Un conte: STUCK

Marta Trullols27/02/24  

A les estones de Projecte de Comunitat sempre ens acompanya la Laura, la nostra mestra especialista en llengua anglesa. Per a nosaltres, és una oportunitat per sentir i escoltar més d’aprop aquesta llengua. Ens dedica moltes estones i les seves explicacions sempre són en anglès. Al principi, fugiem de parlar amb ella però mica en mica ens hem adonat que si posem atenció, la entenem perfectament! 

Avui la Laura ens ha explicat un conte i hem volgut convidar al grup Camí del Nord. Hem gaudit molt del conte i ens hem sorprès entenen el que ens explicava. 

Sobre Stuck…

Tot comença.. quan l’estel d’en Floyd es queda atrapat en un arbre. Què pot fer el nostre protagonista per recuperar-lo?

Com qualsevol nen amb recursos, en Floyd ràpidament pensa en una solució infal·lible: llançar una de les seves sabates per donar un cop a l’estel i fer-lo caure. Es tracta d’un pla perfecte… o potser no.

En Floyd està realment decidit a recuperar el seu estel, així que no es deixa desanimar pel seu primer intent i continua llançant un objecte rere l’altre. Sí, podríem pensar que potser s’està excedint una mica, però què faríeu vosaltres si se us hagués enganxat l’estel?

Només podem dir-vos que, després d’un dia de dur treball, en Floyd dorm profundament, tot i que no tots els altres personatges tenen tanta sort. Haurà recuperat el seu estel?

Ens han divertit molt les ocurrències d’en Floyd. Cada un dels objectes que llança a l’arbre, que van literalment a més, ens sembla més graciós que l’anterior. A més, amb la repetició de les accions d’en Floyd, el llibre manté l’interès de veure què passarà i què vindrà després.

Després d’aquesta estona hem continuat amb les tasques que teniem encetades, tot reconeixent que amb imaginació, els intents resulten molt més entretinguts però que el més important, és seguir-ho intentant.

INVESTIGANT EL NOSTRE MUNICIPI

Ivet Dominguez22/02/24  

Aquest dimarts, a projectes de comunitat, hem estat explorant la web de Vilanova del Camí amb la intenció de trobar-hi informació interessant que ens pugui servir per anar pensant en el repte del curs: Organitzar la sortida d’escola.

Per parelles, després d’examinar tota la informació, ens hem animat a pensar i escriure bones preguntes sobre el municipi. Després ens les hem intercanviat per jugar a trobar la resposta remenant altre cop, obrint pestanyes, llegint apartats… Hem parat especial atenció al fet de construir bones preguntes, amb sentit, ben formulades, que nosaltres mateixos puguem contestar. No és pas una feina fàcil! Hem observat com cal ser precisos, si volem que ens contestin una o altre cosa, per molt que tinguin a veure. Ens hem anat familiaritzant amb nou vocabulari i hem observat una vegada més la importància d ela comprensió quan llegim.

Per cert, sabíeu de quin estil és Can Muscons i quin ús se’n feia abans de ser un Espai Jove? O com es diuen tots els barris de Vilanova? O quina és la franja d’edat amb més població del nostre municipi?

Potser aquestes i d’altres curiositats podrem explicar-les a la sortida de finals de curs!

COMENCEM A ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA

Marta Trullols20/02/24  

Avui hem començat a pensar en el nostre objectiu final: ORGANITZAR LA SORTIDA D’ESCOLA.

Amb gran entusiasme i una immensa il·lusió, tots plegats ens hem posat a treballar de valent per fer d’aquesta sortida una experiència inoblidable per a tothom.

Ens hem preguntat què necessitem per la sortida i, entre tots, han sorgit idees molt interessants. Des dels detalls més petits a els més grans, com agafar la farmaciola, portar esmorzar i dinar, aigua… Cada aportació ha estat valorada i discutida per tots i totes, assegurant-nos que cap detall quedés per resoldre. Plegats hem fet una llista de tot allò que creiem important tenir en present. 

Ens hem adonat que un dels aspectes més importants era que, si la sortida l’havien de fer tots els nens i nenes de l’escola, calia adaptar-la als més petits! Aquesta reflexió ens ha fet veure la importància de pensar en els altres i de cuidar als més petits. 

És bonic quan els més grans tenen tant present als més petits, oi? Els més grans s’han ofert per cuidar i ajudar els més petits durant la sortida, assegurant-se que tothom pugui gaudir-la al màxim. 

La il·lusió de compartir un dia fora de l’escola, en un entorn diferent, aprenent i jugant junts, ens omple de motivació i energia. Estem segurs que, gràcies a l’esforç i la dedicació de tothom, aquesta sortida serà un èxit! 

Ens queda molta feina però estem segurs que gaudirem del camí!

KIT DE SUPERVIVÈNCIA

Pedro Martínez16/02/24  

Aquesta setmana a projecte de comunitat, el grup de la Ruta 66 ha estat parlant i investigant una mica alguns elements que haurien de ser essencials quan fem una ruta de muntanya.

I per què són essencials? Doncs perquè et poden salvar la vida.

Per exemple, un tros de corda es pot utilitzar per estendre roba o per pescar, un ganivet et permet tallar trossos de branques per fer foc, una manta tèrmica pot fer que no et congelis a la nit, etc.

Evidentment són molts els elements que poden ser útils quan fas una excursió d’aquest tipus, però nosaltres, de moment, ens conformarem amb els més bàsics i en conèixer la seva utilitat.

MARCO POLO, LA SEDA I ELS SEGLES

Ivet Dominguez11/02/24  

Aquesta setmana ens hem centrat en aprofundir en aspectes del nom del nostre grup: Ruta de la seda.

Ja fa uns dies vàrem parlar del què va representar la ruta de la seda i la importància històrica que va suposar, l’inici de les rutes comercials internacionals. Ho vam situar en mapes i vam buscar els principals indrets d’interès. Un contrapunt perquè occident i orient es donessin a conèixer i s’alimentessin mútuament de productes, artesania i molt més enllà: cultures, tradicions, llengües, religions, idees, pensaments i un llarg etc.

Ara ha estat el moment de parlar de la figura de Marco Polo, com a un dels primers Europeus que van viatjar a Orient i de tornada ens va poder regalar totes les seves descobertes, algunes relatades en el Llibre de les meravelles. Llegint sobre la seva persona, ha aparegut la pregunta: de quin segle era aquest personatge? I aquí hem estat deduint que, si ve havíem vist l’any que va sortir de Venècia, ens faltava informació de la seva data de naixament i mort, per saber si havia viscut a cavall d’un o dos segles. La informació ha estat fàcil de trobar, però llavors ens hem meravellat recordant com funciona l’escriptura dels segles i la importància, encara ara, dels nombres romans. Una excusa més per treballar-los. Hem pogut establir les correspondències més fàcils i tenim per deures buscar i jugar a confegir els nombres més grans.

A banda ens estem meravellant amb el procés de confecció de la seda, material preuat primerament només conegut i elaborat a l’Orient. Tots, en un moment o altre, hem tingut a les nostres mans cucs de seda i ens sona que del capoll se’n fa la seda. Però com exactament? Hem llegit la informació, hem observat imatges i ara n’estem fent les nostres personals explicacions del procés.

 

SORTIDA AL BOSC I GOOGLE EARTH

Pedro Martínez04/02/24  

Aquesta setmana ha tocat documentar la sortida al bosc i fer una valoració de la ruta que vam fer.

D’inici, vam parlar de la ruta i vam veure el track que havíem gravat. Vam veure que, en algunes ocasions, els aparells utilitzats per fer aquestes gravacions que tan bé van per analitzar les dades, no funcionen correctament en alguns espais, com dins d’esquerdes envoltades de roca, i graven el que volen i com volen.

Llavors, les dades que mostrava aquest track no ens servien com a dades objectives del que nosaltres havíem fet.

Per aquest motiu, vam dissenyar les rutes al Google Earth i les vam utilitzar per veure les diferències.

Després d’haver-les vist, nens i nenes havien de dibuixar de memòria el camí per veure de què s’enrecordaven.

Evidentment, era prou complicada aquesta tasca, però un cop feta tenien l’opció de contrastar el que havien marcat amb el dibuix real al Google Earth.

La gent que va acabar més ràpid la feina va tenir l’opció de començar a utilitzar aquest programa per dissenyar una ruta des d’un punt A a un punt B, cosa que més endavant utilitzarem per crear diferents recorreguts amb un objectiu molt clar.

Quin serà?

SORTIDA ALS ESGAVELLATS I DIPÒSITS

Ivet Dominguez01/02/24  

Dimarts passat vàrem fer una sortida de comunitat als Esgavellats i als dipòsits de Vilanova del Camí.

Aquesta escapada ens va servir per conèixer i explorar nous camins i corriols de Vilanova del Camí. Vam tornar a parlar dels punts de referència, fent una anàlisi a les aules abans de sortir, mirant l’itinerari que presentàvem enregistrat al wikiloc.

Seguidament teniu les impressions i composicions de fotografies que han fet alguns infants. Han volgut m arcar les paraules més tècniques que hem treballat més específicament a classe.

El dia 23 de Gener vam anar als Esgavellats tota la comunitat de grans. A l’anar i al tornar el temps en moviment que vam fer és una hora i 57 minuts i el temps que vam estar en tot el dia és 6 hores i 44 minuts. El desnivell positiu es 305m i el desnivell negatiu tambe son 305m. El tipus de ruta es circular que significa surts i tornes d’un mateix punt. Vam passar per les escales de colors. També vam pasar per aquella casa que te gats i gallines. Vam passar per Can Tito i vam seguir recte cap amunt. Vam parar a esmorzar a un lloc que era com un petit descampat. Em vaig asseure a esmorzar amb l’Erika i algunes de 6E. Quan vam acabar d’esmorzar vam veure una indicació que deia cap a on tenim que passar per anar als Esgavellats. Quan vam arribar als Esgavellats vam dinar i quan vam acabar vam jugar i jo em vaig pintar la cara sencera de carbó. Em va pintar la cara l’Erika, la Mia i la Leire de la classe. Al tornar vam anar per un altre camí. Em va agradar molt fer aquesta sortida. M’ho vaig passar molt  bé. Aquesta ha sigut l’explicació de tot el recorregut que vam fer.  CARLA

El dia 23 de Gener vam fer una sortida tota la comunitat de grans, als Esgavellats. Les escales de colors són per mi un punt de referència, també  hi ha un altre punt de referència que és Can Riba, que és on viu l’avi del Martí. Vam arribar fins als Dipósits, que és un altre punt de referència. Jo em vaig fixar en una pedra que semblava la pedra on surt el Rey León. I per mi també és un punt de referència d’aquell lloc. A l’anada vam tenir 305m de desnivell positiu, i la tornada 305m desnivell negatiu. El recorregut per mi va ser fàcil, menys quan vam passar per les coves, i les baixades perquè relliscaven una mica. Els camins estaven en molt bon estat, es podia caminar molt bé. El temps en moviment va ser 1 hora 57, amb les parades 6 hores 44 minuts. Vam estar a 223m d’altitud mínima, i 426M d’altitud máxima. En aquesta sortida ens ho vam passar molt bé tots i totes, i vam descobrir moltes coses. Una anécdota que vaig viure és que, la Iris estava fent un ball amb les mans, i es va estampar amb una farola. M’ho vaig passar molt bé, i vam riure molt. NAYARA

El dimarts 23/1/24 vam fer una sortida als Esgavellats i els Dipòsits. Primer vam sortir cap al Parc Fluvial, al cap d’una estona vam creuar el riu i vam arribar a la zona esportiva de Can Titó. Vam passar pel costat de Can Riba. Vam caminar una estona fins arribar a ple bosc, per uns corriols i/o camins que feien arribar als Esgavellats. Però en un tros d’aquells corriols vam parar a esmorzar. Després vam creuar els Esgavellats, vam passar pel mig del bosc i vam arribar al Dipòsits. Vam dinar i vam jugar. L’itinerari tenia la de distància va ser de 12,91 km. L’altitud màxima va ser de 426m i la mínima va ser de 223m. Llavors el temps que vam estar en moviment va ser de 1:57 min i el temps en total va de 6:44 min. Una anècdota és que hi havia un tobogan i jo i la Iris ens vam tirar. PAU RUZAFA

El dia 24 de Gener vam anar als Esgavellats i als dipòsits. Va ser molt cansat perquè a la meitat de la sortida hi havia moltes pujades.Vam estar temps caminant, una hora i 57 minuts i 6 hores i 44 minuts entre tota la ruta.També vam passar per corriols que són com uns llocs estrets.I també hi havia per aquests llocs bastantes pedres. El desnivell  positiu el vam tindre més a d’anada i el negatiu a la tornada. Jo a la tornada vaig veure ciment al terra, no era terra de bosc,era ciment i crec que algú l’havia trepitjat, era a la baixada de pista. Finalment l’altitud màxima on vam estar va ser de 426m, més o menys a la zona dels dipòsits. HUGO

 

EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS

Marta Trullols31/01/24  

La Iris ens ha portat un conte: EL MAPA DE LOS BUENOS MOMENTOS. Hem decidit llegir-lo junts i intentar trobar la relació amb el nostre projecte. 

“Zoe lleva toda la vida viviendo en la misma ciudad. Se conocía cada edificio, cada parque, cada rincón. Pero la guerra estalló y, como muchos otros, tuvo que decirle adiós a su ciudad y marcharse sin saber cuándo podría volver. Zoe tiene tantos buenos recuerdos de su ciudad… La casa de los abuelos, su pequeño refugio lleno de sueños y juegos, su antigua escuela, ahí donde conoció a sus amigos y aprendió que le encantaba aprender cosas nuevas. Por no hablar del parque del centro, que tanto la vio divertirse entre columpios, artistas ambulantes y paseos en bicicleta.

A punto de partir, Zoe extendió el mapa de la ciudad en una mesa y dibujó su «mapa de los buenos momentos», señalando todos los lugares donde fue realmente feliz, con la certeza de que siempre la acompañarán.”

De Fran Nuño

 

Hem aprofitat per fer lectura en veu alta. Ens hem anat ajudant els uns als altres i hem anat explicant el que anàvem entenent. Quan hem acabat de llegir hem decidit escriure les idees que ens han semblat més interessants o que ens han cridat més l’atenció per no oblidar-les.

Hem pogut conversar sobre la guerra i la importància de les petites coses intentant posant-nos en el lloc de la protagonista del conte, la Zoe.  

Ens hem proposat fer el nostre mapa dels bons moments tot posant-hi imaginació. Sabem que no reflectirá la realitat però ens engresca molt poder crear aquest mapa!  Potser ens adonem que tenim molt més del què ens pensem?

REPRESENTEM LES IMATGES DE LA CACERA FOTOGRÀFICA

Pedro Martínez19/01/24  

Aquestes vacances nenes i nenes tenien una missió: immortalitzar aquelles coses curioses que es puguessión trobar a la natura o que tinguessin relació amb aquesta.

Doncs bé, aquest dimarts, amb totes les imatges que van arribar, vam fer la següent tasca.

Primer havíem de triar quina foto volíem representar. Un cop triada, havíem de fer una descripció on es pogués entendre tot allò que sortia a la fotografia.

Després de fer la descripció, havíem de representar aquesta fotografia en un dibuix i, un cop finalitzat el dibuix, havíem de pintar-ho amb aquarel·les.

Aquesta feina ens va fer estar tot el dia entretinguts perquè no és gens fàcil fixar-se en els detalls.

Tot i així, podem dir que han sortit autèntiques obres d’art.

Itineraris acabats

Ivet Dominguez27/12/23  

Aquestes darreres setmanes de l’any, hem estat acabant els itineraris personals de casa a l’escola. Hem volgut donar-los aires personalitzats i artístics, acompanyant-los de dibuixos més realistes, descripcions, paraules… Ens ha agradat treballar de manera ben tècnica, sent precisos dibuixant i traçant rectes, corbes, cercles… utilitzant regle i compàs per representar carrers, places, rotondes, etc. La proporció ens ha jugat males passades i hem hagut de ser ingeniosos per corregir i millorar les nostres produccions, no és pas fàcil la feina dels arquitectes! Els fulls o full els hem anat col.locant, d’un o altre costat, segons la nostra visió i representació mental, tot un exercici i esforç manual i mental que ens ha ocupat bona part del trimestre.

Els itineraris els hem anat combinant també amb el visionat i les converses del primer capítol de La Travessa i la web del Museu dels camins. Tot possibles idees i inspiracions per anar trobant com preparar una sortida d’escola de finals de curs.