ENS MOVEM, DESCOBRIM I CREIXEM: ELS CIRCUITS DE PSICOMOTRICITAT A LA COMUNITAT DE PETITS!

Cesc Vila13/11/25  

Com afirma André Lapierre (2015), “els circuits i les situacions motrius organitzades ajuden l’infant a passar de l’acció espontània a una motricitat més conscient i estructurada”.

A l’inici d’aquest curs, hem començat familiaritzant-nos amb els circuits de psicomotricitat amb els Patufets, Pinotxos i Tabalugues. Els circuits ens han permès crear un espai on cada nen i nena han pogut explorar, provar, repetir i superar-se.

A mesura que hem anat avançant en aquests primers mesos de curs, hem adaptat els circuits segons les necessitats i el nivell de cada grup. Hi ha dies que hem proposat recorreguts més senzills, que ens han permès guanyar confiança i seguretat, i d’altres en què hem introduït nous reptes perquè puguin explorar moviments diferents i trobar noves maneres de superar-los.

A través del circuit i del moviment, coneixem millor el nostre cos, millorem la coordinació, guanyem confiança i aprenem a respectar els torns i els companys. Ens adonem que cada repte superat ens fa sentir més segurs i contents. Deixem un seguit de fotografies dels nostres circuits.

Durant aquestes sessions, hem vist com cadascun de nosaltres troba el seu propi ritme, com ens ajudem entre companys, com ens agrada comprovar com som capaços de fer coses que al principi ens costaven una mica més.

A continuació, compartim amb vosaltres més fotografies dels nostres circuits, on podreu veure com ens movem, com gaudim i com aprenem junts.

Abans de finalitzar les sessions, també dediquem moments a parlar tots plegats sobre allò que hem fet: què ens ha agradat més, què ens ha costat una mica, què hem descobert o què voldríem tornar a provar. Aquest espai de conversa ens ajuda a prendre consciència del nostre propi aprenentatge i a escoltar les experiències dels companys. És un moment molt valuós per a nosaltres.

A les fotos que us compartim, veureu una mica de tot això. Són instants que, per a nosaltres, representen exactament el que volem a psicomotricitat: un espai per créixer, descobrir i gaudir junts.

DESCOBRIM COM FUNCIONA UNA MOTO AMB ELS EXPERTS DE LA CLASSE!

Toni Ruiz13/11/25  

“Aprendre és experimentar. Tota la resta és simplement informació.”
— Albert Einstein

Aquesta setmana hem tingut la visita de dos nous experts, el Jonathan i la Irene, els pares de l’AINA. Han vingut a l’escola amb la seva moto, una moto de tipus esportiva. Ens hem preparat unes preguntes per fer-li al Jonathan, que ell ens ha contestat:

  • Com funciona una moto?
    • S’engega girant la clau i pitjant el botó del manillar. Després pitges l’embragatge i fiques la marxa perquè avanci.
  • Per què es queden les motos sense bateria?
    • Es poden quedar sense bateria pel fred o perquè fa molt temps que no circula, ja que la bateria es carrega durant la marxa.
  • Quant pesa una moto?
    • Aquesta pesa 120 kg.

Totes aquestes explicacions han anat acompanyades de les demostracions. Tenir la moto davant ens ajuda a entendre molts aspectes.

També hem repassat les parts de la moto i hem comprovat que no les coneixem totes, ja que hem descobert l’embragatge, el canvi de marxes i les llums intermitents, que serveixen per indicar als altres cotxes i motos si gires a l’esquerra o a la dreta. El Jonathan ha anat girant la moto perquè puguem veure les diferents parts i hem vist una llum vermella al darrere. És la llum de fre, que s’il·lumina quan frena, perquè ningú xoqui amb la moto.

Ja comencem a saber moltes coses de les motos, però hem d’investigar quants són 120 Kg! Sembla un número molt gros.

Moltes gràcies, Irene i Jonathan, per oferir-nos aquesta meravellosa oportunitat de seguir aprenent!

Podeu veure totes les fotografies al web de l’escola.

DANSES I CANÇONS DE TARDOR

Meritxell Tardà10/11/25  

Aquestes primeres setmanes de trimestre, a les sessions de música, hem estat gaudint molt tot treballant activitats relacionades amb la tardor i la Castanyada.

Hem après i ballat dues danses molt divertides: La Castanyera i Vora el foc. Amb la primera, hem recordat la tradició de la Castanyada tot llegint un conte, disfressant-nos i hem fet els moviments de la castanyera. Amb Vora el foc, hem ballat plegats com si fóssim en una trobada de tardor, escalfant-nos i compartint bons moments. Aquest treball ens ha permès ballar aquestes danses juntament amb tota l’escola durant la Festa de la Tardor; un moment ple de música, castanyes, panallets i alegria, on grans i petits hem compartit el ritme i la il·lusió de la festa!

A més, durant aquestes primeres sessions també hem après una nova cançó d’origen africà molt rítmica i engrescadora: Epo Tai Tai Eh!. Ens ha ajudat a treballar la coordinació, el ritme i la veu, i sobretot ens ha fet moure i riure molt!

Han estat unes sessions plenes de música, moviment i bon humor per començar el trimestre amb energia i entusiasme. Ara que ja coneixem aquestes danses i cançons, estem preparats per seguir descobrint noves melodies i ritmes durant el curs i a preparar-nos per la propera festa! 🎵

ELS PATIS BOJOS ALCEN EL VOL!

Dani Tomas07/11/25  

“Tot el que vola, per petit que sigui, desperta grans somnis.”
 — Antoine de Saint-Exupéry

Aquest divendres, els patis bojos han omplert el cel de l’escola de paper i imaginació. El protagonisme ha estat per als avions de paper, i per uns instants, el pati s’ha convertit en una autèntica pista d’enlairament.

A diferents punts del pati hi havia fulls i models amb instruccions per construir avions de tota mena. Els dinamitzadors, els Grans i els mestres han ajudat els més petits a plegar, doblegar i donar forma a les seves creacions. S’hi respirava cooperació, curiositat i entusiasme, i cada vol era un petit repte compartit.

El vent, que també ha volgut participar, ha posat una mica de dificultat a l’enlairament, però també ha fet més emocionant veure com els avions prenien rumb cap a direccions inesperades!

Un altre divendres ple de creativitat, joc i aprenentatge compartit, en què Petits, Mitjans i Grans hem comprovat que, amb un full de paper i ganes de jugar, també podem fer volar les idees.

PARAULES QUE CUIDEN LA CONVIVÈNCIA

Toni Ruiz03/11/25  

“Educar és ajudar els infants a posar paraules al que senten, per així conviure amb respecte.”

La setmana passada vam conèixer les paraules NO i SÍ. Què ens volen dir, per què ens visiten?

La classe dels i de les Pinotxos som un grup molt cohesionat, ens agrada molt jugar junts, fer activitats, sortides, etc. Però, de vegades no ens respectem, dient-nos paraules lletges o, fins i tot, molestant-nos. Altres vegades, no ens volem donar la mà o seure al costat dels nostres companys o companyes.

La paraula NO ens ha d’ajudar a expressar quan no ens agrada quelcom, quan ens molesta o no ens agrada. Hem d’aprendre a dir:

  • No em piquis.
  • No em molestis.
  • No m’agrada el que em dius.
  • No m’agrada que m’empentis.
  • …

Després li hem de donar la volta i expressar de forma positiva el que SÍ ens agrada, ens fa sentir bé, expressar el que sentim o pensem, perquè sempre és millor utilitzar les paraules que repetir el que no ens agrada:

  • Sí que m’agrada que m’abracis.
  • Sí que prefereixo compartir.
  • Sí que voldria aquesta joguina.
  • Sí que m’agradaria que em donessis la mà.
  • …

Aquest aprenentatge no ha de ser puntual, sinó que l’hem de treballar al llarg de les nostres vides, ja que vivim en societat i ens hem de cuidar entre tots i totes.

Per a poder expressar com ens sentim quan quelcom ens molesta, vam fer un joc. Vam fer dues rotllanes i un de nosaltres es va quedar fora. La rotllana no havia de deixar passar i el o la Pinotxo de fora havia de provar d’entrar com fos. Vam anar rotant fins que tots i totes vam estar fora de la rotllana.

Després vam conversar: com ens havia fet sentir estar fora i no poder entrar, com va ser no deixar entrar a un amic o amiga? Tots i totes volem ser tractats amb respecte i sentir-nos part d’un grup. Per aquest motiu, ens hem de cuidar i fer pinya.

A casa en podem parlar també!

Patis Bojos: imaginació i creativitat sense límits

Dani Tomas20/10/25  

“Jugar és l’única forma seriosa que tenim per aprendre coses noves.” 

Albert Einstein

Aquest curs, a l’escola ja hem començat els Patis Educatius, i amb ells, els Patis Bojos dels divendres, un espai on petits, mitjans i grans podem participar i fer propostes molt diverses. Aquests moments ens permeten compartir jocs, idees i experiències, i posar en pràctica la creativitat i la cooperació entre Comunitats mentre gaudim del pati.

La primera activitat va ser construccions gegants amb caixes de cartró. Tots els cursos vam participar i vam explorar moltes possibilitats: apilar caixes per fer torres, construir túnels per passar per sota, crear “cases” i forts, amagatalls, cotxes… i fins i tot inventar petits jocs de rol dins de les nostres construccions. Entre riures i converses, vam aprendre a organitzar-nos, compartir materials, ajudar-nos els uns als altres i decidir com transformar les caixes en noves estructures. Va ser increïble veure com petits i grans jugaven junts, aportant idees i col·laborant per aconseguir construccions més originals i divertides.

Al final de l’activitat, Les Matildes, les dinamitzadores del pati, vam recollir tot el material i el vam portar al contenidor de paper, deixant l’espai net i ben organitzat. Aquesta part ens ajuda a aprendre responsabilitat i cura de l’entorn, a més de reforçar el treball en equip.

Aquestes experiències connecten amb el currículum d’infantil i primària, ja que a través del joc els més petits i grans desenvolupen competències motrius, creativitat, cooperació, organització, respecte de normes i capacitat de resoldre problemes, aprenent a compartir idees, adaptar-se a situacions noves i experimentar de manera activa amb materials i companys. Sens dubte, aquests Patis Bojos dels divendres són una oportunitat per descobrir noves idees, riure, aprendre i gaudir de la companyia dels altres, tot experimentant que el joc és una eina poderosa per créixer com a persones i com a grup.

UNA SORPRESA, UNA MOTO I MIL PREGUNTES

Toni Ruiz19/10/25  

“Quan el món entra per la porta de l’escola, l’aprenentatge arrenca sol.”

A inicis de setmana hem tingut una gran sorpresa: ens ha visitat una moto real!

A primera hora de la tarda estàvem nerviosos esperant la sorpresa de la qual ens havien parlat, tot i que no sabíem què seria. De cop, hem sentit tronar una moto a la pista i hem sortit a veure què era. Allà, aparcada, hi havia una moto de veritat, enorme. Ens hem quedat bocabadats!

El motorista que ha arribat amb la moto s’ha presentat i es diu Jose. Ens ha ensenyat la seva moto, una Trail. Com ja hem investigat una mica els tipus de motos, sabem que aquesta moto pot anar per camins i per carretera.

Ens ha preguntat si coneixem les diferents parts de la moto i moltes les hem reconegut (el seient, el manillar, l’accelerador, els pedals, la cadena…). Però ens ha ensenyat parts noves i que desconeixíem, com per exemple el fre, que pensàvem que només estava al manillar. El Jose ens ha explicat que la roda de davant la frena amb el fre del manillar, però que la roda del darrere la frena amb el pedal.

També ens ha parlat de la importància de la seguretat i d’anar sempre amb casc. Ell no agafa la moto sense posar-se casc, les botes, la jaqueta i els guants, ja que ha d’anar protegit per si cau. Ens ha comentat que nosaltres també hem de portar sempre el casc quan anem en bicicleta o patinet.

Ens ha encantat provar-nos el casc i pujar a la moto, parada això sí. Per un moment, ens hem sentit veritables motoristes!

Però, quan hem volgut veure la moto arrencada i donant una volta per la pista, aquesta no ha arrencat. El Jose ens ha dit que s’ha quedat sense bateria, perquè feia molts dies que no l’arrencava. I doncs, ens sorgeix una nova pregunta: què és la bateria, com funciona la moto?

Seguirem investigant sobre l’apassionant món del motociclisme, que ens encanta. Podeu anar mirant les fotos del web.

NÚMEROS AMB AMICS I GRAMS AMB SENTIT

Toni Ruiz19/10/25  

“Quan els infants es fan preguntes, el coneixement pren pes.”

Aquesta setmana les TANITS ens han portat una nota demanant que portem 100 g de sucre per tal d’elaborar els panellets de la festa de la tardor. La Toni no hi era quan han vingut les Tanits i, quan li hem volgut explicar, no ens n’hem sortit, ja que no coneixem el número 100 i tampoc sabem què significa la g que han escrit al costat del número.

El primer pas ha estat esbrinar si el 100 és un número molt gran, pel fet que alguns crèiem que el 5 és més gran que el 100. Com sabem que els TABALUGUES estan esbrinant i calculant números molt grans, els hem anat a consultar.

Ens han explicat de forma molt gràfica, que els números que van sols (1,2,3,4,5…) són més petits que els que tenen amics (10, 100…). Com més amics tenen, més grans, així el 100 que són tres números, és més gran que el 10, que són dos. També ens han parlat d’unitats, desenes i centenes… què en saben els Tabalugues de números!

El segon pas ha estat pujar a veure les Tanits, ja que els Tabalugues tampoc saben què significa la g del costat del 100.

La Tanits ens han explicat que la g vol dir grams. I què vol dir grams? Ens expliquen que és per mesurar quant pesen les coses. I per què no escriviu grams? Ens diuen que les paraules científiques s’escriuen així, perquè les entengui tothom, ja que és un llenguatge universal.

També ens han parlat de la bàscula, l’aparell amb què es pesen les coses. Nosaltres en tenim una a la botigueta del passadís, així que decidim pesar el sucre que ja ha portat l’Abel. Tal com ens han demanat les Tanits, la bàscula ens diu un número de tres amics, 115. Tots estem d’acord que el número és més gran que 100. Sembla que comencem a entendre els números grans!

Llavors, la Júlia ens ha dit que ella no pesa grams, sinó quilos. I alguns també hem recordat que, quan anem al metge, ens diu que pesem quilos. Ens agradaria investigar més sobre el nostre pes, perquè és un tema que ens interessa, ja que ens toca de ben a prop.

Llavors, ha sorgit una altra pregunta: I les motos, quant pesen? Pesen més que nosaltres?

Segons sembla, ja tenim projecte, perquè tot el relacionat amb les motos ens interessa molt!

QUANTS PINOTXOS PESA UNA MOTO?

APRENENTATGE SOBRE DUES RODES

Toni Ruiz10/10/25  

“L’aprenentatge comença amb la curiositat i avança amb la passió.”

Seguim molt interessats i interessades en el món de les motos. El primer pas, després de veure diversos vídeos de competicions de motos, ha estat el de provar de dibuixar-ne una, tal com ens la imaginem.

Després hem estat parlant de les diferents motos que coneixem, són totes iguals? Comparem diferents tipus de motos i la Toni ens explica algunes característiques de cada tipus. Després d’observar fotografies, busquem en què s’assemblen i en què es diferencien.

També provem de localitzar diferents parts de la moto, algunes comunes entre els diversos tipus. Trobem la similitud amb les nostres bicicletes, ja que també tenen manillar, pedals, seient, cadena i dues rodes! Parlem del motor, que no és el tub que ens imaginàvem (tub d’escapament), sinó que és la part central de la moto.

Algunes de les parts les hem deduït i d’altres les hem investigat, perquè en volem saber més. Algunes parts tenen un nom senzill, però d’altres tenen noms ben estranys. Així i tot, hem provat d’escriure’ls, primer de forma col·lectiva i després de forma individual.

Continuem aprenent coses sobre les motos, però encara ens queda un llarg viatge sobre dues rodes, així que això té pinta de ser l’inici d’UN PROJECTE D’AULA!!!

Podeu anar seguint les nostres investigacions i elaboracions al web de l’escola.

CONVERSEM!

Toni Ruiz30/09/25  

“Els infants no necessiten més estímuls, sinó més converses.” Catherine L’Ecuyer

A la nostra escola, la conversa és un pilar clau per avançar. La rotllana és un espai en què les nostres veus són escoltades i respectades. Tots i totes podem donar la nostra opinió i se’ns dona temps per expressar el que pensem o sentim. Cada dia dediquem una estona a la conversa per parlar d’aspectes quotidians, com el que hem dinat aquell dia o visitat el cap de setmana, o sobre temes que ens criden l’atenció.

Per exemple, a inicis de curs, ens va venir a visitar i desitjar un bon inici de curs una representació de l’Ajuntament. Van venir l’alcaldessa Noemí Trucharte, la regidora d’educació Rebeca Mendiola i el Víctor Parra. Ens vam quedar molt parats perquè no sabíem qui eren ni on treballen.

Vam preguntar a casa Per a què serveix l’Ajuntament? i alguns de nosaltres van portar la resposta per parlar-ne a l’aula:

  • Arreglen el que es trenca.
  • Aquesta foto és la casa de l’ajuntament.
  • Netegen carrers, cuiden les llums i buiden les escombraries.
  • Preparen les festes.
  • També hi ha la policia.
  • La policia posa multes.
  • Són els que manen.
  • Cuiden i construeixen els parcs.

Ens hem adonat que l’Ajuntament fa moltes coses per nosaltres i per Vilanova.

Una altra conversa que està portant cua i que ha sorgit d’un comentari que ens ha cridat molt l’atenció, està relacionada amb les motos. Un de nosaltres va dir que havia vist una moto a la qual li sortia foc. Vam començar a debatre si això era possible.

Després de veure uns vídeos de diferents motos i carreres, CONVERSEM:

  • No treuen foc!
  • Treuen fum i sorra.
  • Les motos són molt ràpides, però no treuen fum.
  • Era terra, sortia terra de la moto.
  • Les motos giraven i saltaven molt.
  • Les grans saltaven molt.
  • Les de carretera no saltaven.
  • Vull comprar i una moto i córrer.
  • Hi havia motos que passaven per l’aigua.
  • Les motos són més ràpides que les bicis perquè tenen motor. Els motors treuen fum.
  • Una moto s’ha quedat parada.
  • La roda s’ha desinflat.
  • Les bicis van per la carretera.
  • Jo veig motos tots els dies.

Aquestes converses ens tenen molt intrigats i intrigades, ja que hem de seguir investigant, per què treuen fum o foc o sorra, per què són més ràpides que les bicis, per què s’aturen…,

No us perdeu com seguim investigant.