PER AIXECAR EL TELÓ… HEM D’ASSAJAR DE DEBÒ!

“Ser creatiu significa estar enamorat de la vida. Només pots ser creatiu si estàs enamorat de la vida prou per a voler destacar la seva bellesa, vols portar-li una mica més de música, una miqueta més de poesia i una mica més de dansa.” 

Osho

Aquest escrit s’emmarca en el Projecte d’Aula: Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, i en la proposta de preparar el Pregó de Festa Major.

Tenim a la disponibilitat de Matildes dos moments a la setmana on poder assajar al gimnàs i això ens dona moltes possibilitats de conèixer els nostres límits dramàtics i treballar per tal de millorar-los.

Calçats amb mitjons gruixuts toquem de peus a terra i prenen consciència de la nostra postura corporal mirant i mirant-nos. Avancem a bon ritme i ens omplim les orelles, i el cap, de cant líric i música clàssica. Tota una experiència que no solem viure en el nostre dia a dia. Sortir de la zona de confort i tenir la confiança de no ser jutjat és clau per l’avenç del nostre treball corporal en el pregó.

Paral·lelament, seguim amb la nostra creació del text del pregó. A hores d’ara ja tenim la presentació acabada i repartida, i la setmana vinent acabarem d’escriure la segona part, la que ens parla de la batucada i la cercavila. 
I com ja us hem dit amb anterioritat, preparar el pregó contribueix a la millora de la comunicació oral, fomenta la creativitat i la imaginació, afavoreix treballar en equip, potencia l’empatia i la metacognició, i contribueix a fer-nos créixer amb serenitat, i plena consciència d’un mateix.

EL MEU PARE DIU… I EL MISTERI DE LA GRAN IDEA

“El meu pare diu que hem d’aprendre del comportament dels ocells. Els ocells són tan llestos que agafen el millor del nord i el millor del sud”

Binta

Avui a projecte de Comunitat, ens hem centrat en l’ús de l’estratègia de les Notes Cornell per prendre apunts. Per fer-ho em tornat a veure el curtmetratge de Binta y la gran idea, de Javier Fesser. És un dels 5 curtmetratges que formen part de la pel·lícula produida per Tus ojos: En el mundo a cada rato, del 2007, on 5 directors mostren la seva visió sobre les diferents realitats que afecten la infància. És una pel·lícula vinculada també al treball que UNICEF fa per tot el món.

Hem vist la pel·lícula parant-la, conversant sobre les imatges i compartint les nostres interpretacions de les paraules i accions que s’hi recullen. La dualitat entre la vida real i l’obra de teatre que hi representen és colpidora. Un teatre com a element transformador de la societat, ja que ajuda a analitzar i reflexionar sobre les injustícies. 

Trobar quina és la gran idea, no ha estat fàcil. Ens passa per davant dels ulls, però no ens sembla possible. Estem tan segurs que som el centre del món que ens costa d’imaginar que no tothom ho vegi així.

«Si seguimos el camino que el primer mundo nos marca corremos el riesgo de que los hijos de nuestro hijos se queden sin peces, sin árboles, sin aire…y en el afán de acumular bienes nos lleve a perder el sentimiento de solidaridad y que el miedo a perder las riquezas acumuladas nos lleve a destruirnos entre nosotros. Es por ello que quiero aportar mi pequeño grano de arena, solcito iniciar los trámites de adopción de un niño tubab. Ya destetado, a ser posible, para que pueda aquí desarrollarse como persona y adquirir los conocimientos necesarios para ser feliz en nuestra humilde comunidad». (De la carta que el padre de Binta entrega a las autoridades)

Després d’haver vist en detall el curtmetratge, hem parlat de les nostres idees sobre l’Àfrica i el perquè hi ha tanta gent que necessita marxar del seu país d’origen. Ha estat curiós com majoritàriament pensem en persones de pell clarament fosca, que viuen en tribus en llocs on fa molta calor i hi ha molts animals i plantes. Llocs amb pobresa, persones mal vestides, que potser passen fam, on hi ha guerres i molta injustícia, on no tothom pot anar a l’escola i on les dones no són tractades amb respecte. I ha estat curiós descobrir com se sorprenen en adonar-se que les persones que venen del Marroc també són de l’Àfrica i no són de pell tan fosca.

Pel proper dimecres preguntarem a les nostres famílies d’on venen els nostres ancestres. I recuperarem la pregunta: per què hi ha gent que es veu obligada a deixar el seu país i la família, i arrisca la vida al mar?

AMB ULLS DE ROALD DAHL

Una millor estructura no és garantia d’èxit, però l’equivocada és garantia de fracàs.

Peter Drucker.

Aprendre a fer bones presentacions ajuda a expressar idees de manera clara i creativa, a fer servir el llenguatge multimèdia (imatges, text, àudio, vídeo), a organitzar la informació de forma visual i coherent i a aprendre a fer un ús ètic i responsable de les TIC.

Aquesta setmana hem posat damunt la taula els llibres que ja hem llegit de Roald Dahl per tal de començar a preparar una presentació individual de diapositives que recollirà la fantàstica imaginació de l’escriptor, de manera estructurada i amb les nostres paraules. 

Per fer-ho alguns dels llibres van acompanyats d’uns dossiers que serveixen de pauta per analitzar el llibre i relacionar-lo amb la resta de la seva obra i la seva vida, que ja vam descobrir amb el pòdcast que vam treballar a l’inici del projecte.

Hem compartit un guió per poder confegir una bona presentació de diapositives i hem començat a fer-ne el disseny amb el Canva, deixant molt clar que tot i que és important l’estètica, l’estructura de la presentació i el seu contingut són la clau de l’èxit.

PREPARATS, LLESTOS… ACCIÓ!

“Si la gent vol veure únicament les coses que poden entendre, no haurien d’anar al teatre. Haurien d’anar al WC”

Bertolt Brecht

En el marc del Projecte d’aula, Per què el temps a vegades passa volant i d’altres és molt lent?, hem començat a dissenyar el Pregó de Festa Major. En aquesta ocasió ens embolicarem una mica més i estem creant una proposta agosarada amb un peu a la més absoluta actualitat i l’altre a les quimbambes. 

Aquests dies els mitjans de comunicació i les xarxes socials van plenes de la presentació del nou àlbum de Rosalia. La presència i actualitat d’aquesta artista ens inspira a treballar les dualitats i els contrastos. Sí, ho heu encertat… farem servir el cant líric en la nostra dramatització del Pregó. 

Per un altre costat, acabem de celebrar la castanyada i el Halloween i aprofitarem la tècnica artística dels cadàvers exquisits per crear els textos que compartirem el dia del Pregó. El nom prové de la primera composició formada : ‘Le cadavre exquis boira le vin nouveau’. Utilitzats pels surrealistes des del 1925, a partir de jocs de societat ja coneguts ( petits-papiers , cartes russes), foren publicats per primera vegada a la revista La revolution Surréaliste el 1927. És una tècnica artística col·laborativa que ens està aportant moltes possibilitats.

El teatre ens permet, desenvolupar, recollir i mostrar molt treball competencial, ja que combina l’expressió artística amb les competències lingüístiques, personals, socials i d’aprendre a aprendre. Desenvolupa la comunicació oral, fomenta la creativitat i la imaginació, parteix de la necessitat de treballar en equip, potencia l’empatia i educació emocional, afavoreix la metacognició i contribueix a fer-nos sortir de la nostra zona de confort, ajudant-nos a créixer amb autonomia.

DE QUAN ELS JOCS NO SÓN SIMPLEMENT JOCS

Ha de fer-se notar que els jocs dels infants no són simplement jocs. Han de ser considerats com les activitats més serioses que tenen.

Michel de Montaigne

“We make our board games!” amb aquesta afirmació hem començat un projecte d’aula centrat a construir els nostres propis jocs de taula. Per fer-ho possible, tenim moments de joc on a més de passar-nos-ho molt bé, ens permeten analitzat el funcionament i veure la importància de les instruccions. En aquest moment hem descobert les competicions al voltant de les cartes Karuta i nosaltres hem començat a dissenyar una proposta pròpia.

Treballar a partir dels textos poètics ens permet desenvolupar la sensibilitat estètica i emocional; ampliar el vocabulari i la consciència fonològica; millorar la memòria i la recitació; fomentar la creativitat amb el joc amb les paraules; relacionar els textos amb d’altres arts (música, plàstica i moviment); així com valorar el patrimoni literari universal. A més, també hi ha un treball des de la competència digital, de gran valor, que els capacita per pensar i accedir a la IA des de la responsabilitat i el sentit crític.

Amb l’ajuda de la IA crearem 9 textos poètics que formaran les diferents famílies de cartes. De moment, l’equip de mestres n’ha creat tres que parlen del Patufet, el Pinotxo i el Tabaluga. Ara nosaltres estem elaborant la proposta dels dibuixos que han d’acompanyar l’inici de les estrofes. Quan tinguem tots els dibuixos, n’escollirem els que considerem que millor il·lustren el text

LI POSEM CARA A LA SENYORA PHELPS?

“Un llibre i un llapis pot canviar el món” 

Malala Yousafzai

Amb la lectura de Matilda vam conèixer l’entranyable senyora Phelps. Ella acull i guia a la nena, en les seves primeres descobertes literàries, mentre la mare marxa a jugar al bingo.

D’aquesta primera trobada ens va sorgir la possibilitat de demanar a les Tanits de l’escola, que ens sol·licitessin una visita a la biblioteca municipal de Vilanova del Camí. 

Finalment, ahir a la tarda vam gaudir de la nostra pròpia versió de la senyora Phelps, la Tamara.

En un dia ventós, com a pocs, vam anar a la biblioteca i ella ens va explicar quina és la seva feina i com funcionava el servei. A més, ens va preparar un divertit joc per fer una recerca i després calia endreçar els llibres seguint les signatures.

Va ser una tarda rodona. Són moltes les Matildes que ja tenen costum d’anar-hi i llegir alguna cosa, però ben segur, que a partir d’ara hi aniran més i amb més seguretat per poder aprofitar els molts recursos que inclou. 

Les biblioteques són espais físics i virtuals de gran impacte, si volem fomentar el desenvolupament integral de les persones. La seva importància va molt més enllà de ser un simple espai amb llibres. Són centres de recursos per a l’aprenentatge, la lectura i la imaginació. I és que fomenten l’hàbit lector, ja que contenen moltes possibilitats de temes i formats; són un suport per l’aprenentatge; eduquen en els valors de respecte, atenció i convivència;  desenvolupen la creativitat i la imaginació; i són de gran suport pels centres educatius. 

Segur que a partir d’ara, quan plantegem nous reptes, més nois i noies de l’aula aniran a cercar a la Tamara, per demanar-li llibres de suport.

“S”, DE SHERPA, DES DEL CAMP BASE…

“El veritable viatge de descobriment, no consisteix a buscar nous paisatges, sinó en tenir nous ulls per mirar”

Marcel Proust

Per fi, amb les emocions a flor de pell i l’entusiasme que caracteritza els infants de la nostra escola, hem començat a viure el Projecte de Comunitat com a petit grup. Som el grup dels Sherpes i, metafòricament parlant, portem a les nostres espatlles la càrrega de les expectatives implícites. I encara que la nostra, sigui una càrrega positiva, no deixa de fer una mica de corprendre els primers dies. 

Ens trobem un grup de 21 companys i companyes, de Matildes i Petits Prínceps, preparats per explorar i descobrir els cims més alts; i per aprofitar al màxim les oportunitats que anirem trobant en la ruta.

Avui hem començat amb una de les activitats de metacognició més complexes: representar en una xarxa de relacions el que hem estat treballant plegats, des de l’inici del curs, en les trobades de Comunitat. Una eina com el mapa o xarxa de relacions facilita organitzar i jerarquitzar coneixements, establir vincles entre conceptes i afavorir l’aprenentatge significatiu. De fet, aquesta proposta fomenta que tot l’alumnat sigui actiu, reflexioni, organitzi i comparteixi els aprenentatges. Per tant, l’ús de xarxes de relacions i mapes conceptuals encaixa molt bé amb l’enfocament competencial del currículum i constitueix una bona pràctica per ajudar l’alumnat a situar-se i entendre les relacions entre els continguts.

Sobre aquesta primera xarxa de relacions hi hem afegit un paper vegetal on hi hem començat a repartir paraules vinculades al nom del projecte: Abraçant el món! Paraules, no tant de coneixements com de sentiments, emocions i processos mentals, que per nosaltres es posen en marxa amb aquest projecte.

QUAN LA MÚSICA ENS INSPIRA EL DIBUIX

La música té el poder d’unir a les persones, sense importar la seva raça, religió o nacionalitat. És el llenguatge universal del cor.

Louis Armstrong

En ocasions vivim experiències artístiques que ens colpeixen l’ànima, ens fan reflexionar o ens proporcionen instants que perduraran en la memòria. Pensant en els Projectes de Comunitat, però en l’àmbit de l’aula, hem gaudit de l’escolta i interpretació de dues grans peces: What a wonderful world de Louis Armstrong i Guerra de Residente. Les hem escoltat gaudint-les sense descobrir-ne encara les imatges i han donat pas a un treball plàstic en blanc i negre. El resultat ha estat increïble. Ara ho portarem als 5 grups de Projectes per formar part del tema que treballarem: “Abraçant el món”.

DE MICA EN MICA S’OMPLE LA PICA

Escriure és com obrir una finestra i deixar que el món entri a la teva habitació.

Haruki Murakami

Escriure bé és una competència fonamental en l’educació i al desenvolupament personal i acadèmic dels alumnes. A Catalunya, el currículum de primària reconeix la importància d’aquesta habilitat, integrant-la de manera transversal dins de l’àmbit lingüístic i comunicatiu. Escriure correctament permet als alumnes expressar idees, sentiments i coneixements de manera clara i ordenada. Això afavoreix una millor comunicació amb els altres i la construcció del pensament propi. Quan s’escriu, es necessita estructurar la informació, argumentar i raonar. Aquest procés ajuda a desenvolupar habilitats cognitives com la lògica, l’anàlisi i la reflexió. I és que quan s’escriu, cal estructurar la informació, argumentar i raonar. Dominar l’escriptura obre portes a la participació activa en la societat i en futurs estudis. Una bona capacitat d’expressió escrita és clau en entorns acadèmics i professionals.

És per això que estem posant molt èmfasi en l’art d’escriure, i fer-ho cada dia millor. Escriure per un mateix i escriure per l’altre no és igual. Fer-se comprendre no és una tasca fàcil. De moment estem treballant acompanyats d’una base d’orientació que ens fa de bastida i ens recorda unes quantes coses imprescindibles per fer bons textos. També tenim dos imprescindibles més: tenir sempre present l’estructura del text i anar adquirint les normes arbitràries d’ortografia. Preparar dictats, fer llistes de paraules clau, crear rúbriques i conversar al voltant de la llibreta de consulta de les normes, ens ajuda i molt. Aquí teniu alguns fragments que ens fan pensar.

Van adoptar a la Marmota el dia 22 de agost i al dia següent la van apuntar a classes d’hípica” EMMA

DE QUINES MANERES PUC PENSAR EN LES MULTIPLICACIONS I NO DEFALLIR?

“Defensa el teu dret a pensar. Fins i tot, pensar de manera errònia és millor que no pensar”

Hipàtia d’Alexandria

Que exercitem menys la memòria és un fet prou demostrat. Les àvies coneixien els telèfons de tota la família (fins i tot els de les veïnes) i nosaltres amb prou feines recordem el nostre. La tecnologia ens ajuda a no haver de memoritzar allò que no ens cal per sobreviure. Memoritzar llistes de reis, rius o capitals és un exercici d’agilitat mental, una gimnàstica per la memòria. Són activitats que a casa podem practicar quan els nostres fills i filles ens diuen allò de “No tinc deures, ja ho he fet tot”.

En els cursos  anteriors han estat treballant la descomposició i el valor posicional dels nombres. També han anat descobrint les moltes possibilitats d’agrupar i repartir quantitats. Ara és el moment de guanyar en agilitat i memoritzar les taules de multiplicar els facilita la tasca. També sol ser un repte personal que els posa a prova i s’enorgulleixen en copsar com avancen. No obstant tot just estem a la primera setmana d’octubre, cal tenir-ho present i no angoixar-se per no ser prou ràpid.

La majoria de pares i mares les vam aprendre recitant-les del dret i del revés, seguides i saltejades; i no trobarem a massa persones que afirmin no haver tingut cap dificultat en el procés de memoritzar les taules de multiplicar. Però avui en dia estudiar-les no sol agradar. “És massa esforç”; “a mi no em queden gravades”; “no m’ajuden a estudiar-les” són algunes de les frases que van sonant.

En el currículum, les taules de multiplicar ocupen un lloc dins del bloc de càlcul i numeració, i es tracta d’encaixar-les en un procés d’aprenentatge ric i comprensiu en comptes d’una simple memorització mecànica. També es recomana que les taules no es treballin de forma aïllada, sinó integrades amb problemes, amb càlcul mental, amb estratègies, i posant-les en contextos significatius.

És per això que a l’aula estem elaborant uns jocs de cartes on representem les taules de maneres diferents i hem començat per mesurar les capsetes on les guardarem, per poder dibuixar i retallar, els rectangles que ens faran de suport del joc. També les apliquem en el càlcul de problemes senzills i en la resolució dels algoritmes quan és necessari. Ara estem aquí, reflexionant, conversant, representant, calculant, memoritzant i aplicant.