“L’evolució no és un procés lineal que porta de l’inferior al superior, sinó un arbust ple de ramificacions, d’èxits i extincions.”

Stephen Jay Gould

Durant aquestes darreres dues setmanes, el grup dels geòlegs ens hem endinsat en la descoberta de l’evolució humana i en la figura d’un dels científics més rellevants per entendre-la: Charles Darwin.

La nostra aventura va començar amb la sortida al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), on vam conèixer un dels nostres avantpassats més emblemàtics: el Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com en Pau. Durant la visita, vam descobrir la importància d’aquest primat dins la història evolutiva, ja que presentava característiques molt significatives, com la rotació dels canells i els turmells i la capacitat de posar-se dret sobre dues cames.

De tornada a l’aula, vam continuar el treball iniciat als Hostalets de Pierola, imaginant el camí que separa en Pau de nosaltres. Ens vam fixar en les característiques que han anat canviant al llarg del temps i vam representar les nostres hipòtesis a través del dibuix o de l’escriptura, segons la manera amb què cadascú se sentia més còmode per expressar-se.

A continuació, vam compartir les nostres idees a la rotllana, on va sorgir una paraula clau: evolució. En voler entendre millor aquest concepte, el Gael ens va parlar d’un llibre: L’origen de les espècies, de Charles Darwin. A partir d’aquesta descoberta, vam voler saber més sobre aquest científic i les seves aportacions.

Vam visualitzar un vídeo d’InfoK que ens va permetre fer un repàs de la seva vida i dels seus descobriments. Després de la projecció, vam posar en comú tot allò que cadascú havia entès o recordava. Aquesta activitat ens va ajudar a adonar-nos que una mateixa informació pot ser compresa de maneres diferents, i que sovint recordem allò que més ens ha cridat l’atenció, deixant de banda altres aspectes igualment importants.

Després de compartir i ordenar les idees principals, vam concloure que Charles Darwin va descobrir que les espècies del món eren diferents i que evolucionaven per adaptar-se al medi i sobreviure, o bé s’extingien.

I nosaltres, què?

Per respondre aquesta pregunta, hem iniciat un nou treball sobre l’evolució humana, a través d’un conte que ens convidava a descobrir com vam arribar a ser humans, a entendre com vivien els nostres avantpassats i a mirar la Terra amb la mateixa curiositat que en Pau. Un relat per imaginar, aprendre i fer-nos preguntes sobre els orígens de la nostra espècie.

Parlem de noms ben estranys i que ens costa de pronunciar. Sabem que són noms científics i que a vegades els anomenem de forma més col·loquial, com el Pau, la Laia, l’Ardi o la Lucy. També hem après a identificar els petits grans canvis que es van produir entre uns i altres: el fet de començar a caminar drets, fabricar eines de pedra o descobrir el foc.

Arbre de família

Finalment, hem reflexionat sobre la manera com sovint es representa l’evolució humana. Tot i que habitualment la veiem dibuixada en línia, hem entès que aquesta és una visió errònia. La millor manera d’entendre-ho és comparar-ho amb el nostre arbre familiar: explicar les relacions de parentiu de manera lineal és impossible, ja que tots provenim de diferents branques que es connecten i divergeixen. De la mateixa manera, l’evolució humana no és una línia recta, sinó un arbre ple de ramificacions, que mostra quines espècies van extingir-se, quines van continuar evolucionant i quines van arribar a conviure alhora.

Així, els geòlegs tanquem aquesta experiència amb una mirada més profunda i curiosa sobre els nostres orígens, tot entenent que som part d’una història que continua evolucionant cada dia.

“Els geòlegs tenen la sort de llegir el passat escrit a les pedres.“
Charles Lyell

Fa alguns dies el nostre grup va descobrir el seu nom enterrat a l’espai del parc. Aquest fet tan inesperat va despertar la curiositat dels infants i va oferir un context que ens va fer que parlar posteriorment a l’aula a partir d’imaginar, dibuixar i verbalitzar: “Què ens amaga la terra?”.

Més tard, vam començar a preguntar-nos què devia voler dir “geòleg i geòloga”. Van sorgir moltes hipòtesis i interpretacions diverses, però també el desig de saber-ne més. Així va néixer una primera tasca: buscar informació a casa per després posar en comú els significats trobats i poder-ne construir un de nou, consensuat entre tots i totes.

Quan ens vam retrobar, vam iniciar una sessió de lectura i conversa. Cada infant va llegir en veu alta la seva aportació mentre la resta escoltava atentament. En cada lectura, ens aturàvem per aclarir paraules noves o conceptes que generaven dubte, tot aprenent a comprendre i a donar sentit conjuntament al que llegíem.

A mesura que avançàvem, ens vam adonar que hi havia paraules que es repetien sovint en les diferents definicions. A la pissarra digital vam anar recollint les més significatives: fòssil, mineral, pedra, científic, terra, passat, roca, temps i investigar.

A partir d’aquest vocabulari comú, vam construir de manera conjunta una definició pròpia que representés allò que som i el que volen ser com a equip. Vam ordenar les paraules, vam buscar la millor manera d’expressar-les i vam acabar formulant un significat compartit del nom: els Geòlegs i les Geòlogues.

“Ser geòlegs i geòlogues és mirar més enllà de la superfície, és voler entendre el que hi ha sota els nostres peus.”