MATILDES AL CAPDAVANT: PATIS BOJOS QUE FAN ESCOLA!

Dani Tomas16/11/25  

“Quan confiem als infants la responsabilitat de crear, organitzar i cuidar un espai compartit, el pati deixa de ser un lloc… i es converteix en una comunitat.”
Anònim

Els Patis Bojos de “Materials a la Pista” d’aquest divendres van ser molt més que una proposta de joc: van ser una demostració silenciosa —i alhora vibrant— de tot allò que els infants són capaços de fer quan els donem l’oportunitat d’esdevenir protagonistes.

Les Matildes, amb aquella barreja tan bonica d’il·lusió, maduresa i responsabilitat, van preparar un pati ple d’activitats que convidaven a explorar, cooperar i moure’s: dos circuits motrius (un d’ells d’equilibri amb xanques de psicomotricitat, per desafiar el cos i la concentració), un dau gegant amb consignes divertides (“fes una prova física”, “ves a dir una cosa bonica als mestres”…), les bitlles, un dòmino gegant, el Twister, les pales de platja, les xanques gegants, la Punteria a la porteria, saltadors, cordes, hula hops i un munt de materials més que omplien l’espai d’oportunitats.

Però el més extraordinari no van ser els materials ni els jocs. El vertader cor d’aquesta activitat va ser la manera com les Matildes van fer-ho possible, ja que la proposta de gestionar-ho d’aquesta manera va sorgir d’elles mateixes.

Cadascuna d’elles es va situar en una zona, convertint-se en referent, guia i dinamitzadora. Organitzaven els infants dels altres cursos i Comunitats, explicaven normes, resolien petits conflictes, garantien torns i, sobretot, creaven un ambient de joc segur i agradable. Ho feien amb una naturalitat preciosa, com si aquell pati fos, per una estona, una petita societat autogestionada.

A la pista hi havia Patufets, Pinotxos, Tabalugues, Rovellons, Alícies, Tanits, Tintins, Petits Prínceps i Matildes. Quasi 200 nens i nenes jugant en harmonia, moguts per l’entusiasme, la confiança i el respecte mutu. Grans i petits compartint espai, mirades, reptes i rialles; un pati que respirava comunitat.

Els Patis Bojos van demostrar que quan els infants se senten útils i importants, quan poden liderar i cuidar, quan els oferim espais pensats amb afecte i creativitat… el pati es transforma i l’escola es fa més humana.

Una vegada més, elles —les Matildes— ens van ensenyar que educar és, sovint, deixar-los volar.

ARTÍSTICAMENT

Ivet Dominguez14/11/25  

“La creativitat és intel.ligència divertint-se”.

Albert Einstein

Fa unes setmanes, l’Angélica, mestra de música, ens va emocionar quan ens va dir que tenim moltes qualitats artístiques i que ens animéssim a crear alguna producció amb aquesta mirada, com a projecte d’aula de llarga durada. I és clar, hi hem començat a donar voltes. Estem pensant en una peça de teatre que fusioni les arts amb la llengua i l’expressió, passant també per la construcció/elaboració d’elements escènics. Quin repte! De moment no en tenim títol…

Primerament hem començat pensant en el tema, és a dir allò que voldrem explicar i transmetre. Són moltes les idees que tenim però ens hem de centrar, prioritzar i començar a descartar. Plegats hem abocat les idees de tots i totes i les hem anat escrivint, agrupant-les d’alguna manera. Aviat ens hem adonat que hi ha un gran interès comú, cap a la cultura japonesa. Són moltes les curiositats que tenim cap aquí i la inspiració i connexió de les darreres activitats d’aula ens hi apropen… Hem parlat d’Ikigais, d’esperança de vida, d’artistes com Yayoi Kusama, hem vist els colors, hem imaginat paisatges, algun temple, sentit l’olor de la florida dels cirerers, tenim curiositat pel món de l’anime.

D’entre nosaltres ja reconeixem experts que poden aportar la seva mà per fer dibuixos originals i que poden combinar-se amb paraules, petites cançons, danses i un llarg etcètera. Que res se’ns oblidi, escrivim, escrivim! Això serà com un teatre-documental!, ens deixa anar algú a classe.

I és la gràcia de les arts, quan es fusionen tot és possible i ajuda per explicar un tema, una història. Anotem també la idea de les ombres, les llums i projeccions, els dibuixos, les fotografies…

Entre tant, serà un bon moment per documentar-nos i així anar definint la història. És temps de fitxar experts, d’omplir l’aula de gent que ha visitat el Japó i ens en pot parlar. La primera persona convidada, l’àvia de la Bet. La rebrem emocionats la setmana entrant. Cal preparar una bona entrevista, què voldrem preguntar-li que ens ajudi en la nostra creació? Definim bé les bones preguntes, aquelles que ens aportaran la informació que necessitem.

Ja sabeu, si sou o coneixeu experts en el tema sereu benvinguts. Es busca algú que sàpiga de l’escriptura japonesa, l’art i la pintura. Pagarem amb la nostra moneda: una bona estona de preguntes, en bona companyia, per anar-nos familiaritzant i definint el què voldrem escenificar.

FER AVANÇAR “EL QUÈ HI CAP”

Ivet Dominguez12/11/25  

“Les mesures universals són la llengua comuna de la ciència i del comerç.”

Condorcet

Fa uns dies, en una comprensió lectora matinal, vàrem barallar-nos amb problemes que tenien a veure amb el litres. Aquesta setmana és hora d’explicar-nos com a grup què en sabem dels litres i la primera cosa a fer serà intentar definir la paraula litre. Amb les aportacions d’uns i altres aconseguim dir que el litre és una mesura per explicar allò que hi cap.

Tenim la idea d’agafar el diccionari i comprovar si la nostra definició va ben encaminada, si és correcte, i llegim: el litre és una unitat de mesura de capacitat. La capacitat entesa no com allò que és capaç de fer una persona… el què nosaltres en dèiem “el què hi cap”.

Afegim doncs a la nostra definició final de grup alguna concreció i la paraula ens queda explicada d’aquesta manera: el litre és una unitat de mesura per explicar les capacitats en un envàs, recipient... Ens fixem també en com s’escriu “litre” (vocal àtona) i del seu plural (-es), i deixem clar que no la podem pas apostrofar! Litre és una sola paraula, no la unió d’un article amb una paraula.

Aclarits i acordats els aspectes més bàsics, procedim a pensar amb què relacionem la paraula i parlem llavors dels líquids. Utilitzem la paraula litre per explicar quantitats de pots, garrafes, recipients, ampolles… que contenen líquids.

De la mateixa manera sorgeixen a la conversa els Kg. Entenem que els kg són un altra unitat de mesura, en aquest cas de pes. Tot això també ens fa pensar en les deduccions que vam fer sobre les hores i el pas del temps, una altra unitat de mesura. Globalitzem, generalitzem, estirem la idea d’unitats de mesura.

És el moment també de fer relacions d’equivalència: sabem que 1litre és igual a 1000 mil.lilitres, 500ml són mig litre, 250ml són un quart de litre i, per deducció, 750ml (500+250) són tres quarts de litre. De quina manera podem expressar matemàticament tot això? Novament sorgeixen les fraccions (1/2, 1/4, 3/4) per escriure aquests valors i els decimals (0,5; 0,25; 0,75) i n’expliquem la relació, mentre també ens dibuixem a la llibreta les parts gràfiques representades en un diagrama de pastís.

Observem que el mil.lilitre és una unitat de mesura força més petita però ens sona que n’hi ha d’altres… En aquest moment observem l’escala que ens aclareix els nostres dubtes:

Després de parlar també de salut i de les recomanacions sobre la quantitat d’aigua que cal beure per dia (entre 1,5 i 2 litres), tant pensar ens ha fet venir set. Mentre assedegats buidem les cantimplores ens fixem en les quantitats indicades i ens anem explicant. En moltes d’elles hi apareix el CL que acabem d’entendre.

ELS PATIS BOJOS ALCEN EL VOL!

Dani Tomas07/11/25  

“Tot el que vola, per petit que sigui, desperta grans somnis.”
 — Antoine de Saint-Exupéry

Aquest divendres, els patis bojos han omplert el cel de l’escola de paper i imaginació. El protagonisme ha estat per als avions de paper, i per uns instants, el pati s’ha convertit en una autèntica pista d’enlairament.

A diferents punts del pati hi havia fulls i models amb instruccions per construir avions de tota mena. Els dinamitzadors, els Grans i els mestres han ajudat els més petits a plegar, doblegar i donar forma a les seves creacions. S’hi respirava cooperació, curiositat i entusiasme, i cada vol era un petit repte compartit.

El vent, que també ha volgut participar, ha posat una mica de dificultat a l’enlairament, però també ha fet més emocionant veure com els avions prenien rumb cap a direccions inesperades!

Un altre divendres ple de creativitat, joc i aprenentatge compartit, en què Petits, Mitjans i Grans hem comprovat que, amb un full de paper i ganes de jugar, també podem fer volar les idees.

JUGAR NET: EL VALOR INVISIBLE DE CADA PARTIDA

Dani Tomas05/11/25  

“El joc revela la veritable naturalesa de les persones.”
 — Plató

A Educació Física a Grans, més enllà de córrer, saltar o encistellar, aprendre a jugar net és un dels objectius més importants. Quan juguem, no només entrenem el cos: també entrenem la manera de ser.

Fer trampes pot semblar una manera fàcil d’arribar abans a l’objectiu, però ens fa perdre el que realment dona sentit al joc: l’esforç, la confiança i el respecte pels altres. A Educació Física, pactar i seguir les normes de joc és bàsic, perquè és així com tots gaudim del joc i aprenem junts.

A les nostres sessions i jocs compartits, aprendre a acceptar les normes, respectar els companys i celebrar l’esforç són valors tan importants com marcar un gol o guanyar una partida. És així com descobrim que el millor premi no és guanyar, sinó fer-ho de manera honesta i amb el cor obert.

Perquè al cap i a la fi, el joc només té sentit si hi ha confiança, respecte i joc net.

MALEÏDES HORES

Ivet Dominguez30/10/25  

“No mesuris el temps comptant les hores, sinó pensant en el què fas amb elles.” Anònim

Fa uns dies que, en moments de comprensions lectores, ens han aparegut problemes matemàtics molt interessants. Un d’ells ens ha fet bullir el cap. Exactament ens demanava que calculéssim la durada d’un viatge en tren, donada l’hora de sortida i arribada al destí.

La majoria de Petits Prínceps ens hem barallat de valent amb el rellotge i les hores i per això hem decidit parlar-ne més a fons. Ha estat un treball per aprofundir en les unitats de mesura del temps (segon, minut, hora, dia, setmana, mes, any), observant-ne les relacions que s’estableixen entre elles, recordar la lectura i escriptura de l’hora en rellotges analògics i digitals, així com calcular el pas del temps en situacions quotidianes reals. Tots ells aspectes importants del currículum d’educació primària que tenen a veure amb la competència matemàtica, científica i tecnològica, digital i d’aprendre a aprendre.

Primerament hem demanat que cadascú, a nivell personal, escrivís les seves idees sobre “Què en sabem de les hores i del rellotge”. La resposta ha estat evidentment molt diversa, en frases, petits textos, però també en format d’esquemes i petits dibuixos explicatius a manera de representació matemàtica. Amb aquestes primeres intencions, hem fet rotllana i hem anat anotant els aspectes més importants que volíem registrar, de tot el que es deia. Hem parlat de les agulles i les seves funcions, del repartiment del rellotge en quarts i la seva equivalència en minuts, hem jugat a fer càlculs de minuts i segons d’un dia, d’una setmana… però sobretot ens hem entretingut en pensar, de quina manera podem representar el fet que cada dia (24h) el rellotge analògic fa dues voltes completes. Han sortit idees moolt interessants i ens les hem explicat per entendre la manera de pensar de cadascú i incorporar-ho tot plegat com a idees del grup.

Maleïdes? Nooo!, Beneïdes són les hores que passem descobrint i explicant-nos per anar generant acords, mirades, pensaments compartits, la cultura del nostre grup de Petits Prínceps.

MÉS ENLLÀ DEL JO: LA FORÇA DE L’EQUIP!

Dani Tomas30/10/25  

“El talent guanya partits, però el treball en equip i la intel·ligència guanyen campionats.”
 Michael Jordan

Aquest trimestre, a la Comunitat de Grans, hem gaudit d’unes sessions d’Educació Física plenes de moviment, estratègia i, sobretot, treball en equip.

Algunes de les activitats que hem fet han tingut com a eix principal cooperar per aconseguir un objectiu comú, deixant en segon pla la competició individual. Hem descobert que, quan ens organitzem, ens comuniquem i ens ajudem, el resultat és molt més enriquidor per a tothom.

Entre els jocs que hem compartit hi ha el MyGod, els Presoners de colors, els Presoners de colors bojos o el Robar pedres. Tots ells ens han fet reflexionar sobre la importància de pensar junts, confiar en els companys i valorar el paper de cadascú dins del grup.

Aquestes han estat només algunes de les propostes d’aquest inici de curs, però al llarg del curs continuarem vivint moltes altres activitats, jocs i esports que ens ajudaran a seguir creixent com a equip, a moure’ns amb sentit i a gaudir del joc com a espai de convivència i aprenentatge compartit.

Hem après que, al final, el més important no és guanyar, sinó créixer junts.

FROM THE OLDEST PERSON TO THE LONGEST PAPER

Laura Lorenzo26/10/25  

“Language is best taught when it is being used to transmit messages, not when it is explicitly taught for conscious learning.”

Stephen D. Krashen

In a book, someone found an article that made us wonder… How long can a person live? 

Reading an article, we discovered that the oldest person living now is an English woman who is now 116. The record is not hers,though, because the oldest person who has ever lived was a French woman, Jeanne, who died when she was 126!

We also looked at a map and we focused on the way they use colours and symbols to give a lot of information in a very little space. Can you see where people live the longest?  And the shortest? Looking at the map we found out that in Spain people live an average of 84 years.  “No pot ser… Jo conec gent més gran de 84!” someone said in class. We supposed that this had something to do with a word that was still a mystery… AVERAGE.

We were not so confused with “the oldest” or “the longest”, other new structures that we also found in the texts: we guessed that it was ”la més vella” and “la més llarga” just by using the context of the text and our previous knowledge. Reading in English is not that difficult!  

We still needed to discover what the average was and we suddenly were faced with a challenge: making the longest strip of paper with an A4 sheet. It was so fun! We cut and measured very carefully our strips and we organized all the data in a chart. 

This chart offered a precious opportunity to use the previously learned structure in context and we started to read and say sentences comparing our results. “Jana’s paper is the longest“,“Liam’s paper is longer than Jana’s”, “ No, it is shorter” are some of the sentences that occurred in the conversation. We are now ready to use this structure with any other adjective! What can we do with the Petits Princeps that didn’t do the activity? We can assign them the average!

After a lot of examples, including sweets and shoes, we learnt how to calculate the average. It implied so many mathematical operations that we have not finished yet! We are sure that in our quest for the average we will encounter opportunities to put this language in practice!

Dues experiències molt especials…

Angelica Garzas26/10/25  

A les classes de música de Petit Prínceps hem viscut dues experiències molt especials!

Durant la Setmana Sense Pantalles, vam descobrir com s’enregistrava la música abans: vam parlar del fonògraf, del gramòfon i vam poder veure i escoltar un tocadiscos amb vinils de diferents èpoques. Va ser molt interessant sentir com sonaven les cançons d’abans!

A més, hem creat els nostres propis paisatges sonors a partir de poemes inventats pels grups. Hem utilitzat instruments, objectes quotidians i la veu per donar vida als versos amb sons d’aigua, papers que s’esquinçaven, tempestes o ocells. Hem après que el so també pot explicar històries i transmetre emocions.

Com deia el pedagog Murray Schafer: “El món és una composició gegant, que sona contínuament.”
Nosaltres n’hem format part, convertint paraules i sons en petites obres musicals plenes de creativitat!

ELS PATIS BOJOS VAN SOBRE RODES!

Dani Tomas24/10/25  

“La vida és com anar en bicicleta: per mantenir l’equilibri, has de continuar movent-te.”
 — Albert Einstein

Aquest divendres, el nostre pati s’ha convertit en una gran pista sobre rodes! Els patis bojos d’aquesta setmana han estat dedicats als patins, monopatins i patinets, i l’escola s’ha omplert d’energia, moviment i rialles.

La gran majoria d’infants, des de primer fins a sisè, ha portat algun element amb rodes i ha gaudit d’una estona compartida, plena de complicitat i diversió. La pista s’ha transformat en un espai de circulació lliure, respectuosa i creativa, on cadascú ha pogut mostrar les seves habilitats i aprendre dels altres.

A més de passar-ho d’allò més bé, hem treballat de manera natural l’equilibri, la coordinació i el control del cos en moviment, tot jugant i experimentant amb els diferents desplaçaments. Els patis bojos són una manera divertida de fomentar la motricitat, la convivència i el gaudi del moviment, compartint un temps de joc on tothom té cabuda.

Un cop més, hem comprovat que quan el joc es viu en comunitat, l’aprenentatge també roda millor!