS
  • CHERRY PANELLETS

Talking about these flavours, we realised that all of us had different tastes. The question arose just then… What is our favourite panellet?

First, we needed to organize the information about our likes and dislikes. We had a poster of each of the panellets types in the classroom and a set of symbols expressing I LIKE or I DONT LIKE.  We had to walk around the class sticking our opinion under the poster. It was fun and very interesting because we used the very same expressions when talking to our friends! 

With the posters ready, it was time to count to see what panellet had the most LIKES. Again, we found another opportunity to practise counting in English. 

Here you can see the results. Are you surprised? It was very fun to do this poster… Do you know that we selected what sentences went with it? We were offered a set of sentences and we had to found that ones that matched the real information. We thought it was difficult, but understating the key words is what makes it possible. 

We also learned a song about how to talk about food that you like or… not. Click here to see it? Anyway, the song inspired us to create and invent our panellets. We had to ask the teachers for colored plasticine…a great opportunity to practise demands and gratitude expressions like THANK YOU

What is your favourite panellet?

MATILDES AL CAPDAVANT: PATIS BOJOS QUE FAN ESCOLA!

“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.”
Anònim

Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.

Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.

Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.

Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.

A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.

Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.

Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.

ELS PATIS BOJOS ALCEN EL VOL!

“Tot el que vola, per petit que sigui, desperta grans somnis.”
Antoine de Saint-Exupéry

Aquest divendres, els patis bojos han omplert el cel de l’escola de paper i imaginació. El protagonisme ha estat per als avions de paper, i per uns instants, el pati s’ha convertit en una autèntica pista d’enlairament.

A diferents punts del pati hi havia fulls i models amb instruccions per construir avions de tota mena. Els dinamitzadors, els Grans i els mestres han ajudat els més petits a plegar, doblegar i donar forma a les seves creacions. S’hi respirava cooperació, curiositat i entusiasme, i cada vol era un petit repte compartit.

El vent, que també ha volgut participar, ha posat una mica de dificultat a l’enlairament, però també ha fet més emocionant veure com els avions prenien rumb cap a direccions inesperades!

Un altre divendres ple de creativitat, joc i aprenentatge compartit, en què Petits, Mitjans i Grans hem comprovat que, amb un full de paper i ganes de jugar, també podem fer volar les idees.

JUGUEM AMB ELS NÚMEROS DE LES NOSTRES DENTS

John Dewey

Quan l’aprenentatge parteix del que vivim, el coneixement arrela.

A la classe dels Rovellons continuem molt interessats en les dents, un tema que ha sorgit de manera natural perquè molts de nosaltres vivim el recanvi dental. Hem observat la nostra boca amb molta atenció i hem descobert quantes dents tenim, quines ens han caigut, quines es mouen i quines noves ens estan sortint. Aquest procés d’observació ens ha ajudat a prendre consciència del nostre propi cos i a descobrir que no tots estem en el mateix moment: cada boca és diferent!

Per poder analitzar les dades del grup, primer calia aturar-nos a observar la nostra situació actual. A partir de les dades que havíem recollit individualment al nostre registre dental, la Mireia ens va proposar un joc: ens feia preguntes i nosaltres ens col·locàvem en fila segons la resposta.
Per exemple:

Ens agrupàvem segons la resposta (sí o no, cap, una, dues…) i després fèiem el recompte de quantes persones hi havia a cada grup. Així vam començar a jugar amb els números de les nostres dents!

A la rotllana, vam pensar com podíem representar les dades que anàvem recollint de tots els Rovellons. Vam decidir fer-ho amb material manipulatiu: els policubs. Cada peça representava un de nosaltres i les anàvem apilant per formar torres, segons la resposta de cada pregunta. D’aquesta manera, podíem visualitzar fàcilment quin grup era més nombrós i quin més petit.

Representar les dades d’una manera gràfica ens ha ajudat a comprendre millor la informació i a treballar el significat dels nombres dins d’un context real i proper.

A més, aquesta activitat ens ha permès aprendre a treballar en equip: vam repetir l’experiència en grups petits per fer els nostres propis gràfics i veure com cada equip organitzava les dades.

Finalment, hem documentat els gràfics a la llibreta. Hem dibuixat les nostres torres de policubs i hi hem afegit paraules i números per explicar què representen.

Posar paraules a allò que hem representat ens ajuda a donar sentit a la informació i a comunicar els resultats de manera clara.

Amb aquesta experiència, hem après que les dents poden ser una font d’aprenentatge molt rica! Ens han permès observar, classificar, comptar, representar, parlar i escriure… tot a partir d’allò que vivim en el nostre dia a dia.

THE TOOTH FAIRY

“Languages aren’t just made of words. They’re modes of looking at the world.”

R.F.Kuang

Talking about teeth we also talked about what happens when a tooth falls… 

For most of us it is “Ratoncito Pérez” who comes and leaves a present under our pillows while in other houses it is “la fada de les dents”

We discovered that the tradition in England is very similar and that it is also the TOOTH FAIRY who comes and changes the teeth for money.  We listened to a story about a boy who has a wobbly tooth, just like some of us, and he can’t find the tooth when it falls! Where is the tooth?

The images and all our previous ideas about tooth traditions helped us understand the story and imagine how the story would end.  

No one guessed the ending!

After listening and reading the story again it was time to express our opinions about the story both orally and in writing.  We really liked the story! What about you? Click and read. Did you guess the ending?

We also pretended that we were tooth fairies searching for the tooth with a game. Click to play!

ELS PATIS BOJOS VAN SOBRE RODES!

“La vida és com anar en bicicleta: per mantenir l’equilibri, has de continuar movent-te.”
— Albert Einstein

Aquest divendres, el nostre pati s’ha convertit en una gran pista sobre rodes! Els patis bojos d’aquesta setmana han estat dedicats als patins, monopatins i patinets, i l’escola s’ha omplert d’energia, moviment i rialles.

La gran majoria d’infants, des de primer fins a sisè, ha portat algun element amb rodes i ha gaudit d’una estona compartida, plena de complicitat i diversió. La pista s’ha transformat en un espai de circulació lliure, respectuosa i creativa, on cadascú ha pogut mostrar les seves habilitats i aprendre dels altres.

A més de passar-ho d’allò més bé, hem treballat de manera natural l’equilibri, la coordinació i el control del cos en moviment, tot jugant i experimentant amb els diferents desplaçaments. Els patis bojos són una manera divertida de fomentar la motricitat, la convivència i el gaudi del moviment, compartint un temps de joc on tothom té cabuda.

Un cop més, hem comprovat que quan el joc es viu en comunitat, l’aprenentatge també roda millor!

LA NOSTRA BOCA SEMBLA UNA MUNTANYA RUSSA

Arthur C. Clarke

Quan l’interès neix dins l’infant, l’educació troba el seu camí.

Aquests dies a la classe dels Rovellons ha aparegut un tema que ens té molt emocionats i amb ganes de parlar-ne: les dents!

Molts Rovellons viuen un moment molt especial, el recanvi dental, i cada vegada que a algú se li mou o cau una dent… tota la classe vol saber-ne més!

Aprofitant el seu interès, hem dedicat uns dies a observar, comptar i dibuixar les nostres dents. Ens hem mirat amb atenció al mirall per veure com és la nostra boca avui, quines dents tenim de llet, quines se’ns mouen, quines ja han caigut i quines noves ens estan sortint. A poc a poc, els Rovellons s’han adonat que el nostre somriure també creix amb nosaltres.

Per continuar aprenent, hem descobert el llibre “La vida secreta de les dents”, un llibre d’informació que ens ha ajudat a entendre millor què passa dins la nostra boca.

Hem après que les dents de llet són més petites i delicades, i que quan la mandíbula creix, les dents noves empenyen les antigues per fer-se lloc.

També hem descobert que les primeres dents que cauen acostumen a ser les primeres que ens van sortir quan érem petits, i hem compartit records a la Rotllana sobre quina va ser la primera dent que vam perdre.

Una altra descoberta que ens ha deixat bocabadats és saber que les dents són ossos! Estan formades per diverses capes:
– l’esmalt, que és la part més dura del nostre cos,
– la dentina, s’encarrega de protegir
– la polpa, que és la part viva i sensible de la dent.
A més, hem après que les dents estan fixades a la mandíbula per una mena de ciment que les manté ben agafades.

Tot aquest aprenentatge ens ha fet reflexionar sobre la importància de cuidar la nostra boca: raspallar-nos bé les dents, tenir bons hàbits d’higiene i cuidar-les molt, perquè les que ens estan sortint ara ens acompanyaran tota la vida.

Som conscients que estem creixent… i el nostre somriure també!

Patis Bojos: imaginació i creativitat sense límits

“Jugar és l’única forma seriosa que tenim per aprendre coses noves.” 

Albert Einstein

Aquest curs, a l’escola ja hem començat els Patis Educatius, i amb ells, els Patis Bojos dels divendres, un espai on petits, mitjans i grans podem participar i fer propostes molt diverses. Aquests moments ens permeten compartir jocs, idees i experiències, i posar en pràctica la creativitat i la cooperació entre Comunitats mentre gaudim del pati.

La primera activitat va ser construccions gegants amb caixes de cartró. Tots els cursos vam participar i vam explorar moltes possibilitats: apilar caixes per fer torres, construir túnels per passar per sota, crear “cases” i forts, amagatalls, cotxes… i fins i tot inventar petits jocs de rol dins de les nostres construccions. Entre riures i converses, vam aprendre a organitzar-nos, compartir materials, ajudar-nos els uns als altres i decidir com transformar les caixes en noves estructures. Va ser increïble veure com petits i grans jugaven junts, aportant idees i col·laborant per aconseguir construccions més originals i divertides.

Al final de l’activitat, Les Matildes, les dinamitzadores del pati, vam recollir tot el material i el vam portar al contenidor de paper, deixant l’espai net i ben organitzat. Aquesta part ens ajuda a aprendre responsabilitat i cura de l’entorn, a més de reforçar el treball en equip.

Aquestes experiències connecten amb el currículum d’infantil i primària, ja que a través del joc els més petits i grans desenvolupen competències motrius, creativitat, cooperació, organització, respecte de normes i capacitat de resoldre problemes, aprenent a compartir idees, adaptar-se a situacions noves i experimentar de manera activa amb materials i companys. Sens dubte, aquests Patis Bojos dels divendres són una oportunitat per descobrir noves idees, riure, aprendre i gaudir de la companyia dels altres, tot experimentant que el joc és una eina poderosa per créixer com a persones i com a grup.

PLAYING WITH NUMBER 20

“Play gives children a chance to practice what they are learning.” — Fred Rogers

As you know, we are the “20 Pack,” and we’ve been doing lots of fun activities related to this number. We discovered that half of 20 is 10, and we explored different ways to represent it.

We had a great time playing with cubes. Without looking, we had to pick twenty cubes and use them to create our own imaginative shapes. It was really fun and gave us the chance to practice counting in English and review colours. We even learned some new ones, such as brown, white, and purple.

We also practiced recognising quantities at a glance when Laura showed us strings of cubes — we had just five seconds to count them!All in all, these playful and engaging activities helped us listen to and talk about numbers and colours in a relaxed and enjoyable way. Moreover, because the vocabulary was naturally repeated and used in meaningful contexts, it supported a more natural and lasting acquisition of new words.

DE LA A LA Z: POSEM ORDRE ALS CALAIXETS!

Gianni Rodari

Llegir no és caminar per les paraules, és aprendre a volar amb elles.

Els Rovellons ens vam adonar que necessitàvem posar una mica d’ordre als calaixets de fora la classe. Fins ara, cadascú guardava les seves coses on volia, i sovint costava trobar-les. Per això, a la Rotllana vam decidir pensar plegats com podíem endreçar-los d’una manera més clara i fàcil per a tothom.

Van sorgir moltes idees enginyoses: alguns proposaven fer-ho pel color dels ulls, altres per l’alçada, o fins i tot pel color dels cabells. Després d’escoltar totes les propostes, entre tots vam arribar a un acord: endreçaríem els calaixets pel nostre nom, seguint l’ordre de les lletres de l’abecedari.

Aquesta decisió va obrir una nova porta d’aprenentatge. Els Rovellons es troben en un moment molt important del seu procés lector: estan descobrint les lletres, els seus sons i les seves formes. És el moment en què adquireixen la consciència fonològica, és a dir, identificar els sons que formen les paraules i a relacionar-los amb les lletres que els representen.

Aprofitant aquest interès, vam parlar sobre què és l’abecedari i vam descobrir que cada lletra es pot reconèixer pel seu nom, pel seu so i per la seva forma. La Judith ens va ensenyar una cançó de l’abecedari i, seguint-ne l’ordre, vam anar col·locant els noms un a un, posant la seva lletra inicial amb la foto de cada Rovelló.

Però el procés ens va regalar també noves descobertes i petits reptes. Quan vam arribar a la lletra G, vam veure que el Gael i el Gerard començaven igual, però sonaven diferent! Així vam adonar-nos que una mateixa lletra pot sonar de dues maneres.

Un altre moment divertit va ser quan vam arribar a la lletra M: hi havia tota una col·lecció de noms! Les Maries, la Mar, el Marwan, el Max… vam haver de mirar la segona lletra per saber l’ordre correcte i vam comprovar com l’abecedari ens ajuda a posar ordre i trobar coses més ràpid.

Aquesta experiència ha anat molt més enllà d’endreçar els calaixets: ens ha ajudat a mirar les lletres amb curiositat, a descobrir com sonen i com es formen i a entendre que conèixer el so de cada lletra és el primer pas per aprendre a llegir i a escriure i avançar en el camí apassionant de fer-se lector i lectora.