DESCOBRINT ELS NÚMEROS GRANS AMB ULLS DE PINOTXO

“Per aprendre números grans, primer cal poder-los veure amb les mans i entendre’ls amb el cor.”
Maria Montessori

El pare de l’Aina ens va dir que la seva moto pesa 120 kg i la Maria López que la seva pesa 80 kg. Quin ball de números grans!

Hem estat investigant sobre unitats, desenes i centenes i ara ja sabem que una xifra de tres números (centena) és més gran que una xifra de dos números (desena). El que vol dir que la moto de la Maria pesa menys que la del Jonathan.

Però, quina quantitat és i com s’escriu cent vint quilos?

Vam començar fent hipòtesis de com es podia escriure, quin és aquest número:

Alguns de nosaltres pensàvem que senzillament eren una gran filera de números, ja que una moto deu pesar molt. D’altres, vam representar l’1, el 2 i el 0 en diferents ordres i quantitat. Alguns, fins i tot, vam considerar que s’escrivia amb moltes lletres. Ara, després de jugar amb els números i conèixer les centenes, sabem que s’escriu 120.

També ens hem volgut fer una idea de la quantitat que correspon a aquest número i hem comptat fins a 120. Quina feina hem tingut! Després, hem anat comptant pius de deu en deu, fins que hem arribat al número desitjat, i ficant-los a unes oueres. Finalment, hem provat de representar en paper la grafia i la quantitat, amb més o menys èxit, ja que encara som Pinotxos i el 120 és un número molt gran. Uns pocs, hem provat diferents estratègies, com dibuixar de cinc en cinc o de deu en deu, tal com els pius estan col·locats a les oueres. La majoria, hem dibuixat mooolts pius…

Comencem a entendre una mica més els números grans, ara hem de saber, quants Pinotxos pesa una moto!

DESCOBRIM COM ÉS UN CASC DE MOTORISTA, PER DINS I PER FORA

Avui, la Irene, mare de l’Aina, ens ha portat un casc de motorista per veure de prop com és.

Hem comprovat que és molt robust, però per fer-lo més còmode, està tot encoixat per dins. Ens hem preguntat per què és la part transparent del davant:

  • És per veure millor la carretera.
  • I perquè no et molesti el vent.
  • També és perquè no entrin pedres ni sorra.
  • Ni mosques.
  • Ni abelles.

Aquesta part del casc es diu visor o visera i ens ha agradat molt pujar-la i baixar-la quan ens hem emprovat el casc. També hem observat tot de forats, que són les ventilacions, perquè el cap respiri. En últim lloc, però no menys important, hem vist que el casc porta una corretja ajustable, com la que porten els nostres cascs de la bici.

Cadascun de nosaltres se l’ha emprovat i hi ha Pinotxos als que ens ha anat més gran i d’altres que ens ha anat més ajustat.

També ens hem fixat en els dibuixos del casc, que són molt bonics. Ens ha agradat molt a tots.

Gràcies, Irene per la teva generositat!

MARIA LÓPEZ: PREGUNTES, DESCOBERTES I UN NOU REPTE

“Els infants aprenen millor quan poden fer preguntes i buscar respostes que els interessen.”—Loris Malaguzzi (Reggio Emilia)

Ha arribat la tarda de divendres i esperem amb il·lusió la visita de la campiona del trial, la MARIA LÓPEZ! Com és que no ve? Vindrà quan surti de la feina? La Maria treballa?

Encara que ja tenim algunes preguntes preparades, en sorgeixen de noves. Ho volem saber tot de la Maria. Quan arriba, no podem esperar per llençar-li l’interrogatori. La Maria ens resol tots els dubtes:

  • Com és la teva moto?
    • La meva moto és de trial, és lleugera i no té seient. No puc seure, sempre haig d’anar dreta a sobre la moto.
  • Quant pesa la teva moto?
    • La meva moto pesa 80 kg. Pesa menys que altres motos, ja que l’haig d’aixecar per saltar.
  • Què és això dels peus al trial?
    • Quan competim, portem els peus als pedals i hem d’intentar no posar els peus a terra, pel fet que guanya qui menys peus posa a terra. Si em falla l’equilibri, haig de posar un peu i això penalitza. He de fer molts equilibris.
  • Quants dies entrenes?
    • Entreno pràcticament tots els dies. Per guanyar, has d’entrenar molt. Ara ja s’ha acabat la temporada i no tornen a començar les competicions fins al febrer, però jo haig de continuar entrenant igualment.
  • És molt difícil el trial?
    • Sí, és difícil, però vaig començar de molt petita. A més a més, és un esport molt car, i necessitem patrocinadors perquè ens ajudin amb les despeses. Veieu tots els noms que porto al casc? Són d’empreses que em patrocinen, em compren el casc, o les rodes, o les inscripcions, etc.
  • Com és que treballes?
    • Una pilot de trial no es pot dedicar només a això, he de treballar a una altra feina. A la televisió i les revistes surten altres esports, com el futbol, però el trial no el segueixen moltes persones. Per això no ens hi podem dedicar professionalment.
  • Per què et vas dedicar al trial?
    • Perquè al meu pare sempre li han agradat molt les motos i de seguida em va cridar l’atenció.
  • Té pota de cabra la teva moto?
    • Això és molt bona pregunta, ja que les pilots decidim si volem pota de cabra a la nostra moto o no. Algunes persones la treuen, perquè es pot enganxar a les roques, però jo prefereixo portar-ne, per no haver d’estar buscant on recolzar la meva moto.
  • Per què no has portat la teva moto?
    • La meva moto només pot anar per la muntanya, no pot circular per la ciutat. No té llums, no té miralls, ni matrícula. Vosaltres em voleu veure amb la moto?
  • Síiiii!!!
    • Doncs haurem de preparar una trobada a alguna muntanya a prop de l’escola. En coneixeu alguna?
  • Sí, darrere de Can Titó.
    • Doncs si vosaltres ho prepareu, jo puc venir a fer una petita exhibició. També puc convidar a les companyes que entrenen amb mi.

Se’ns gira feina doncs, ja que haurem de planificar molt bé aquesta exhibició perquè sigui espectacular i poder així convidar a més persones a què la vegin.

Ens ha encantat conèixer la Maria i seguirem en contacte amb ella, per tal que segueixi els passos del nostre projecte.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

PREPARANT LA TROBADA: ESCRIVIM I PREGUNTEM A LA MARIA LÓPEZ

“L’educació és treball, és investigació, és vida.”
Célestin Freinet

Aquesta setmana ha estat plena d’emocions. Després de conèixer la notícia de la Maria López, ens hem atrevit a escriure-li un mail. Quines parts ha de tenir un correu? Primer saludem, ens presentem, escrivim el missatge i ens acomiadem. Entre tots hem decidit el text i hem anat esbrinant les lletres, segons els sons de cadascuna. Després hem copiat el missatge a l’ordinador de la Toni i li hem enviat a la Maria.

La nostra sorpresa ha estat que ha contestat de seguida, que ens vol venir a conèixer aquest mateix divendres! Ens diu que ens vindrà a veure a l’escola, però que no pot portar la seva moto, ja que només pot anar amb ella per la muntanya.

Així que ens hem posat de seguida a preparar la visita. Hem plantejat quines preguntes li volem fer, quins dubtes tenim i què necessitem resoldre. Les preguntes escollides són:

  • Com és la teva moto?
  • Quant pesa la teva moto?
  • Què és això dels peus al trial?
  • Quants dies entrenes?
  • És molt difícil el trial?
  • Té pota de cabra la teva moto?

Un cop enllestides les preguntes, les hem posat per escrit, per practicar la lectoescriptura. També hem decidit qui faria cadascuna de les preguntes, ja que alguns tenim vergonya i no ens atrevim a parlar en públic. Durant un parell d’estones hem practicat les preguntes, perquè divendres no ens falli la memòria.

Ja ho tenim tot preparat perquè vingui la Maria a conèixer els i les Pinotxos i el nostre projecte, QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO!

MARIA LÓPEZ DEL RÍO, LA CAMPIONA VILANOVINA QUE VOLEM CONÈIXER

Aquesta setmana hem conegut la notícia de què una vilanovina és una gran campiona de trial: la Maria López Del Río!

L’article ens diu que la Maria va aconseguir pujar per primer cop al podi de la categoria Femení TR1, la màxima divisió femenina del Campionat d’Espanya de trial. La Maria també és campiona de Catalunya, fet que ens ha meravellat.

Seguint investigant, hem visualitzat una entrevista en la qual explica que va cada tarda a entrenar a MC DSB Trial La Pobla de Claramunt. La Cloe ens ha dit il·lusionada que aquest és el circuit del seu tiet, el David.

Estem molt emocionats i emocionades, ja que ens agradaria conèixer aquesta gran campiona i la seva història i, sent de Vilanova, pensem que seria possible contactar-hi i convidar-la a saber del nostre projecte.

A més a més, la Cloe se l’ha trobat al circuit del seu tiet i ja li ha fet saber que volem saber més coses d’ella. La Maria, molt simpàtica, ha dit que està encantada d’ajudar-nos a tirar endavant el nostre projecte i conèixer als i les Pinotxos. Aquesta setmana esbrinarem la seva adreça de correu electrònic i l’escriurem!

QUAN PESAR-SE ES CONVERTEIX EN UNA AVENTURA MATEMÀTICA

“L’educació ha de ser una aventura de descobriment.”Peter Brook

Arran de l’encàrrec de les Tanits de portar 100 grams de sucre, ens van sorgir els següents dubtes:

  • Quant pesem els Pinotxos?
  • Quant pesa una moto?

Ens hem anat pesant a una bàscula i hem comprovat que surten diferents números. Cóm els endrecem, qui pesa més, qui pesa el mateix, qui pesa menys? Pesem el mateix que una moto? Endreçar aquests números no ha estat una tasca senzilla, per aquest motiu, ho hem fet en petits grups, debatent i comparant. Ens hem recolzat de material per entendre quins números eren més grans i quins més petits, fent fileres de peces multilink.

Finalment, hem esbrinat que el Pinotxo que més pesa, pesa 27 kg i el Pinotxo que menys, 14 kg.

Hem començat a tenir contacte amb les unitats (un sol número), les desenes (dos números) i les centenes (tres números). Nosaltres tenim tots dos números al nostre pes i la moto del Jonathan tres números (120 kg). Sabem que és un número més gran que els nostres i això vol dir que pesa més que nosaltres, però aquest número tan gran encara l’hem d’investigar, ja que no el coneixem.

Aquestes activitats són una gran oportunitat per saber molt més del món dels números, però encara hem de continuar coneixent les possibilitats que ens ofereixen. Hem de seguir comptant, jugar i viure els números, perquè ens envolten i els volem entendre.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

MATILDES AL CAPDAVANT: PATIS BOJOS QUE FAN ESCOLA!

“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.”
Anònim

Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.

Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.

Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.

Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.

A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.

Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.

Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.

EXPLORANT LA TARDOR AMB ELS SENTITS

“Quan els infants exploren amb els sentits, el món es converteix en un laboratori de descobertes.” — Loris Malaguzzi

Els Patufets ens han preparat aquesta setmana una sorpresa, una aula sensorial amb elements de la tardor!

Hem anat a l’aula de projectes de mitjans i ens hem trobat tot un món de tardor, amb una llum d’ambient i una música relaxant. L’espai convida a manipular, experimentar, crear. Hi ha fulles a una banda, pedres de colors a una capsa, pedres de riu a un altre cantó, llibres de la tardor amb coixins i una catifa, una carabassa oberta i culleres a dins, una taula de llum amb transparències i pedres, una construcció amb cons i pinyes, i al centre, que crida molt la nostra atenció, un cercle de pals i fustes, com un meravellós mandala.

Hem pogut experimentar durant una llarga estona amb tots aquests elements, de manera tranquil·la, pausada, immersos en un món de creació i inspiració. Hem gaudit de materials de la natura, que ens envolten i que, normalment, no criden la nostra atenció.

Ara ja som més observadors i, quan anem pel carrer o pel bosc, ens agrada observar amb atenció tot el que ens envolta, perquè ara hi veiem moltes possibilitats amb els elements del nostre entorn natural.

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

ENS MOVEM, DESCOBRIM I CREIXEM: ELS CIRCUITS DE PSICOMOTRICITAT A LA COMUNITAT DE PETITS!

Com afirma André Lapierre (2015), “els circuits i les situacions motrius organitzades ajuden l’infant a passar de l’acció espontània a una motricitat més conscient i estructurada”.

A l’inici d’aquest curs, hem començat familiaritzant-nos amb els circuits de psicomotricitat amb els Patufets, Pinotxos i Tabalugues. Els circuits ens han permès crear un espai on cada nen i nena han pogut explorar, provar, repetir i superar-se.

A mesura que hem anat avançant en aquests primers mesos de curs, hem adaptat els circuits segons les necessitats i el nivell de cada grup. Hi ha dies que hem proposat recorreguts més senzills, que ens han permès guanyar confiança i seguretat, i d’altres en què hem introduït nous reptes perquè puguin explorar moviments diferents i trobar noves maneres de superar-los.

A través del circuit i del moviment, coneixem millor el nostre cos, millorem la coordinació, guanyem confiança i aprenem a respectar els torns i els companys. Ens adonem que cada repte superat ens fa sentir més segurs i contents. Deixem un seguit de fotografies dels nostres circuits.

Durant aquestes sessions, hem vist com cadascun de nosaltres troba el seu propi ritme, com ens ajudem entre companys, com ens agrada comprovar com som capaços de fer coses que al principi ens costaven una mica més.

A continuació, compartim amb vosaltres més fotografies dels nostres circuits, on podreu veure com ens movem, com gaudim i com aprenem junts.

Abans de finalitzar les sessions, també dediquem moments a parlar tots plegats sobre allò que hem fet: què ens ha agradat més, què ens ha costat una mica, què hem descobert o què voldríem tornar a provar. Aquest espai de conversa ens ajuda a prendre consciència del nostre propi aprenentatge i a escoltar les experiències dels companys. És un moment molt valuós per a nosaltres.

A les fotos que us compartim, veureu una mica de tot això. Són instants que, per a nosaltres, representen exactament el que volem a psicomotricitat: un espai per créixer, descobrir i gaudir junts.

DESCOBRIM COM FUNCIONA UNA MOTO AMB ELS EXPERTS DE LA CLASSE!

“Aprendre és experimentar. Tota la resta és simplement informació.”
Albert Einstein

Aquesta setmana hem tingut la visita de dos nous experts, el Jonathan i la Irene, els pares de l’AINA. Han vingut a l’escola amb la seva moto, una moto de tipus esportiva. Ens hem preparat unes preguntes per fer-li al Jonathan, que ell ens ha contestat:

  • Com funciona una moto?
    • S’engega girant la clau i pitjant el botó del manillar. Després pitges l’embragatge i fiques la marxa perquè avanci.
  • Per què es queden les motos sense bateria?
    • Es poden quedar sense bateria pel fred o perquè fa molt temps que no circula, ja que la bateria es carrega durant la marxa.
  • Quant pesa una moto?
    • Aquesta pesa 120 kg.

Totes aquestes explicacions han anat acompanyades de les demostracions. Tenir la moto davant ens ajuda a entendre molts aspectes.

També hem repassat les parts de la moto i hem comprovat que no les coneixem totes, ja que hem descobert l’embragatge, el canvi de marxes i les llums intermitents, que serveixen per indicar als altres cotxes i motos si gires a l’esquerra o a la dreta. El Jonathan ha anat girant la moto perquè puguem veure les diferents parts i hem vist una llum vermella al darrere. És la llum de fre, que s’il·lumina quan frena, perquè ningú xoqui amb la moto.

Ja comencem a saber moltes coses de les motos, però hem d’investigar quants són 120 Kg! Sembla un número molt gros.

Moltes gràcies, Irene i Jonathan, per oferir-nos aquesta meravellosa oportunitat de seguir aprenent!

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.